Guia en format PDF
Logo

Fonaments Lingüístics de la Normativa

Codi: 105846
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística OB 3
Estudis d'Anglès i Català OB 3
Estudis de Català i Espanyol OB 3

Professor/a de contacte

Nom :
Daniel Casals Martorell
Correu electrònic :
daniel.casals@uab.cat

Equip docent

Daniel Casals Martorell

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Cap.

Objectius

Analitzar els fonaments lingüístics i històrics de la normativa de la llengua catalana establerta per l’Institut d’Estudis Catalans.

Resultats d'aprenentatge

  1. Redactar correctament un text no normatiu prèviament analitzat.
  2. Redactar comentaris de text amb sentit crític.
  3. Construir textos normativament correctes.
  4. Analitzar les propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua actual que més problemàtica susciten.
  5. Aplicar els principis de correcció que requereix la llengua estàndard i els diferents registres i varietats.
  6. Utilitzar recursos tecnològics (digitals i audiovisuals) per a l'adquisició del coneixement i les seves aplicacions en llengua i literatura.
  7. Aplicar adequadament els coneixements adquirits per a l'obtenció de dades i el maneig de fonts documentals d'aplicació a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes.
  8. Treballar autònomament en l'estudi sincrònic i diacrònic de la llengua i la literatura catalanes.
  9. Dominar l'expressió oral i escrita en llengua catalana.
  10. Aplicar adequadament i reflexivament els principis prescriptius de la llengua catalana estàndard oral i escrita.
  11. Interpretar la problemàtica i les condicions de l'ús correcte sancionat de la llengua catalana en la societat multicultural actual i al llarg de la seva història.
  12. Dominar els recursos en diversos suports que faciliten l'aplicació de la normativa vigent.
  13. Explicar les normes ortogràfiques.
  14. Interpretar la informació normativa localitzada als webs d'institucions normatives a Internet.
  15. Construir textos normativament correctes.
  16. Aplicar adequadament els coneixements adquirits per obtenir dades i utilitzar fonts documentals aplicables a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes.
  17. Treballar autònomament en l'estudi sincrònic i diacrònic de la llengua i la literatura catalanes.
  18. Analitzar les propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua actual que més problemàtica susciten.
  19. Comunicar fent un ús no sexista del llenguatge.
  20. Aplicar adequadament i reflexivament els principis prescriptius de la llengua catalana estàndard oral i escrita.
  21. Explicar les normes ortogràfiques.
  22. Relacionar la norma lingüística amb altres disciplines gramaticals.
  23. Redactar correctament un text no normatiu prèviament analitzat.
  24. Interpretar la informació normativa localitzada als webs d'institucions normatives a Internet.
  25. Aprendre a utilitzar la terminologia lingüística relacionada amb la norma i la variació de manera precisa.
  26. Ser tolerant amb la diversitat i la riquesa lingüístiques.
  27. Construir textos normativament correctes
  28. Planificar la feina de manera efectiva individualment o en grup per a la consecució dels objectius plantejats.
  29. Localitzar informació especialitzada i acadèmica i seleccionar-la segons la rellevància.
  30. Explicar les normes ortogràfiques.
  31. Redactar correctament un text no normatiu prèviament analitzat.
  32. Interpretar la informació normativa localitzada als webs d'institucions normatives a Internet
  33. Expressar-se de manera fluida, correcta, adequada i eficaç, tant oralment com per escrit, en l'àmbit acadèmic.
  34. Modular el discurs escrit i oral per expressar-se de manera respectuosa i ètica en un context d'interacció acadèmica.

Continguts

- Bases sociolingüístiques i geolingüístiques del corpus normatiu actual de la llengua catalana.


- El contingut del corpus, la seva aplicació i la seva difusió social.


- Aspectes controvertits de fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic normatius.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Preparació de treballs individuals o en grup, estudi i treball personal 75 3
Aula invertida, classes magistrals 45 1,8
Resolució d’exercicis/problemes/casos, tallers, presentacions orals individuals / en equip 30 1,2

Aquesta assignatura de 6 crèdits ECTS demana una dedicació aproximada de 150 hores per part de l’estudiant, 45 de corresponents a activitats dirigides (aula invertida i classes magistrals), 30 a activitats supervisades (resolució d’exercicis/problemes/casos, tallers, presentacions orals individuals/en equip) i 75 a activitats autònomes (elaboració de treballs individuals/en equip, estudi i treball personal).

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Proves orals 40% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34
Proves escrites 50% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34
Assistència i participació activa a classe/conferències/activitats complementàries 10% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34

L’avaluació es basarà en evidències de tres tipus:

- Assistència i participació activa a classe/conferències/activitats complementàries (10%).

- Prova oral (40%).

- Dues proves escrites (25% i 25%).

A l’inici de cada activitat d’avaluació, el professor informarà els estudiants del procediment i de la data de revisió de les qualificacions. La nota mínima per a aprovar l’assignatura és 5.

L'estudiant rebrà la consideració de \"no avaluable\" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació. Per optar a la recuperació cal complir dues condicions: (1) haver estat avaluat almenys de 2/3 de la qualificació total de l’assignatura i (2) tenir una nota d’avaluació continuada compresa entre 3,5 i 4,8. La recuperació consistirà en un prova global sobre els continguts de l’assignatura.

Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb zero aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes d’avaluació, la qualificació final d’aquesta assignatura serà zero.

En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment, s’adaptarà el seu format(mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

Avaluació única

L’avaluació única es basarà en evidències de tres tipus, que caldrà fer o lliurar el mateix dia:

- Resolució d'una pràctica (10%).

- Prova oral (40%).

- Prova escrita (50%).

S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.

Bibliografia

Casals, Daniel (2024): El concurs de correcció de textos (1929), de Pompeu Fabra, a La Publicitat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Casals, Daniel i Mar Massanell [ed.] (2020): La premsa, la ràdio i la televisió com a agents difusors de coneixements lingüístics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Casals, Daniel i Mar Massanell [ed.] (2023): Els mitjans escrits i audiovisuals com a formadors lingüístics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Casals, Daniel i Neus Nogué (ed.) (2016). Cent anys de Normes ortogràfiques. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Fabra, Pompeu (1918 [19337, [1995f]). Gramàtica catalana. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000044%5C00000005.pdf

Fabra, Pompeu (1932). Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Catalònia.

Fabra, Pompeu (1956). Gramàtica catalana. Barcelona: Teide.

Generalitat de Catalunya (2003 [20092]). Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya / Institut d’Estudis Catalans. Accessible a: http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/documentacio/territori-i-urbanisme/cartografia/nomenclator_oficial_de_toponimia_de_catalunya/

Ginebra i Serrabou, Jordi (2017). La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Guia pràctica. Tarragona: Publicacions URV. Accessible a: http://llibres.urv.cat/index.php/purv/catalog/download/274/309/683-1?inline=1

Institut d’Estudis Catalans (1913). Normes ortogràfiques. Barcelona. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000190%5C00000050.pdf

Institut d’Estudis Catalans (1990a [19993]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000039/00000072.pdf

Institut d’Estudis Catalans (1990b). Documents de la Secció Filològica, I. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=&subModuleName=&idCatalogacio=373

Institut d’Estudis Catalans (1992a [19993]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia.Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000062/00000073.pdf

Institut d’Estudis Catalans (1992b [19963]). Documents de la Secció Filològica, II. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=&subModuleName=&idCatalogacio=376

Institut d’Estudis Catalans (1995). Diccionari de la llengua catalana [= DIEC]. Barcelona / Palma de Mallorca / València: Edicions 3 i 4 / Edicions 62 / Editorial Moll / Enciclopèdia Catalana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Institut d’Estudis Catalans (1996). Documents de la Secció Filològica, III. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=&subModuleName=&idCatalogacio=377

Institut d’Estudis Catalans (1997). Documents normatius 1962-1996: amb les novetats del diccionari. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=&subModuleName=&idCatalogacio=380

Institut d’Estudis Catalans(1999). Aplicació al català dels principis de transcripció de l’Associació Fonètica Internacional. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000042/00000071.pdf

Institut d’Estudis Catalans (2003a). El català de l’Alguer: un model d’àmbit restringit. Barcelona: IEC. Accessible a: http://www.iec.cat/butlleti/pdf/103_butlleti_model.pdf

Institut d’Estudis Catalans (2003b). Documents de la Secció Filològica, IV. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=&subModuleName=&idCatalogacio=378

Institut d’Estudis Catalans (2007). Diccionari de la llengua catalana [= DIEC2], 2a ed. Barcelona: Edicions 62 / Enciclopèdia Catalana. Accessible a: http://dlc.iec.cat/

Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana [= GIEC]. Barcelona: IEC. Accessible a: https://giec.iec.cat/inici

Institut d’Estudis Catalans (2017). Ortografia catalana. Barcelona: IEC. Accessible a: https://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf

Institut d’Estudis Catalans (2018a). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://estandard-oral.llocs.iec.cat/

Institut d'Estudis Catalans (2018b). Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://geiec.iec.cat/

Institut d'Estudis Catalans (2018c). Documents de la Secció Filològica, V. Barcelona: IEC. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=coleccions_bibliografiques&subModuleName=&idCatalogacio=30168

Institut d'Estudis Catalans (2019). Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [GBU]. Barcelona: IEC. Accessible a: https://gbu.iec.cat/inici

Institut d'Estudis Catalans (2024). Diccionari essencial de la llengua catalana [DEIEC]. Barcelona: IEC. Accessible a: https://deiec.iec.cat/

Institut de la Llengua Catalana (1917). Diccionari ortogràfic: precedit d’una exposició de l’ortografia catalana segons el sistema de l’I. d’E. C. / redactat sota la direcció de P. Fabra. Barcelona: IEC. Parcialment accessible a:

http://normesortografiques.espais.iec.cat/files/2013/01/IEC1917NormesOrto-delDiccionariOrtografic.pdf

Mestres, Josep M., Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité (1995). Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos [= MeCOF]. Barcelona: Eumo / Universitat de Barcelona / Universitat Pompeu Fabra / Associació de Mestres Rosa Sensat.

Nogué, Neus (2018). La nova normativa a la butxaca. L'Ortografia catalana i la Gramàtica de la llengua catalana: principals novetats. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Pitarch i Almela, Vicent (2013). Les Normes de Castelló als cent anys de les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans. Benassal: Fundació Carles Salvador; Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Salvador, Carles (1933). Vocabulari ortogràfic valencià. Precedit d’una Declaració i Normes ortogràfiques. València: l’Estel. Accessible a: http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/3187

Segarra, Mila (1985). Història de l'ortografia catalana. Barcelona: Empúries.

Segarra, Mila (1985 [19872]). Història de la normativa catalana.Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Solà, Joan, Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (dir.) (2002 [2008]). Gramàtica del català contemporani, 3 vol. Barcelona: Empúries.

Llocs web d'interès:

ésAdir, Llibre d’estil de la CCMA / Portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. http://esadir.cat/

Institut d'Estudis Catalans, Recursos lingüístics en línia. https://www.iec.cat/recursos-linguistics-en-linia/

Optimot, Consultes lingüístiques. https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html

Termcat, Centre de Terminologia. https://www.termcat.cat/ca

Programari

Cap d'específic.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt