
Textos i Contextos Epigràfics
Codi: 104221Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ciències de l'Antiguitat | OB | 3 |
| Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OP | 3 |
| Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Joan Gomez Pallares
- Correu electrònic :
- joan.gomez@uab.cat
Equip docent
- Alessandro Ravotto
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits per a la realització d'aquesta assignatura, però és recomanable haver cursat amb aprofitament les assignatures de llengües clàssiques i arqueologia de primer i segon curs.
Objectius
En acabar el curs l'estudiant haurà de ser capaç de:
- Interpretar el contingut d’una inscripció grega i/o llatina.
- Explicar les característiques formals i de contingut d’un text epigràfic.
- Usar la terminologia específica de la disciplina epigràfica en l’anàlisi i el comentari de les inscripcions.
- Manejar els corpora i les bases de dades epigràfiques.
- Integrar la informació historicoarqueològica i filològica en el comentari d’un epígraf.
Resultats d'aprenentatge
- Localitzar informació veraç i significativa per a la lectura i interpretació de textos literaris o epigràfics.
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Extreure informació dels textos grecs i llatins sobre aspectes de realia especialment relacionats amb el seu context històric i cultural.
- Contrastar la informació procedent de les fonts escrites amb les dades arqueològiques en relació amb processos o fets històrics de l'Antiguitat clàssica.
- Analitzar dades lingüístiques, històriques i arqueològiques incorporant, si convé, les aportacions d'altres disciplines relacionades amb les ciències de l'antiguitat.
- Fer comentaris sobre un determinat aspecte del món mediterrani antic amb un enfocament global, que inclogui la totalitat de les dades disponibles en el marc de les ciències de l'antiguitat.
- Conèixer i explicar les diferències formals i de contingut entre un text epigràfic i un text literari, i el seu diferent valor documental.
- Utilitzar adequadament la terminologia específica de la disciplina epigràfica en la lectura, interpretació i comentari d'una inscripció.
- Emprar bases de dades sobre fonts textuals, tant literàries com epigràfiques.
- Integrar la informació arqueològica i filològica referida a un epígraf.
- Descriure els diferents suports per als textos epigràfics i conèixer-ne l'ús i el valor diferents.
- Emprar adequadament la terminologia específica de la disciplina epigràfica en la lectura, la interpretació i el comentari d'una inscripció.
- Fer comentaris sobre un determinat aspecte del món mediterrani antic amb un enfocament global, que inclogui la totalitat de les dades disponibles al marc de les ciències de l'antiguitat.
Continguts
BLOC 1
-
- L’Epigrafia. Definició. L’epigrafia, història, filologia i arqueologia
-
- Eines per a l’estudi de l’epigrafia: corpora, bases de dades i repertoris prosopogràfics per a l’epigrafia grega
-
- Evolució dels sistemes d'escriptura a Grècia
-
- Alfabets epicòrics
-
- L’alfabet jònic i la seva progressiva implantació
-
- El testimoni epigràfic com a relíquia directa del passat. Les seves limitacions.
-
- La importancia de l'epigrafia per al coneixement dels dialectes grecs.
-
- Corpus d’inscripcions:
-
8.1. Primeres inscripcions alfabètiques
8.2. Inscripcions votives
8.3. Inscripcions funeràries
8.4. Inscripcions jurídiques
8.5. Inscripcions honorífiques
8.6. Inscripcions de malefici
BLOC 2
1. Eines per a l’estudi de l’epigrafia: corpora, bases de dades per a l’epigrafia llatina
2. Les més antigues inscripcions conegudes i la problemàtica del context arqueològic.
3. El suport epigràfic: matèria, forma i funció. L’epigrafia pública i l’epigrafia privada. L’epigrafia monumental. Mil·liaris, inscripcions jurídiques i instrumenta inscripta domestica et publica: diplomata militaria, amphorae, laterculi, fistulae aquariae.
4. L’elaboració del monument epigràfic. Extracció del material: pedreres, eines i artesans. L’officina epigraphica: artesans i tècniques (minuta, paginació, campepigràfic, gravat).
5. Alfabet i escriptura epigràfica llatina. Fórmules i abreviatures. La seva evolució gràfica fins al s. II dC.
6. El context arqueològic i les seves inscripcions: funeràries (necròpolis), votives (templa i santuaris), honoràries i d'obra pública (espai públic).
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Lectures complementàries | 10 | 0,4 | 1 |
| Estudi del contingut teòric | 30 | 1,2 | 1, 4, 7, 10 |
| Pràctica de lectura, anàlisi i comentari d'inscripcions | 15 | 0,6 | 4, 7, 8 |
| Lectura, interpretació i comentari d'inscripcions | 15 | 0,6 | 1, 5, 8, 9, 11 |
| Comentari d'inscripcions | 15 | 0,6 | 2, 3, 5, 6, 8, 10, 11 |
| Seguiment treballs personals | 10 | 0,4 | 2, 4, 8, 10 |
| Explicacio de continguts teorics | 33 | 1,32 | 1, 4, 7, 8, 11, 12 |
| Maneig de les eines per a lestudi de lepigrafia | 5 | 0,2 | 1, 8, 9 |
La metodologia docent d'aquesta assignatura consistirà en alternar les explicacions teòriques de cadascun dels temes enumerats en el quadre anterior amb la realització d'un seguit d'exercicis pràctics que ajudin els estudiants a familiaritzar-se amb la lectura i la interpretació dels textos epigràfics.
Continguts teòrics. S’impartiran en format de classes magistrals, destinades a oferir els coneixements (lingüístics, històrics, arqueològics, etc.) necessaris per tal de poder llegir i contextualitzar una inscripció. En aquestes sessions es farà èmfasi en relacionar el text epigràfic pròpiament dit amb les seves particularitats lingüístiques i paleogràfiques, el seu suport, el seu context arqueològic, etc.
Continguts pràctics. S’impartiran inserits en les classes magistrals i il·lustraran els continguts teòrics mitjançant la lectura i el comentari d'inscripcions.
Durant el curs, si és possible, es farà una sortida pràctica en una instal·lació museística o jaciment arqueològic de Barcelona.
Treball personal. L'estudiant haurà de realitzar un treball continuat al llarg del curs, tant a classe com de manera autònoma, a partir d’un dossier d'inscripcions, que es lliurarà a principi de curs. L'estudiant s'haurà de responsabilitzar de dur diàriament el treball proposat per a la traducció i el comentari.
Atès que nombrosos estudis científics demostren que la lectura sobre paper millora la comprensió i la memorització dels continguts, tot facilitant-ne la reflexió crítica,es recomana vivament que s'imprimeixin tots els materials disponibles al Campus Virtual i que les activitats i els exercicis es treballin sempre sobre paper.
D'altra banda, l'ús dels dispositius digitals (tablets o ordinadors) i dels mòbils a l'aula quedarà restringit a activitats docents i sempre a petició del professorat.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació activa a classe | 10% | 0 | 0 | 2, 3, 6, 7, 8, 13 |
| Treball sobre aspectes de context | 10% | 7 | 0,28 | 3, 4, 5, 6, 7, 13 |
| Anàisi i comentari d'una inscripció | 10% | 7 | 0,28 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12 |
| 2a prova escrita (bloc 2) | 35% | 1,5 | 0,06 | 2, 5, 8, 10, 11 |
| 1a prova escrita (bloc 1) | 35% | 1,5 | 0,06 | 2, 3, 5, 8, 10, 11 |
I. Aquesta assignatura contempla dues modalitats d'avaluació:
1) Avaluació contínua
L'avaluació contínua és un procés que ha de permetre a l'estudiant conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del curs. A continuació es detallen les activitats avaluatives que es tindran en compte:
- Participació a classe (10%)
- 1a prova escrita [Bloc 1] (35%)
- 2a prova escrita [Bloc 2] (35%)
- Comentari personal d’una inscripció (10%)
- Treball sobre aspectes de context (10%)
2) Avaluació única
L'avaluació única tindrà en compte les activitats avaluatives següents:
- Comentari epigràfic i contextualització arqueològica de dos textos inclosos en el dossier (10%)
- 1a prova escrita [Bloc 1] (35%)
- 2a prova escrita [Bloc 2] (35%)
- Comentari personal d’una inscripció (10%)
- Treball sobre aspectes de context (10%)
II. Condicions per a ser avaluat
Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.
No avaluables
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
Avaluables
Si el professorat té més d'un 30% de les activitats avaluables (exercicis, proves, etc.), l'estudiant serà qualificat en l'escala de suspens fins a excel·lent (MH), d'acord amb els percentatges esmentats en l'apartat corresponent.
Per estar en condicions de superar l'assignatura (aprovat-MH), l'estudiant, com a mínim, haurà de:
- Haver obtingut una qualificació mitjana ≥ 4 en les dues proves escrites (i en el seu cas a la provade recuperació).
- Haver realitzat els dos treballs.
En cas que la suma de la ponderació de les qualificacions fos 5 o superior, però no s'acomplís algun dels requisits suara esmentats, l'estudiant serà qualificat amb un 4,5 (suspès) i haurà de recuperar.
III. Condicions de la recuperació
Per poder-se presentar a la recuperació l’estudiant:
- Haurà de tenir com a mínim un 3,5 de nota mitjana de curs.
- Haurà d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui aun mínim de 2/3 parts de la qualificació total.
En la prova de recuperació, l’estudiant pot examinar-se dels dos blocs del curs (per un total del 70% de la nota), o bé només d'aquell bloc que tingui suspès (per un 35%).
IV. Procediment de revisió de les qualificacions
L'estudiant té el dret a revisar tots els exercicis periòdics, els exàmens parcials i finals i els treballs, a classe i/o en les hores de tutoria de l'assignatura.
Per a la revisió de la qualificació final provisional i la de la prova de recuperació es fixarà un dia que serà anunciat en l'acta.
L’estudiant té l'obligació de consultar l'acta de qualificació de l'assignatura abans del seu tancament per assegurar que no hi ha hagut cap error en el traspàs de notes per part del professor.
Plagi
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquestacte d’avaluació, amb independència del procésdisciplinari que s’hi pugui instruir. Encas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
IA
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en aquelles tasques específicament autoritzades pel professorat.
L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.
La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Contextualització arqueològica en general:
ALCOCK, Susan E.; OSBORNE, Robin (ed.) (2012). Classical archaeology, Malden.
BODEL, John P. (ed.) (2001). Epigraphic evidence: ancient history from inscriptions. London.
BODEL, John; DIMITROVA, Nora (ed.) (2014). Ancient Documents and Their Contexts: First North American Congress of Greek and Latin Epigraphy (2011), Leiden / Boston.
ECK, Werner (1996). Tra epigrafia, prosopografia e archeologia: scritti scelti, rielaborati ed aggiornati. Vetera, 10. Roma.
Al llarg del curs es proporcionaran referències a publicacions puntuals – o a parts de publicacions més extenses - relatives al aspectes tractats.
Repertoris i publicacions periòdiques
Bulletin de Correspondance Hellenique = BCH.
Bulletin Epigraphique = Bull. Ep.
Carmina epigrafica graeca = CEG.
Carmina latina epigraphica = CLE
Corpus Inscriptionum latinarum= CIL
Corpus Instriptionum Graecarum= CIG
Inscriptiones graecae= IG
Inscriptions Romaines de Catalogne=IRC
Supplementum Epigraphicum Graecum = SEG.
Zeitschrift fur Papyrologie und Epigraphik (ZPE).
Manuals o guies d’epigrafia grega i llatina
BÉRARD, FRANÇOIS; FEISSEL, DENIS; PETITMENGIN, PIERRE; ROUSSET, DENIS; SÈVE, MICHEL (2000). Guide de l'épigraphiste, Paris.
RÉMY, BERNARD; KAYSER, FRANÇOIS (1999). Initiation à l'épigraphie grecque et latine. Paris.
Sobre epigrafia grega
CORTÉS COPETE, JUAN MANUEL (ed.) (1999). Epigrafía griega. Madrid.
GUARDUCCI, MARGHERITA (1987). L'epigrafia greca dalle origine al Tardo Impero. Roma.
MCLEAN, BRADLEY H. (2002). An Introduction to Greek Epigraphy of the Hellenistic and Roman Periods from Alexander the Great down to the Reign of Constantine (323 B.C.-A.D. 337). Michigan.
BERTRAND, JEAN-MARIE (1992). Inscriptions historiques grecques, traduites et commentées. Paris. [No incorpora el text grec, però les traduccions i els comentaris poden ser d'utilitat.]
MEIGGS, RUSSELL; LEWIS, DAVID M. (1971). A Selection of Greek Historical Inscriptions to the End of the Fifth Century B.C. Oxford (rv. 1989) = ML.
HOZ, MARÍA PAZ de (2014). Inscripciones griegas de España y Portugal. Madrid. = IGEP.
RODRÍGUEZ SOMOLINOS, HELENA (1998). \"Inscriptiones Graecae antiquissimae Iberiae\" (IGAI). In: JULIO MANGAS; DOMINGO PLÁCIDO (eds.). Testimonia Hispaniae Antiquae II/A, Madrid.
Sobre epigrafia llatina
ANDREU, JAVIER (coord.) (2009). Fundamentos de epigrafía latina, Madrid.
BRUUN, CHRISTER; EDMONDSON, JONATHAN (eds.) (2014). The Oxford Handbook of Roman Epigraphy, Oxford-New York.
BUONOPANE, ALFREDO (20091,20212). Manuale di epigrafia latina, Roma.
CALABI, IDA (19914). Epigrafia latina, Milano.
COOLEY, ALISON E. (2012). The Cambridge Manual of Latin Epigraphy, Cambridge.
CORBIER, PAUL (20063). L’épigraphie Latine, Paris.
Programari
Aquesta assignatura només requereix els programaris d'ofimàtica més usuals.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |