Logo

Filosofia Moderna i Contemporània

Codi: 103565
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Humanitats OB 3

Professor/a de contacte

Nom :
Olga Fernandez Prat
Correu electrònic :
olga.fernandez@uab.cat

Equip docent

Nuria Estrach Mira

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Assignatura obligatòria en el tercer curs del Grau d'Humanitats, per tant no hi ha cap prerequisit

Objectius

El curs ofereix una panoràmica general de les principals idees que llauren el pensament modern i contemporani. Es té una especial atenció a la gènesi i a la transformació històriques dels conceptes de raó, natura, llibertat, cos i poder a partir d'una anàlisi dels autors i textos més rellevants.

El curs té tres objectius:

1. L'objectiu general és que l'alumnat es familiaritzi amb les particularitats i continuats entre la filosofia moderna, la contemporània, les humanitats, l'art., la ciència i la història en general.
2. L'objectiu específic és proporcionar una formació amb una doble funció: per una part, ajudar a identificar els problemes teòrics de cada autor i corrent de pensament i, per altra, proporcionar eines per analitzar amb rigor les noves problemàtiques del segle XXI.
3. L'objectiu final consisteix a proveir-los dels instruments filosòfics necessaris per desenvolupar un pensament autònom i creatiu a través de la lectura, l'anàlisi i la reflexió crítica dels textos dels clàssics de la filosofia moderna i contemporània.

En finalitzar el curs, les/els estudiants haurien de ser capaços de:

Comprendre les problemàtiques filosòfiques especifiques de les diferents corrents del Pensament i Contemporani.

Identificar els enfocaments teòrics, mètodes d'anàlisis i repertoris conceptuals dels autors de l'època.
Adquirir l'habilitat d'anàlisi i argumentació crítica dels textos i problemes filosòfics proposats
Desenvolupar un pensament crític propi a l'hora d'analitzar la problemàtica filosòfica actual.

Al finalizar el curso,los/las estudiante deberían ser capaces de:

  1. Comprender las problemáticas filosóficas específicas de las diferentes corrientes de la Filosofía Moderna y Contemporánea.
  2. Identificar los diferentes enfoques teóricos, métodos de análisis y repertorios conceptuales de los autores.
  3. Adquirir la habilidad de análisis y argumentación crítica de los textos y problemas filosóficos.
  4. Desarrollar un pensamiento crítico propio para analizar problemas filosóficos actuales.

Resultats d'aprenentatge

  1. Escriure en un text acadèmic utilitzant el vocabulari propi de la disciplina
  2. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions dels altres participants.
  3. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
  4. Elaborar un resum a partir d'un text donat.
  5. Identificar els mètodes propis de la història de la filosofia i utilitzar-los en l'anàlisi de fets concrets.
  6. Indicar els principals temes de la història de la disciplina.
  7. Assenyalar i discutir les principals característiques del pensament definitori d'una època i emmarcar-lo en el seu context.
  8. Assenyalar i resumir el contingut comú de diverses manifestacions de diferents àmbits de la cultura.

Continguts

  1. Del floriment renaixentista al Racionalisme i la Nova Ciència
  2. La Il·lustració i l'idealisme trascendental
  3. Fenomenologia i Hermenèutica
  4. Nietzsche
  5. De l'ontologia a a la mecànica quàntica
  6. Pensament femení contemporàni


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Lectura i anàlisi crítica dels textos 30 1,2 1, 3, 5, 6
Estudi 34,5 1,38 1, 3, 5, 6, 7
Debats 6 0,24 2, 3, 6, 7, 8
Classes 40 1,6 1, 3, 5, 6
Tutories 5 0,2 3, 5, 6
Aprofundiment en els problemes filosòfics claus 30 1,2 3, 4, 5, 6, 8
Metodologia
 
L'escenari docent serà presuntament híbrid bimodal (presencial i/o virtual) degut a la situació de vulnerabilitat pel COVID-19. Per tant, dependrà de les normatives aprovades per part de les autoritats sanitàries, el rectorat i de les institucions governamentals les posibles modificacions.

L'aprenentatge es desenvoluparà a partir de tres tipus d'activitats:


Activitats dirigides
-Classes teòriques magistrals
- Discussions dels fonaments conceptuals del discurs filosòfic i científic modern i contemporani.
-Identificació dels problemes filosòfics a través de l'anàlisi i comentari de les fonts primàries.

Activitats supervisades
-Debats a classe dirigits a establir connexions amb altres disciplines de les humanitats.
-Tutories personalitzades -- sigui de manera presencial a les hores de despatx, sigui a través del CV.

Activitats autònomes.
-Lectura de textos filosòfics.
-Reflexió crítica sobre les lectures fetes

 

“En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Primera prova 20 % 1,5 0,06 2, 3, 5, 6, 7, 8
Tercera prova 40 % 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Segona prova 40% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

El sistema d'avaluació continuada consisteix en:

• Un exàmen parcial: Fer una fitxa de lectura o presentació d'un pòster prèviament pactat amb el responsable de la matèria.

• Dos exàmens globals (una per a moderna i un altre per contemporània), en els que l'alumnat haurà de mostrar que ha entès els continguts bàsics de l'assignatura i les lectures fonamentals, sabent expressar aquests coneixements de forma clara i ordenada; argumentant amb rigor i coherència, fent servir els conceptes amb precisió i sintetitzant les idees.

La nota final serà la nota mitjana de les tres proves, mantenint la ponderació esmentades.


Procediment de recuperació final.


Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. Per participar al procés de recuperació el professor/a pot exigir a l’estudiant haver obtingut una qualificació mínima final, que no pot superar en cap cas el 3,5. Poden quedar excloses del procés de recuperació (amb el vistiplau de la coordinació d’estudis i del centre) aquelles activitats que el professor/a consideri que no són recuperables, per exemple: presentacions orals, treballs en grup, tasques relacionades amb l’activitat docent diària. Aquí trobareu l’adaptació a la nova normativa d’avaluació respecte a la recuperacióaprovada a la Junta permanent del 12 d’abril de 2018 (juntament amb altres normatives de la Facultat): https://www.uab.cat/web/estudiar/normativaacademica-del-centre-1345719553493.html


Aquelles/s estudiants que no es presentin a alguna de les tres proves durant el període d'avaluació continuada, en suspenguin una d'elles, o bé vulguin pujar nota en alguna de les tres proves, podran presentar-se a reavaluació i portar a terme els exàmens que necessitin.


En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.


En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.


Avaluació única

S’aplicarà el mateix sistema d'avaluació que per a l’avaluació continuada.

La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l’avaluació continuada


No avaluable. Un/a estudiant serà considerat "no avaluable" quan no s'hagi presentat, com a mínim, a una de les dues proves globals.


ÚS DE IA

En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.


Plagi

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.



OBSERVACIONS

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

En cas que l'alumnat realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En aquelles situacions en què, d'acord amb l'article 264 de la Normativa Acadèmica i amb la documentació acreditativa que les justifica, s'hagin de reprogramar les proves avaluatives previstes per al primer període avaluatiu, aquestes proves es reprogramaran i es realitzaran el mateix dia en què tingui lloc la prova avaluativa de l'assignatura corresponent al segon període avaluatiu o, si escau, durant el període de recuperació.

En el cas que la incidència afecti una prova del segon període avaluatiu, aquesta es reprogramarà per al dia previst per a la recuperació, sense que això afecti el procés de recuperació establert per l'assignatura.

En qualsevol cas, atenent les circumstàncies concurrents, la Coordinació de la titulació, d'acord amb la Coordinació de l'assignatura, podrà determinar una data alternativa si així ho considera oportú.

L'alumnat d’intercanvi que demani avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.






Bibliografia

Bibliografia primària

Arendt, Hannah. 2005. La condición humana. Barcelona: Paidós. (Obra original publicada el 1958).

Benjamin, Walter. 1988. El concepto de crítica de arte en el Romanticismo alemán. Barcelona: Península. (Obra original publicada el 1974).

Descartes, René. 1977. Meditaciones metafísicas. Madrid: Alfaguara. (Obra original publicada el 1641).

Heidegger, Martin. 2014. Construir, habitar, pensar. Madrid: La Oficina. (Obra original publicada el 1951).

Kant, Immanuel. 2013. ¿Qué es la Ilustración? Madrid: Tecnos. (Obra original publicada el 1784).

Maquiavelo, Nicolás. 2009. El príncep. Barcelona: Edicions 62. (Obra original publicada el 1513).

Merleau-Ponty, Maurice. 1993. «El cuerpo». En Fenomenología de la percepción, 108–190. Barcelona: Planeta DeAgostini. (Obra original publicada el 1945).

Nietzsche, Friedrich. 1990. El nacimiento de la tragedia. Madrid: Alianza. (Obra original publicada el 1872).

Pico della Mirandola, Giovanni. 2004. Discurs sobre la dignitat de l'home. Traducció d'Antoni Seva Llinares. València: Publicacions de la Universitat de València.

Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph. 1996. La filosofía de la naturaleza. Madrid: Alianza. (Obra original publicada el 1801).

Spinoza, Baruch. 2018. Ética demostrada según el orden geométrico. Madrid: Alianza.

Weil, Simone. 2015. Reflexiones sobre las causas de la libertad y de la opresión social. Madrid: Trotta.

Bibliografia complementària

La bibliografia complementària (en castellà, català i anglès) es facilitarà a través del Campus Virtual.

Obres de referència

Bréhier, Émile. 1998. Historia de la filosofía y la ciencia. Madrid: Tecnos.

Colomer, Eusebi. 1995. El pensamiento alemán de Kant a Heidegger. 3 vol. Barcelona: Herder.

Copleston, Frederick Charles. 2001. Historia de la filosofía. 9 vol. Barcelona: Ariel.

Geymonat, Ludovico. 1998. Historia de la filosofía y de la ciencia. Barcelona: Crítica.

Reale, Giovanni, i Dario Antiseri. 1983. Historia del pensamiento filosófico y científico. 3 vol. Barcelona: Herder.

Diccionaris

Ferrater Mora, José. 1979. Diccionario de filosofía. Madrid: Alianza.

Volpi, Franco (ed.). 2005. Enciclopedia de las obras filosóficas. Barcelona: Herder.


Programari

No hi ha programari

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt