Infanteses: Narratives Inclusives a través de l'Art
Codi: 106073Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Educació Infantil | OP | 4 |
| Educació Primària | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Montserrat Rifa Valls
- Correu electrònic :
- montserrat.rifa@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Per a cursar aquesta assignatura, és recomanable tenir aprovades les següents assignatures obligatòries, segons el grau:
Grau d'educació primària: "Educació musical i visual" i "Educació musical, visual i aprenentatge".
Grau d'educació infantil: "Educació de les arts visuals I" i "Educació de les arts visuals II".
Objectius
Aquesta assignatura forma part de la Menció en Educació Performativa de les arts, que té com a objectiu formar a les futures mestres d'educació infantil i primària en l'educació de les arts a partir de construir aprenentatges corporeïtzats des d'una visió transdisciplinar. Aquesta menció està constituida per aquest conjunt d'assignatures, que estan relacionades entre sí:
Innovació didàctica en les arts visuals; Llenguatges audiovisuals i expressió artística; Projectes artístics; Infàncies: narratives inclusives a través de les Arts; Territoris de l'Art contemporani com a espais d'aprenentatge.*
En el cas d'aquesta assignatura, ens plantegem 3 objectius concrets:
1. Aproximar-nos a les infanteses, des d'una perspectiva no adultcèntrica i descolonitzadora, és a dir, de l'anàlisi de les relacions de poder que intervenen en les posicions d'edat, gènere, raça-ètnia, capacitats diverses, classe social i diversitat sexual;
2. Conèixer les tàctiques de la recerca educativa basada en les arts en diàleg amb les identitats a la infantesa representades i experimentades per artistes, educadors i investigadors, des d'una perspectiva de justícia social i inclusió;
3. Crear experiències col·laboratives d'educació inclusiva per a produir múltiples relats de les infanteses a través de les arts i aprendre a compartir-los.
Resultats d'aprenentatge
- Capacitat d'organització del treball personal i el conjunt per dur a terme les tasques requerides des de l'assignatura.
- Actuar com a orientador de pares i mares amb relació a l'educació familiar en el període 0-6.
- Expressar argumentacions crítiques i objectives respecte les funcions i tasques que realitzen les institucions socials.
- Mostrar capacitats creatives i reflexives en l'execució de projectes artístics.
- Mostrar-se competent en la comprensió i divulgació de les diferents manifestacions artístiques en diferents formats comunicatius i multiculturals.
- Adquirir criteris i recursos per assessorar i intervenir en l'etapa d'educació primària.
- Estar obert als indicis de canvi estètics, socials i culturals que possibilitin eludir els estereotips estètics o didàctics.
- Mostrar capacitats creatives i reflexives en l'execució de projectes artístics.
- Mostrar-se competent en la comprensió i la divulgació de les diferents manifestacions artístiques en diferents formats comunicatius i multiculturals.
Continguts
L'assignatura s'organitza a partir de quatre grans temes:
1. La construcció de les identitats infantils des d'una mirada decolonial. Les \"altres\" infanteses
2. Narradorxs de la infantesa: relats transdisciplinaris des de les arts i la cultura visual contemporànies
3. Infanteses, agenciament i aprenentatges des de l'educació artística inclusiva
4. Disseny col·laboratiu d'educació performativa de les arts com a forma d'apoderament de les infanteses
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Narratives contemporànies de la infantesa en les arts i la cultura visual contemporànies | 30 | 1,2 | |
| Infanteses i diversitat: Relats de l'alteritat | 15 | 0,6 | |
| Disseny per a una educació artística inclusiva i contra-narratives de la infantesa | 75 | 3 | |
| Exposicions teòriques i lectures sobre la història visual de la infantesa diversa | 30 | 1,2 |
L’Educació performativa de les arts col·loca el focus en els processos d’aprenentatge de les persones a través de les arts, fugint de les metodologies tradicionals d’ensenyament.
Un canvi de mirada que ens condueix a parlar d’una pedagogia de l’esdeveniment i d’escenaris de transformació, a on es prioritza la interacció de coneixements, presències-identitats i llenguatges artístics. A més de repensar les concepcions del temps i de l’espai en els aprenentatges de les arts, proposem viure la creació artística i participar en projectes col·laboratius, connectant amb els canvis actuals en l’educació orientats a la innovació.
Les estratègies docents estan basades en les pedagogies performatives de les arts, en la recerca educativa a través de l'art i en la construcció narrativa dels aprenentatges, les identitats i la diversitat.
En relació als materials que es faran servir durant l'assignatura en les sessions de taller, es prioritzaran els elements naturals i materials de reciclatge.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitat individual 2. Reflexió crítica i presentació d'una lectura en torn a la infantesa | 25% | 0 | 0 | 1, 3, 7 |
| Activitat grupal 2. Cocreació de narratives inclusives amb infàncies | 25% | 0 | 0 | 1, 5, 6 |
| Activitat individual 1. Escriptura i anàlisi d'un relat autobiogràfic sobre la infantesa | 25% | 0 | 0 | 2, 3, 7 |
| Activitat grupal 1: Disseny d'un conte col·lectiu a través de les arts | 25% | 0 | 0 | 4, 5, 8, 9 |
El lliurament de les activitats es farà d'acord amb aquesta previsió:
- Activitat individual 1. A l'inici del tema 1.
- Activitat grupal 1. Al final del tema 2.
- Activitat individual 2. Al final del tema 3.
- Activitat final 2. Al final de curs.
Les estudiants rebran feedback de les activitats en un període màxim de 20 dies després que aquestes s'hagin lliurat.
Només són recuperables les activitats i/o evidències individuals (la data de la recuperació és: 22/01/2027). No hi ha possibilitat de re-avaluació quan es detecti plagi.
Un estudiant serà considerat “no avaluable” si no presenta totes les evidències d’avaluació al campus virtual.
L'avaluació única consistirà en una prova escrita (tipus assaig) sobre els quatre temes de l'assignatura (la prova es farà en la darrera sessió de l'assignatura: 8/01/2027). La recuperació de l'avaluació única consistirà en una prova oral (en la mateixa data que l'avaluació continuada: 22/01/2027).
Amb l'objectiu de garantir la coherència i la transparència en l'ús de la IA en l'assignatura i les seves activitats avaluables ens atenem al model 3. d' Ús responsable: En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat. Però cal tenir en compte que l’ús de la intel·ligència artificial (IA) comporta un consum energètic considerable. Per tant, és important fomentar un ús responsable i eficient de la IA en l’àmbit educatiu, prioritzant aplicacions amb un impacte positiu i evitant-ne l’ús innecessari per tal de minimitzarl’impacte ambiental.
Un dels criteris necessaris per superar aquesta assignatura consistirà en demostrar, al llarg del curs, que l’estudiant té desenvolupades unes competències personals i socials imprescindibles per a ser “una bona mestra” / “un bon mestre”: participació activa a les classes, responsabilitat i rigor en el treball autònom, no jutjar, argumentar, ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, etc.), pensament crític i conductes que afavoreixin un entorn amable i positiu, democràtic i a on es respectin les diferències. El/la professora de l’assignatura anirà observant, documentant les sessions i anotant evidències en relació a aquestes habilitats personals i socials de les estudiants; i s’aniran avaluant al llarg de l’assignatura. L'avaluació es fixarà també en les competències per al treball cooperatiu i en equip i serà sensible al gènere. Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. Atès que l'assignatura implica la creació i cocreació de narratives a través de les arts, aquesta dimensió afecta tan a la dimensió indivisual com col·lectiva.
Bibliografia
Aberasturi Apraiz, E. & Correa, J. (2021). Cartografías artísticas en investigación educativa. En Rivas-FLores, J.I. Investigación transformativa e inclusiva en el ámbito social y educativo. Octaedro
Atkinson, D. (2022). Pedagogies of taking care. Bloomsbury.
Balagopalan, S.; Wall, J. & Wells, K. (eds.) (2023). The Bloomsbury handbook of theories in childhood studies. Bloomsbury Academic.
Barone, T. & Eisner, E. W. (2011). Art based research. Sage.
Burman, Erica (2022). Found childhood as a practice of child as method. Children’s Geographies, 20(3), 271-283. Doi: https://doi.org/10.1080/14733285.2019.1566518
Christensen, P. H. (2004). Children's participation in ethnographic research: Issues of power and representation. Children and Society, 18(2), 165-176.
Coole, D. & Frost, S. (eds.) (2010). New materialisms. Ontology, agency, and politics. Duke University Press.
Corsaro, W. A. (2003). We're friends, right?: Inside kids' culture. Joseph Henry Press.
de Castro, Lucia R. (2020). Why global? Children and Childhood from a decolonial perspective. Childhood, 27(1), 48-62. https://doi.org/10.1177/0907568219885379
Escobar, Arturo; Osterweil, Michal y Sharma, Kriti. (2024). Relacionalidad. Una política emergente de la vida más allá de lo humano. Tinta Limón.
Hanson, K. (moderador) (2018). 'Global/local' research on children and childhood in a 'global society'. Childhood, 25(3), 272.296. Doi: 10.1177/0907568218779480
Haraway, D. (2019). Seguir con el problema. Generar parentesco en el Chthuluceno. Consonni.
Jenks, C (Ed.) (1992). The Sociology of childhood: Essential readings. Gregg Revivals.
Kirby, P. (2020). Children’s agency in the modern primary classroom. Children and Society, 34(1): 17-30.
Lahman, M. K. E. (2008). Always othered: Ethical research with children. Journal of Early Childhood Research, 6(3), 281-300.
Leavy, P. (2017). Handbook of arts-basedresearch. The Guilford Press.
Liebel, Manfred. (2019). Infancias dignas, o cómo descolonizarse. Instituto de Formación para Educadores de Jóvenes, Adolescentes y Niños Trabajadores de América Latina y el Caribe, IFEJANT.
McNiff, S. (1998). Art-based research. Jessica Kingsley Publisher.
Morales, Santiago y Magistris, Gabriela. (Comp.). (2019). Niñez en movimiento: del adultocentrismo a la emancipación. Editorial El Colectivo.
Morales, Santiago y Martínez Muñoz, Marta. (2024). Adultocentrismo: ¿qué piensan chicas y chicos? Octaedro.
Nieuwenhuys, O. (2013). Theorizing childhood (s): Why we need poostcolonial perspectives. Childhood, 20(1), 3-8.
Nolas, S-M.; Varvatakis, Ch. & Aruldoss (2023). How to invent childhood publics with photo-stories. En Tomás S. C. & A. Estalella (eds.). An Ethnographic Inventory: Field Devices for Anthropological Inquiry. Routledge.
Nxumalo, Fikile. (2023). Pedagogías decoloniales del agua: Invitaciones para hacer mundos negros, indígenas y negre/afro indígenas (Anamaría Garzón Mantilla, Trad.). post(s), 9, 90-103. https://doi.org/10.18272/post(s).v9i1.3123
Rifà Valls, M. (2010). Developing contemporary art-based curriculum practices for diversity and social justice. En Anderson, T.; Gussak, D.; Hallmark, K.K. & Paul, A. (Eds.). Art Education for Social Justice Reston A.V, USA, NAEA (chapter 28). ISBN: 78-1-890160-47-0.
Rifà Valls, M. & Bertran Tarrés, M. (2020). Las epistemologías del self. Cap. 8. En Ocaña, A.; Hernández, F.; Rivas-Flores, N.; de Pablos, J.; Sancho, J.M. y Montero, L. (Coords.). Caminos y derivas para otra investigación educativa y social. Octaedro, 123-137.
Sarmento, M. J. (2004). As culturas da infancia nas encruzilhadas da segunda modernidade. In Sarmento, M. J. and A.B. Cerisara, Crianças e Miúdos. Perspectivas sociopedagógicas da infancia e educaçao. Ediçoes ASA.
Spyrou, S. (2018). Disclosing childhoods. Research and knowledge production. London, UK: Palgrave Macmillan.
Spyrou, Spyros; Rosen, Rachel y Cook, Daniel T. (Eds.). (2019). Reimagining Childhood Studies. Bloomsbury Academic. https://doi.org/10.5040/9781350019256
Stryker, R. & Yngvesson, B. (2013). Fixity and fluidity–circulations, children, and childhood. Childhood, 20(3), 297-306.
VV.AA. (2021). Grietas y provocaciones. Congreso Regional InSEA, Cusco, Perú. E-book. https://www.insea.org/wp-content/uploads/2023/04/EBOOK-CUSCO-2021.pdf
Viruru, R. (2005). The Impact of Postcolonial Theory on Early Childhood Education. Journal of Education, 35(1), 7-30.
Warming, H. (2011). Getting under their skins? Accessing young children’s perspectives through ethnographic fieldwork. Childhood, 18(1), 39-53.
Programari
Edició de textos i imatges.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB40) Pràctiques de laboratori (40 estudiants per grup) | 1 | Català | primer quadrimestre | tarda |