Logo

Educació Corporal i Psicomotriu als Centres d'Educació Infantil II

Codi: 105049
Crèdits: 4
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Educació Infantil OB 4

Professor/a de contacte

Nom :
Carolina Nieva Boza
Correu electrònic :
carolina.nieva@uab.cat

Equip docent

Sergi Vallverdú Martínez
Carolina Nieva Boza

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

L'assignatura d' Educació Corporal i Psicomotriu en els centres d’Educació Infantil I de 3r curs del Grau en Educació Infantil, és prèvia a la d'Educació Corporal i Psicomotriu en els centres d'Educació Infantil II. S'adverteix que cal haver assolit els seus objectius i competències abans de cursar aquesta assignatura de 4t.

Objectius

Aquesta assignatura de 4r. curs es complementa amb la de Educació Corporal i Psicomotriu I, de 3r. curs, i l'assignatura de "Joc i Moviment" de 4t curs.

Objectiu General: Proporcionar als futurs mestres d’Educació Infantil les eines necessàries per impartir l’Educació Psicomotriu en el marc de la institució escolar.

Objectius específics:

  • Valorar el cos del mestre i el de l'infant com a mitjà d'expressió, aprenentatge i desenvolupament.
  • Identificar el marc teòric de l'educació psicomotriu a l'etapa de 0 a 6 anys.
  • Indagar en l'observació i anàlisi de les conductes psicomotrius dels infants.
  • Analitzar diferents propostes pràctiques de l’educació psicomotriu en l’àmbit escolar.
  • Desenvolupar propostes d'intervenció, així com estratègies i recursos de la pràctica psicomotriu.
  • Establir un sistema d'actituds com a educador/a que s'ajusti a les necessitats dels infants.
  • Reflexionar sobre el paper de l'educació psicomotriu en el marc general de l'escola.

Resultats d'aprenentatge

  1. Conèixer els fonaments d'expressió corporal del currículum d'aquesta etapa així com les teories sobre l'adquisició i desenvolupament dels aprenentatges corresponents.
  2. Conèixer els plantejaments del desenvolupament psicomotriu en el currículum de l'etapa d'Educació Infantil.
  3. Utilitzar el joc com a recurs didàctic, així com dissenyar activitats d'aprenentatge basades en principis lúdics.
  4. Elaborar propostes didàctiques que fomenten la percepció i expressió de les habilitats motrius i la creativitat, utilitzant altres llenguatges com el musical i el plàstic.
  5. Elaborar propostes didàctiques que fomenten la percepció, les habilitats motrius i la creativitat.
  6. Analitzar críticament el treball personal a través de processos d'autoavaluació.
  7. Utilitzar diferents llenguatges (corporal, musical i audiovisual), per expressar els aprenentatges adquirits en l'assignatura.
  8. Realitzar treballs en equip a través de sessions de treball corporal.
  9. Dissenyar, aplicar i avaluar una seqüència d'aprenentatge que respecti la globalitat i singularitat de cada infant.
  10. Reconèixer la identitat de l'etapa i les seves característiques cognitives, psicomotores, comunicatives, socials i afectives.
  11. Identificar els trastorns del desenvolupament psicomotriu.
  12. Analitzar els indicadors de sostenibilitat de les activitats academicoprofessionals de l?àmbit integrant-hi les dimensions social, econòmica i mediambiental.
  13. Proposar formes d'avaluació dels projectes i accions de millora de la sostenibilitat.

Continguts











1. L’Educació Psicomotriu a l’Educació Infantil


2. Didàctica de l’Educació Psicomotriu a l’Educació Infantil


3. Components neuromotors


4. Components perceptiumotors

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Seminaris i sessions de Pràctica-Laboratori en grup reduït 18 0,72 3, 6, 8
Tutoria i acompanyament 20 0,8 6, 9, 10
Magistral en gran grup (Presencial) 12 0,48 2, 4, 10, 11
Treball autònom de l'estudiant 50 2 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11

El protagonista en el procés d’ensenyament aprenentatge és l’estudiant i sota aquesta premissa s’ha planificat la metodologia de l’assignatura.

Majoritàriament s’utilitzaran dinàmiques que primer comencen amb una exposició conceptual i de bases teòriques amb tot el grup classe, i després es passa a analitzar i debatre la seva aplicació a l’Educació Infantil en seminaris i sessions pràctiques amb grups reduïts.

Les activitats formatives que tenen lloc en aquesta assignatura poden ser dirigides, supervisades i autònomes:

  • Les activitats dirigides estan conduïdes pel professor/a o pels propis estudiants, i es realitzen en els espais de la Facultat. Poden ser classes amb tot el gran grup o seminaris teòrics o sessions de pràctica corporal en grup reduït. Les classes amb tot el grup es basen en exposicions dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Els seminaris i sessions pràctiques són espais de treball per a aprofundir, analitzar, contrastar, debatre, viure, reflexionar i avaluar els continguts de l’assignatura. Els seminaris es fan mitjançant activitats com: l’estudi de casos, vídeos, anàlisis de material, dinàmiques de grup, resolució de problemes, pròpia experiència, discussió-debats, etc. Les sessions pràctiques es realitzen a través de la pròpia vivència corporal, la formació i reflexió que aquesta comporta, i la realització d’una sessió pràctica tant pels seus companys de la Facultat com per a un grup d’infants. Els seminaris i sessions pràctiques són d’assistència obligatòria i l’alumnat s’adscriurà a un dels grups programats de manera que els estudiants han d'assistir sempre al mateix seminari i estar repartits de forma equitativa tenint el número més semblant possible d’alumnat cadascun d’ells.
  • Les activitats supervisades pel professor/a fora de l’aula inclouen el conjunt de tutories individuals i grupals, físiques i virtuals, que han de servir per acompanyar a l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge orientant tasques, resolent dificultats i supervisant el seguiment de les seves evidències d’aprenentatge.
  • El treball autònom és el que realitza l’estudiant de forma independent per desenvolupar les competències i assolir els objectius de l’assignatura.

Aquesta assignatura proposarà utilitzar la metodologia d’Aprenentatge Servei (ApS). Es tracta d'afrontar una necessitat real identificada per una institució/entitat per tal de donar una resposta en forma de solució o servei per a l’entitat. L’Aprenentatge Servei és avui una metodologia àmpliament reconeguda que permet no sols tractar amb casos reals, sinó també inserir l’estudiant en entorns en els que en un futur pot desenvolupar la seva carrera professional.

A més a més, es portaran a terme altres estratègies metodològiques per poder treballar en base a desafiaments (ABR) que faran servir activitats diverses com: lectura d'articles, anàlisis de documents, enquestes, cerques bibliogràfiques, presentacions, càpsules formatives, implementar propostes, reflexions de procés i progrés, avaluació de propostes, etc.

Aquesta assignatura inclou activitats per al desenvolupament de la Competència Digital Docent (A2).

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Informe d'autoavaluació (treball individual) 5% 0 0 6, 10
Diagrama de Bitàcora competencial (treball individual) 45% 0 0 1, 6, 7, 10
Projecte d'Aprenentatge Psicomotor Co- Tutorat: sessió psicomotricitat a companys/es i a infants a una escola (inclou 2 treballs grupals) 50% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13

Aquesta assignatura no preveu avaluació única.

L’avaluació per a superar l’assignatura serà contínua, formativa i compartida.

L’avaluació requereix l'assistència mínima a un 80% de les sessions de seminari i pràctica-laboratori, independentment de les causes que puguin ocasionar les faltes d'assistència (els justificants que es presentin en cas d'absència serviran únicament per explicar l'absència, en cap cas seran un eximent de la presencialitat).

Es considerarà com a “No avaluable” l’alumnat que hagi presentat evidències d’aprenentatge amb un pes conjunt igual o inferior al 35% de l’assignatura. Per tant, si l’alumne realitza activitats amb un pes superior al 35% i no presenta la resta d’activitat tindrà suspesa l’assignatura.

Activitats d’avaluació:

1.- Diagrama de Bitàcola Competencial (45%): treball individual reflexiu envers a l’adquisició de competències professionals per a un futur mestre psicomotricista a l’escola.

2.- Informe d’autoavaluació (5%): diagnòstic individual final de l’assignatura en relació a l’adquisició de les seves competències professionals psicomotrius, i a la metodologia i avaluació de l’assignatura.

3.- Projecte d'Aprenentatge Psicomotor Co- Tutorat (PAPCo-T) (50%): projecte d’innovació docent ApS format per 2 evidències: a) elaboració grupal d’una càpsula formativa sobre un contingut psicomotor (15%); c) exposició final grupal del PAPCo-T (35%).

Per poder superar l'assignatura, s'han d'aprovar cadascun dels 3 blocs d'activitats d'avaluació que consta l'assignatura: 1r bloc) Diagrama de Bitàcora; 2n bloc) Informe d'autoavaluació; 3r bloc) Projecte d'Aprenentatge Psicomotor Co-Tutorat.

També és absolutament necessari demostrar una actitud compatible amb la professió docent: escolta activa, respecte, participació, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat ,no jutjar, argumentar, ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, etc.). També és imprescindible que l’estudiant demostri que és responsable i rigorós en el treball autònom, participar de forma activa a les classes, mostrar pensament crític i unes conductes que afavoreixen un entorn amable i positiu, democràtic i on es respecten les diferències de gènere, cultura, etc. A més, específicament a les sessions pràctiques cal venir vestit amb roba esportiva per poder executar totes les activitats proposades i mostrar una predisposició i participació activa. S’ha de tractar amb cura i respecte tot el material del gimnàs, deixant-lo en perfecte estat i ordenat després del seu ús. Si es genera algun rebuig, cada grup és el responsable de portar-lo directament als contenidors de l’exterior just a l’acabar la classe. Si no es compleixen alguns d’aquests requisits actitudinals, la nota de l'assignatura serà un 3.

Per aprovar aquesta assignatura, cal que l’estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i grupals) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació.

L’alumnat ha de ser capaç d’expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.

El Projecte d'Aprenentatge Psicomotor Co-tutoritzat consta de 2 subactivitats d'avaluació: la Càpsula formativa de continguts psicomotors (15% activitat grupal) s'entregarà el 12 d'octubre (grup 61) i 17 d’octubre (grup 62); i l'Exposició final i Presentació del PAPCo-T (35% activitat grupal) és el 15 de desembre (grup 61) i el 20 de desembre (grup 62).

L’activitat de Diagrama de bitàcola competencial s'entregarà el 7 de gener pels dos grups (61 i 62).

L'Activitat referent a l'informe d'Autoavaluació s'entregarà l'14 de gener.

Les qualificacions de cada una de les evidències d’avaluació es comunicaran en un període no superior a 20 dies hàbils següents al seu lliurament. L'estudiant que vulgui revisar la nota, haurà de fer-ho en els 15 dies posteriors a la seva comunicació en l'horari de tutories que el professorat té establert per aquesta assignatura i que es consigna en el programa de la mateixa.

Referent a les activitats en petits grups, no necessàriament la qualificació d’elles ha de ser igual per a tots els components del grup. Per tant, dins dels treballs en grup cada estudiant rep una qualificació individual i pot ser similar o diferent a la dels seus companys o companyes de treball.

Recuperacions:

Les dates de recuperació de l’assignatura són el 27 de gener (grup 61) i el 25 de gener (grup 62).

Totes les activitats de l’assignatura són recuperables. Per poder accedir a la recuperació de cadascuna d’elles, l'estudiant ha de tenir com a mínim un 3,5 de mitjana de l'assignatura.

En el cas que l’estudiant es matriculi per segona vegada perquè repeteix l’assignatura, el professorat pot autoritzar la realització d’una prova de síntesi final. Tot i així, és imprescindible que l’estudiant es posi en contacte amb el/la docent responsable per concretar el percentatge d’assistència requerit per poder optar a aquesta modalitat d’avaluació.

Les activitats d’avaluació han de ser originals i de creació pròpia o del grup (quan s’escau) exclusivament. Per tant, es considera que no ha estat producció pròpia quan els treballs estan elaborats amb elements no originals i exclusius per l’estudiant (com per exemple els generats amb eines d’Intel.ligència Artificial com ChatGPT, Copilot, etc.). Així doncs, en aquest assignatura no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

El professorat podrà fer validacions concretes per garantir l'autoria i l'adquisició de competències en cas de sospita de frau acadèmic.

La còpia i el plagi són robatoris intel·lectuals i, per tant, constitueixen un delicte. Qualsevol irregularitat detectada comportarà la qualificació de 0 en l’activitat. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’assignatura serà de 0, sense possibilitat d’accedir a la recuperació. Volem recordar que es considera \"còpia\" un treball que reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a. \"Plagi\"és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, és a dir, sense citar-ne les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. Més informació sobre plagi a:

http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html

Abans d'entregar una evidència d'aprenentatge, cal comprovar que s'ha escrit correctament les fonts, notes, citacions textuals i referències bibliogràfiques seguint la normativa APA de la UAB:

https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pdf

http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_03.html


Bibliografia

Arnáiz, P. & Bolarín, Mª. J. (2000). Una propuesta para la observación de los parámetros psicomotores. Entre Líneas, 8, 6-9. https://app-psicomotricistas.net/wp-content/uploads/2022/04/EL08_06-09.pdf

Arnáiz , P., Rabadán, M., & Vives, I. (2001). La psicomotricidad en la escuela. Una práctica preventiva y educativa. Teide.

Aucouturier, B. (2018). Actuar, jugar, pensar: puntós de apoyo para la práctica psicomotriz educativa y terapéutica. Graó.

Aucouturier, B. (2022). El juego espontáneo en la escuela maternal. Graó

Batalla, A., & Guillem Molins, M. (2025). Motricitat i Cognició: Guia pràctica per a dissenyar activitats amb repercussions cognitives a l'Educació Física de l'etapa de primària. https://ddd.uab.cat/record/320942

Bernaldo de Quirós, M. (2012). Psicomotricidad. Guía de intervención y evaluación. Pirámide.

Cortés, P. & Moya, L. (2018). La psicomotricitat des d'una mirada interdisciplinària. Revista In-fàn-cia-a, 223, 9-12.

Franch, N., Masabeu, E. & Rota, J. (2025). El espacio en psicomotricidad. Revista Entrelíneas, 55, 5-11. https://app-psicomotricistas.net/wp-content/uploads/2025/07/55_investigacion_01.pdf

García, L. (2000). La observación psicomotriz: transformar la experiencia compartida en comprensión. Propuestas para un análisi interactivo. Entre Líneas, 7, 10-14. https://app-psicomotricistas.net/wp-content/uploads/2022/04/EL07_10-14.pdf

Hernández, A. (2008). Psicomotricidad. Fundamentación teórica y orientaciones prácticas. PUbliCan Ediciones de la Universidad de Cantabria.

Institut Obert de Catalunya (s.d.). La grafomotricitat. https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_edi_m06_/web/fp_edi_m06_htmlindex/WebContent/u2/a3/continguts.html

Justo Martínez, E. (2008). Desarrollo Psicomotor en educación infantil .Bases para la intervención en psicomotricidad. Universidad de Almeria, Servicio de Publicaciones.

Llorca, M., Ramos, V., Sánchez, J. & Vega, A. (Coord.) (2002). La Práctica Psicomotriz: una propuesta educativa mediante el cuerpo y el movimiento. Algibe.

López, S. & Ribera, P. (2016). Els aspectes motors de l'activitat gràfica i la seva educació. Guix. Elements d'Acció Educativa, 428, 19-23.

Martínez-Mínguez, L., Nieva, C., Cortés, F., Porta, F. & González, M.C. (2024). EDUCACIÓN PSICOMOTRIZ EN EDUCACIÓN INFANTIL: Evaluación formativa del niño, de la sesión y del profesorado. Dins A. Pérez-Pueyo, D. Hortigüela-Alcalá, C. Gutiérrez-García, & R. A. Barba-Martín (coords). Evaluación formativa y compartida en Educación Física. : Servicio de Publicaciones de la Universidad de León. https://hdl.handle.net/10612/22962

Martínez-Mínguez, L. (Coord.) (2023). Psicomotricidad. Pikler. Lapierre, Aucouturier y UAB diferencias conectadas. Graó.

Martínez-Mínguez, L., Nieva, C. & Moya, L. (2020). Conectar la escuela con la universidad a través de la educación psicomotriz.Tàndem. Didáctica de la Educación Física, 69, 39-44.

Martínez-Mínguez, L., Rota, J. & Anton, M. (2017). Psicomotricitat, escola i currículum. Octaedro.

Martínez-Mínguez, L., Forcadell,X., Moya, L., Heras, G., Bru,E., Llecha, M., Sánchez, C., Pérez, M.& Anton, M. (2017). Psicomotricistas reflexionan sobre la educación por el movimiento, Entre Lineas. Revista especializada en Psicomotricidad, 39, 5-13. https://app-psicomotricistas.net/wp-content/uploads/2022/04/EL_2017_39_5-13.pdf

Mir, M. & Urtasun, L. (2008). La observación de la imagen del cuerpo en las sesiones de psicomotricidad. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 62 (2), 107-122. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2707416

Moya, L., Martínez-Mínguez, L. & Blanch, S. (2024). La corporeidad de los docentes y su práctica educativa. ¿Qué percepción tienen las maestras y los maestros de Educación Infantil?. Revista Entrelíneas, 53, 15-24. https://app-psicomotricistas.net/wp-content/uploads/2024/07/entrelineas_53_dossier2.pdf

Pla, G. (2017). El juego como medio natural de desarrollo y aprendizaje. En M. Mas, i M. Anton,(Coord.) Psicomotricidad educativa:avanzando paso a paso. Octaedro, pp. 33-49.

Pla, G.(2012). La construcción del tiempo en la sala de psicomotricidad: nociones conceptuales y propuestas prácticas. Entre Líneas, 29, 19-23. https://app-psicomotricistas.net/wp-content/uploads/2022/04/EL_2012_29_17-21.pdf

Red territorial de Educación Infantil de Cataluña (2011). Documentar la vida de las niñas y niños en la escuela. Octaedro.

Ribera, P., Villagrasa, M.R. & López, S. (2015). La escritura: cómo conseguir un buen grafismo. Prevención y atención de sus dificultades en el aula. Graó.

Rota, J. (2015). La intervención psicomotriz. De la pràcticaal concepto. Octaedro.

Sánchez, J. & Llorca, M. (2008). El rol del psicomotricista. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 62 (2), 35-60. https://www.redalyc.org/pdf/274/27414780004.pdf

Segarra, L. (2014). Un cuerpo que suena. El sonido del cuerpo en la sala de psicomotricidad. FAPee (Federación de Asociaciones de Psicomotricistas del Estado Español), pp. 116-122. Disponible en: http://psicomotricistas.es/wp-content/uploads/2015/03/3_COMUNICACIONES.pdf

Segura-Meix, M., Pérez, L., & Roca, A. (2023). La psicomotricidad como recurso para la mejora del grafismo en educación infantil. Revista Iberoamericana de Psicomotricidad y Técnicas Corporales, 47(2), 45–58. file:///C:/Users/1475559/Downloads/imarina_9149538%20(1).pdf

Sugrañes, E. & Àngel, M.A. (Coords.) (2007): La educación psicomotriz (3-8 años). Graó.

Vaca, M. & Varela, M.S. (2008): Motricidad y aprendizaje. El tratamiento pedagógico del ámbito corporal (3-6).

Graó.

Viscarro, I, Comi, Mª D., Solé, M.P. & Solsona, J.(2004). El material reutilitzat a les sessions de psicomotricitat. Comunicació Educativa, 17,30-33. Recuperat de http://revistes.urv.cat/index.php/comeduc/article/view/543/523

Viscarro, I. & Camps C. (1999). Propuesta de educación psicomotriz; objetivos y fases de la sesión. Actas del XVII Congreso Nacional de Educación Física, Huelva: Universidad de Huelva, vol.1.

Programari

No es necessita cap programari específic.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 61 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 62 Català primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 611 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 612 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 613 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 621 Català primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 622 Català primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 623 Català primer quadrimestre tarda