Logo

Literatura Antiga (Grega)

Codi: 104227
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Ciències de l'Antiguitat OB 4
Estudis d'Anglès i de Clàssiques OP 3
Estudis d'Anglès i de Clàssiques OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Joan Pages Cebrian
Correu electrònic :
joan.pages.cebrian@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

[PRÈVIA 1: aquesta guia docent fa un ús del llenguatge en el seu registre formal acadèmic segons els usos establerts, les convencions gramaticals i el sentit comú.]

[PRÈVIA 2: aquesta guia està redactada en català. Les versions castellana i anglesa són traduccions. En cas d'ambigüitat resultat de la traducció, sempre es tindrà en compte la literalitat de la versió original en català]

 

 

L'assignatura presuposa coneixements bàsics de literatura grega. L'estudiant de Ciències de l'Antiguitat ja ha cursat matèries d'èpica i gènere dramàtic. D'altra banda, l'assignatura té una part pràctica de traducció (amb diccionari) i comentari. 

Objectius

L'objectiu principal d'aquesta matèria és el desenvolupament de les competències i els resultats d'aprenentatge descrits en l'apartat corresponent.

D'altra banda, s'aborda el coneixement dels autors més representatius de la cultura literària grega postclàssica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
  2. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
  3. Reconèixer la definició i les característiques dels gèneres literaris objecte d'estudi a partir dels textos metaliteraris.
  4. Identificar les característiques del gènere literari al qual pertany un text literari grec o llatí.
  5. Explicar les característiques bàsiques d'un text de la literatura grega o llatina.
  6. Identificar les estructures bàsiques d'una obra literària grega o llatina.
  7. Identificar diferents elements literaris i la seva inserció en diferents textos i estils discursius.
  8. Identificar les fonts antigues grecollatines en què s'han inspirat artistes i literats de la tradició cultural occidental.
  9. Relacionar els textos literaris grecollatins amb el context cultural de la seva època.
  10. Elaborar un comentari d'un text literari grec o llatí a partir de l'anàlisi intrínseca, del context cultural i de la influència posterior.
  11. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals als textos formals i científics.
  12. Reconèixer la definició i les característiques dels gèneres literaris objecte d'estudi a partir dels textos metaliteraris.
  13. Identificar les característiques del gènere literari a què pertany un text literari grec o llatí.
  14. Identificar les estructures bàsiques d'una obra literària grega o llatina.
  15. Identificar diferents elements literaris i la inserció d'aquests en diferents textos i estils discursius.
  16. Relacionar els textos literaris grecollatins amb el context cultural de la seva època.

Continguts

BLOC I: POESIA HEL·LENÍSTICA


 


1. Introducció: l'època Hel·lenística i la cultura Alexandrina.


2. Cal·límac


3. Apol·loni de Rodes


4. Teòcrit


5. Altres poetes: Licòfron, Arat, Nicandre i Euforió. Poetesses hel·lenístiques.


 


BLOC II: LA PROSA IMPERIAL


 


6. Introducció: la cultura grega sota domini romà. La segona sofística.


7. Plutarc


8. Llucià


9. Estrabó i Pausànias.


10. La novel·la grega. 


 

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Treball dirigit 15 0,6 2, 4, 6, 8, 10
Treball autònom 90 3,6 11, 12, 13, 14, 15, 16
Classe presencial 31,5 1,26 1, 3, 5, 7

La metodologia es divideix en tres àmbits: treball presencial, treball dirigit i treball autònom.

 

1. Treball presencial: consisteix en classes teòriques, pràctica de traducció i comentari a classe.

2. Treball dirigit: els estudiants hauran de preparar un tema i fer-ne una presentació oral a classe.

3. Treball autònom: lectura d'obres literàries (senceres o fragments) i preparació de la la matèria i l'exposició oral amb cerca i lectura de bibliografia

 

ÚS DE LA IA

Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de Cerca bibliogràfica o cerca d’informació. Es poden contemplar altres situacions, sempre amb el vistiplau del professor/a. L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les
eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o
sancions majors en casos de gravetat.”

 

 

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exposició oral d'un tema 20% 7,5 0,3 1, 2, 4, 5, 8, 9, 10
Prova parcial 2 * Control de lectura 2 40% 3 0,12 12, 13, 14, 15, 16
Prova parcial 1 + Control de lectura 1 40% 3 0,12 3, 6, 7, 11

L'avaluació consistirà en dos exàmens parcials teòrico-pràctics, dos controls de lectura i una exposició oral (individual o en grup).

Els exàmens parcials contindran un exercici de traducció (amb diccionari) i comentari que valdrà un 30% del total, i una o diverses preguntes a desenvolupar sobre aspectes teòrics o bé sobre reflexió a partir de la lectura de textos traduïts. Cada examen tindrà un pes del 30% de la nota global de l'assignatura.

Els controls de lectura es faran juntament amb la part teòrica de l'examen parcial. Cadascun dels dos controls avaluarà la lectura en traducció d'una obra literària. En el primer parcial, ‘Les Argonàutiques’ d'Apol·loni de Rodes. En el segon, la novel·la ‘Dafnis i Cloe’ de Longus. La qualificació de cada control de lectura suposarà un 10% de la nota global.

La presentació oral haurà de contenir una introducció teòrica i l'anàlisi d'un o diversos casos a partir de textos seleccionats per l'estudiant mateix. Durarà uns 15 minuts i tindrà un pes del 20% de la nota global.


En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.


Per a aprovar l'assignatura cal treure una qualificació mínima de 5 en totes i cadascuna de les activitats.


L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.


En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.


En cas que l’estudiant realitzi qualsevolirregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hipugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

L’estudiant podrà justificar l’absència en una prova només per malaltia sobrevinguda i amb el corresponent document oficial mèdic justificatiu.


Avaluació única

Opció no disponible


Recuperació


Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.


Per a aprovar l'assignatura cal treure una qualificació mínima de 5 en totes i cadascuna de les activitats. Es podran recuperar les que estiguin suspeses. La mitjana s'aplicarà al final. Es podrà aprovar l'assignatura encara que en un dels exàmens de recuperació la nota estigui entre 4 i 4,9 si la mitjana final està aprovada.

Bibliografia

Alcock, Susan E. Graecia Capta : The Landscapes of Roman Greece. Cambridge University Press, 1993
 
ALCOCK, SUSAN E. “The Early Roman Empire in the East.” The American Historical Review, vol. 104, no. 1, 1999, pp. 304-.

Anderson, Graham. Ancient Fiction: the Novel in the Graeco-Roman World. London-Sydney 1984 [ https://archive.org/details/ancientfictionno0000ande/page/n3/mode/2up ]

Bowersock, Glenn. W. Greek Sophists in the Roman Empire. Clarendon Press, 1969.
 
Bugh, Glenn Richard, editor. The Cambridge Companion to the Hellenistic World. Cambridge University Press, 2006.
 
Cambiano, Giuseppe, et al. Lo Spazio letterario della Grecia antica. I-III. Roma: Sallerno editrice 1992
 
Cassio, Albio Cesare. Storia delle lingue letterarie greche. Le Monnier università, 2008.

Della Corte, Francesco et al. (1972). Introduzione allo studio della cultura classica. I: Letteratura. Milano: Marzorati editore. Easterling. P.E.

Fantuzzi, Marco, and R. L. Hunter. Fantuzzi, Marco. Muse e Modelli. English<br>Tradition and Innovation in Hellenistic Poetry. Cambridge University Press, 2004.

 Easterling, P. E., et al. The Cambridge History of Classical Literature I: Greek Literature. Cambridge: Cambridge University Press, 1982.

 Konstan, David, Sexual Symmetry: Love in the Ancient Novel and Related Genres. Princeton. 1984.

Körte, Alfred, et al. La Poesía helenística. Labor, 1973.

García Gual, C. (1972).

Körte, Alfred, et al. La Poesía helenística. Labor, 1973.
 
García Gual, Carlos, et al. Los Orígenes de la novela. Istmo, 1972.

--- (2002). Apología de la novela histórica y otros ensayos. Barcelona : Península 

Lesky, Albin. (1968). Historia de la literatura griega. Madrid: Gredos. 

López Férez, Juan Antonio (ed.) (1988). Historia de la literatura griega. Madrid: Cátedra. [ https://archive.org/details/lopez-j.-a.-ed.-historia-de-la-literatura-griega-ocr-2000 ]

Mestre,. Francesca. (1991) L'Assaig a la literatura grega d'època imperial. Barcelona. 

Millar, Fergus (1993). The Roman Near East. 31 BC-AD 337. Cambridge (Mass.).

Miralles, Carles (1981). El helenismo. Barcelona. 

Saïd, Suzanne, et al. Histoire de la littérature grecque. Presses Universitaires de France, 1997.
 
Schmeling, Gareth L. The Novel in the Ancient World. E.J. Brill, 1996.
 
Swain, Simon (1996). Hellenism and Empire. Language, Classicism 

Whitmarsh, Tim (2007). The Cambridge companion to the Greek and Roman novel.Cambridge ; New York : Cambridge University Press.

 

Programari

Moodle

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura