Comunicació i Opinió Pública
Codi: 104979Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Periodisme | OP | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Nereida Carrillo Perez
- Correu electrònic :
- nereida.carrillo@uab.cat
Equip docent
- Santiago Javier Justel Vazquez
- Manuel Arenas Sánchez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Es requereix que l'alumnat tingui coneixement de l'actualitat política i social. També són condicions indispensables una actitud proactiva, participativa, un interès pel context geopolític i sensibilitat pels conflictes socials de proximitat.
Objectius
- Analitzar els processos de creació de l'opinió pública.
- Analitzar la contribució i influència dels mitjans de comunicació a la democràcia.
- Identificar els actors polítics (en un sentit ampli del concepte) i de la societat civil, i establir les seves relacions amb els mitjans de comunicació.
- Reflexionar sobre nous fenòmens relacionats amb l'opinió pública i l'esfera pública digital.
Resultats d'aprenentatge
- KM17 (Reconèixer els fonaments teòrics de la comunicació social, incloent-hi la semiòtica, la comunicació intercultural i l’opinió pública i identificar l’impacte que tenen en la construcció de la realitat i la representació mediàtica.) Reconèixer els fonaments teòrics de la comunicació social, incloent-hi la semiòtica, la comunicació intercultural i l’opinió pública i identificar l’impacte que tenen en la construcció de la realitat i la representació mediàtica.
- SM19 (Avaluar la influència dels mitjans de comunicació en la formació de l’opinió pública i la percepció de problemàtiques socials i aplicar-hi criteris d’anàlisi basats en l’equitat i el pluralisme.) Avaluar la influència dels mitjans de comunicació en la formació de l’opinió pública i la percepció de problemàtiques socials i aplicar-hi criteris d’anàlisi basats en l’equitat i el pluralisme.
Continguts
1. Una aproximació al concepte d'opinió pública
2. Mitjans de comunicació de masses i opinió pública
3. Comunicació política i campanyes electorals
4. Internet i l’esfera pública digital: mobilització col·lectiva a internet
5. Els reptes actuals de l’esfera pública: populisme, polarització, desinformació i discurs d’odi
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Seminari | 14 | 0,56 | |
| Treball autònom de l'estudiant | 54 | 2,16 | |
| Classes teòriques i activitats a l'aula | 30 | 1,2 |
La docencia combinarà diversos mètodes d'ensenyament per a promoure l'aprenentatge dels estudiants:
Activitats dirigides
a) Classes magistrals: en aquestes sessions el/la professor/a explicarà els conceptes bàsics i les nocions de l'assignatura i permetrà a l'alumnat discutir i reflexionar sobre el contingut principal a través d'una participació activa.
b) Seminaris: sessions de treball centrades en lectures, activitats orals o presentacions en grup.
Activitats supervisades
a) Tutories: els estudiants podran consultar amb el/la professor/a de l'assignatura, en determinat horari, per a aclarir els dubtes que puguin tenir sobre l'assignatura.
b) Sessions d'avaluació.
Activitats autònomes
a) Treball autoorganitzat: lectura de textos i cerca d'informació, redacció de treballs.
Planificació: El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents que el professorat estimi convenients i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Perspectiva de gènere: El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu. Es visibilitzarà la contribució de les dones a la disciplina i es farà ús de metodologies i activitats formatives amb perspectiva de gènere.
Metodologies docents innovadores: En algunes de les sessions, s'incorporaran metodologies docents innovadores.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitats a classe | 15% sobre la qualificació final | 22 | 0,88 | KM17, SM19 |
| Treballs individuals o en grup | 35% sobre la qualificació final | 26 | 1,04 | KM17, SM19 |
| Prova teòrica | 50% sobre la qualificació final | 4 | 0,16 | KM17, SM19 |
Avaluació continuada
Teoria. Prova teòrica: 50%
Teoria. Activitats a classe: 15%
Seminari. Treballs individuals o en grup sobre temes vinculats a l’assignatura: 35%
Per poder aprovar l'assignatura, caldrà treure una nota mínima de 4 en la prova de teòrica.
Avaluació única
Prova teòrica: 50%
Treball individual pràctic sobre algun tema vinculat a l’assignatura 35%
Lliurament d’una activitat sobre una lectura vinculada a l'assignatura: 15%
Per poder aprovar l'assignatura, caldrà treure una nota mínima de 4 en la prova teòrica.
Recuperacions
L'alumnat tindrà dret a la recuperació de l'assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació de l'assignatura.
Per poder-se presentar a la recuperació de l'assignatura, s'haurà hagut d'obtenir la nota mitjana de 3.5 o superior. Les activitats que quedaran excloses del procés de recuperació són: el treball individual o en grup i les activitats a classe.
Recuperació avaluació continuada
Prova teòrica de coneixements
Recuperació avaluació única
Prova teòrica de coneixements
Alumnes de segona matrícula
En cas de segona matrícula, l'alumnat podrà fer una única prova de síntesi al final del semestre. La qualificació de l'assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
No avaluable
Alumnat que no es presenta a la prova teòrica, que no lliura les activitats de classe i que no fa els treballs sobre temes relacionats amb els continguts de l’assignatura.
Plagi
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Inteŀligència artificial
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Irregularitats
La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.
Bibliografia
Les lectures del curs s’establiran d’entre les referències aquí sota incloses i d’entre altres referències que es triaran al principi de curs.
Amazian, Salma i Garcés, Helios, F. (2024). Fragmentades: una anàlisi dels discursos d’odi, l’auge de l’extrema dreta i el seu impacte social. Dossier Catalunya Social. Propostes des del Tercer Sector. Núm.68. Juny de 2024. Disponible on-line: https://www.tercersector.cat/sites/default/files/2024-06/dossier_digital_1.pdf
Ardèvol-Abreu, Andreu (2015) “Framing o teoría del encuadre en comunicación. Orígenes, desarrollo y panorama actual en España”. Revista Latina de Comunicación Social, 70, 423-450.
Becerra, Martín i Waisbord, Silvio (2021). “La necesidad de repensar la ortodoxia de la libertad de expresión en la comunicación digital”. Desarrollo Económico. Revista De Ciencias Sociales, 60(232), 295–313. Recuperado a partir de https://ojs.ides.org.ar/index.php/desarrollo-economico/article/view/105
Bennett, Lance W i Kneuer, Marianne. (2024). “Communication and democratic erosion: The rise of illiberal public spheres”. European Journal of Communication, 39(2), 177-196.
Berrio, Jordi (1990). L'opinió pública i la democràcia, Barcelona: Pòrtic.
Capdevila, Arantxa; Moragas-Fernández, Carlota M.; Grau Masot, Josep M. (2022). “Emergencia del populismo en España: marcos metafóricos de Vox y de su comunidad online durante las elecciones generales de 2019”. Profesional de la información, v. 31, n. 3, e310317.https://doi.org/10.3145/epi.2022.may.17
Donsbach, Wolfgang i Michael W. Traugott, eds. (2008). The Sage Handbook of Public Opinion Research. Londres-Thousand Oaks: Sage.
Esser, Frank i Jesper Strömbäck, eds. (2014). Meditatization of Politics. Understanding the Transformation of Western Democracies. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Habermas, Jürgen (1986). Historia y crítica de la opinión pública (primera edición 1962). Gustavo Gili: Mexico.
López García, Guillermo (2006) Comunicación en red y mutaciones de la esfera pública. ZER, n. 20, pp. 231-249
Mazzoleni, Gianpietro (2010). La comunicación política. Madrid: Alianza Editorial.
Noelle-Neumann, Elisabeth (1995). “La espiral del silencio”. Opinión pública: nuestra piel social.
Sampedro, Víctor (2000). Opinión pública y democracia deliberativa, Madrid: Istmo
Sampedro, Víctor (2021). Comunicación y Sociedad: opinión pública y poder. Materials docents, Barcelona: UOC.
Sampedro, Víctor; Martínez, Mayra. (2018). “The Digital Public Sphere: An Alternative and Counterhegemonic Space? The Case of Spain”. International Journal Of Communication, 12, 22: 23-44
Programari
No cal.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 11 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 12 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |