
Didàctica de la Música II
Codi: 106079Crèdits: 3
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Educació Infantil | OP | 4 |
| Educació Primària | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Ruth Ortin Lozano
- Correu electrònic :
- ruth.ortin@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Les persones que vulguin matricular-se d'aquesta assignatura han d'acreditar un nivell d'estudis musicals corresponents a l'entrada a Grau Professional. En cas de no haver seguit estudis musicals reglats, es farà una prova.
Queda exempt d'aquesta prova l'alumnat que l'hagi realitzat anteriorment.
Es recomana haver cursat Didàctica de la música I.
Objectius
- Dissenyar i aplicar activitats didàctiques a partir de fonts sonores diverses en les diferents etapes i cicles.
- Analitzar i aplicar criteris de seqüenciació en l'estructuració d’activitats musicals d'aula.
- Programar situacions d'aprenentatge contextualitzades, amb els seus corresponents criteris d'avaluació, que responguin a diverses realitats educatives.
- Reflexionar a través de diferents modalitats de pràctica sobre el “saber fer” de mestre/a.
- Desenvolupar les habilitats de gestió d'aula i lideratge musical mitjançant pràctiques de microensenyament.
- Prendre consciència de la importància de la música com a mitjà per a la inclusió.
Resultats d'aprenentatge
- Estar capacitat per a treballar en equip.
- Estar capacitat per reflexionar i adequar les intervencions didàctiques en diferents contextos i situacions educatives.
- Aprendre a desenvolupar estratègies diverses en la forma de treballar que compaginen l'elaboració de projectes en grup i projectes individuals.
- Saber explicar les principals conseqüències de la incidència de l'ensenyament de les arts en la formació cultural, personal i social de les persones.
- Comprender els processos didàctics i les bases metodològiques que fonamenten l'ensenyament - aprenentatge de la música.
- Aprendre a establir relacions entre els diferents llenguatges artístics prenent com a centre la teoria i la praxis de l'activitat musical.
- Reconèixer el valor de les activitats musicals relacionades amb el cant, la cançó i la direcció musical en la formació de la persona i el papel fonamental que té a les activitats escolars.
- Estar capacitat per a cantar i fer cantar en grup, escoltant i respectant a la resta.
- Ser capaç de dissenyar activitats dels diferents blocs de continguts de la matèria, d'acord amb els principis metodològics bàsics.
- Saber entendre, analitzar i comparar textos pertanyents a diferents dominis del pensament, la cultura i les arts amb els seus possibles vinculacions amb el fet musical.
- Haver adquirit coneixements i capacitats i habilitats en la dimensió expressiva i perceptiva de la veu, la cançó, el cant coral i la direcció musical.
- Aplicar la pràctica d'escriptura, composició i reconeixement d'anàlisi a través de les tecnologies de la informació i la comunicació.
- Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l?àmbit de coneixement propi.
Continguts
1. La classe de música.
1.1- Disseny, seqüenciació i dinàmica de les sessions.
1.2- La interrelació entre competències, sabers i activitats.
1.3- Disseny de situacions d'aprenentatge i avaluació formativa.
2. L’ensenyament i aprenentatge de la música a través de diverses fonts sonores.
2.1- Processos d'exploració i creació sonora.
2.2- Estratègies pedagògiques per a l'ús i creació de materials.
2.3- Tècniques de conducció i lideratge musical (peer-teaching)
3. Reflexions sobre els diversos blocs musicals:
3.1- L’escolta lúdica versus l’escolta reflexiva: repertori, estratègies, recursos i materials didàctics.
3.2- La dansa i el moviment com a facilitadors de l’aprenentatge i la comunicació no verbal.
3.3- Comprensió del llenguatge musical a través de la cançó.
4. La música com a mitjà d’inclusió i vincle intercultural.
5. Atenció a la diversitat a l’aula de música.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Activitats tutoritzades | 15 | 0,6 | |
| Activitats de treball autònom | 37 | 1,48 | |
| Presencials amb tot el grup | 23 | 0,92 |
A les activitats dirigides, la metodologia que es durà a terme al llarg de l'assignatura es basarà en aquests principis:
- Les classes es realitzaran a un nivell eminentment pràctic. i es conduirà el procés reflexiu que permeti la descoberta i la comprensió de les bases i els principis fonamentals de l'educació musical.
- Els procediments bàsics sobre els quals es desenvoluparan les activitats a l'aula seran: l'escolta, l'expressió, la interpretació, la comprensió i la creació musicals. S'alternarà el treball en grup i el treball individual.
- Exposicions per part del professorat dels continguts del programa. Totes les exposicions estaran vinculades a la realitat escolar.
- Realització d’activitats d’anàlisi musical col·lectives i en petit grup
- Petites propostes didàctiques individuals.
Les classes són presencials i requereixen la participació activa de l'alumnat en els debats que es generin, en l'elaboració de reflexions a l'entorn de temàtiques diverses, i en la realització d'activitats pràctiques i de simulacions de situacions d'ensenyament-aprenentatge de la música.
Les intervencions del professorat consistiran, en gran mesura, en conduir la reflexió de l'alumnat des de l'anàlisi de les qüestions pràctiques a l'establiment de criteris i bases pedagògiques fonamentals en educació musical.
Alguns treballs de grup s'iniciaran o es desenvoluparan durant les sessions de classe, sota la supervisió del/de laprofessor/a.
El treball autònom partirà del treball fet a classe i de materials de suport per analitzar i consistirà principalment en:
Disseny d’activitats per a l’aprenentatge musical d’elements concrets
Recerca de materials i recursos per elaborar propostes didàctiques.
Les activitats supervisades són tutories individuals i activitats de grup tutoritzades.
Es vetllarà per un bon ús de la llengua catalana per garantir que l'alumnat serà un bon model docent en acabar el grau.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| T3. Elaboració i presentació d'una situació d'aprenentatge (Treball en grup) | 30 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 6, 13 |
| T5. Prova d'avaluació conjunta de la menció (Individual) | 15 | 0 | 0 | 7, 11 |
| T4. Disseny escrit de 3 sessions i elaboració de materials per a la prova final. | 15 | 0 | 0 | 2, 4, 12 |
| T1. Disseny escrit i presentació oral d'una sessió de classe (Individual) | 20 | 0 | 0 | 5, 9 |
| T2. Participació i implicació en activitats d'aula (Individual) | 20 | 0 | 0 | 2, 8, 10, 14 |
L'assistència a classe és molt necessària: s'aprèn a fer música fent-la. A més a més, a l'aula és on posem en pràctica el saber fer de mestre/a.
Es considera indispensable, més enllà de les evidències d'avaluació escrita, demostrar un perfil didàctico-musical a l'hora de realitzar activitats d'aula, que es recolzi en unes característiques que resulten bàsiques per a exercir de mestre:
* Responsabilitat en la planificació i preparació prèvia del què es necessita
* Capacitat comunicativa, basada en un domini del llenguatge verbal, però també del no-verbal (postura corporal, expressió facial, etc.) i dels suports, si és el cas.
* Capacitat de gestionar el grup, estant atent/a a la diversitat existent i conduint les activitats amb assertivitat i empatia.
* Atenció al què succeeix durant les activitats i flexibilitat per adaptar-s'hi, tot controlant el temps del què es disposa.
* Reflexió i mirada crítica envers la pràctica educativa duta a terme.
* Responsabilitat i comunicació empàtica entre docents, implicació, puntualitat i proactivitat.
Es valorarà específicament que l'estudiant sigui un bon model musical (cantant, tocant instruments, ballant, dirigint, escoltant música), amb una bona expressivitat i musicalitat i transmetent el gust i la cura pel resultat musical
Dates de lliurament i re-avaluació de les principals tasques i exàmens:
1. Disseny escrit i presentació oral d'una sessió de classe. Lliurament: 22/2/27
2. Petites tasques pràctiques fetes a l'aula, preparació d'audicions de treball a l'aula, participació als debats, col·laboració amb les companyes... Esrecullen evidències diàriament.
3. Elaboració i presentació d'una situació d'aprenentatge completa, en grup (escrit de 6 sessions i presentació oral d'una sessió). Lliurament: 7/5/27
4. Disseny escrit de les activitats de 3 sessions i elaboració de materials. Lliurament: 27/5/27
5. Prova final d'avaluació conjunta de la menció (oral). Data: 7/6/27
Re-avaluació de les tasques 1, 3, 4: 21/6/27. Les tasques 2 i 5 no són re-avaluables.
Les tasques re-avaluades només poden aspirar a quedar aprovades amb un 5 (si no s'especifica el contrari).
Per poder superar l'assignatura s'haurà d'aprovar la prova final comú de menció de música. Aquesta prova consisteix en una exposició oral d'un parell d'activitats del treball final (tasca 4) i s'avalua conjuntament entre el professorat de veu, cançó i direcció, planificació i pràctica instrumental i didàctica de la música II. Si es suspèn aquesta prova no és re-avaluable.
A la tasca 3, malgrat el treball es realitza en grup i la nota del treball escrit és conjunta, l'exposició s'avaluarà de manera individual podent variar entre les diferents persones del grup.
A la tasca 2, en els debats didàctics, es valorarà el grau de participació i el nivell de reflexió de les aportacions. L'actitud i participació activa durant el procés d'ensenyament i aprenentatge són fonamentals.
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri, en les activitats que se li proposin, una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.
Totes les activitats d'avaluació tindran una retroalimentació per part de la docent en un màxim de 20 dies hàbils, excepte la tasca 2, que rebrà suggeriments de millora durant el procés, però en no ser cap lliurament, serà avaluada al final del quadrimestre.
Avaluació única
L' alumnat que decideixi acollir-se a l'avaluació única, haurà de fer un únic lliurament de les tasques 1, 3 i 4, el 7/6/27 així com fer l'examen oral final (T5) en la mateixa data. Les condicions de les proves d'avaluació seran les mateixes que a l'avaluació continuada exceptuant la tasca 2, on en el cas de no assistir regularment a classe, caldrà presentar un document amb l'anàlisi i reflexions dels temes treballats a cada sessió.
La re-avaluació serà el dia 21/6/27.
Pels aspectes genèrics, l'avaluació es regirà d'acord amb els documents que consten a:
https://www.uab.cat/web/estudiar/guia-del-pdi-1345732500524.html
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
D'acord a la normativa UAB, el plagi o còpia d'algun treball, així com l'ús d' IA no referenciat, es penalitzarà amb un 0 com a nota d'aquest treball perdent la possibilitat de recuperar-lo, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0).
Es podran fer validacions concretes per garantir l'autoria i l'adquisició de competències en cas de sospita de frau acadèmic.
L'alumnat que no realitzi 2 de les 4 primeres tasques d'avaluació o que no es presenti a la prova final, serà qualificat com a suspès. Si no es lliuren 3 de les 4 tasques, es considerarà \"no avaluable\".
L'assignatura no admet prova de síntesi per l'alumnat que es matricula per segona vegada.
Bibliografia
Bibliografia
GENÈRICA
Alcázar, A. (ed.) (2008). La Competencia artística : creatividad y apreciación crítica. Secretaría General Técnica, Subdirección General de Información y Publicaciones.
Aróstegui, J.L. (ed.) (2014). La música en Educación Primaria. Manual de formación del profesorado. Dairea.
Aróstegui, J. L., i Peñalba, A. (2026). Educar para la incertidumbre: competencias transversales y proyectos interdisciplinarios en la educación obligatoria. Eufonía: Didáctica de la música, (106), 59-65.
Arjona, V. A. (2022). Didáctica de la Música: Aplicación práctica de los métodos dalcroze, Kodály, Orff, willems y martenot. Redbook.
AA.VV. (2004). La musica en la escuela: la audición. Ed. Graó
Blacking, J. (1994). Fins a quin punt l'home és music?. Eumo. (Versió original en anglès, 1976).
Bordons, G.; Casals, A. (2012). Poesia, música i escola: un triangle sonor. Temps d'Educació, 42, 11-30.
Calderón, D. (ed.) (2014). Expressió Musical a Primària. Publicacions de la UB.
Carrillo, C.; Vilar, M. (2014). El perfil profesional del profesorado de música: una propuesta de las competencias deseables en Ed. Primaria y Ed. Secundaria. Revista Electrónica de LEEME, 33, 1-26. Disponible a: http://musica.rediris.es/leeme/revista/carrillo&vilar14.pdf
Fubini, E. (2004). Música y lenguaje en la estética contemporánea. Alianza.
Giráldez, A. (coord.) (2014). Didáctica de la música en primaria. Síntesis.
Gluschankof, C.; Pérez-Moreno, J. (eds.) (2017). La música en la educación infantil: investigación y práctica.Dairea.
González-Martín, C. (2014). Metodologia d'ensenyament-aprenentatge de les cançons i repertori. A Calderón, D. (Ed.) Expressió Musical a Primària. Publicacions de la UB.
Hargreaves, D.J.; North, A.C. (Eds) (1997). The social psychology of music. Oxford University Press.
Hemsy de Gainza, V. (1995). Didáctica de la música contemporánea en el aula. Música y Educación, 24, 17-24.
Hemsy de Gainza, V. (1997). La transformacion de la Educacion Musical a las puertas del Siglo XXI. Guadalupe.
Hennessy, S. (1995). Music 7-11. Developing primary teaching skills. Routledge.
Lluveras, N.; Valls, A.; Vilar, M. (1994). La cançó a l'etapa primària. ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona.
McDonald, R.; Hargreaves, D.J. i Miell, D. (2002). Musical Identities. Oxford University Press.
Maideu, J. (1997). Música, societat i educació. Amalgama.
Malagarriga, T.; Valls, A. (2003). La audición musical en la Educación Infantil: propuestas didácticas. CEAC.
Malagarriga, T.; Martínez, M. (2010).Tot ho podem expressar amb música. Dinsic.
Martí, J. (2000). Más allá del arte: la música como generadora de realidades sociales. Deriva.
Miranda, J., Oriols, J., Valls, A., Feliu, T., Malagarriga, T., Godall, P. (2009). Música 1-6. Projecte Duna. Teide
Ocaña, A. (2001). Recursos didáctico-musicales para trabajar en Primaria. Grupo Editorial Universitario.
Martí, J.M. (2016). Aprendizaje musical para niños. Metodologías y sistemas pedagógicos de la didáctica musical. Redbook Ediciones.
McPherson, G.E.; Welch, G.F. (2012). The Oxford Handbook of Music Education (2 vols.). Oxford University Press.
Miralpeix, A. (2012). iMúsica: educación musical con el iPad y el iPhone. Eufonía, 56, 27-35.
Pascual, P. (2002). Didáctica de la música. Prentice Hall.
Pujol, M.A.; Serra, J. (1998). La dansa catalana en l'ensenyament primari. Generalitat de Catalunya. Dept. de Cultura.
Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. L'avaluació per millorar els aprenentatges de l'alumnat en el marc del curriculum per competències. Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació.
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/orientacions/avaluar_per_aprendre.
Sharma, E. (2006). Musicas del mundo. Akal / Entorno Musical.
Tafuri, J. (2006). ¿Se nace musical? Como promover las aptitudes musicales de los niños.Graó.
Torns, X.; Malagarriga, T.; Gómez, I. (2009). Dos enfoques en enseñanza del lenguaje musical. Música y Educación, 77, 50-63.
Valls. A.; Calmell, C. (2010). La música contemporània catalana a l'escola. DINSIC.
Valls, A.; Vilar,M. (2004). La evaluación del area de musica. A: Educación Primaria. Orientaciones y recursos (6-12años). Ed. Praxis
Vilar, M. (2004). Acerca de la educación musical. Revista Electrónica de LEEME, 13. Disponible a: http://musica.rediris.es/leeme/revista/vilarm.pdf
METODOLOGIES
Bachmann, M. L. (1984). La rythmique Jaques-Dalcroze. La Baconnière. (Ed. en castellà: La Rítmica Jaques-Dalcroze una educación por la música y para la música. Madrid: Pirámide, 1998).
Barniol, E. (1998). Pensamiento pedagógico y acción educativa de Zoltán Kodály. Música y Educación, 35 (11,3), pp.85-102.
Casals, J. (1993). El método Ireneu Segarra. Música y Educación, 16, 51-74.
Chapuis, J.; Westphal, B. (1980). Sur les pas d'Edgar Willems. Pro Musica.
Díaz, M.; Giráldez, A. (2007). Aportaciones teóricas y metodológicas a la educación musical. Una selección de autores relevantes. Graó.
Hegyi, E. (1999). Método Kodály de Solfeo I y II. Madrid: Pirámide. Orff, C.; Keetman, G. (1950-1954). Musik für Kinder.5vols.
Mainz: Schott. Paynter, J. (1999). Sonido y estructura. Akal.
Sanuy, M., González Sarmiento, L. (1969). Orff-Schulwerk-Música para niños. Introducción. Unión musical española.
Schafer, R.M. (1994). Hacia una educación sonora. Pedagogías Musicales Abiertas.
Steen, A. (1992). Exploring Orff. A teacher's guide. Schott. Suzuki, S.(2007). Vivre c'est aimer. Corroy.
Szönyi, E. (1976). La educación musical en Hungría a través del método Kodály. Corvina. (Ed. en anglès, actualitzada: Kodály's principles in practice: an approach to music education through the Kodály method. (5a ed. rev.) Budapest: Corvina. 1990).
Tomatis, A. (1987). L'oreille et la voix. Robert Laffont.
Vanderspar, E. (1990). Manual Jaques-Dalcroze. Principis i recomanacions per a l'ensenyament de la rítmica. P. Llongueres.
Ward, J. (1953). Musique(diversos volums). Desclée et Cie.
Willems, E. (1975). La valeur humaine de l'éducation musicale. Pro Musica. (Trad. al castellà: El valor humano de la educación musical. Paidós, 1981).
Willems, E. (2001). El oído musical. Paidós.
CANÇONERS
Alcázar, AJ (1999). 88 temas para voz e instrumental Orff. Mundimúsica.
Amoaku, W. K. (1971). African Songs and Rhythms for Children: a selection from Ghana. Schott.
Apel·les Mestres (2004). Les 29 cançons infantil d'Apel·les Mestres (veu i piano). Boileau.
Bonal, M. D. (2004-2008). Arietta. Volums 1-5. DINSIC. Bonal, E;
Casas, M.; Casas, N. (2005). Diversita't. Cançons, danses,...activitats i recursos per a la convivència en la diversitat.Fundació Jaume Bofill / Generalitat de Catalunya. Disponible a: http://www.entrecultures.org/04_calidos/diversitat.htm
http://www.entrecultures.org/04_calidos/diversitat.htm
Bonal, M.D.; Martorell, M. (1967-1999, amb múltiples reedicions). ESQUITX (de l'1 al 5). mf.
Busqué, M; Badia, M. (2002). Tunc Que Tan Teta. Arola Edicions.
Casellas, M., Manent, R., Roma, R. i Vilar, R. (2001). Cançoner de butxaca. sempre hi ha una cançó. El Mèdol / Centre de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Costa, J. (2002). 111 cànons de tot arreu. Clivis. Costal, A. (coord). Cançons que cal saber. Raval Edicions, Pòrtic.
Crivillé, J. (1981) Música Tradicional Catalana (I) - Infants. Clivis.
Departament d'Ensenyament (2001). Cançons populars i tradicionals a l'escola. Disponible a: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_20517154_1.pdf
Hunt, Peter (ed.) (2017). Junior Voiceworks at Christmas: 40 Seasonal Songs. Oxford University Press.
Maideu, J. (1991). Assaig. Cançons i exercicis (2a ed.). EUMO.
Maideu, J. (1992). Llibre de cançons - Crestomatia de cançons tradicionals catalanes. EUMO.
Orts, M. (ed). PRODIEMUS (Propostes, Reflexions, Orientacions i Didàctica Interdisciplinària per a Educar a través de la Música). http://www.prodiemus.com/canconer/
Puig ,A., Padilla, R. (2013). El cançoner de tothom. Bonalletra Alcompàs.
Rosell, A. (2007). Cançoner 1 / 2. Amadeu i Cia.
SCIC (1973-2017). Cançoners del Secretariat de Corals Infantil de Catalunya. Volums 1-9. SCIC.
Stannard. K. (2003). Junior Voiceworks 1: 33 songs for children. Oxford University Press.
Stannard. K. (2007). Junior Voiceworks 1: 33 more songs for children. Oxford University Press.
Taltabull, C. [2006(1958)]. Dotze cançons populars de Nadal. Amalgama Edicions.
REVISTES ESPECIALITZADES
Eufonia. Ed. Grao.
Musica y educación. Musicalis.
LEEME. Revista de la Lista Electronica Europea de Musica en la Educacion. Univ. de La Rioja. http://www.unirioja.es/dptos/dea/leeme/sumariogen.html
RECURSOS ON-LINE
Xtec. http://www.xtec.cat/web/curriculum/primaria
Xtec. Escola Oberta. Musica http://www.xtec.es/recursos/musica/index.htm
Biblioteca Virtual de Educacion Musical (Bivem) http://80.34.38.142:8080/bivem/ Mestres i musica.
La web dels mestres de musica http://www.mestresimusica.net/ Associacio d'Ensenyants de Musica de Catalunya (Aemcat) http://www.aemcat.org/
https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/calaix-de-music/
http://www.lapaginamusical.com/
http://www.prodiemus.com/
Programari
No és necessari cap programari específic, tot i que serà útil disposar d'algun editor de partitures (ex: Sibelius, Finale, ...) i algun editor d'àudio (ex:audacity, garage band, wave pad, logic pro, cubase...).
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |