Guia en format PDF

Història de la Genètica

Codi: 103628
Crèdits: 3

2026/2027

Titulació	Tipus	Curs
Medicina	OP	2

Professor/a de contacte

Nom :: Miquel Carandell Baruzzi
Correu electrònic :: miquel.carandell@uab.cat

Equip docent

: Carlos Tabernero Holgado

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha cap prerequisit.

Objectius

Els objectius fonamentals de l'assignatura són la introducció de l’estudiant a la consideració i experimentació de la història com vehicle de reflexió/construcció cultural, com instrument de recerca, documentació i popularització científiques, i com a eina pedagògica en l’àmbit de la ciència. Dins de l’àmbit específic de la història de la genètica, l'assignatura pretén donar a l’estudiant les eines necessàries per a identificar i analitzar críticament els principals corrents historiogràfics relatius a la genètica. Igualment, l'assignatura vol introduir a l’estudiant en el coneixement dels processos de generació, circulació, comunicació i gestió del coneixement científic (genètic), així com la seva intervenció en les transformacions socioculturals al llarg de la història. Finalment, aquesta assignatura vol fer reflexionar l’estudiant en l’anàlisi del paper i la situació de la genètica i les seves relacions socials en l'actualitat i al llarg de la història, a la vegada que considera la importància social, cultural, estratègica i econòmica de la genètica i de la genòmica en les ciències de la vida, la salut i la societat. I així, donar a l’estudiant les eines necessàries per a sintetitzar, a partir de l'avenç històric de la genètica, una perspectiva de l'abast actual i futur d'aquesta ciència.

Resultats d'aprenentatge

Reconèixer els estats de salut i malaltia com a construccions socialment determinades que canvien segons les cultures i el curs del temps.
Reconèixer i distingir les diferents tradicions mèdiques que configuren el panorama sanitari actual.
Identificar els processos de professionalització en el camp de les ciències de la salut i la seva tendència a l'especialització.
Demostrar una visió diacrònica de les institucions assistencials i les estratègies sanitàries desenvolupades.
Identificar els canvis i permanències en les formes i els continguts del procés de medicalització.
Definir els factors determinants de la transició sanitària al món contemporani.
Entendre la ciència mèdica com un coneixement en construcció, sotmès a canvis constants, que planteja nous reptes i noves oportunitats.
Identificar els orígens i la institucionalització de l'activitat científica, així com les bases epistemològiques del pensament científic en ciències de la salut.
Reconèixer l'abast i les limitacions del pensament científic en les ciències de la salut.
Utilitzar correctament les bases de dades i les obres de referència bibliogràfica, enciclopèdica i lexicogràfica en ciències de la salut.
Demostrar, en l'activitat professional, un punt de vista crític, creatiu i orientat a la recerca.
Demostrar un nivell bàsic d'habilitats de recerca.
Comunicar-se de manera clara, tant oral com escrita, amb altres professionals i amb els mitjans de comunicació.
Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en l'activitat professional.

Continguts

L'assignatura començarà amb una primera sessió que pretendrà introduir els alumnes en les característiques, objectius i pràctiques bàsiques de la disciplina de la història de la ciència, i en l'encaix dins d'aquesta de la història de la genètica.

A partir d'aquí l'assignatura està dividida en quatre blocs diferenciats:

1.- L’herència al llarg de la història. Conceptes i relacions socioculturals (fins al segle XVIII).

2.- L'evolució i els pilars de la biologia contemporània (segle XIX)

3.- De Mendel a la Biologia Molecular, passant per la Teoria Sintètica de l’Evolució. La genètica i la visió històrica de la vida en el segle XX.

4.- Genètica, genòmica, sociobiologia: debats i reptes en l'actualitat.

Activitats formatives i Metodologia

Títol	Hores	ECTS
TUTORIES	11,25	0,45
ELABORACIÓ DE TREBALLS / ESTUDI PERSONAL / LECTURA DARTICLES / INFORMES DINTERÈS	40	1,6
TEORIA (TE)	20	0,8

La metodologia utilitzada en les classes d'aquesta assignatura estarà basada en la combinació de teoria presentada de forma magistral amb activitats més dinàmiques i participatives com, per exemple, debats o tallers de fonts primàries o audiovisuals. A més, per preparar aquestes sessions, l'alumne haurà de treballar autònomament llegint articles, visualitzant pel·lícules o preparant debats.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol	Pes	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
Breu presentació oral	20%	0	0	1, 2, 3, 6, 7, 8, 11, 13, 14
Portafolis	40%	1,75	0,07	1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 12, 14
Assaig Final en equip	40%	2	0,08	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14

L'avaluació d'aquesta assignatura estarà dividida en dues parts:

a) En primer lloc, l'alumnat haurà d'elaborar d'un portafolis que haurà d'incloure treballs de cada bloc de teoria i del que es donaran més detalls amb suficient antelació (40% de la nota final)

b) En segon lloc, un assaig escrit final per equips de treball (40% de la nota final) en relació amb algun tema concret integrat en els continguts i competències de l’assignatura, i on els i les estudiants hauran de demostrar la seva capacitat de situar històricament i d’analitzar críticament qualsevol problema relatiu a la història de la genètica.

c) En tercer lloc, breu presentació oral d'un tema a escollir del que es donaran més detalls amb suficient antelació (20%).

La puntuació final serà la suma dels punts obtinguts. Per tal que l’avaluació sigui efectiva, l’estudiant ha de superar les dues parts per separat. Els/les estudiants que no hagin superat l’assignatura es podran presentar a una prova de recuperació.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació. L'estudiant haurà d'identificar clarament, quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en una activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'assignatura, o sancions majors en casos de gravetat.

Avaluació única:

L'avaluació única consistirà en l'elaboració, presencialment, en una data, hora i aula a determinar, d'un assaig escrit final en relació amb algun tema concret integrat en els continguts i competències de l’assignatura, i on l’estudiant haurà de demostrar la seva capacitat de situar històricament i analitzar críticament qualsevol problema relatiu a la història de la genètica. El professorat assistirà a l'alumnat que precisi avaluació única amb una tutoria específica relacionada amb cadascun dels blocs principals. S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.

Bibliografia

A continuació es detallen obres de referència que poden utilitzar-se. No obstant això, es facilitaran més fonts bibliogràfiques, sobre tot d'accés digital, durant el semestre.

Bibliografia bàsica

BARONA, J.L. Història del pensament biològic. València, Universitat de València, Col·lecció Educació-Materials, 2003 (1998)

GIORDAN, A. (coord.) Conceptos de Biología, vols. 1&2. Madrid, Labor, 1988

JAHN, I., LOTHER, R. y SENGLAUB, K. Historia de la biología. Barcelona, Labor, 1990

MORANGE, M. A history of molecular biology. Harvard: Harvard University Press; 2000.

Bibliografia addicional 1

BOWLER, Peter J. (1995) Charles Darwin, el hombre y su influencia. Madrid: Alianza..

DARWIN, Charles (1985) The Origin of Species. London: Penguin Classics (1859).

DARWIN, Charles (1988) L'origen de les espècies. Barcelona : Edicions 62 (1859).

DARWIN, Charles. The Complete Works of Charles Darwin online <http://darwin-online.org.uk/>

DOBZHANSKY, T., AYALA, F.J., STEBBINS, G.L., VALENTINE, J.W. (1983) Evolución. Barcelona: Omega

GLICK, Thomas (ed.) (1988) The Comparative Reception of Darwinism. Chicago : The University of Chicago Press (1ª ed. 1974).

MAYNARD-SMITH, J. y SZATHMÁRY, E. (2001) Ocho hitos de la evolución. Barcelona: Tusquets (Metatemas) (1ª ed. 1999).

TEMPLADO, Joaquín (1982) Historia de las teorías evolucionistas. Madrid: Alhambra, (1ª ed. 1974)

DE CHADAREVIAN, Soraya. (2002) Designs for Life: Molecular Biology after World War II. Cambridge: Cambridge University Press.

FABIAN, A.C. (ed.) (2001) Evolución: sociedad, ciencia y universo. Barcelona: Tusquets (Metatemas) (1ª ed. 1998).

JACOB, François (1973) La lógica de lo viviente: una historia de la herencia. Barcelona: Laia (1ª ed. 1970).

JACOB, François (1975) Lógica de lo viviente e historia de la biología. Barcelona: Laia (1ª ed. 1970).

KEVLES, Daniel; HOOD, Leroy (eds) (1992) The code of codes. Scientific and social issues in the Human Genome Project. Cambridge, MA: Harvard UniversityPress.

MONOD, Jacques (2000) El Azar y la Necesidad. Barcelona, Tusquets (Metatemas) (1ª ed. 1970).

SCHRÖDINGER, Erwin (2001) ¿Qué es la vida? Barcelona: Tusquets (Metatemas) (1ª ed. 1944).

WATSON, J.D. (STENT G.S., ed.) (1980) The Double Helix. Nueva York: Norton (1ª ed. 1968)

WATSON, J.D. (2004) La Doble Hélice. Barcelona: RBA (1ª ed. 1968)

APPLE, Rima D.; APPLE, Michael W. (1993) Screening Science. Isis 84(4): 750-754.

CRICHTON, Michael (1991) Jurassic Park. Londres: Arrow (1ª ed. 1990).

CRICHTON, Michael (1994) Parque Jurásico. Barcelona: Plaza & Janés (1ª ed. 1990).

ELENA, Alberto. (2002) Ciencia, Cine e Historia: de Méliès a 2001. Madrid: Alianza

FONT-AGUSTÍ, Jordi (coord.) (2002) Entre la Por i l'Esperança: Percepció de la Tecnociència en la Literatura i el Cinema. Barcelona: Proa.

NIETO GALAN, Agustí (2011) Los públicos de la ciencia. Expertos y profanos a través de la historia. Madrid: Marcial Pons.

SECORD, James (2004) Knowledge in Transit, Isis 95, 654-672

SHINN, Terry; WHITLEY, Richard (eds.) (1985) Expository Science. Forms and Functions of Popularization. Reidel: Dordrecht., pp. 3-28.

SNOW, Charles P. (1965) Les dues cultures ila Revolució Científica. Barcelona: Ediciones 62 (1ª ed. 1959).

SNOW, Charles P. (1993) The Two Cultures. Cambridge: Cambridge University Press (1ª ed. 1959).

SPIELBERG, Steven (1993) Jurassic Park. Universal Pictures [DVD].

VV.AA. (1983). Journal of Contemporary History 18(3). [Monográfico sobre “cine e historia”].

VV.AA. (1989). Sylva Clius 8. [Monográfico sobre “cine e historia de la ciencia”].

VV.AA. (2006). Fotogrames de ciència. Mètode 48: 57-108. / Anuario 2006: 198-237 [Monográfico sobre “ciencia y cine”].

VV.AA. (2009). Focus: Historicizing ‘Popular Science’. Isis 100(2): 310-368.

Bibliografia addicional 2

Rothfels, Nigels. Savages and beasts. The birth of the modern zoo. Baltimore: The Johns Hopkins University Press; 2002.

Cittadino, Eugene. Nature as the laboratory. Darwinian plant ecology in the German empire, 1880-1900. Dordrecht (Holland): Reidel publishing company; 1990.

Farber, Paul Lawrence. The emergence of ornithology as a scientific discipline: 1760-1850. Cambridge: Cambridge University Press; 1982.

Bowler, Peter J. Theories of human evolution. A century of debate, 1844-1944. Baltimore: The Johns Hopkins University Press; 1986.

Kay, Lily E. Who wrote the book of life? A history of the genetic code. Stanford, California: Stanford University Press; 1993

Worster, Donald. Nature’s economy. A history of ecological ideas. 2nd edition. Cambridge: Cambridge University Press; 1994.

Bud, Robert. The uses of life. A history of biotechnology. Cambridge: Cambridge University

Weindling, Paul. Health, race and German politics between national unifications and Nazism, 1870-1945. Cambridge: Cambridge University Press; 1989.

Ellegard, Alvar. Darwin and the general reader. The reception of Darwin’s Theory of evolution in the British periodical press, 1859-1872. Chicago: The University of Chicago Press; 1990.

Olby, Robert. Origins of mendelism. Chicago: The University of Chicago Press; 1985.

Turney, Jon. Frankenstein’s footsteps. Science, genetics and popular culture. New Haven: Yale University Press; 1998.

Marouf Arif Hasian, Jr. The rhetoric of eugenics in Anglo-American thought. Georgia: The University of Georgia Press; 1996.

Bashford Alison, Levinell Philippa, Eds. The Oxford handbook of the history of eugenics. Oxford; New York: Oxford University Press; 2010.

Programari

A més d'eines web i d'Office, com ara el campus virtual, el correu electrònic, Google docs, word, powerpoint i excel, es faran servir eines com wetransfer, dropbox o el lector d'arxius audiovisuals VLC.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència	Grup	Idioma	Semestre	Torn
(TE) Teoria	101	Català/Castellà	segon quadrimestre	matí-mixt