Logo

Fonaments de Psicobiologia II

Codi: 102606
Crèdits: 9
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Psicologia FB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Soleil Garcia Brito
Correu electrònic :
soleilcristina.garcia@uab.cat

Equip docent

Silvia Garcia Capdevila
Elena Martin Garcia
Maria Pons Vizcarra
Margalida Coll Andreu
Roser Nadal Alemany
Jordi Silvestre Soto
Soleil Garcia Brito
Silvia Fuentes García

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha prerequisits, però es pressuposen els coneixements adquirits a l'assignatura de primer semestre Fonaments de Psicobiologia l.

Objectius

La Psicologia és una disciplina enormement rica, i inclou vessants relacionats amb els àmbits de la salut, social, educatiu, laboral, judicial, etc. El coneixement de la conducta i la ment requereix, entre altres, entendre les bases biològiques que les sustenten. Aquest és l'objectiu de la Psicobiologia en general i de les assignatures obligatòries de segon curs Psicologia Fisiològica I i Psicologia Fisiològica II, així com de diverses assignatures optatives de quart. Per tal de poder entendre el substrat biològic de la conducta i els processos mentals és necessari prèviament conèixer els components i el funcionament dels sistemes nerviós i endocrí, així com entendre els mecanismes genètics fonamentals.

Objectius formatius

En finalitzar l'assignatura l'alumnat haurà de ser capaç de:

  • Entendre com actuen els gens i l'ambient per influir en el comportament i en les diverses psicopatologies.
  • Reconèixer i diferenciar els diferents tipus d’herència.
  • Interpretar i treure conclusions a partir de dades aportades mitjançant gràfiques, histogrames, etc.
  • Utilitzar els coneixements adquirits per aplicar-los en el Consell Genètic, justificant l'actuació en cada cas presentat.
  • Descriure les característiques principals de l'organització del sistema nerviós dels invertebrats i dels vertebrats.
  • Entendre els aspectes principals del desenvolupament morfològic i histològic del sistema nerviós.
  • Demostrar coneixement de les principals fites maduratives del sistema nerviós al llarg de la infantesa i adolescència, i la seva relació amb la conducta i les capacitats mentals.
  • Entendre què vol dir que alguns aspectes del desenvolupament del sistema nerviós són dependents de l’experiència.
  • Descriure els principals mecanismes de degeneració del sistema nerviós i explicar quines són les capacitats regeneratives anatòmiques i funcionals del sistema nerviós central i del sistema nerviós perifèric.
  • Descriure l'estructura i organització de les principals subdivisions del sistema nerviós.
  • Relacionar les diferents parts del sistema nerviós central i perifèric amb els aspectes funcionals més directament lligats a cada una d'elles.
  • Localitzar, en mapes, maquetes o visions tridimensionals per ordinador, les principals regions de l’encèfal i la medul·la espinal.

Competències

- Identificar i descriure els processos i les etapes del desenvolupament psicològic al llarg del cicle vital. Identificar, descriure i relacionar la biologia de la conducta humana i les funcions psicològiques.

- Reconèixer els determinants i els factors de risc per a la salut, i també la interacció entre la persona i el seu entorn físic i social.

- Treballar en equip.

- Utilitzar les diferents tecnologies de la informació i de la comunicació amb finalitats diverses.

Resultats d'aprenentatge

  1. Identificar les bases moleculars i cel·lulars de l'herència, així com les principals anomalies cromosòmiques.
  2. Identificar, descriure i relacionar les bases genètiques de la conducta.
  3. Explicar les característiques fonamentals de l'organització anatòmica i funcional dels sistemes nerviós i neuroendocrí humans, així com la seva evolució filogenètica i ontogenètica en la persona i el seu entorn físic i social.
  4. Explicar la interacció entre l'entorn físic i social de la persona i els factors genètics, hormonals i neurals.
  5. Relacionar els aspectes més destacats del desenvolupament, la maduració i l'envelliment del sistema nerviós amb les principals etapes del desenvolupament psicològic.
  6. Utilitzar les diferents tecnologies de la informació i de la comunicació amb finalitats diverses.
  7. Treballar en equip.

Continguts


BLOC A. BASES GENÈTIQUES DE LA CONDUCTA


Tema A1. Què és la Genètica del comportament?


Tema A2. Què són i com treballen els gens?


Tema A3. Com l’ambient exerceix la seva influència sobre el comportament?


Tema A4. Com treballa la Genètica del comportament?


Tema A5. Com sorgeixen les malalties? (I) L’herència unifactorial o monogènica


Tema A6. Com sorgeixen les malalties? (II) L’herència multifactorial i mitocondrial


Tema A7. Com sorgeixen les malalties? (III) Les anomalies cromosòmiques


Tema A8. Com podem aplicar tots aquests aprenentatges?: El cas del consell genètic


BLOC B. NEUROANATOMIA


Tema B1. Desenvolupament filogenètic del sistema nerviós


Tema B2. Anatomia macroscòpica i sistemes de protecció del sistema nerviós.


Tema B3. La medul·la espinal


Tema B4. El tronc de l’encèfal


Tema B5. El cerebel


Tema B6. El diencèfal


Tema B7. Els nuclis dels hemisferis cerebrals


Tema B8. l'escorça cerebral


Tema B9. Vies i centres sensomotors


Tema B10. Sistemes de control de l’homeòstasi


Tema B11. Desenvolupament ontogenètic del sistema nerviós


Tema B12. Degeneració i regeneració del sistema nerviós


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Estudi 70,5 2,82 1, 2, 3, 4, 5, 7
Elaboració informe Bloc A 21 0,84 1, 2
Classes en gran grup 48 1,92 2, 3, 4, 5
Pràctiques de laboratori 6 0,24 2, 7
Preparació tema B9 12 0,48 3, 6
Pràctiques d'aula 23 0,92 1, 2, 3, 4, 5, 6
Tutories (en línia i presencials) 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 7
Cerca de documentació 13 0,52 1, 2, 5, 7
Ús de software per a la visualització del sistema nerviós 13 0,52 2, 6

La metodologia docent es basa en diferents tipus d'activitats formatives. Segons el cas es realitzaran classes magistrals, pràctiques d'aula, pràctiques de laboratori, activitat supervisada i autònoma. Es proposen també diferents activitats basades en metodologies d'aprenentatge actiu centrades en l'alumnat que involucren resolució de problemes.

Amb l'objectiu de garantir la coherència i la transparència en l'ús de la intel·ligència artificial (IA) i activitats avaluables específiques: "En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.


Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Evidència 2b. Examen dels continguts de neuroanatomia (Individual, escrit, presencial) - primer període avaluatiu 19% 1,25 0,05 3, 4, 5
Evidència 1a. Treball continuat de Genètica de la Conducta (a classe) 17% 0 0 1, 2, 6, 7
Evidència 2c. Examen de neuroanatomia (individual, escrit, presencial) 41% 1,25 0,05 3, 4, 5
Evidència 1b. Examen de continguts de Genètica de la Conducta (Individual, escrit, presencial) - primer període avaluatiu 8.5% 0,5 0,02 1, 2
Evidència 2a. Construcció virtual de l'encèfal humà. Grups, Moodle. 6% 0 0 3, 6, 7
Evidència 1c. Examen de continguts de Genètica de la Conducta (Individual, escrit, presencial) - segon període avaluatiu 8.5% 0,5 0,02 1, 2, 4

Evidències d’aprenentatge

L’assignatura serà avaluada a partir de les evidències d’aprenentatge següents:


EV1. Bloc A Genètica de la conducta (34% de la nota final). Consta de les tres evidències següents:

  • EV1a (17% de la nota final de l’assignatura, 50% del Bloc A). Treball continuat de resolució de casos de Genètica de la conducta. Aquest treball es portarà a terme tant de manera individual com en grup al llarg de diverses sessions de classe en grup partit, així com de manera autònoma fora de l’aula. Moment de realització: de manera continua al llarg de tot el semestre. Involucra un lligam molt estret entre les classes en grup gran i les classes en grup partit ½ d’aquest bloc.
  • EV1b (8.5% de la nota final de l’assignatura, 25% del Bloc A). Prova individual escrita amb preguntes d’opció múltiple i preguntes obertes. Representa el primer parcial del Bloc A. Moment de realització: primera setmana d’avaluació.
  • EV1c (8.5% de la nota final de l’assignatura, 25% del Bloc A). Prova individual escrita amb preguntes d’opció múltiple i preguntes obertes. Representa el segon parcial del Bloc A. Moment de realització: segona setmana d’avaluació.

La nota de l’EV1a de treball continuat només s'incorporarà al càlcul de la nota del Bloc A quan s’hagi obtingut una nota de com a mínim 4.5 sobre 10 en la suma ponderada de les notes de l’EV1b i l’EV1c. Si es compleix aquest requisit, la nota global del Bloc A es calcularà a partir de la suma ponderada de les notes obtingudes.


Nota Bloc A = EV1a*0.50 + EV1b*0.25 + EV1c*0.25


Si no es compleix aquest requisit, la nota es calcularà sense incorporar la nota de l’EV1a:


Nota Bloc A = EV1b*0,50 + EV1c*0,50


Retorn de les evidències:

EV1a: El retorn es farà de manera continuada en les classes de pràctiques.

EV1b: Tutories a l’aula. Setmana 10

EV1c: Tutoria. Setmana 21


EV2. Bloc B Neuroanatomia (66% de la nota final). Consta de les tres evidències següents:

  • EV2a (6% de la nota final de l’assignatura, 9.09% del Bloc B). Treball en grup fent servir programari de neuroanatomia per la construcció virtual d’un encèfal humà. L'estudiantat ha d’afegir les diferents estructures estudiades (Temes 2-8) i identificar les diferents visions segons els termes de referència estudiats al Tema 2. Moment de realització: Setmana 5. Es lliurarà un document en PDF a través del Campus Virtual (Moodle de l’assignatura) on es reculli les imatges realitzades amb el programari.
  • EV2b (19% de la nota final de l’assignatura, 28.79% del Bloc B). Prova individual escrita. S’avaluaran els coneixements del Bloc B dels temes impartits fins al moment, a través d’una prova escrita amb preguntes d’opció múltiple i preguntes obertes. Moment de realització: primera setmana d’avaluació.
  • EV2c (41% de la nota final de l’assignatura, 62.12% del Bloc B). Prova individual escrita. S’avaluarà la integració dels coneixements de tota la matèria del Bloc B a través d’una prova escrita amb preguntes d’opció múltiple i preguntes obertes. Moment de realització: segona setmana d’avaluació.


La nota global del Bloc B s’obté a partir de la suma ponderada de les notes de les evidències EV2a, EV2b i EV2c.


Nota Bloc B = EV2a*0.0909 + EV2b*0.2879 + EV2c*0.6212.


Retorn de les evidències:

EV2a: Setmana 6, a l’aula virtual del Moodle amb correccions de cada exercici.

EV2b: A l’aula de classe de grup gran, després d’haver realitzat l’evidència i un cop el professorat hagi finalitzat la correcció de la mateixa. Setmana 9 o 10.

EV2c: A tutoria un cop publicades les notes d’aquesta evidència. Setmana 20 o 21.


Definició d’assignatura superada i càlcul de la nota final. Es considera que un/a estudiant ha superat l’assignatura quan compleixi les dues condicions següents:

a) Hagi obtingut una qualificació mínima de 5 punts (sobre 10) a l’assignatura.

b) Hagi obtingut una puntuació mínima de 4 punts (sobre 10) a les evidències que representin un pes global igual o superior al 20% de l’assignatura. Aquest criteri només s’aplica a l’EV2c.


En el cas d’assolir la condició b), la nota final de l’assignatura es calcularà a partir de la suma ponderada de les notes dels dos blocs.


Nota assignatura = Nota Bloc A*0.34 + Nota Bloc B*0.66


Si no s’assoleix la condició b), la nota final es calcularà també a partir de la suma ponderada de les notes dels dos blocs, però el resultat no superarà els 4.5 punts sobre 10.


Definició d’estudiant \”No avaluable\”.

Es qualificarà de \”No avaluable\” a l'estudiantat que no s’hagi presentat a cap de les proves d’avaluació, i a aquell que s’hagi presentat a una o diverses proves, però el pes total d’aquestes sigui inferior al 40%, en relació al conjunt de l’assignatura.


Proves de recuperació

L’assignatura comptarà amb una prova de recuperació per a l’EV2c. Les evidències 1a, 1b, 1c, 2a, i 2b no són recuperables.

Tenen dret a fer la prova de recuperació de l’EV2c els/les estudiants que compleixin les dues condicions següents:

  • Hagin realitzat evidències amb un pes igual o superior al 66.7% de la qualificació total. L’alumnat que es presenti a entre un 40% i un 66.6% de les evidències serà avaluable, però no tindrà dret a recuperació.
  • No hagin assolit les condicions definides per a superar l’assignatura, i que tinguin una qualificació igual o superior a 3.5 i inferior a 5 punts (sobre 10) en el conjunt de l’assignatura.


La prova de recuperació de l’EV2c podrà ser realitzada tant pels estudiants que no hagin assolit el requisit b) (és a dir, que hagin obtingut una nota a l’EV2c inferior a 4 sobre 10) com pels que no hagin assolit el requisit a) (és a dir, que hagin obtingut una nota final inferior a 5 sobre 10), sempre que compleixin les condicions anteriors.

  • Prova de recuperació. Consistirà en un examen escrit amb preguntes d’opció múltiple i preguntes obertes de contingut de tot el Bloc B. Moment de realització de la prova: durant el període de recuperacions establert.


La nota de la recuperació substituirà la nota de l’EV2c. Els requisits per superar l’assignatura i el càlcul de la nota final després de la prova de recuperació són els mateixos que els indicats a l’apartat “Definició de l’assignatura superada i càlcul de la nota final”, amb la diferència que en el cas de superar l’assignatura la nota que es consignarà a l’expedient acadèmic serà un 5.


AVALUACIÓ ÚNICA

La sol·licitud d’avaluació única suposa la renúncia a l’avaluació continuada.

L’avaluació única es realitzarà en el mateix dia i lloc que la prova del segon període avaluatiu de l’assignatura i s’avaluaran tots els continguts de l’assignatura. Consistirà en dues proves escrites; una d’elles inclourà tots els continguts del Bloc A (EV1; 34% de la nota final) i l’altra tots els continguts del Bloc B (EV; 66% de la nota final). Durada 3h i 30 minuts, amb un descans de 15 minuts entre les dues proves.

Els requisits per superar l’assignatura i el càlcul de la nota final després de la prova de recuperació són els mateixos que els indicats a l’apartat “Definició de l’assignatura superada i càlcul de la nota final”.

En el cas de no assolir la condició a) descrita a l’apartat “Definició de l’assignatura superada i càlcul de la nota final”, i haver assolit un mínim de 3.5 punts sobre 10, l'alumnat tindrà dret a fer una prova de recuperació, que consistirà en un examen escrit amb preguntes d’opció múltiples i preguntes obertes del contingut de tot el Bloc B (mateixa prova de recuperació de l’EV2c).

La nota de la recuperació substituirà la nota del Bloc B. Els requisits per superar l’assignatura i el càlcul de la nota final després de la prova de recuperació són els mateixos que els indicats a l’apartat “Definició de l’assignatura superada i càlcul de la nota final”, amb la diferència que en el cas de superar l’assignatura la nota que es consignarà a l’expedient acadèmic serà un 5.

L’avaluació única se sol·licita telemàticament en el període específic (consultar informació: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html).

Es recomana que l’alumnat es posi en contacte amb la coordinació de l’assignatura dues setmanes abans de la realització de l’avaluació única.


Estudiants de segona o posteriors matrícules

No es preveu que l’estudiant de 2ª o posterior matrícula s’avaluï mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.


Fraus en les activitats d'avaluació

La detecció de qualsevol intent de còpia, plagi, comunicació no autoritzada entre estudiants, ús de dispositius electrònics no permesos o qualsevol altra conducta fraudulenta en una activitat d'avaluació comportarà la qualificació de 0 a l'assignatura. En el cas que aquesta conducta es produeixi a l’EV2c, l’estudiantat perdrà també el dret a recuperar aquesta evidència d’avaluació.

A més, es podran iniciar els procediments disciplinaris que corresponguin, inclosa l'obertura d'un expedient sancionador, d'acord amb la normativa institucional vigent.


Nota sobre l’idioma

Les proves escrites en principi es realitzaran en català. El lliurament de la traducció de les proves d’avaluació presencials es realitzarà si es compleixen els requeriments establerts en l’article 263 i es realitza la seva sol·licitud la setmana 4 telemàticament (consultar informació: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html).


En aquest enllaç es poden consultar les pautes d’avaluació de la Facultat de Psicologia del curs 2026-2027: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html




Bibliografia

Bibliografia fonamental del Bloc A (Bases genètiques de la conducta):

Darbra i Marges, Sònia i Martín-García, Elena (2017). Mecanismos de la herencia humana: modelos de transmisión genética y anomalías cromosómicas. En D. Redolar (Ed.), Fundamentos de Psicobiología. Madrid: Editorial Panamericana.

Martí Carbonell, Mª Assumpció i Darbra, Sònia. Genètica del Comportament. (2006) Servei de Publicacions UAB.

Bibliografia fonamental del Bloc B (Neuroanatomia)

En castellà:

Bear, Mark F; Connors, Barry W; Paradiso, Michael A. (2016). Neurociencia. La exploración del cerebro (4ªedició). Barcelona: Wolters Kluwer. (Capítols 7 i 23)

Carlson, Neil R.; Birkett, Melissa A. (2018). Fisiología de la Conducta (12a edició). Madrid: Pearson Educación. (Capítol 3) (Format paper i online: https://www-ingebookom.are.uab.cat/ib/NPcd/IB_BooksVis?cod_primaria=1000187&codigo_libro=7811)

Crossman, Alan R. i Neary, David (2019). Neuroanatomía: texto y atlas en color. Elsevier. (Accés online: https://www-clinicalkey-com.are.uab.cat/student/content/toc/3-s2.0-C2019000684X) (en paper, edició del 2015)

Felten, David L; O'Banion, M Kerry; Maida, Mary E. (2016). Netter. Atlas de Neurociencia (3ª edició). Barcelona: Elsevier.( Accés online 2017: https://www-clinicalkey-com.are.uab.cat/student/content/toc/3-s2.0-C20160001870)

Nolte, Jack (2009) El encéfalo humano en fotografías y esquemas (3ª edició). Barcelona: Elsevier.

García-Porrero Pérez, Juan A. i Hurlé González, Juan M. (2015). Neuroanatomía humana. Editorial Médica Panamericana. (Accés online: https://www-medicapanamericana-com.are.uab.cat/VisorEbookV2/Ebook/9788498358575#{%22Pagina%22:%2272%22,%22Vista%22:%22Indice%22,%22Busqueda%22:%22%22})

En anglès:

Bear, Mark F.; Barry W. Connors; Paradiso, Michael A. (2016) Neuroscience: exploring the brain (4th edition). Philadelphia: Wolters Kluwer.

Carlson, Neil R.; Birkett, Melissa A. (2017) Physiology of Behavior (12th edition). Harlow, Essex: Pearson Education (Accés online a través de la biblioteca UAB: https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/UAB/detail.action?docID=5186462)

Felten, David L, M. Kerry O'Banion, Mary Summo Maida. (2016). Netter's atlas of Neuroscience (3rd edition) Philadelphia: Elsevier. (Accés online: https://www-sciencedirect-com.are.uab.cat/book/9780323265119/netters-atlas-of-neuroscience)

Nolte, Jack (2010). Essentials of the human brain. Philadelphia, PA: Mosby/Elsevier.

Vanderah, Todd W. i Gould, Douglas (2015). Nolte's The human brain. An introduction to its functional anatomy (7th edition) Philadelphia, USA: Elsevier.(Accés online: https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/uab/detail.action?pq-origsite=primo&docID=2036217)

Vanderah, Todd W (2020). Nolte’s The human brain in photographs and diagrams. (5th Edition) Philadelphia, PA: Elsevier. (en paper, biblioteca de Ciència i tecnologia)

Bibliografia complementària

Del Abril, Águeda, Ambrosio, Emilio, Caminero, Ángel A, García, Carmen, de Blas Mª del Rosario, de Pablo, Juan M., Higuera, Alejandro (2016) Fundamentos de Psicobiología. Madrid. Sanz y Torres.

Diamond, Marian C i Scheibel, Arnold B. (2014). El cerebro humano: libro de Trabajo. Barcelona: Ariel.

Haines, Duane E. (2013). Principios de Neurociencia. Aplicaciones básicas y clínicas. (4ª edició). Barcelona: Elsevier. (format paper i online: https://cienciasbasicas-lwwhealthlibrary-com.are.uab.cat/book.aspx?bookid=2873)

Kiernan, John A. i Rajakumar, Raj (2014). Barr. El Sistema Nervioso Humano (10ena edició). Barcelona: Wolters Kluwer Health España.

Kolb, Bryan; Whishaw, Ian Q. (2017). Neuropsicología humana. (7ª edició). Madrid: Editorial Médica Panamericana.

Purves, Dale (2016). Neurociencia. Editorial Médica Panamericana. (online: https://www-medicapanamericana-com.are.uab.cat/VisorEbookV2/Ebook/9788498359831#{%22Pagina%22:%22Portada%22,%22Vista%22:%22Indice%22,%22Busqueda%22:%22%22})

Programari

N/A

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 3 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 4 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 5 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 11 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 12 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 21 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 22 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 31 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 32 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 41 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 42 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 51 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 52 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 111 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 112 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 113 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 114 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 211 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 212 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 213 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 214 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 311 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 312 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 313 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 314 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 411 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 412 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 413 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 414 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 511 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 512 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 513 Català segon quadrimestre matí-mixt