
Fonaments de Psicobiologia II
Codi: 102606Crèdits: 9
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Psicologia | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Soleil Garcia Brito
- Correu electrònic :
- soleilcristina.garcia@uab.cat
Equip docent
- Silvia Garcia Capdevila
- Elena Martin Garcia
- Maria Pons Vizcarra
- Margalida Coll Andreu
- Roser Nadal Alemany
- Jordi Silvestre Soto
- Soleil Garcia Brito
- Silvia Fuentes García
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits, però es pressuposen els coneixements adquirits a l'assignatura de primer semestre Fonaments de Psicobiologia l.
Objectius
La Psicologia és una disciplina enormement rica, i inclou vessants relacionats amb els àmbits de la salut, social, educatiu, laboral, judicial, etc. El coneixement de la conducta i la ment requereix, entre altres, entendre les bases biològiques que les sustenten. Aquest és l'objectiu de la Psicobiologia en general i de les assignatures obligatòries de segon curs Psicologia Fisiològica I i Psicologia Fisiològica II, així com de diverses assignatures optatives de quart. Per tal de poder entendre el substrat biològic de la conducta i els processos mentals és necessari prèviament conèixer els components i el funcionament dels sistemes nerviós i endocrí, així com entendre els mecanismes genètics fonamentals.
Objectius formatius
En finalitzar l'assignatura l'alumnat haurà de ser capaç de:
- Entendre com actuen els gens i l'ambient per influir en el comportament i en les diverses psicopatologies.
- Reconèixer i diferenciar els diferents tipus d’herència.
- Interpretar i treure conclusions a partir de dades aportades mitjançant gràfiques, histogrames, etc.
- Utilitzar els coneixements adquirits per aplicar-los en el Consell Genètic, justificant l'actuació en cada cas presentat.
- Descriure les característiques principals de l'organització del sistema nerviós dels invertebrats i dels vertebrats.
- Entendre els aspectes principals del desenvolupament morfològic i histològic del sistema nerviós.
- Demostrar coneixement de les principals fites maduratives del sistema nerviós al llarg de la infantesa i adolescència, i la seva relació amb la conducta i les capacitats mentals.
- Entendre què vol dir que alguns aspectes del desenvolupament del sistema nerviós són dependents de l’experiència.
- Descriure els principals mecanismes de degeneració del sistema nerviós i explicar quines són les capacitats regeneratives anatòmiques i funcionals del sistema nerviós central i del sistema nerviós perifèric.
- Descriure l'estructura i organització de les principals subdivisions del sistema nerviós.
- Relacionar les diferents parts del sistema nerviós central i perifèric amb els aspectes funcionals més directament lligats a cada una d'elles.
- Localitzar, en mapes, maquetes o visions tridimensionals per ordinador, les principals regions de l’encèfal i la medul·la espinal.
Competències
- Identificar i descriure els processos i les etapes del desenvolupament psicològic al llarg del cicle vital. Identificar, descriure i relacionar la biologia de la conducta humana i les funcions psicològiques.
- Reconèixer els determinants i els factors de risc per a la salut, i també la interacció entre la persona i el seu entorn físic i social.
- Treballar en equip.
- Utilitzar les diferents tecnologies de la informació i de la comunicació amb finalitats diverses.
Resultats d'aprenentatge
- Identificar les bases moleculars i cel·lulars de l'herència, així com les principals anomalies cromosòmiques.
- Identificar, descriure i relacionar les bases genètiques de la conducta.
- Explicar les característiques fonamentals de l'organització anatòmica i funcional dels sistemes nerviós i neuroendocrí humans, així com la seva evolució filogenètica i ontogenètica en la persona i el seu entorn físic i social.
- Explicar la interacció entre l'entorn físic i social de la persona i els factors genètics, hormonals i neurals.
- Relacionar els aspectes més destacats del desenvolupament, la maduració i l'envelliment del sistema nerviós amb les principals etapes del desenvolupament psicològic.
- Utilitzar les diferents tecnologies de la informació i de la comunicació amb finalitats diverses.
- Treballar en equip.
Continguts
BLOC A. BASES GENÈTIQUES DE LA CONDUCTA
Tema A1. Què és la Genètica del comportament?
Tema A2. Què són i com treballen els gens?
Tema A3. Com l’ambient exerceix la seva influència sobre el comportament?
Tema A4. Com treballa la Genètica del comportament?
Tema A5. Com sorgeixen les malalties? (I) L’herència unifactorial o monogènica
Tema A6. Com sorgeixen les malalties? (II) L’herència multifactorial i mitocondrial
Tema A7. Com sorgeixen les malalties? (III) Les anomalies cromosòmiques
Tema A8. Com podem aplicar tots aquests aprenentatges?: El cas del consell genètic
BLOC B. NEUROANATOMIA
Tema B1. Desenvolupament filogenètic del sistema nerviós
Tema B2. Anatomia macroscòpica i sistemes de protecció del sistema nerviós.
Tema B3. La medul·la espinal
Tema B4. El tronc de l’encèfal
Tema B5. El cerebel
Tema B6. El diencèfal
Tema B7. Els nuclis dels hemisferis cerebrals
Tema B8. l'escorça cerebral
Tema B9. Vies i centres sensomotors
Tema B10. Sistemes de control de l’homeòstasi
Tema B11. Desenvolupament ontogenètic del sistema nerviós
Tema B12. Degeneració i regeneració del sistema nerviós
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Estudi | 70,5 | 2,82 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
| Elaboració informe Bloc A | 21 | 0,84 | 1, 2 |
| Classes en gran grup | 48 | 1,92 | 2, 3, 4, 5 |
| Pràctiques de laboratori | 6 | 0,24 | 2, 7 |
| Preparació tema B9 | 12 | 0,48 | 3, 6 |
| Pràctiques d'aula | 23 | 0,92 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Tutories (en línia i presencials) | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
| Cerca de documentació | 13 | 0,52 | 1, 2, 5, 7 |
| Ús de software per a la visualització del sistema nerviós | 13 | 0,52 | 2, 6 |
La metodologia docent es basa en diferents tipus d'activitats formatives. Segons el cas es realitzaran classes magistrals, pràctiques d'aula, pràctiques de laboratori, activitat supervisada i autònoma. Es proposen també diferents activitats basades en metodologies d'aprenentatge actiu centrades en l'alumnat que involucren resolució de problemes.
Amb l'objectiu de garantir la coherència i la transparència en l'ús de la intel·ligència artificial (IA) i activitats avaluables específiques: "En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Evidència 2b. Examen dels continguts de neuroanatomia (Individual, escrit, presencial) - primer període avaluatiu | 19% | 1,25 | 0,05 | 3, 4, 5 |
| Evidència 1a. Treball continuat de Genètica de la Conducta (a classe) | 17% | 0 | 0 | 1, 2, 6, 7 |
| Evidència 2c. Examen de neuroanatomia (individual, escrit, presencial) | 41% | 1,25 | 0,05 | 3, 4, 5 |
| Evidència 1b. Examen de continguts de Genètica de la Conducta (Individual, escrit, presencial) - primer període avaluatiu | 8.5% | 0,5 | 0,02 | 1, 2 |
| Evidència 2a. Construcció virtual de l'encèfal humà. Grups, Moodle. | 6% | 0 | 0 | 3, 6, 7 |
| Evidència 1c. Examen de continguts de Genètica de la Conducta (Individual, escrit, presencial) - segon període avaluatiu | 8.5% | 0,5 | 0,02 | 1, 2, 4 |
Evidències d’aprenentatge
L’assignatura serà avaluada a partir de les evidències d’aprenentatge següents:
EV1. Bloc A Genètica de la conducta (34% de la nota final). Consta de les tres evidències següents:
- EV1a (17% de la nota final de l’assignatura, 50% del Bloc A). Treball continuat de resolució de casos de Genètica de la conducta. Aquest treball es portarà a terme tant de manera individual com en grup al llarg de diverses sessions de classe en grup partit, així com de manera autònoma fora de l’aula. Moment de realització: de manera continua al llarg de tot el semestre. Involucra un lligam molt estret entre les classes en grup gran i les classes en grup partit ½ d’aquest bloc.
- EV1b (8.5% de la nota final de l’assignatura, 25% del Bloc A). Prova individual escrita amb preguntes d’opció múltiple i preguntes obertes. Representa el primer parcial del Bloc A. Moment de realització: primera setmana d’avaluació.
- EV1c (8.5% de la nota final de l’assignatura, 25% del Bloc A). Prova individual escrita amb preguntes d’opció múltiple i preguntes obertes. Representa el segon parcial del Bloc A. Moment de realització: segona setmana d’avaluació.
La nota de l’EV1a de treball continuat només s'incorporarà al càlcul de la nota del Bloc A quan s’hagi obtingut una nota de com a mínim 4.5 sobre 10 en la suma ponderada de les notes de l’EV1b i l’EV1c. Si es compleix aquest requisit, la nota global del Bloc A es calcularà a partir de la suma ponderada de les notes obtingudes.
Nota Bloc A = EV1a*0.50 + EV1b*0.25 + EV1c*0.25
Si no es compleix aquest requisit, la nota es calcularà sense incorporar la nota de l’EV1a:
Nota Bloc A = EV1b*0,50 + EV1c*0,50
Retorn de les evidències:
EV1a: El retorn es farà de manera continuada en les classes de pràctiques.
EV1b: Tutories a l’aula. Setmana 10
EV1c: Tutoria. Setmana 21
EV2. Bloc B Neuroanatomia (66% de la nota final). Consta de les tres evidències següents:
- EV2a (6% de la nota final de l’assignatura, 9.09% del Bloc B). Treball en grup fent servir programari de neuroanatomia per la construcció virtual d’un encèfal humà. L'estudiantat ha d’afegir les diferents estructures estudiades (Temes 2-8) i identificar les diferents visions segons els termes de referència estudiats al Tema 2. Moment de realització: Setmana 5. Es lliurarà un document en PDF a través del Campus Virtual (Moodle de l’assignatura) on es reculli les imatges realitzades amb el programari.
- EV2b (19% de la nota final de l’assignatura, 28.79% del Bloc B). Prova individual escrita. S’avaluaran els coneixements del Bloc B dels temes impartits fins al moment, a través d’una prova escrita amb preguntes d’opció múltiple i preguntes obertes. Moment de realització: primera setmana d’avaluació.
- EV2c (41% de la nota final de l’assignatura, 62.12% del Bloc B). Prova individual escrita. S’avaluarà la integració dels coneixements de tota la matèria del Bloc B a través d’una prova escrita amb preguntes d’opció múltiple i preguntes obertes. Moment de realització: segona setmana d’avaluació.
La nota global del Bloc B s’obté a partir de la suma ponderada de les notes de les evidències EV2a, EV2b i EV2c.
Nota Bloc B = EV2a*0.0909 + EV2b*0.2879 + EV2c*0.6212.
Retorn de les evidències:
EV2a: Setmana 6, a l’aula virtual del Moodle amb correccions de cada exercici.
EV2b: A l’aula de classe de grup gran, després d’haver realitzat l’evidència i un cop el professorat hagi finalitzat la correcció de la mateixa. Setmana 9 o 10.
EV2c: A tutoria un cop publicades les notes d’aquesta evidència. Setmana 20 o 21.
Definició d’assignatura superada i càlcul de la nota final. Es considera que un/a estudiant ha superat l’assignatura quan compleixi les dues condicions següents:
a) Hagi obtingut una qualificació mínima de 5 punts (sobre 10) a l’assignatura.
b) Hagi obtingut una puntuació mínima de 4 punts (sobre 10) a les evidències que representin un pes global igual o superior al 20% de l’assignatura. Aquest criteri només s’aplica a l’EV2c.
En el cas d’assolir la condició b), la nota final de l’assignatura es calcularà a partir de la suma ponderada de les notes dels dos blocs.
Nota assignatura = Nota Bloc A*0.34 + Nota Bloc B*0.66
Si no s’assoleix la condició b), la nota final es calcularà també a partir de la suma ponderada de les notes dels dos blocs, però el resultat no superarà els 4.5 punts sobre 10.
Definició d’estudiant \”No avaluable\”.
Es qualificarà de \”No avaluable\” a l'estudiantat que no s’hagi presentat a cap de les proves d’avaluació, i a aquell que s’hagi presentat a una o diverses proves, però el pes total d’aquestes sigui inferior al 40%, en relació al conjunt de l’assignatura.
Proves de recuperació
L’assignatura comptarà amb una prova de recuperació per a l’EV2c. Les evidències 1a, 1b, 1c, 2a, i 2b no són recuperables.
Tenen dret a fer la prova de recuperació de l’EV2c els/les estudiants que compleixin les dues condicions següents:
- Hagin realitzat evidències amb un pes igual o superior al 66.7% de la qualificació total. L’alumnat que es presenti a entre un 40% i un 66.6% de les evidències serà avaluable, però no tindrà dret a recuperació.
- No hagin assolit les condicions definides per a superar l’assignatura, i que tinguin una qualificació igual o superior a 3.5 i inferior a 5 punts (sobre 10) en el conjunt de l’assignatura.
La prova de recuperació de l’EV2c podrà ser realitzada tant pels estudiants que no hagin assolit el requisit b) (és a dir, que hagin obtingut una nota a l’EV2c inferior a 4 sobre 10) com pels que no hagin assolit el requisit a) (és a dir, que hagin obtingut una nota final inferior a 5 sobre 10), sempre que compleixin les condicions anteriors.
- Prova de recuperació. Consistirà en un examen escrit amb preguntes d’opció múltiple i preguntes obertes de contingut de tot el Bloc B. Moment de realització de la prova: durant el període de recuperacions establert.
La nota de la recuperació substituirà la nota de l’EV2c. Els requisits per superar l’assignatura i el càlcul de la nota final després de la prova de recuperació són els mateixos que els indicats a l’apartat “Definició de l’assignatura superada i càlcul de la nota final”, amb la diferència que en el cas de superar l’assignatura la nota que es consignarà a l’expedient acadèmic serà un 5.
AVALUACIÓ ÚNICA
La sol·licitud d’avaluació única suposa la renúncia a l’avaluació continuada.
L’avaluació única es realitzarà en el mateix dia i lloc que la prova del segon període avaluatiu de l’assignatura i s’avaluaran tots els continguts de l’assignatura. Consistirà en dues proves escrites; una d’elles inclourà tots els continguts del Bloc A (EV1; 34% de la nota final) i l’altra tots els continguts del Bloc B (EV; 66% de la nota final). Durada 3h i 30 minuts, amb un descans de 15 minuts entre les dues proves.
Els requisits per superar l’assignatura i el càlcul de la nota final després de la prova de recuperació són els mateixos que els indicats a l’apartat “Definició de l’assignatura superada i càlcul de la nota final”.
En el cas de no assolir la condició a) descrita a l’apartat “Definició de l’assignatura superada i càlcul de la nota final”, i haver assolit un mínim de 3.5 punts sobre 10, l'alumnat tindrà dret a fer una prova de recuperació, que consistirà en un examen escrit amb preguntes d’opció múltiples i preguntes obertes del contingut de tot el Bloc B (mateixa prova de recuperació de l’EV2c).
La nota de la recuperació substituirà la nota del Bloc B. Els requisits per superar l’assignatura i el càlcul de la nota final després de la prova de recuperació són els mateixos que els indicats a l’apartat “Definició de l’assignatura superada i càlcul de la nota final”, amb la diferència que en el cas de superar l’assignatura la nota que es consignarà a l’expedient acadèmic serà un 5.
L’avaluació única se sol·licita telemàticament en el període específic (consultar informació: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html).
Es recomana que l’alumnat es posi en contacte amb la coordinació de l’assignatura dues setmanes abans de la realització de l’avaluació única.
Estudiants de segona o posteriors matrícules
No es preveu que l’estudiant de 2ª o posterior matrícula s’avaluï mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
Fraus en les activitats d'avaluació
La detecció de qualsevol intent de còpia, plagi, comunicació no autoritzada entre estudiants, ús de dispositius electrònics no permesos o qualsevol altra conducta fraudulenta en una activitat d'avaluació comportarà la qualificació de 0 a l'assignatura. En el cas que aquesta conducta es produeixi a l’EV2c, l’estudiantat perdrà també el dret a recuperar aquesta evidència d’avaluació.
A més, es podran iniciar els procediments disciplinaris que corresponguin, inclosa l'obertura d'un expedient sancionador, d'acord amb la normativa institucional vigent.
Nota sobre l’idioma
Les proves escrites en principi es realitzaran en català. El lliurament de la traducció de les proves d’avaluació presencials es realitzarà si es compleixen els requeriments establerts en l’article 263 i es realitza la seva sol·licitud la setmana 4 telemàticament (consultar informació: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html).
En aquest enllaç es poden consultar les pautes d’avaluació de la Facultat de Psicologia del curs 2026-2027: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Bibliografia
Bibliografia fonamental del Bloc A (Bases genètiques de la conducta):
Darbra i Marges, Sònia i Martín-García, Elena (2017). Mecanismos de la herencia humana: modelos de transmisión genética y anomalías cromosómicas. En D. Redolar (Ed.), Fundamentos de Psicobiología. Madrid: Editorial Panamericana.
Martí Carbonell, Mª Assumpció i Darbra, Sònia. Genètica del Comportament. (2006) Servei de Publicacions UAB.
Bibliografia fonamental del Bloc B (Neuroanatomia)
En castellà:
Bear, Mark F; Connors, Barry W; Paradiso, Michael A. (2016). Neurociencia. La exploración del cerebro (4ªedició). Barcelona: Wolters Kluwer. (Capítols 7 i 23)
Carlson, Neil R.; Birkett, Melissa A. (2018). Fisiología de la Conducta (12a edició). Madrid: Pearson Educación. (Capítol 3) (Format paper i online: https://www-ingebookom.are.uab.cat/ib/NPcd/IB_BooksVis?cod_primaria=1000187&codigo_libro=7811)
Crossman, Alan R. i Neary, David (2019). Neuroanatomía: texto y atlas en color. Elsevier. (Accés online: https://www-clinicalkey-com.are.uab.cat/student/content/toc/3-s2.0-C2019000684X) (en paper, edició del 2015)
Felten, David L; O'Banion, M Kerry; Maida, Mary E. (2016). Netter. Atlas de Neurociencia (3ª edició). Barcelona: Elsevier.( Accés online 2017: https://www-clinicalkey-com.are.uab.cat/student/content/toc/3-s2.0-C20160001870)
Nolte, Jack (2009) El encéfalo humano en fotografías y esquemas (3ª edició). Barcelona: Elsevier.
García-Porrero Pérez, Juan A. i Hurlé González, Juan M. (2015). Neuroanatomía humana. Editorial Médica Panamericana. (Accés online: https://www-medicapanamericana-com.are.uab.cat/VisorEbookV2/Ebook/9788498358575#{%22Pagina%22:%2272%22,%22Vista%22:%22Indice%22,%22Busqueda%22:%22%22})
En anglès:
Bear, Mark F.; Barry W. Connors; Paradiso, Michael A. (2016) Neuroscience: exploring the brain (4th edition). Philadelphia: Wolters Kluwer.
Carlson, Neil R.; Birkett, Melissa A. (2017) Physiology of Behavior (12th edition). Harlow, Essex: Pearson Education (Accés online a través de la biblioteca UAB: https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/UAB/detail.action?docID=5186462)
Felten, David L, M. Kerry O'Banion, Mary Summo Maida. (2016). Netter's atlas of Neuroscience (3rd edition) Philadelphia: Elsevier. (Accés online: https://www-sciencedirect-com.are.uab.cat/book/9780323265119/netters-atlas-of-neuroscience)
Nolte, Jack (2010). Essentials of the human brain. Philadelphia, PA: Mosby/Elsevier.
Vanderah, Todd W. i Gould, Douglas (2015). Nolte's The human brain. An introduction to its functional anatomy (7th edition) Philadelphia, USA: Elsevier.(Accés online: https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/uab/detail.action?pq-origsite=primo&docID=2036217)
Vanderah, Todd W (2020). Nolte’s The human brain in photographs and diagrams. (5th Edition) Philadelphia, PA: Elsevier. (en paper, biblioteca de Ciència i tecnologia)
Bibliografia complementària
Del Abril, Águeda, Ambrosio, Emilio, Caminero, Ángel A, García, Carmen, de Blas Mª del Rosario, de Pablo, Juan M., Higuera, Alejandro (2016) Fundamentos de Psicobiología. Madrid. Sanz y Torres.
Diamond, Marian C i Scheibel, Arnold B. (2014). El cerebro humano: libro de Trabajo. Barcelona: Ariel.
Haines, Duane E. (2013). Principios de Neurociencia. Aplicaciones básicas y clínicas. (4ª edició). Barcelona: Elsevier. (format paper i online: https://cienciasbasicas-lwwhealthlibrary-com.are.uab.cat/book.aspx?bookid=2873)
Kiernan, John A. i Rajakumar, Raj (2014). Barr. El Sistema Nervioso Humano (10ena edició). Barcelona: Wolters Kluwer Health España.
Kolb, Bryan; Whishaw, Ian Q. (2017). Neuropsicología humana. (7ª edició). Madrid: Editorial Médica Panamericana.
Purves, Dale (2016). Neurociencia. Editorial Médica Panamericana. (online: https://www-medicapanamericana-com.are.uab.cat/VisorEbookV2/Ebook/9788498359831#{%22Pagina%22:%22Portada%22,%22Vista%22:%22Indice%22,%22Busqueda%22:%22%22})
Programari
N/A
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 3 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 4 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 5 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 11 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 12 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 21 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 22 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 31 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 32 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 41 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 42 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 51 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 52 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 111 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 112 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 113 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 114 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 211 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 212 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 213 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 214 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 311 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 312 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 313 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 314 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 411 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 412 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 413 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 414 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 511 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 512 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 513 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |