Guia en format PDF
Logo

Historiografia i Oratòria Llatines

Codi: 104200
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Ciències de l'Antiguitat OB 2
Estudis d'Anglès i de Clàssiques OB 2

Professor/a de contacte

Nom :
Cándida Ferrero Hernandez
Correu electrònic :
candida.ferrero@uab.cat

Equip docent

Mònica Carnicé Silvestre
Aina Camí i Ramonet
Gemma Puigvert Planaguma

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Per abordar la matèria amb garanties d'èxit, convé dominar la gramàtica i el lèxic llatins a un nivell equivalent al treballat en les assignatures Elements de llengua llatina i Textos narratius llatins (és un nivell mitjà-alt).

Objectius

Aquesta assignatura forma part de la Matèria Filologia Llatina i pretén els següents objectius formatius:

  1. Aplicar els coneixements previs, adquirits a Elements de Llengua Llatina i a Textos narratius llatins, a la comprensió global d'un text llatí en prosa.
  2. Comprendre el contingut de textos representatius dels gèneres estudiats en els seus nivells lingüístic, filològic i històric.
  3. Realitzar un comentari filològic d’un text en prosa de l'època clàssica.
  4. Respondre qüestions sobre el context i les obres dels autors estudiats.
  5. Relacionar el contingut dels textos de forma global amb aspectes lingüístics, literaris i retòrics anteriors i posteriors als gèneres estudiats, l'Oratòria i la Historiografia.
  6. Llegir en versió original, comprendre, comentar i traduir una selecció de textos representatius de l'Oratòria i la Historiografia romanes, extrets dels seus autors de referència.
  7. Anar incorporant de manera progressiva un lèxic ampli i adaptat al nivell, que ajudi a la comprensió i traducció sense diccionari de textos vistos.
  8. Relacionar aquests autors amb el seu context sociopolític i literari.

Resultats d'aprenentatge

  1. Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
  2. Explicar el context de les obres literàries, els personatges i els temes i tòpics que s'han transmès a la tradició posterior.
  3. Traduir fragments de les obres llatines proposades.
  4. Explicar el sentit general d'un text sense necessitat d'aplicar l'anàlisi morfosintàctica prèvia ni d'utilitzar el diccionari.
  5. Elaborar un comentari morfosintàctic d'un text llatí.
  6. Utilitzar tècniques ràpides de comprensió del text basades en els recursos semàntics que proporciona el coneixement del català, de l'espanyol i, si escau, d'altres llengües romàniques.
  7. Elaborar un comentari estilístic d'un text llatí.
  8. Identificar en els textos llatins les característiques d'un determinat gènere literari.
  9. Analitzar els components morfosintàctics d'un text llatí, identificant aquells que són propis d'un gènere literari o variant lingüística determinada.
  10. Traduir fragments de les obres llatines proposades.
  11. Explicar el context de les obres literàries, els personatges i els temes i tòpics que s'han transmès a la tradició posterior.
  12. Fer servir tècniques ràpides de comprensió del text basades en els recursos semàntics que proporciona el coneixement del català, de l'espanyol i, si escau, d'altres llengües romàniques.

Continguts


A. La historiografia a Roma.

  1. Característiques del gènere.
  2. Sal·lusti, Tit Livi.
  3. Context històric.
  4. Lectura comprensiva, comentari filològic i traducció d'una selecció de textos representatius dels autors i del gèneres (Bellum Iugurthinum de Sal·lusti; Ab urbe condita de Tit Livi)


B. L'Oratòria a Roma.

Retòrica i oratòria.

  1. Característiques del gènere.
  2. Ciceró.
  3. Context històric.
  4. Lectura comprensiva, comentari filològic i traducció d'una selecció de textos representatius de l'autor i del gènere (In Catilinam, Pro Milone).


C. Aspectes lingüístics que estreballaran a l'assignatura

  1. Participi de futur.
  2. Estructures d’infinitiu de passat i de futur
  3. Construcció personal d’infinitiu
  4. Gerundi i gerundiu
  5. Formes perifràstiques
  6. Interrogatives indirectes
  7. Doble datiu
  8. Datiu complement d’adjectiu
  9. Genitiu de preu, de qualitat, partitiu, possessiu
  10. Ablatiu de qualitat i complement d’adjectius
  11. Oracions consecutives.






Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
TUTORIES 5 0,2
EXPOSICIONS TEORICOPRÀCTIQUES DELS CONTINGUTS 24 0,96
PREPARACIÓ DELS EXERCICIS I DE LA TRADUCCIÓ DELS TEXTOS PROPOSATS 30 1,2
ESTUDI PERSONAL 30 1,2
CORRECCIÓ D'EXERCICIS 12 0,48
PREPARACIÓ DE LA PROVA ORAL 4 0,16
LECTURA I COMPRENSIÓ DE TEXTOS 30 1,2
  1. Paràfrasi llatina, escrita i oral, dels textos estudiats com a clau d'accés al text original.
  2. Lectura, explicació, comprensió, traducció i comentari conjunt de textos, prèviament preparats per l'alumnat a partir de les activitats (virtuals o no) proposades pel professor i relatives al lèxic i a la gramàtica.
  3. Treball dels aspectes gramaticals, lèxics i semàntis continguts en els textos.
  4. Contextualització dels textos en les seves obres, autors, gènere i època, així com dels fenòmens històrics que s'hi contenen.
  5. Explicacions teòriques sobre aspectes relatius als gèneres, obres i autors estudiats, així com a la seva època.
  6. Explicacions teòriques sobre alguns aspectes avançats de la gramàtica llatina, i treball pràctic a partir d'activitats específiques.
  7. Comentari a classe de textos oratoris i historiogràfics llegits en traducció pels alumnes, així com de la bibliografia eventualment proposada pel professor.

Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció de textos o traduccions, a criteri del professorat.

L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.

La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.


Perspectiva de gènere: serà tinguda en compte tant en l'ús del llenguatge inclusiu com en la selecció dels continguts dels textos historiogràfics. .


Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Historiografia: examen de text, gramàtica, lèxic i aspectes filològics i històrics. 40% 6 0,24 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Prova oral 10% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Oratoria: examen de text, gramàtica, lèxic i aspectes filológics i històrics. 40% 6 0,24 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Participació activa i realització d'activitats virtuals. 10% 1,5 0,06 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.

L’avaluació és continuada. L'alumne serà avaluat a partir dels següents paràmetres:


Part historiografia

  1. Examen de traducció d'un text, no treballat prèviament, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, lèxic i aspectes filològics i històrics. 25%. Data de realització: 30 d'octubre
  2. Examen de traducció d'un text, treballat prèviament a classe, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, lèxic i aspectes filològics i històrics. 15%. Data de realització: 6 de novembre

Part oratòria

3.Examen de traducció d'un text, no treballat prèviament, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, lèxic i aspectes filològics i històrics. 25% Data de realització: 22 de desembre

4.Examen de traducció d'un text, treballat prèviament a classe, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, lèxic i aspectes filològics i històrics. 15%. Data de realització: 8 de gener

Prova oral: Comentari de tipus filològic d'un text proposat pel professor. 10%. Data de realització: 12 de gener.

Participació activa i realització d'activitats virtuals o a l'aula. 10%



Per aprovar l'assignatura cal acreditar una nota d'almenys 5 punts, tot sumant els apartats anteriors, i sempre i quan s'hagi obtingut un 3,5, com a mínim, a cada apartat. En cas que no s'arribi a aquesta nota, l'estudiantat pot presentar-se a l'examen de recuperació convocat per la Facultat.

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.


Recuperació

L'estudiantat tindrà dret a recuperar l'assignatura sempre que s'hagin realitzat 2/3 de les activitats avaluatives proposades.

Es podran recuperar: els ítems 1 (Examen de traducció d'un text historiografic, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, lèxic i aspectes filològics i històrics. 25%) i 3 (Examen de traducció d'un text del gènere de l'oratòria, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, lèxic i aspectes filològics i històrics . 25%) TOTAL: 50%

La nota obtinguda a la recuperació substituirà la d'avaluació ordinària en cadascuna de les seves parts. En el cas que la nota de recuperació sigui inferior a la nota d'avaluació ordinària, es mantindrà la d'avaluació ordinària.


Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.


En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.


Plagi

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hipugui instruir. En cas queesprodueixin diverses irregularitats en els actesd’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Bibliografia

Llengua llatina

Bassols de Climent, Mariano, Sintaxis latina, Madrid, 1956 (2 vols.).

Panhuis, Dirk, Latin Grammar, Ann Arbor (Michigan), 2006.

Context Històric

Holland, Tom, Rubicón: auge y caída de la república romana, Planeta, Barcelona 2007.

Historiografia

Codoñer, Carmen, Evolución del concepto de historiografía en Roma, Bellaterra, 1986.

Codoñer, Carmen, Historia de la literatura latina, Madrid, 1997, pp. 257-260.

Dinter, Martin T. (ed.), The Cambridge Companion to Roman Historians, Cambridge University Press, 2019.

Marincola, John, (ed.), A Companion to Greek and Roman historiography, Oxford, 2007

Sal·lusti

Edició Bellum Iugurthinum:

Reynolds, Leighton D., C. Sallustius Crispi: Catilina; Iugurtha; Historiarum FragmentaSelecta; Appendix Sallustiana, Oxford, Oxford Classical Texts, 1991.

Traduccions:

Gayo Salustio Crispo, Obras, trad. Juan Martos Fernández, Madrid, Ed. Cátedra, 2018.

Conjuración de Catilina; Guerra de Jugurta; Fragmentos de las \"Historias\", trad. Bartolomé Segura, Madrid, Gredos, 1997.

Estudis

Codoñer, Carmen, Historia de la literatura latina, Madrid, 1997, pp. 280-291.

Tiffou, Etienne, Essai sur la pensée morale de Salluste à la lumière de ses prologues,París, 1974.

Albrecht, Michael von, Historia de la literatura romana, Barcelona, 1997, vol. 1, pp. 413-440.

Tit Livi

Edició Ab Vrbe condita:

Ab Vrbe condita,Oxford, Oxford University Press, 1919-1974 (5 vols.).

Ab urbe condita, Teubner, 1966- (Lib.21-22).

Traduccions:

Història de Roma; introducció d'Antonio Fontán ; text revisat, traducció i notes d'Antoni Cobos, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2002.

Els Orígens de Roma : Ab urbe condita liber I; introducció, traducció i notes de Bàrbara Matas i Bellés,Barcelona : Edicions de la Magrana, 1999.

Historia de Roma desde su fundación, (Vol. 1, Lib. I-II) ed. y trad. Antonio Fontán, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1997.

Estudis:

Codoñer, Carmen, “Livio”, en Evolución del concepto de historiografía en Roma, Barcelona 1986 (Monografies Faventia 4) (pp. 79-104).

Fontán, Antonio, “Tito Livio: estado de la cuestión”, Minerva restituta1986, pp. 83-107.

Fontán, Antonio,“Tradición historiográfica y arte retórica en la obra de Tito Livio”, Faventia 5/2 (1983), pp. 5-22

Jiménez Delgado, J., El latín de Tito Livio, Madrid 1961.

Labruna, Luigi, Tito Livio e le istituzioni giuridiche e politiche dei romani.Testi interpretati da Luigi Labruna, Napoli : Edizioni Scientifiche Italiane, 1984.

Mineo, Bernard, Tite-Live et l’histoire de Rome, Klincsieck, París, 2006,pp. 137-210.

Riemann, Othon, Études sur la langue et la grammaire de Tite-Live, Hildesheim 1974.

Oratòria

Alberte González, Antonio, Historia de la Retórica latina: evolución de los criterios estético-literarios desde Cicerón hasta Agustín, Amsterdam, 1992.

Cantó Llorca, Ma.José; Codoñer Merino, Carmen, Ramos Guerreira, Agustín, «Oratoria», en Codoñer, C.(ed), Generos literarios latinos, Salamanca, 1987, pp. 216-222.

Steel, Catherine, Roman Oratory, Greece and Rome. New surveys in the Classics, n. 36, Cambridge 2006.

Ciceró

Edició In Catilinam Orationes IV:

Clark, Albertus Curtis, M. Tulli Ciceronis Orationes, vol.1, Oxford, Oxford Classical Texts, 1965.

Orberg, Hans, Sallustius et Cicero: Catilina, Hacket Publishing Company, Cardiff 2014.

Traduccions:

Les Catilinàries,trad. Joan Carbonell, Barcelona, Edicions de la Magrana, 1997.

Las Catilinarias, trad. Antonio Ramírez de Verger, Madrid, Ed. Cátedra, 2013.

Edició Pro Milone:

Cicero. Orationes, vol.II: Pro Milone/Pro Marcello/Pro Ligario/Pro Rege Deiotaro/Philippicae I - XIV. (Albertus Curtis Clark, Ed.). (Col. Oxford Classical Texts). Oxford:Oxford University Press, 1991.

Cicero. Pro Milone (Thomas J. Keeline Ed.), (Col. Cambridge Greek and Latin Classics). Cambridge and New York: Cambridge University Press, 2021.

Cicéron. Discours. Tome XVII. André Boulanger (trad.). Paris: Société d’Édition, “Les Belles Lettres”, 1967.

Traduccions:

Cicerón. Discursos IV (Nueva Biblioteca Clásica Gredos nº 40), Tr. José Miguel Baños Baños. Barcelona: RBA-GREDOS, 2022.

Cicéron. Discours. Tome XVII. André Boulanger (trad.). Paris: Société d’Édition, “Les Belles Lettres”, 1967.

Estudis

Alberte González, Antonio, Cicerón ante la retórica: la Auctoritas platónica en los criterios retóricos de Cicerón, Valladolid, 1987.

Corbeill, Anthony, «Cicero and the intellectual milieu of the late Republic», The Cambridge Companion to Cicero, Cambridge, 2013, pp. 9-24.

Dugan, John, «Cicero’s rethorical theory», The Cambridge Companion to Cicero, Cambridge, 2013, pp. 25-40.

Fedeli, Paolo, “Estrategias retóricas en el pro Milone de Cicerón”, Auster1999, nº 4, pp. 95-109

Galli, Lucia, “La struttura dell’argumentum orationis pro Milone di Asconio Pediano”, Hermes (Wiesbaden), 2023, Vol.151 (2), pp.192-209

Steel, Catherine, «Cicero, oratory and public life», The Cambridge Companion to Cicero, Cambridge, 2013, pp. 160-170.

Vasaly, Ann, «The political impact of Cicero’s speeches», The Cambridge Companion to Cicero, Cambridge, 2013, pp. 141-159.


Programari

Paquet Office

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Català/Castellà primer quadrimestre matí-mixt