Orientació Escolar
Codi: 103525Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Pedagogia | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Màrius Martinez Muñoz
- Correu electrònic :
- marius.martinez@uab.cat
Equip docent
- Màrius Martinez Muñoz
- Patricia Olmos Rueda
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha cap requisit.
Objectius
Aquesta assignatura, obligatòria de tercer curs del Grau en Pedagogia, pretén formar orientadors i orientadores escolars que treballaran en col·laboració amb mestres, famílies i professionals vinculats al món escolar del territori des d'una visió inclusiva i no discriminatòria. Per això es tractaran els fonaments de l’orientació en totes les etapes obligatòries i els principals recursos i estratègies de col·laboració. L’estudiant acabarà l’assignatura amb una visió del conjunt de possibilitats d’acció orientadora en aquest context. L’assignatura d’Orientació Escolar, conjuntament amb la d’Orientació Professional, és fonamentadora de la menció de Quart curs anomenada “Orientació Educativa”.
Resultats d'aprenentatge
- Desenvolupar correctament estratègies d'orientació, consulta i mediació, d'acord a criteris professionals preestablerts.
- Proposar estratègies i accions d'orientacions i mediació a partir de situacions reals o simulades.
- Programar la tutoria d'un curs a partir de paràmetres preestablerts (nivell, context ).
- Simular el treball multiprofessional o interprofessional en relació a processos d'orientació o mediació.
- Identificar els principis deontològics presents en els processos de mediació i orientació.
- Mostrar una actitud de respecte cap als principis deontològics de l'orientació i la mediació.
- Identificar fortaleses i debilitats per afrontar processos d'orientació i mediació.
- Proposar millores de les potencialitats i minimització de debilitats per a l'orientació i la mediació.
- Identificar necessitats formatives i d'orientació a partir d'estratègies predissenyades.
- Relacionar necessitats formatives i d'orientació amb estratègies d'orientació.
- Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
- Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
- Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
- Ponderar els riscos i les oportunitats de les propostes de millora tant pròpies com alienes.
- Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
- Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
- Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
Continguts
Bloc A
1. Principis i fonaments de l’orientació escolar.
2. Orientació escolar i perspectiva de gènere.
3. Models i enfocaments d’orientació escolar.
4. Tècniques i programes d’orientació escolar.
Bloc B
5. L'acció tutorial i la tutoria.
6. Orientació familiar, mediació i conflicte.
7. Orientació, acció tutorial i tutoria en l’escola inclusiva.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Treball no presencial | 30 | 1,2 | |
| Classes magistrals en gran grup | 30 | 1,2 | |
| Presentacions dels estudiants | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10 |
| Activitats destinades a la verificació i qualificació dels assoliments. | 0 | 0 | 2, 3, 6, 8 |
| Treball propi | 75 | 3 | 1, 2, 3, 6, 7 |
La persona protagonista en el procés d’ensenyament aprenentatge és l’estudiant. Sota aquesta premissa s’ha planificat la metodologia de l’assignatura.
La metodologia utilitzada, que s'evidencia en la diversitat d'activitats programades, té com a objectiu l'atenció de tot el grup d'estudiants, facilitant oportunitats de participació. S'utilitzen diferents llenguatges en les presentacions i recursos utilitzats, diversitat de materials de treball i una metodologia cooperativa en les sessions d'aula per facilitar la participació de tot l'alumnat. Els materials docents són accessibles per a tots i totes les estudiants.
Durant el procés d'ensenyament-aprenentatge, el grup d'estudiants disposen d'un acompanyament i tutorització individual i grupal.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Bloc A: examen de continguts. Activitat individual. | 25% | 0 | 0 | 1, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 19, 20, 21, 22, 23, 24 |
| Bloc A: treballs grupals. Activitat grupal. | 25% | 0 | 0 | 1, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 15, 16, 17, 18 |
| Bloc B: Treball grupal. Activitat grupal. | 25% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10 |
| Bloc B: Examen de continguts. Activitat individual. | 25% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10 |
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats que es mostren a continuació:
- Una primera l'avaluació (examen escrit) es realitzarà una vegada finalitzat el bloc A (15/11/2026).
- Una segona avaluació (examen escrit) es realitzarà quan finalitzi el bloc B (12/01/2027).
- Les pràctiques, casos i problemes estaran distribuïts al llarg de tota l’assignatura, temporitzades en la data d’inici de la pràctica i la data de lliurament.
Les qualificacions de cada una de les evidències d’avaluació es faran públiques al campus virtual en els 20 dies següents al seu lliurament. L’estudiant que vulgui revisar la nota haurà de fer-ho en els 15 dies posteriors a la seva publicació en l’horari de tutories que el professorat té establert per aquesta assignatura i que es consigna en el programa.
Aquells i aquelles estudiants que durant el curs hagin fet un seguiment adequat de l’assignatura i tot i així tinguin algun aspecte no assolit, se’ls donarà l'oportunitat de superar la matèria refent l’activitat o activitats no superades. Així mateix, la recuperació de les proves avaluatives de tots els blocs de continguts de l'assignatura es realitzarà dues setmanes després de l'avaluació del bloc B (26/01/2027).
La nota final de l’assignatura serà la mitjana de les notes d’ambdós blocs. Es farà el promig a partir d’una puntuació mínima de 5 en cadascun dels blocs. S’aprovarà l’assignatura amb una puntuació mínima de 5.
Si l’alumnat no lliura alguna de les evidències d’avaluació obligatòries la nota final de l’assignatura serà no avaluable.
La còpia o plagi de material, tant en el cas de treballs, pràctiques o examen significa una qualificació final de 0 a l'assignatura, perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0). Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital (més informació sobre plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_0 1.html).
Utilització de la IA
Ús permès: “En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. Es faran validacions concretes per garantir l'autoria i l'adquisició de competències en cas de sospita de frau acadèmic.La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat de 5 punts, o sancions majors en casos de gravetat.
En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada, o suspesa, si el professor considera que no compleix aquests requisits de correcció lingüística. Per aquest motiu, abans d’entregar una evidència d’aprenentatge, cal comprovar que s’ha escrit correctament les fonts, notes, citacions textuals i referències bibliogràfiques seguint la normativa APA i d'acord amb la documentació que es resumeix en fonts de la UAB: https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pdf; https://www.uab.cat/web/estudia-i-investiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html; https://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_03.html
Per aprovar aquesta assignatura, cal mostrar una actitud compatible amb la professió educativa. Per tant, es valorarà que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. Tanmateix, haurà de mostrar actituds d’escolta activa, participació, empatia i respecte al llarg del curs. Per tant, també es valorarà l’actitud mostrada pels i per les estudiants i es tindran en compte competències transversals com: escolta activa, respecte, participació, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat, no jutjar, argumentar, ús del mòbil i de l'ordinador adequat.
AVALUACIÓ ÚNICA
Les evidències de l’avaluació s’hauran de lliurar el 19 de gener de 2027, coincidint amb la realització de la prova d'avaluació en finalitzar el bloc B. Aquesta avaluació contempla:
- Examen escrit que inclou tots els continguts dels diferents blocs (A i B) de l'assignatura. Aquesta evidència té una ponderació en l’avaluació final del 50%.
- El disseny/desenvolupament d'un pla/projecte d'acció tutorial que integri tots el continguts treballats en el diferents blocs de l'assignatura. Aquesta evidència té una ponderació en l’avaluació final del 30%.
- La defensa oral del pla/projecte d'acciótutorial realitzat. Aquesta evidència té una ponderació en l’avaluació final del 20%.
Per superar l'assignatura, caldrà assolir una puntuació mínima de 5 en cadascuna de les evidències de l'avaluació única. S’aprovarà l’assignatura amb una puntuació mínima de 5.
La data de recuperació de l’avaluació única serà el 26 de gener de 2027. S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l’avaluació continuada.
Per obtenir més informació sobre els criteris i pautes generals d’avaluació de la Facultat de Ciències de l’Educació es pot consultar el següent enllaç: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345725434468.html
Bibliografia
Bibliografia Bàsica
Agud, I. Alimbau, N., Caravaca, A., Chamorro, C., Gavaldà, X., Llos, B. Quilabert, E. i Sánchez, A. (2021). La Coeducació a Catalunya: Pràctiques de referència i reptes. Intered, Plataforma Unitària Contra Les Violències De Gènere. https://competenciesiepd.blog.pangea.org/files/2021/11/Coeducacio_Catalunya_OK_alta.pdf
Amber, D., & Martos, M. A. (2017). Ámbitos y funciones de los orientadores para la mejora educativa en secundaria en contextos retantes. Una mirada cruzada entre orientadores y directivos Profesorado. Revista de Currículum y Formación de Profesorado, 21(4), 419-437. https://www.redalyc.org/pdf/567/56754639022.pdf
Brown, C., Olmos Rueda, P., Costas Batlle, I., & Gairín Sallán, J. (2021). Introduction to the special issue: a conceptual framework for researching the risks to early leaving. Journal of Education and Work, 34(7-8), 723-739. 10.1080/13639080.2021.2003007
Cobo Cedillo, Ana (2023). Manual de Orientación Educativa. Narcea.
Córdoba-Alcaide, F., Romera-Félix, Eva M., & Ortega-Ruiz, Rosario (coords.) (2024). La pràctica de la orientación educativa y sus desafíos para la comunidad. Graó.
Diputació de Barcelona (2007). Participación y corresponsabilidad. Los proyectos educativos de ciudad. Balance del Programa de Actuación del Área de Educación 2004-2007. Diputació de Barcelona. https://www.diba.cat/documents/113226/71b0ba6e-3a46-426b-ba7a-0f151f01ee30
Durán, D., Giné, C., & Marchesi, A. (2010). Educació Inclusiva. Guia per a l’anàlisi, la reflexió i la valoració de pràctiques inclusives. Generalitat deCatalunya. Departament d’Educació. https://repositori.educacio.gencat.cat/handle/20.500.12694/243
Gairín, J. (Coord.) (2015). Manual integrado de acción tutorial. Ed. Tecnológica de Costa Rica. https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2015/143647/ideas_libro_miat.pdf
Gairín, J., & Olmos, P. (2022). Disminuir el abandono escolar y mejorar la persistencia. Causas, consecuencias y estrategias de intervención. Narcea.
Figueras, P. (2007). Ciudades educadoras, una apuesta por la educación. Participación Educativa, 6, noviembre 2007, pp. 22-27 (MONOGRÁFICO). https://dialnet.unirioja.es/ejemplar/234925
García Nieto, N. (2002). La Orientación Educativa en la formación de los actuales educadores. Revista Complutense de Educación, 13(1), 251-279. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=797773
Grañeras, M. & Parras, A. (Coords.) (2009). Orientación educativa: fundamentos teóricos, modelos institucionales y nuevas perspectivas. CIDE. Ministerio de Educación. Gobierno de España. Secretaría General Técnica. http://www.educacion.gob.es/cide/espanol/publicaciones/estudios/inv2008oeftminp/inv2008oeftminppc.pdf
López, S., Navarro, J., & Escarbajal, A. (2023). La formación profesional como palanca para la inclusión. Narcea.
Martín, E. & Solé, I. (Cords.) (2011). Orientación Educativa. Modelos y estrategias de intervención. Graó. https://sede.educacion.gob.es/publiventa/PdfServlet?pdf=VP14523.pdf&area=E
Martínez, M. (2022). Que vols ser? Orientació amb joves per a un futur verd i compromès. Vic: Eumo.
Martínez, M. (Coord.) (2025). Digitalització i educació. Informe de la comissió d'experts sobre els usos de dispositius mòbils i pantalles per part d'infants i joves de 0 a 18 anys en contextos socioeducatius a Catalunya. Barcelona: Departament d'Educació i Formació Professional. chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/linies-estrategiques/pla-digitalitzacio-responsable/informe-comissio.pdf
Molina Contreras, D.L. (2004). Concepto de orientación educativa: Diversidad y aproximación. Revista Iberoamericana de Educación, 33,6 1-22. http://www.rieoei.org/deloslectores/736Molina108.PDF
Müller, Silke (2024). Estamos perdiendo a nuestr@s hij@s. Violencia, maltrato, racismo: el inquietante día a día del chat de clase. Oberon.
Olmos Rueda, P. (2020). La acción tutorial en el marco de la orientación escolar. Departament de Pedagogia Aplicada. Universitat Autònoma de Barcelona. https://ddd.uab.cat/record/234861?ln=ca
Olmos Rueda, P. (Coord.), et al. (2021). Proposta d'orientació i acció tutorial. Estratègies per a l'acció. Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible a: https://ddd.uab.cat/record/238996
Olmos Rueda,P., & Gairín Sallán, J. (2021). Understanding and intervening in the personal challenges and social relationships risk categories to early leaving. Journal of Education and Work, 34(7-8), 855-871. 10.1080/13639080.2021.1997016
Pernas, B., & Núñez, F. (2014). Orientación educativa sin sesgo de género antes de la Universidad. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. https://sede.educacion.gob.es/publiventa/PdfServlet?pdf=VP16697.pdf&area=E
Bibliografia complementària
Álvarez, M., Riart, J., Martínez, M. I., & Bisquerra, R. (2001). El modelo de programas. A, R. Bisquerra (Coord). Modelos de orientación psicopedagógica (pp. 85-101). Práxis.
Antúnez, S. (2007). La transición entre etapas. Reflexiones y prácticas. Ed. Graó.
Calderón, I, (2016).Fracaso escolar y desventaja sociocultural. UOC.
Colomer, F. (2003). Las redes institucionales en educación. En, J. Gairín (Coord.), Estrategias de formación para el cambio organizacional (pp. 319-334). Praxis.
Comellas, M.J. (Coord.) (2002). Las competencias del profesorado para la acción tutorial. Praxis.
Comellas M.J. & Lojo, M. (2006). Un observatorio abierto a la participación. Cuadernos De Pedagogía, 359, 79-84.
Comellas M.J. & Lojo, M. (2009). Un cambio de mirada para afrontar y prevenir la violencia en las escuelas. Octaedro.
Gordó, G. (2010). Centros educativos: ¿islas o nodos? Graó. Comellas, M.J. (2009). Educar en la comunidad y en la familia. Nau llibres.
Hargreaves, A. & Fink, D. (2006). Estrategias de cambio y mejora en educación caracterizadas por su relevancia, difusión y continuidad en el tiempo. Revista de Educación, 339, pp. 43-58. http://dpto.educacion.navarra.es/coeducando/wp-content/uploads/2010/08/De-lengua-diferencia-ycontexto1.pdf
Martin, E., & Solé, I. (Cords.) (2011). Orientación Educativa. Atención a la diversidad y educación inclusiva. Graó.
Martin, E., & Solé, I. (Cords.) (2011). Orientación Educativa. Procesos de innovación y mejora de la enseñanza. Graó
Sánchez, S. (2019). Tú decides, tú cambias, tu vives. Amazon.
Santana Vega, L. (2009). Orientación educativa e intervención psicopedagógica. Cambian los tiempos, cambian las responsabilidades profesionales. Pirámide.
Secanilla E. (2019). Supermentes. Reconocer las altas capacidades en la infancia. Gedisa.
Ainscow, M. (2005). Developing inclusive education systems: what are the levers for change? Journal
of Educational Change. 6: 109–124.
Alvarez, M., Riart, J, Martínez, M. I Bisquerra, R. (2001). El modelo de programas. A Bisquerra, R.
(Coord). Modelos de orientación psicopedagógica. Barcelona: Práxis. Pp. 85 –
101.Antúnez, S. (2007). La transición entre etapas. Reflexiones y prácticas. Barcelona.
Graó.
Bonal, J. (1996). El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona: Graó.
Bravo, F., & Comellas, M. J. (2003). Estrategias para la constitución de una red intermunicipal sobre
la mejora del éxito escolar. J. Gairín (coordinador), Estrategias de formación para el
cambio organizacional (pp. 356-364). Barcelona: Praxis. Barcelona: Paidós.
Colomer, F. (2003). Las redes institucionales en educación. J. Gairin (Coordinación), Estrategias de
formación para el cambio organizacional (pp. 319-334). Barcelona: Praxis.
Comellas, M. J. (Coord.) (2002). Las competencias del profesorado para la acción tutorial. Barcelona.
Praxis.
Comellas M. J. i Lojo, M. (2006). Un observatorio abierto a la participación. Cuadernos De
Pedagogía, 359, 79-84.
Comellas M.J. i Lojo, M. (2009). Uncambio de mirada para afrontar y prevenir la violencia en las
escuelas. Octaedro. Barcelona.
Comellas, M.J. (2009). Educar en la comunidad y en la familia. Valencia. Nau llibres.
Departament d’Ensenyament (2011). Resolució de 16 de juny de 2011 per la qual s’aprova el
document per a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació secundària
per al curs 2011-2012.
http://www.acesc.net/SPUB_2011_2012%5B1%5D.pdf (data de consulta: 12 de setembre
de 2011).
Diputació de Barcelona (2007). Participación y corresponsabilidad. Los proyectos educativos de
ciudad. Balance del Programa de Actuación del Área de Educación 2004-2007.
Barcelona. Diputació de Barcelona.
Durán, D.; Giné, C. y Marchesi, A. (2010). Educació Inclusiva. Guia per a l’anàlisi, la reflexió i la
valoració de pràctiques inclusives. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.
Figueras, P. (2007). Ciudades educadoras, una apuesta porla educaciónen Participación Educativa,
6, noviembre 2007, pp. 22-27 (MONOGRÁFICO.
Giné, C.(Coord.) (2009). La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el
alumnado. Cuadernos de Educación 56. Barcelona: ICE UB – Horsori.
Gordó,G. (2010). Centros educativos: ¿islas o nodos? Barcelona Graó.
Grañeras, M. y Parras, A. (Coords.) (2009).Orientación educativa: fundamentos teóricos, modelos
institucionalesynuevas perspectivas. CIDE. Ministerio de Educación. Gobierno de
España. Secretaría General Técnica.
http://www.educacion.gob.es/cide/espanol/publicaciones/estudios/inv2008oeftminp/inv200
8oeftminppc.pdf
Hargreaves, A. i Fink, D. (2006). Estrategias de cambio y mejora en educación caracterizadas por su
relevancia, difusión y continuidad en el tiempo. Revista de Educación, 339, pp. 43-58.
http://dpto.educacion.navarra.es/coeducando/wp-content/uploads/2010/08/De-lengua-diferencia-ycontexto1.pdf (consultat agost 2011)
Lojo, M. (2005) Atenció a la diversitat de l'alumnat de l'ESO des d'una perspectiva de gènere.
Orientació i intervenció psicopedagògica. Departament d’Educació de la Generalitat de
Catalunya.
http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200405/memories/977m.pdf (consultat agost 2011)
Martín - Moreno, Q (1996). Desarrollo organizativo de loscentros educativos basados en la
comunidad. Madrid. Sanz y Torres.
Martin, E. i Solé, I. (Cords.) (2011). Orientación Educativa. Modelos y estrategias de intervención.
Barcelona: Graó.
Martin, E. i Solé, I. (Cords.) (2011).Orientación Educativa. Atención a la diversidad y educación
inclusiva. Barcelona: Graó.
Martin, E. i Solé, I. (Cords.) (2011). Orientación Educativa. Procesos de innovación y mejora de la enseñanza. Barcelona: Graó
Molas Batllori,I (1990). “La ciudad y la ciudadanía democrática. Una perspectiva política”. A La
Ciudad Educadora.Barcelona.p. 48.
Molina Contreras, D.L. (2004). Concepto de orientación educativa:Diversidad y aproximación. Revista
Iberoamericana de Educación, 33,6 1-22.
http://www.rieoei.org/deloslectores/736Molina108.PDF
Universidad Nacional Experimental de los Llanos Occidentales Ezequiel Zamora, VenezuelaRoset, M.;
Pagès, E.; Lojo, M. i Cortada, E. (2008). Guia de coeducació per als centres educatius:
pautes de reflexió i recursos per a l’elaboració d’un projecte de centre. Barcelona.
Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Dones y Departament d’Educació.
Santana Vega, L. (2009). Orientación educativa e intervención psicopedagógica. Cambian los
tiempos, cambian las responsabilidades profesionales. Madrid: Pirámide.
Santos Guerra, M. A. (2010). Educar y orientar en la diversidad. Conferencia inaugural V Encuentro
Nacional de Orientación “Educar y orientar en la diversidad”. Sevilla, 12, 13 i 14 de marzo
de 2010. Universidad Pablo de Olavide.
Tonucci, F. (2001). La ciudad de los niños. Madrid: Fundación German Sanchez.
Programari
Cap
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 3 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 311 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 312 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |