Logo

Microbiologia i Parasitologia Mèdiques

Codi: 102933
Crèdits: 8
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Medicina OB 3

Professor/a de contacte

Nom :
Ferran Navarro Risueño
Correu electrònic :
ferran.navarro@uab.cat

Equip docent

Lorena Forqué Rodríguez
Paula Vargas Duran
Arantxa Perez Ugarte
Ariadna Rando Segura
Maria Teresa Llovet Pellejero
Maria Teresa Tortola Fernandez
Elisenda Miro Cardona
Maria Nieves Larrosa Escartin
Aida Esperanza Ramirez Marinero
Mayli del Consuelo Lung Suarez
Silvia Capilla Rubio
Andres Anton Pagarolas
Juliana Esperalba Esquerra
Adrian Antuori Torres
null
Nona Romani Rodes
Antonio Casabella Pernas
Carla Berengua Pereira
Elisa Nuez Zaragoza
Pere Joan Cardona Iglesias
Maria Dolores Quesada Fernandez
Sergio Lario Garcia
Sonia Molinos Abos
Elena Sulleiro Igual
Maria Alba Rivera Martinez

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Coneixements generals de biologia cel.lular i molecular, anatomia, fisiologia i estructura microscòpica d'aparells i sistemes humans.

Objectius

L’assignatura de Microbiologia i Parasitologia Mèdiques es situa en el Tercer curs de la Titulació de Grau de Medicina, junt  amb altres assignatures, que inicien a l’estudiant al món de la patologia funcional i estructural humana.  

El fet de que un conjunt de malalties estiguin causades per microorganismes, pressuposa  un àmbit específic d’interrelació entre dos éssers vius, interrelació de la qual, en determinades circumstancies  resulten processos patològics que es tradueixen en  la malaltia infecciosa.

L’assignatura s’insereix en un any (tercer) en el que es desenvolupa la Patologia General (fisiopatologia), l’Anatomia Patològica i la Farmacologia; Àrees de coneixement interrelacionades amb la Microbiologia, i amb les que es desenvolupa una intensa correlació, tant amb l’àmbit conceptual com l’organitzatiu.

Les malalties infeccioses responen a l’acció d’un agent causal viu, aspecte específic i diferencial de la resta de processos patològics i que comporta diverses particularitats com l’esmentada interacció biològica entre ambdós éssers vius i la transmissió dels microorganismes entre persones i per tant de la malaltia.

Al mateix temps, aquestes malalties són subjecte de tractament mitjançant medicaments antimicrobians, i de immunoprofilaxi mitjançant vacunes.

Per identificar el microorganisme causal de la malaltia, aspecte cardinal per establir el tractament i la profilaxi adequats, cal precisar la localització de les infeccions (focals i generals) i saber prendre les mostres adients per remetre-les al laboratori de microbiologia, on es fan els estudis per determinar el diagnòstic etiològic. Aquest aspecte és fonamental perquè el tractament sigui dirigit i eficaç.

Així doncs, a la Microbiologia es poden diferenciar objectes de coneixement i objectius d’ aplicació ben definits i harmònicament relacionats: 1) els microorganismes com agents causals de malaltia, 2) els processos de lesió causats pels microorganismes definits per la patogenicitat i la virulència, 3) els processos defensius del hospedador, 4) els processos de diagnòstic i 5) el tractament i la profilaxi.

Els processos de lesió i defensa són indestriables i conformen el que podem definir com la fisiopatologia de la infecció.

En aquest context els objectius formatius inclouen:

1- Enumerar els microorganismes causants de malaltia a l’home (microorganismes patògens) i diferenciar-los dels microorganismes comensals.

2- Descriure les característiques biològiques dels microorganismes fent èmfasi en els següents aspectes: morfologia, fisiologia i cicles vitals.

3- Anomenar i descriure els reservoris dels microorganismes i les vies de transmissió.

4- Descriure els factors de virulència i els mecanismes que expliquen  la capacitat patògena.

5- Descriure els mecanismes de defensa inespecífics i específics de l’hospedador. Descriure la interrelació entre el patogen i l’hospedador es a dir la fisiopatologia de la infecció. Descriure el concepte d'oportunisme.

6- Descriure la flora normal, enumerar les seves funcions fisiològiques i la seva relació amb l’oportunisme.

7- Determinar les mostres clíniques del focus d’infecció que cal recollir i establir les mesures i procediments per recollir-les i per traslladar-les al laboratori pel seu estudi.

8- Identificar les proves que cal sol·licitar al laboratori en la mostra clínica tramesa, per fer el diagnòstic etiològic del procés.

9- Conèixer els antimicrobians i les indicacions dels mateixos.

10- Descriure les proves de sensibilitat que cal emprar en els diferents microorganismes per dirigir el tractament antimicrobià.

11- Establir les normes de profilaxi immediates (aïllaments i immunoprofilaxi) i a llarg termini (vacunacions).

12- Basats en la informació precedent es descriuen els principals microorganismes d’interès en patologia humana per analitzar i revisar les seves característiques: 1) estructura i fisiologia 2) epidemiologia general, reservori i mecanisme de transmissió 3) patogènia 4) clínica 5) diagnòstic etiològic i 6) profilaxi i tractament.

Resultats d'aprenentatge

  1. Identificar els fonaments de la microbiologia i la parasitologia.
  2. Explicar el concepte i els tipus biològics de microorganismes.
  3. Identificar la importància de la simbiosi com a forma de vida, i comensalisme i parasitisme com a formes de simbiosi.
  4. Descriure les principals síndromes infeccioses causades pels diversos microorganismes.
  5. Descriure la interrelació hoste-paràsit: mecanismes de patogenicitat i de defensa.
  6. Explicar els conceptes bàsics de la genètica microbiana i la seva relació amb la patogenicitat i la resistència als antimicrobians.
  7. Identificar les accions de prevenció i protecció enfront les malalties infeccioses.
  8. Descriure, des d'un punt de vista teòric i pràctic, els mètodes de diagnòstic microbiològic de les malalties infeccioses d'una forma àmplia i conjunta.
  9. Identificar els agents causals, factors de risc i diagnòstic de les malalties infeccioses.
  10. Indicar les tècniques i els procediments bàsics de diagnòstic de les grans síndromes de la patologia infecciosa.
  11. Indicar les mostres clíniques necessàries per al diagnòstic microbiològic de les síndromes i descriure com s'obtenen i com es transporten al laboratori.
  12. Identificar el rendiment de les diferents tècniques de diagnòstic i la interpretació dels seus resultats.
  13. Identificar les indicacions de les proves microbiològiques.
  14. Elaborar una orientació diagnòstica i establir una estratègia d'actuació específica per a cada un dels microorganismes responsables de malalties infeccioses.
  15. Identificar, de manera individualitzada, els aspectes biològics, epidemiològics (reservori i transmissió), patogènics, clínics, de diagnòstic i terapèutics dels diferents microorganismes responsables de malalties infeccioses.
  16. Identificar els principals mecanismes de resistència als antimacrobians.
  17. Mantenir i actualitzar la seva competència professional, prestant una importància especial a l'aprenentatge autònom de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat.
  18. Demostrar, en l'activitat professional, un punt de vista crític, creatiu i orientat a la recerca.
  19. Comunicar-se de manera clara, tant oral com escrita, amb altres professionals i amb els mitjans de comunicació.
  20. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en l'activitat professional.

Continguts

Introducció a la microbiologia mèdica. Agents causants de malalties infeccioses. Epidemiologia. Principals síndromes infecciosos. Genètica microbiana. Mecanismes de patogenicitat. Mecanismes de defensa. Diagnòstic de les malalties infeccioses.


Estructura bacteriana. Fàrmacs antibacterians. Estafilococs. Estreptococs. Meningococ i Gonococ. Enterobacteris patògenes i comensals. Bacils gramnegatius no fermentadors. Vibrionàcias. Micobacteris. Bacteris anaerobis. Treponemes. Clamídies. Rickettsies. Micoplasma.


Característiques generals dels fongs. Fàrmacs antifúngics. Fongs llevatiforms. Fongs filamentosos. Dermatòfits. Fongs dimòrfics.


Característiques generals dels virus. Fàrmacs antivírics. Enterovirus i rotavirus. Virus respiratoris. Herpesvirus: virus de l’herpes simple, varicel·la, citomegalovirus i virus d’ Epstein Barr. Papilomavirus. Virus de les hepatitis. Virus de la immunodeficiència humana.


Característiques generals dels paràsits. Fàrmacs antiparasitaris. Protozous de cavitats obertes. Protozous sistèmics. Helmints. Artròpodes d'interès en medicina.


Flora normal.


Tractament de les malalties infeccioses. Mecanismes de resistència. Tècniques per a l'estudi de la sensibilitat als antimicrobians.


 Blocs distributius


A. Introducció a la Microbiologia


B. Bacteriologia


C. Micologia


D. Virologia


E. Parasitologia


F. Antimicrobians


 


Temari classes magistrals 


Introducció a la Microbiologia


Microbiologia mèdica: visió de conjunt


Agents patògens causants de malalties infeccioses


Malalties infeccioses

Genètica microbiana


Mecanismes de patogenicitat microbiana


Mecanismes de defensa


Diagnòstic convencional de les malalties infeccioses


Diagnòstic molecular i serològic de les malalties infeccioses


Bacteriologia General


Fàrmacs antibacterians


Estafilococ


Estreptococs


Neissèries


Enterobacteris patògens.


Enterobacteris comensals i bacils gramnegatius no fermentadors


Campilobacter, Helicobacter i Vibri


Micobacteris. Mycobacterium tuberculosis complex.


Micobacteris ambientals


Bacteris anaerobis


Treponemes i Micoplasma


Clamídies i Ricketsies


Micologia General


Fàrmacs antifúngics


Fongs llevatiformes


Dermatòfits


Fongs dimòrfics


Fongs filamentosos


Virologia General


Fàrmacs antivírics


Enterovirus


Virus respiratoris: Grip. Virus respiratori sincitial. Altres virus respiratoris


Virus de l’herpes simple. Varicel•la


Citomegalovirus. Virus Epstein- Barr. Altres herpesvirus.


Papil.lomavirus


Virus de les hepatitis


Virus de la immunodeficiència Humana


Arbovirus i virus emergents


Paràsits. Protozous i helmints


Fàrmacs antiparasitaris


Protozous de cavitats obertes


Protozoosis sistèmiques


Helmints de distribució universal


Helmints de distribució restringida


Artròpodes d’interès mèdic


Flora normal


Tractament de les malalties infeccioses. Antimicrobians


Mecanismes de resistència dels microorganismes als antimicrobians


Estudi de la sensibilitat. Antibiograma interpretatiu


Mecanismes de resistència en els bacteris; exemples paradigmàtics


 


Pràctiques de laboratori 


Diagnòstic convencional de les malalties infeccioses. Examen directe. Tinció de Gram y de Ziehl-Neelsen.


Tècniques i medis de cultiu. Identificació


Estudi de la sensibilitat als antimicrobians. Antibiograma.


Diagnòstic de bacteris especials: Micobacteris i bacteris anaerobis.


Diagnòstic ràpid. Detecció d’antigen.


Diagnòstic molecular de les malalties infeccioses.


Fongs.


Virus.


Paràsits.


Diagnòstic serològic de les malalties infeccioses.


 


Seminaris especials 


Concepte de malaltia infecciosa, focus d’infecció i mostra clínica


Examen directe. Cultiu i Identificació


Sensibilitat als antimicrobians.


Diagnòstic ràpid I. Detecció d’antigen Tècniques de biologia molecular


Diagnòstic etiològic indirecte.


 


Seminaris de casos clínics 


Infecció urinària


Infecció de transmissió sexual


Enteritis


Infecció del Sistema nerviós central


Infecció respiratòria


Infecció de pell i parts toves i


Infeccions osteo-articulars


Hepatitis


Infecció nosocomial


Infecció congènita


 


Pràctiques d’aula 


Presentació de casos clínics per part dels alumnes


 


Idioma: L'idioma de l'assignatura serà en català. Puntualment, algun docent pot donar la sevaclasse en castellà.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
PRÀCTIQUES D’AULA (PAUL) 10 0,4
PRÀCTIQUES DE LABORATORI (PLAB) 15 0,6
TEORIA (TE) 50 2
ELABORACIÓ DE TREBALLS / ESTUDI PERSONAL / LECTURA D’ARTICLES / INFORMES D’INTERÈS 100 4
SEMINARIS DE CASOS CLÍNICS (SCC) 10 0,4
SEMINARIS ESPECIALITZATS (SEM) 5 0,2

Aquesta Guia descriu el marc , continguts, metodologia i normes generals de l’assignatura, d’acord amb el pla d’estudis vigent. L’organització final de l’assignatura pel que fa al nombre i mida de grups, distribució en el calendari i dates d’exàmens, criteris específics d’avaluació i revisió d’exàmens, es concretaran a cada una de les Unitats Docents Hospitalàries (UDH), que ho explicitaran a través de les seves pàgines web i el primer dia de classe de cada assignatura, a través del professors responsables de l’assignatura a les UDH.

Pel present curs, els professors designats pels Departaments com a responsables de l’assignatura a nivell de Facultat i de les UDH són:

Departament(s) responsable(s): Departament de Genètica i Microbiologia. Àrea de Microbiologia

Responsable de Facultat: Ferran Navarro Risueño

Responsables UDH

UD Vall d’Hebron: Juan Jose Gonzalez López

UD Germans Trias i Pujol: Pere-Joan Cardona Iglesias

UD Sant Pau: Ferran Navarro Risueño

UD Parc Taulí: Lorena Forqué Rodriguez

Metodologia

La metodologia docent constarà de classes teòriques, seminaris, pràctiques de laboratori i seminaris de cassos clínics sobre diagnòstic microbiològic sindròmic.

Las classes teòriques s’impartiran en forma de classes magistrals i constitueixen un substrat bàsic de coneixement sobre el que es recolza tota la resta d’activitat de l’aprenentatge.

Els seminaris es realitzaran en grups de 20 alumnes. En aquestes seminaris es revisaran i discutiran amb els alumnes les principis bàsics del diagnòstic etiològic de les malalties infeccioses. Aquests seminaris són la base teòrica per a la correcta realització de les pràctiques de laboratori.

Les pràctiques de laboratori es realitzaran en grups reduïts. En aquestes pràctiques els alumnes desenvoluparan diferents tècniques per familiaritzar-se amb els mètodes de treball del laboratori de Microbiologia utilitzats pel diagnòstic etiològic de les malalties infeccioses.

Els seminaris de casos clínics es basen en el desenvolupament d’un cas clínic per part dels alumnes, prèvia orientació per part dels professors sobre el contingut del tema proposat, la manera de desenvolupar-lo, així com els objectius que s’han d’assolir, mitjançant tutories de suport. Posteriorment els alumnes exposaran oralment en classe el resultat del seu treball.

Excepcionalment i segons criteri del professorat responsable, els recursos disponibles i la situació sanitària de cada moment a les diferents Unitats Docents, part dels continguts corresponents a les lliçons teòriques, pràctiques i seminaris podran ser impartits de forma presencial o virtual.


Les classes presencials son considerades obres protegides per drets de propietat intel·lectual, motiu pel qual no s’autoritza l’enregistrament per cap mitjà de les classes impartides pel professorat, excepte en aquells casos en què el professorat ho autoritzi de forma expressa a la sessió corresponent.”

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Avaluació part pràctica 40% 4 0,16 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 19
Evaluació part teórica 60% 6 0,24 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20

AVALUACIÓ CONTINUADA

L’assignatura s’avaluarà mitjançant dos exàmens parcials alliberadors.

1.Avaluació de la teoria (30% de la nota de cada parcial)

Formats (un o varis dels mencionats):

  • Ítems d’elecció múltiple
  • Preguntes restringides
  • Ítems de correspondència

2. Avaluació de pràctiques / seminaris / aula

Formats (un o varis dels mencionats):

  • Ítems d’elecció múltiple
  • Preguntes restringides
  • Ítems de correspondència
  • Resolució de problemes
  • Defensa oral de treballs
  • En el 1er parcial:
  • Pràctiques → 15%
  • Avaluació de pràctiques de laboratori, just en finalitzar-les (5%)
  • En el 2on parcial:
  • Seminaris de casos clínics + pràctiques d’aula → 20%


Requisit per aprovar parcialment i alliberar matèria

Per alliberar la matèria dels exàmens parcials s'exigeix una nota igual o superior a 5.


Hi haurà una avaluació de recuperació on l’alumne s’examinarà de les parts no alliberades en els exàmens parcials. Aquest examen de recuperació tindrà la mateixa estructura i pes relatiu de les diferents parts que els exàmens parcials i farà mitjana, si és el cas, amb la nota obtinguda en el parcial alliberat. Per aprovar l'assignatura caldràobtenir una nota global igual o superior a 5 sobre 10.

L'assistència a les pràctiques d’aula, pràctiques de laboratori, seminaris de casos clínics i seminaris especialitzatsés obligatòria i condició imprescindible per poder ser avaluat.

La revisió de les proves es considera una part fonamental de l'aprenentatge. Amb el seu examen davant, els alumnes escoltaran el que els professors esperaven de les diverses activitats d'avaluació. El dia i l'hora de la revisió de l'examen s'anunciaran juntament amb les notes tant en el Campus virtual com en el taulell d'anuncis.

Els estudiants que no realitzin les proves d'avaluació tant teòrica com pràctica seran considerats com No avaluats i així es consignarà en l'acta, exhaurint els drets a la matrícula de l'assignatura.

La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.

AVALUACIÓ ÚNICA

Aquesta assignatura no és tributària d'avaluació única

Ús de la IA

En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

Bibliografia

Bibliografia específica

- Prats G. Microbiologia i Parasitologia mèdiques. Madrid. Editorial Panamericana. 2023

- Murray PR., Rossental KS., Pfaller MA. Medical Microbiology. 9th Ed. Philadelphia. Elsevier. 2020.

- Brooks GF, Carroll KC, Butel JS, Morse SA. Medical Microbiology. 24 Ed. New York: McGraw Hill. 2007

 

Bibliografia de consulta

- Mandell GL., Bennet JE., Dolin R. Mandell, Douglas and Bennet’s – Principles and Practice of Infectious Diseases. 9th Ed. Philadelphia: Elsevier Churchill Livingstone, 2020.

- Ausina V., Moreno Guillén S. Tratado SEIMC de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica. Madrid. Editorial Médica Panamericana. 2006. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 16th Ed. Elsevier España, S.L. 2009

 

Enllaços web d’interès

Programari

No cal programari específic

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura