Guia en format PDF

Fisiopatologia i Semiologia Clínica

Codi: 102936
Crèdits: 11

2026/2027

Titulació	Tipus	Curs
Medicina	OB	3

Professor/a de contacte

Nom :: Albert Selva O'Callaghan
Correu electrònic :: albert.selva@uab.cat

Equip docent

: Javier Ramos Lazaro
: Maria Cristina Tural Llacher
: Abel Ramón Mujal Martinez

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

És aconsellable que l’estudiantat hagi assolit unes competències bàsiques en Biologia cel·lular, Bioquímica i biologia molecular.

És convenient un coneixement suficient sobre les bases psicològiques dels estats de salut i malaltia, així com un nivell adequat de coneixements en Comunicació interpersonal.

És recomanable haver assolit uns coneixements suficients en:

Anatomia general i específica dels diferents òrgans i sistemes
Fisiologia general i específica dels diferents òrgans i sistemes

L'estudiantat adquirirà el compromís de preservar la confidencialitat i secret professional de les dades que pugui tenir accés per raó dels aprenentatges als serveis assistencials. També en mantenir una actitud d'ètica professional en totes les seves accions.

Objectius

L’ assignatura es programa al tercer curs del Grau de Medicina, que correspon a l’inici del període clínic, un cop s’han assolit els coneixements bàsics sobre l’estructura i funció del cos humà i abans d’introduir-se en l’estudi de les diferents patologies mèdiques i quirúrgiques i en la pràctica clínica .

El seu objectiu general és l'estudi de la persona malalta i suposa, per tant, el coneixement dels aspectes generals i bàsics de la malaltia. En qualsevol cas, constitueix el primer contacte de l'estudiantat amb la clínica i ha d'oferir-li una visió global i sistematitzada del pacient.

El coneixement de la fisiopatologia general, de la semiologia i de la propedèutica clínica permetran a l’alumnat afrontar el cicle clínic de la seva formació coneixent prèviament què és la persona malalta, la relació que el metge i la metgessa estableix amb la persona malalta, la tècnica d'obtenció de les dades subjectives que l'afligeixen, els mètodes i tècniques d'obtenció de les dades objectives que aporten l'examen físic i els exàmens complementaris elementals per, finalment, agrupar els signes i símptomes fonamentals, fent abstracció del que és superflu, i conformar les grans síndromes de la medicina interna.

Els objectius i continguts de l’assignatura es complementen amb les de les assignatures del mòdul de procediments diagnòstics i terapèutics (bases de la cirurgia clínica, microbiologia i parasitologia mediques, radiologia clínica, patologia estructural i molecular i farmacologia general) programades també a tercer curs.

Resultats d'aprenentatge

Descriure l'afectació per òrgans i sistemes i les formes de presentació de les malalties de l'aparell respiratori, circulatori, digestiu, de la sang i òrgans hematopoètics, sistema nerviós, aparell locomotor, aparell genitourinari, metabolisme i sistema endocrí.
Explicar els mecanismes pels quals la malaltia afecta l'aparell respiratori, circulatori, digestiu, de la sang i òrgans hematopoètics, sistema nerviós, aparell locomotor, aparell genitourinari, metabolisme i sistema endocrí.
Descriure la relació entre constitució i malaltia, així com els factors físics, químics, ambientals, hàbits alimentaris i ús de drogues, factors psíquics, socials i laborals, i carcinògens que determinen el desenvolupament de la malaltia.
Explicar els mecanismes de l'envelliment, les síndromes geriàtriques i la valoració general del pacient geriàtric.
Realitzar una història que comprengui els antecedents personals, fisiològics i patològics de la malaltia, a més dels principals signes i símptomes de les malalties de l'aparell respiratori, circulatori, digestiu, de la sang i òrgans hematopoètics, sistema nerviós, aparell locomotor, aparell genitourinari, metabolisme i sistema endocrí.
Realitzar una exploració física general i de l'aparell respiratori, circulatori, digestiu, de la sang i òrgans hematopoètics, sistema nerviós, aparell locomotor, aparell genitourinari, metabolisme i sistema endocrí.
Indicar les exploracions complementàries bàsiques per interpretar les manifestacions de la malaltia sobre els diferents òrgans i sistemes del cos humà.
Demostrar, en l'activitat professional, un punt de vista crític, creatiu i orientat a la recerca.
Formular hipòtesis i recollir i valorar de manera crítica la informació per a la resolució de problemes seguint el mètode científic.
Demostrar un nivell bàsic d'habilitats de recerca.

Continguts

Desenvolupament de la semiologia i propedèutica clínica generals i per aparells i sistemes. Etiologia general de les malalties. Fisiopatologia i grans síndromes dels aparells: respiratori, cardiocirculatori i digestiu, de la sang i òrgans hematopoètics, del sistema nerviós, aparell locomotor, metabolisme, aparell genitourinari i del sistema endocrí.

Blocs distributius i tipologies docents

A. Introducció.

B. Etiologia i fisiopatologia general

C. Manifestacions de les malalties i fisiopatologia especial per aparells i sistemes

D. Semiologia i propedèutica clínica

I. Classes teòriques (tipologia TE, sessions d’1h, grup de matrícula)

A. INTRODUCCIÓ

1. Introducció a la Patologia General. Relació metge malalt

B. ETIOLOGIA I FISIOPATOLOGÍA GENERAL

2. Fisiopatologia de la termoregulació. Síndrome febril.

3. Fisiopatologia del dolor

4. Síndrome constitucional /síndrome d'afectació de l'estat general.

5. Els agents físics y químics com a causa de malaltia. Intoxicacions, enverinaments. Factors ambientals. Malalties relacionades amb el canvi climàtic

6. Agents biològics com a causa de malaltia. Síndrome infecciós

7. Resposta immune, autoimmunitat e inflamació. Malalties inflamatòries i autoimmunes

8. Patologia general de les neoplàsies. Carcinogènesi. Efectes del tumor sobre l'hoste. Síndromes paraneoplàsiques.

9. La malaltia en el vell. Síndromes geriàtriques.

C. MANIFESTACIONSDE LES MALALTIES I FISIOPATOLOGIA ESPECIAL

Aparell Respiratori

10. Principals signes i símptomes de l'aparell respiratori

11. Insuficiència respiratòria i distres respiratori de l'adult

12. Síndromes pulmonars obstructives

13. Síndromes pulmonars restrictives. Cavitació pulmonar i altres síndromes clinics

14. Síndromes pleurals

15. Fisiopatologia del diafragma i del mediastí. Síndromes mediastíniques

Aparell Circulatori

16. Principals signes i símptomes de l'aparell circulatori

17. Insuficiència cardíaca

18. Fisiopatologia de les lesions valvulars. Estenosi i insuficiència

19. Fisiopatologia del pericardi. Síndromes pericàrdiques

20. Fisiopatologia de la circulació coronària. Síndrome coronària

21. Fisiopatologia del circuit menor

22. Fisiopatologia del circuit major. Hipertensió arterial. Hipotensió arterial

23. Fisiopatologia del xoc. Mecanismes i tipus de xoc

Aparell Digestiu

24. Semiologia general de l'aparell digestiu. Dolor abdominal. Hemorràgia digestiva

25. Trastorns del trànsit intestinal. Diarrea i restrenyiment. Síndrome rectal

26. Síndrome de malabsorció i maladigestió. Fisiopatologia i causes

27. Síndrome ictèrica. Fisiopatologia. Classificació

28. Hipertensió portal. Ascitis

29. Insuficiència hepàtica. Encefalopatia hepàtica

Sang I Òrgans Hematopoètics

30. Fisiopatologia de l'eritròcit. Síndrome general anèmica. Síndrome poliglobúlica. Exploració general del sistema hematopoètic

31. Alteracions de la sèrie blanca

32. Fisiopatologia de les alteracions de l'hemostàsia

33. Hipofunció i hiperfunció de la medul·la òssia

34. Adenomegalias y esplenomegalia

Neurologia

35. Semiologia general del sistema nerviós. Principals signes i símptomes.

36. Patologia de la funció motora. Síndrome piramidal. Fisiopatologia. Exploració de les paràlisis piramidals. Síndrome de la banya anterior. Alteracions del nervi motor. Trastorns de la transmissió neuromuscular

37. Síndromes extrapiramidals. Hipocinèssies. Hipercinèssies. Trastorns del to muscular

38. Síndromes medul·lars, radiculars i dels nervis perifèrics. Síndromes medul·lars segmentaris. Síndromes cordonals. Síndrome de secció medul·lar aguda completa. Síndrome d'hemissecció medul·lar. Nivells d'alteració medul·lar. Síndromes radiculars i dels nervis perifèrics: semiología

39. Síndrome vestibular i síndrome cerebel.losa. Fisiopatologia i semiologia

40. Síndrome meníngia i síndrome d'hipertensió endocraniana. Fisiopatologia i semiologia

41. Patologia general dels estats de vigília i son. Comes

42. Síndromes topogràfiques cerebrals. Demències

Aparell Locomotor

43. Semiologia i fisiopatologia general de l'aparell locomotor i del metabolisme ossi

Metabolisme

44. Trastorns del metabolisme hidrocarbonat. Hipoglucèmies. Hiperglucèmies

45. Trastorns del metabolisme dels lipíds. Hipolipoproteïnèmies. Hiperlipoproteïnèmies

46. Trastorns del metabolisme de les proteïnes.Trastorns del metabolisme de les purines: fisiopatologia dels trastorns de l'àcid úric

47. Fisiopatologia de l'aigua i dels electròlits. Trastorns de l'equilibri hídric. Trastorns del balanç de sodi.

48. Trastorns de l'equilibri àcid-base. Trastorns del balanç del potassi.

Aparell Genitourinari

49. Semiologia i exploració general de l'aparell genitourinari. Dolor nefrourològic. Trastorns de la micció. Poliúria, oligúria i anúria. Alteracions de l'aspecte i composició de l'orina. Trastorns de l'aparell genital

50. Grans síndromes renals. Síndrome glomerulars, tubulo-intersticials i vasculorenals

51. Insuficiència renal. Tipus. Fisiopatologia i semiologia

Sistema Endocrí

52. Sistema hipotalamohipofisari. Síndromes hipotalàmiques. Síndromes d'hipofunció i d'hiperfunció hipofisària.

53. Tiroide. Fisiopatologia del goll simple. Síndrome hipotiroidea. Síndrome hipertiroidea. Paratiroides. Síndromes d'hipofunció i hiperfunció

54. Suprarenals. Hipofunció i hiperfunció corticosuprarenal. Hiperfunció de la medul·la suprarenal

55. Fisiopatologia general de les gònades

D. SEMIOLOGIA I PROPEDÈUTICA CLÍNICA

II. Seminaris generals (tipologia SCC, sessions 1 hora, 10-12 alumnes)

Comunicació amb el malalt, la família, l’equip assistencial i l’entorn. Factors que faciliten la comunicació metge malalt: superació de barreres culturals i religioses. Relació amb subgrups específics de malalts (nens, adolescents, vells, incapacitats, psiquiàtrics) Relacions amb familiars. Relacions amb altres components de l’equip assistencial. Confidencialitat i consentiment informat.
Historia clínica y anamnesi: Principis generals. Antecedent patològics i personals. Antecedents familiars. Anamnesi del dolor.
Historia clínica y anamnesi: anamnesi per aparells i sistemes.
Historia clínica y anamnesi: Nota d’ingrés. Història clínica orientada per problemes. Curs de la malaltia. Epícrisi.
El metge i el laboratori.
Lectura i interpretació d’ECG (1)
Lectura i interpretació d’ECG (2)

III. Laboratori d'habilitats clíniques (tipologia PHCA, sessions d’1 hora, grups de 10-12 alumnes)

L'exploració general del malalt. Principis generals
Interpretació clínica de la mesura de la PA i del pols arterial. Anomalies de la freqüència i ritme cardíacs
Sorolls cardíacs. Soroll cardíacs afegits. Bufs cardíacs
Semiologia de les malalties respiratòries mes freqüents. Auscultació respiratòria
Exploració de l'abdomen. Exploració genitourinària i ano-rectal
Semiologia i exploració general de l'aparell locomotor
Exploració general del sistema nerviós. Marxa. Exploració de la motilitat i de i de la sensibilitat
Exploració dels reflexes. Exploració dels parells cranials. Síndrome meníngia.
Altres exploracions.

IV. Discussió de casos clínics (tipologia SCC, sessions de 2 h, grups de 10-12 alumnes)

V. Pràctiques clíniques assistencials (30 hores: 3h x 5 dies 1er semestre i 3h x 5 dies segon semestre, grups de 2 alumnes).

VI. Simulació (tipologiaPSCA, grups de 12 estudiants, 2 sessions de 3 h)

Rotació per la sala d'hospitalització amb els objectius de realitzar 5 històries clíniques completes i d'aconseguir experiència en exploració de les principals síndromes clíniques:

Pràctiques d'anamnesi primer semestre

Història clínica nº 1.
Història clínica nº 2.
Història clínica nº 3.
Història clínica nº 4.
Història clínica nº 5.

Pràctiques d'exploració física segon semestre:

Exploració de les síndromes respiratòries (exploració de la insuficiència respiratòria, exploració de la síndrome de condensació pulmonar, exploració de les síndromes pleurals).
Exploració de les síndromes cardiocirculatòries (exploració de la pressió i dels polsos arterials, exploració de la insuficiència cardíaca, exploració del fracàs cardiocirculatori).
Exploració de les síndromes digestives (exploració de la síndrome ascítica, exploració de la síndrome ictèrica, exploració de la insuficiència hepàtica).
Exploració de les síndromes nefrourològiques (exploració de la síndrome urinària, semiologia de l'edema). Exploració de les síndromes hematològiques (exploració i valoració general de la síndrome anèmica, exploració de la melsa i de les regions ganglionars).
Exploració de les síndromes neurològiques (consciència, força i to musculars, reflexes, sensibilitat, coordinació i de l'equilibri, marxa, síndrome meníngia).

Activitats formatives i Metodologia

Títol	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
PRÀCTICA D'HABILITATS CLÍNIQUES AVANÇADES (EN HUMANS) (PHCA)	9	0,36
PRÀCTICA DE SIMULACIÓ CLÍNICA AVANÇADA (EN HUMANS) (PSCA)	6	0,24	5, 6, 7, 8, 9
SEMINARIS DE CASOS CLÍNICS (SCC)	24	0,96
TEORIA (TE)	55	2,2	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
PRÀCTIQUES CLÍNIQUES ASSISTENCIALS (PCAh)	30	1,2
ELABORACIÓ DE TREBALLS / ESTUDI PERSONAL/ LECTURA DARTICLES / INFORMES DINTERÈS	137	5,48

Aquesta Guia descriu el marc, continguts, metodologia i normes generals de l'assignatura, d'acord amb el pla d'estudis vigent. L'organització final de l'assignatura pel que fa al número i mida de grups, distribució en el calendari i dates d'exàmens, criteris específics d'avaluació i revisió d'exàmens, es concretaran a cada una de les Unitats Docents Hospitalàries, que ho explicitaran a través de les seves pàgines WEB i el primer dia de classe de cada assignatura, a través del professorat responsable de l'assignatura a les UDH. Segons criteri dels professorat responsable i els recursos disponibles a cada Unitat Docent, part dels continguts corresponents a les lliçons teòriques podran ser impartits i avaluats a les aules de simulació amb la metodologia corresponent.

Pel present curs, el professorat designat pels Departaments com a responsables de l'assignatura a nivell de Facultat i de les UDH són:

Departament responsable: Medicina

Responsable de Facultat: Albert Selva O'Callaghan

Responsables UDH:

UD Vall d'Hebron: Albert Selva O'Callaghan

UD Germans Trias i Pujol: Cristina Tural Llacher

UD Sant Pau: Javier Ramos Lázaro

UD Parc Taulí: Abel Mujal Martínez

Metodologia docent general:

Classes teòriques (tipologia TE), Sessions programades 55 (1h per sessió), grup: grup de matrícula. L'alumnat adquireix els coneixements teòrics propis de l'assignatura assistint a les classes magistrals i complementant-les amb l'estudi personal dels temes explicats. Les classes magistrals estan concebudes com un mètode essencialment expositiu, de transmissió del coneixement del professor a l'alumne.

Seminaris de semiologia generals (tipologia SCC). Sessions programades 7 (1 h per sessió), en grups reduïts (10-12 alumnes). En cada seminari es tractarà un tema seleccionat d'acord amb la programació establerta, mitjançant l'intercanvi d'informació i el debat consegüent.

Seminaris de discussió de casos clínics (tipologia SCC). Sessions programades 10 (2 h per sessió), en grups reduïts (10-12 alumnes) . El alumnat discutirà supòsits clínics tipus, sota la direcció d'un tutor. Alguns d'aquests seminaris serviran de base i tutoria a les presentacions de les històries clíniques que l'alumnat haurà de realitzar i lliurar com a part de l'avaluació clínica.

Pràctiques de laboratori (tipologia PHCA). Sessions programades 9 (1 h per sessió), en grups reduïts (10-12 alumnes) a l'aula d'habilitats. Les activitats realitzades dins d'un horari programat estan encaminades a l'adquisició d'habilitats clíniques.

Pràctiques clíniques assistencials (PCA). Hores programades 30 (3h x 10dies). Es realitzaran en grup de 2 alumnes. El alumnat acudirà a les instal·lacions de les sales d'hospitalització:10 dies, 3 hores al dia, amb els objectius de realitzar 5 històries clíniques completes i d'aconseguir experiència en exploració de les principals síndromes . Les històries clíniques realitzades seran la base dels lliuraments que l'alumne haurà de realitzar i que seran avaluats com a part de l'avaluació clínica.

Practiques de simulació clínica avançada (PSCA) en humans. Hores programades 6 h. Requereix la presencia de 2 professors, un tècnic de suport (informàtic), per 12 alumnes.

Treball autònom. (total 137 hores). Lectura comprensiva de textos i articles, estudi i realització d'esquemes, resum i assimilació conceptual dels continguts. Preparació de les presentacions i lliuraments.

Excepcionalment i segons criteri del professorat responsable, els recursos disponibles i la situació sanitària de cada moment a les diferents Unitats Docents, part dels continguts corresponents a les lliçons teòriques, pràctiques i seminaris podran ser impartits de forma presencial o virtual.

Intel·ligència artificial: Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiantat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol	Pes	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
Avaluacions de tipus pràctic: Avaluació clínica objectiva i estructurada	30%	7	0,28	7, 8, 9, 10
Avaluacions escrites mitjançant proves objectives: Ítems d’ elecció múltiple	35% 1er parcial + 35% 2n parcial	7	0,28	1, 2, 3, 4, 5, 6

Es realitzarà una avaluació del coneixement dels continguts teòrics de l’assignatura i de les actituds, aptituds i competència clínica . El pes relatiu de l’examen teòric i de l’avaluació clínica és del 70% i 30% respectivament (màxim 7 i 3 punts sobre 10).

Avaluació dels coneixements teòrics

Examen teòric final. L'examen final inclou tot el temari de l'assignatura i el contingut dels seminaris. En els models d’'examen tipus test, s’inclouran preguntes que tindran 5 respostes possibles i una única opció certa. Les respostes equivocades restaran 0,25 punts.

Exàmens teòrics parcials. Es realitzaran dos exàmens parcials. El primer inclourà els temes i el contingut corresponent dels seminaris realitzats. El segon parcial inclourà els temes i contingut de seminaris restants.

La nota final de teoria s'obtindrà del promig de les notes obtingudes en els dos exàmens parcials. Per poder fer aquest promig, la puntuació mínima de qualsevol dels parcials haurà de ser de 5. L'alumne s'haurà de presentar a l'examen final de qualsevol parcial no superat.

Exemples:

1er parcial	2on parcial	Promig	Examen final teoria i nota
4	4	No	1erP + 2on P*
6	4	No	2on P
3	7	No	1er P
5	5	Si	-
NA	5	No	1er P

* La nota és conjunta i única, no diferenciada en 1er parcial i 2on parcial.

Si la nota d’aquest examen final de teoria es inferior a 5, l’assignatura està suspesa i la nota que queda es la que ha tret en l’examen final (1er parcial, 2on parcial o No avaluat). Exemple:

1er parcial	2on parcial	Examen final teoria i nota	Nota final	Qualificació
6	4	2on P = 3	3	Suspès
3	7	1er P = 4	4	Suspès
NA	5	1er P = 5	5	Aprovat

Els alumnes que superin qualsevol dels exàmens parcials podran presentar-se a l'examen final per millorar nota, renunciant prèviament per escrit a la nota obtinguda als parcials.

Avaluació Clínica

Compren l'avaluació pràctica i de presentació de treballs i històries clíniques. L'assistència a pràctiques és obligatòria. Qualsevol absència cal justificar-la a el tutor responsable i recuperar-la si és necessari per que l'alumne pugui ser avaluat.

Qualificació final

Promig ponderat dels coneixements teòrics (70%) i de l'avaluació clínica (30%). L'assistència a classe serà avaluada de forma positiva per part del professorat. No es podrà fer el promig entre l'avaluació teòrica i l'avaluació clínica si no s'obté una puntuació mínima de 5/10 en ambdues proves. En cas de no poder fer el promig, la qualificació final correspondrà al valor quantitatiu més baix dels obtinguts en les avaluacions teòrica i clínica.

Exemples:

Teoria final	Clínica final	Promig	Nota final provisional	Examen final T+C
4 (x0,7=2,8)	4 (x0,3=1,2)	No	4	Teoria + clínica
3 (x0,7=2,1)	8 (x0,3=2,4)	No	3	Teoria
6 (x0,7=4,2)	4 (x0,3=1,2)	No	4	Clínica
7 (x0,7=4,9)	NA	No	NA	Clínica

Qualificació quantitativa: nota numèrica amb un decimal, de 0 a 10(0-4,9 suspès; 5-6,9 aprovat; 7-8,9 notable; 9-10excel·lent).

Qualificació qualitativa: Suspens, Aprovat, Notable, Excel·lent, MH.

Sistema de revisió d'exàmens

La revisió dels exàmens es farà de forma individual amb l'alumne, prèvia sol·licitud per escrit en els terminis establerts.

Els estudiants que no realitzin les proves d’avaluació tant teòrica com pràctica seran considerats com No avaluables exhaurint els drets a la matrícula de l’assignatura.

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.

Frau acadèmic

La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats

Bibliografia

A) PATOLOGIA GENERAL

Laso FJ. Introducción a la Medicina Clínica: Fisiopatología y Semiología. 5ª ed. Elsevier España SL., Barcelona 2025
Pérez Arellano JL. Sisinio de Castro, Manual de Patología General. 9ª ed. Elsevier, Barcelona 2024.

B) SEMIOLOGIA

McLeod. Exploración clínica. 15ª edición. Elsevier, Barcelona 2024
Noguer-Balcells: Exploración clínica práctica. 30ª edición. Elsevier-Masson, Barcelona 2026
Plataforma JoVE de habilitats cliniques (Videos d'exploració fisica) (JoVE.com)

C) FISIOPATOLOGIA

Porth: Fisiopatologia. Alteraciones de la salud. Conceptos básicos. 2ª Ed. Ovid Technologies, Madrid 2024
Lange. Fisiopatologia de la Enfermedad. 8ª Ed. McGraw Hill, Madrid 2019

D) MEDICINA INTERNA

Medicina Interna. Farreras-Rozman. 20ª ed. Elsevier, Barcelona 2024
Harrison's PRINCIPLES OF INTERNAL MEDICINE. 22st Edition. McGraw-Hill. New York 2025.

Programari

No hi ha programari recomanat

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura