Guia en format PDF

Imatges i Símbols: Relacions Afectives i de Gènere

Codi: 102583
Crèdits: 6

2026/2027

Titulació	Tipus	Curs
Psicologia	OP	4

Professor/a de contacte

Nom :: Sarai García Díaz
Correu electrònic :: sarai.garcia@uab.cat

Equip docent

: Marta Padrós Castells

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No es demanen pre-requisits

Objectius

L’estudi de les diferents formes d’interpretació i producció dels sistemes simbòlics de la nostra cultura ens permeten conèixer aspectes importants de les representacions mentals i també d’aspectes funcionals de l’individu, la qual cosa constitueix una eina important de diagnòstic i intervenció d’ordre psicològic i pedagògic.

Objectius

Estudi de les representacions mentals expressades a través de diferents sistemes de simbolització: temes d’ordre cognitiu, i en especial d’ordre socio-afectiu i de gènere.
Estudi de l'evolució i la construcció d'alguns sistemes de símbols i signes de la nostra cultura (construcció dels significats del llenguatge, dels objectes, de les imatges gràfiques (dibuix), audiovisuals, etc.) per part de la població infantil i adulta. Mecanismes psicològics i funcionals d’elaboració i d’interpretació d’aquests sistemes simbòlics.
Utilització dels estudis anteriorment esmentats com a instrument d'anàlisi psicològica i psicopedagògica de les conductes de simbolització en diversos temes en general i, en particular, en els esmentats temes d’ordre socio-afectiu i de gènere

En acabar l'assignatura l'alumnat hauria de ser capaç de:

Conèixer les relacions entre alguns sistemes de simbolització pròpies de la nostra cultura i l'evolució de les representacions mentals de l'individu.
Conèixer els mecanismes psicològics que tenen lloc quan els individus construeixen aquests sistemes de simbolització (llenguatge, accions simbòliques, imatges, dibuix, escriptura, etc.). Quan els han d'entendre i quan els han de produir.
Utilitzar els esmentats sistemes de simbolització com a eines d'exploració sobre temes diversos, en especial els temes d'ordre socio-afectiu i de gènere.

Resultats d'aprenentatge

Identificar conceptes i processos psicosocials que mostren la dimensió social i cultural del comportament.
Descriure els processos i les etapes del desenvolupament individual i dels grups familiars.
Seleccionar les dades rellevants per a l'avaluació d'un cas considerant el transcurs vital i el context d'intervenció.
Relacionar les dades amb l'enfocament teòric adoptat que permeti articular les dades obtingudes amb la intervenció que s'ha de dur a terme.
Seleccionar i utilitzar els recursos comunicacionals adequats segons les característiques i les competències de les persones destinatàries tenint en compte l'edat i la identificació cultural.
Mostrar una disposició oberta i una actitud favorable a la cooperació.
Identificar els elements que condicionen la comunicació i l'organització de les tasques.
Reconèixer els conceptes teòrics fonamentals en els textos.
Contrastar diferents fonts documentals.

Continguts

1. Introducció: Representació, simbolització, arbitrarietat i convencionalitat en diferents sistemes simbòlics de la nostra cultura. La representació mental i les diferents formes de simbolització.

2. El llenguatge natural.

L'origen simbòlic de les primeres formes de comunicació i de les primeres paraules i enunciats.
La construcció dels significats. Errors i significacions. Representacions implícites.
Les metàfores del llenguatge. Representacions implícites d'ordre social i/o afectiu.

3. Simbolització amb objectes i accions: el joc simbòlic

- El joc en la infància com a pràctica cultural i simbòlica.

- L’ús d’objectes per representar rols, relacions i emocions.

4. El gènere com a construcció simbòlica

- Simbolització del gènere a través del llenguatge, la imatge i el relat cultural.

- Estereotips i estructures de poder en la representació de la dona.

5. Teatre i dansa: expressió corporal i ficció simbòlica

- Representació del cos i del moviment com a llenguatge.

- Impacte en la construcció de la identitat i els imaginaris socials.

6. Expressió gràfica figurativa: el dibuix

- El dibuix infantil com a eina de representació de l’espai, el temps i les emocions.

- Imatges i rols en la construcció del gènere i les relacions socials.

7. L’escriptura: del símbol icònic al sistema arbitrari

- L’escriptura infantil: evolució i funció simbòlica.

- Simbolitzaciógràfica del llenguatge oral i de les idees.

8. La imatge estàtica: fotografia, còmic i il·lustració

- Lectura crítica de la imatge fixa.

- Representacions de classe, gènere i identitat.

9. La imatge en moviment: cinema i televisió

- Simbolització audiovisual i transmissió d’ideologia.

- L’impacte de les narratives cinematogràfiques en la construcció del significat.

10. Narracions infantils, publicitat i mitjans de masses

- La narració com a vehicle simbòlic: mites, contes i moral.

- Estereotips de gènere i valors culturals en els productes mediàtics.

- Lectura crítica de campanyes i anuncis.

11. Història de l’art i cultura visual

- Anàlisi crítica de la representació a la història de l’art.

- Presència i absència de visibilització de les dones artistes.

- L’art com a sistema de simbolització social i cultural.

Activitats formatives i Metodologia

Títol	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
Tutories per a grups de treball	5	0,2	6, 7, 8, 9
Treball de camp	105	4,2	1, 2, 3, 4, 7
Clases teòriques (24h) i seminaris (12h)	40	1,6	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9

A partir de materials que mostren diferents sistemes i conductes de simbolització facilitats per la professora, s’analitzaran les diferents formes de comprendre i d’interpretar les esmentades conductes. S’estudiaran els principals conceptes teòrics que expliquen la construcció simbòlica i representacional de l’individu i també les implicacions psicològiques i pedagògiques corresponents.

Les i els estudiants es posaran en situació d’observar i analitzar per si mateix@s les interpretacions i/o produccions de diferents sistemes de simbolització per part de persones de diferents edats.

Les i els estudiants, en petits grups, realitzaràn alguns estudis de camp, sobre alguns dels temes del programa, basant-se en la metodologia i les exposicions portades a terme a les classes per la professora.

Síntesi

Classes magistrals
Discussió sobre l’anàlisi de diferents sistemes de simbolització.
Tutories per aclarir dubtes i seguiment d’activitats.
Activitats autònomes: lectures, treball de camp

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol	Pes	Resultats d'aprenentatge
Ev1b. Dossier evidències aprenentatge	30%. Individual. Presencial	1, 3, 6, 7, 8, 9
Ev1a. Presentació continguts construcció dels símbols i el gènere	30%. Grupal. Presencial	1, 3, 4, 7
Ev2. Treball de camp/Presentacions	40%. Individual. Escrit-Oral	2, 3, 4, 5, 9

1. AVALUACIÓ CONTÍNUA

EVIDÈNCIES D’APRENENTATGE

EV1a. Presentació sobre continguts: construcció dels símbols i el gènere (I)

Contingut: Presentació, dinàmica i debat
Autoria: Grupal
Pes: 30%
Format de presentació: Híbrid
Modalitat de lliurament: Presencial
Setmana de lliurament: Primer període d’avaluació
Ús restringit IA
Tipus de retorn: a l'aula durant la sessió, setmanes 3, 4, 5.

EV1b. Dossier d’evidències d’aprenentatge (II)

Contingut: Recollida d’apunts personals, dinàmiques i debat
Autoria: Individual
Pes: 30%
Format de presentació: Híbrid
Modalitat de lliurament: Presencial
Setmana de lliurament: Segon període d’avaluació
Ús restringit IA
Tipus de retorn: a l'aula durant la sessió, setmanes 6,7,8.

EV2. Treball de camp (I)

Contingut: Treball de camp amb una temàtica diferent per grup, presentacions i debat
Autoria: Individual
Pes: 40%
Format de presentació: Híbrid
Modalitat de lliurament: Híbrida
Setmana de lliurament: Desembre/Gener
Ús restringit IA
Tipus de retorn: a l'aula durant la sessió, setmanes 10,11,12.

CONDICIONS D’AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ

Estudiant no avaluable

Un/a estudiant que no hagi lliurat evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior al 40% constarà a les actes com a “no avaluable”.

Assignatura superada

Per superar l’assignatura s’han de complir els dos requisits següents:

• CADA EVIDÈNCIA HA DE TENIR UNA PUNTUACIÓ MÍNIMA DE 4 PUNTS PER PODER FER MITJANA AMB LA RESTA D’EVIDÈNCIES

• ES CONSIDERARÀ SUPERADA QUAN EL RESULTAT PROMITG DE LES EVIDÈNCIES SIGUI IGUAL O SUPERIOR A 5

“Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.”

a. Sistema de recuperació

L’estudiant podrà optar a una recuperació final si:

Ha obtingut una nota d’avaluació contínua inferior a 5,0
Ha realitzat evidències amb un pes de com a mínim 2/3 del total.

La recuperació consistirà a tornar a presentar totes aquelles evidències no superades.

b. Evidències no superades

Les evidències no superades que es presentin en la recuperació podran aspirar a una puntuació màxima de 7,00.

c. Evidències no presentades

Quan l’estudiant no hagi presentat una evidència en el calendari previst per causes justificades, podrà aspirar a una puntuació màxima de 10.

En el cas d’evidències no presentades sense justificació, la puntuació màxima serà de 5,00.

No es preveu que l’alumnat de segona o posterior matrícula s’avaluï mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.

d. Traducció exàmens

EL LLIURAMENT DE LA TRADUCCIÓ DE LES PROVES D’AVALUACIÓ PRESENCIALS ES REALITZARÀ SI ES COMPLEIXEN ELS REQUERIMENTS ESTABLERTS EN L’ARTICLE 263 I ES REALITZA LA SEVA SOL·LICITUD LA SETMANA 4 TELEMÀTICAMENT (E-FORMULARI) (més informació al web de la Facultat).

Per a més detalls sobre els criteris d’avaluació, consulteu el següent enllaç:

https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html

e. ÚS IA

Ús restringit: “Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en [tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la

correcció de textos o les traduccions ... (altres?) ....], [les activitats xxx] [altres situacions específiques en que es consideri]. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.”

Bibliografia

Textos que tracten sobre les representacions mentals. Permeten conèixer els mecanismes representacionals mitjançant els quals els subjectes comprenen un fenomen o un tipus de representació simbòlica.

Belinchon M. Riviere A, Igoa J.M. (1992) Psicologia del Lenguaje. Investigación y teoria. Madrid. Ed. Trotta.
Johnson Laird, P.M. (1988) La representación mental del significiado. A: \"Revista Internacional de Ciencias Sociales. Unesco. 115; 49-65.
Moreno M, Sastre G., Bovet, M. y Leal A. (1998) \"Conocimiento y Cambio\". Barcelona. Ed. Paidos.
Moreno Marimón M. De las estructuras a los modelos organizadores. A: \"Cuadernos de Pedagogía\" Nº 244 / Febrero
Perner, J. (1994) \"Comprender la mente representacional\". Barcelona. Ed. Paidos

Textos que tracten sobre els sistemes de simbolització: els símbols i els signes.

Eco U. (1988) \"Signo\". Barcelona. Ed. Labor
Leal A. (1987) \"Construcción de sistemas simbólicos. La lengua escrita como creación\". Barcelona. Ed. Gedisa.

D'altres:

Eco U. (1977) \"Tratado de Semiótica General”. Barcelona. Ed. Lumen.
Ullmann S. (1980) \"Semántica. Introducción a la ciencia del significado\". Madrid. Ed. Aguilar

Tractat sobre joc simbòlic i exposició de treballs experimentals que permeten entendre els aspectes representacionals que són a la base del joc simbòlic.

Elkonin D. B. (1980) \"Psicología del Juego\". Madrid. Ed. Visor.
Piaget J. (1977) \"La formación del símbolo en el niño\". México. Fondo Cultural Europeo

Textos que permeten conèixer i interpretarels mecanismes representacionals d'elaboració del dibuix infantil, i valorar la seva evolució.

Bombi A.S.y Pinto G. (1993) \"Los colores de la amistad\". Madrid. Ed. Visor.
Eisner E. W. (2004) \"El arte y la creación de la mente. El papel de las artes visuales en la transformación de la conciencia\". Barcelona. Ed. Paidos.
Fortuny J. (1988) El dibujo como expresión del pensamiento. A: M. Moreno.(Coord.) \"Ciencia Aprendizaje y Comunicación\". Barcelona. Ed. Laia
Gardner H. (1994) \"Educación artística y desarrollo humano\". Barcelona. Ed. Paidos.
Leal A. (1998) Lenguajes para sentir y pensar. A. \"Cuadernos de Pedagogía\". Nº 271 / Julio Agosto.
Leal A. (2006) Simbolización gràfica, medio de expresión e instrumento de pensamiento. A: \"Infancia y Aprendizaje\". 29 (2) pp. 203-218.
Widlöcher D. (1978) \"Los dibujos de los niños\". Barcelona. Ed. Herder.

D'altres:

Rev: Bulletin de Psicologie: La communication par images. 386 XLI 1987-1988. 13-16
Rev. Communications: Apprendre des médias. Nº 33. 1981.

Textos que aborden els codis de la imatge, útils per entendre les interpretacions que la població infantil porta a terme sobre diversos tipus d'imatge:

Aumont J. y Marie M. (1993) \"Análisis del film\". Barcelona. Ed. Paidos
Berger J. y Mohr. (1998) \"Otra manera de contar\". Murcia. Ed. Mestizo.
Borrego C. (1997) \"Narraciones televisivas y modelos ideológicos de socialización\". A: Cultura y Educación 5, 45-68.
Dubios Ph. (1994) \"El acto fotográfico. De la representación a la recepción\". Barcelona. Ed. Paidos
García Galera. Mª C. (2002) \"Televisión, violencia e infancia\". Barcelona. Ed. Gedisa.
Greenfield M. P. (1985) \"El niño y los medios de comunicación\". Madrid. Ed. Morata.
Gubern R. (1982) \"El lenguaje de los comics\" Barcelona. Ed. Península.
Leal A. (2002) Narraciones audiovisuales y representaciones infantiles: los roles masculino y femenino. A \"Cultura y Educación\" 14 (3) , 313-326.
Leal A. (2003) Mirar y pensar desde la cultura de género. A: \"Anuari de Psicologia\" vol 34. 279-290.
Torres E. y Conde E. (1994) Medios audiovisuales y desarrollo social. A: Mª José Rodrigo (ed.) \"Contexto y Desarrollo Social\". Madrid. Ed. Síntesis.
Zunzunegui S. (1989) \"Pensar la imagen\". Madrid. Ed. Cátedra.

Textos que tracten sobre els mecanismes de producció de sistemes gràfics de simbolització bàsics pels aprenentatges escolars.

Garton A. Y Pratt C. (1991) \"Aprendizaje y proceso de alfabetización\". Barcelona. Ed. Paidos
Leal A. (1987) \"Construcción de sistemas simbòlicos. La lengua escrita como creación\". Barcelona. Ed. Gedisa.
Olson D. (1998) \"El mundo sobre el papel. El impacto de la escritura en la estructura del conocimiento. Barcelona. Gedisa.
Sastre G. (1988) Las escrituras aritméticas. A: \"Enciclopedia Práctica de Pedagogía\". Ed. Planeta. Vol II. Barcelona.
Sellarés R. Bassedas M. (1989) La construcción de sistemas numéricos en la historia y en los niños. A: \"La Pedagogía Operatoria\" (M.Moreno, coord.) Barcelona. Ed. Laia.

Textos que tracten el llenguatge des d'una perspectiva de la construcció dels significats per part del subjecte.

Lakoff G. and Johnson M. (1986) \"Metáforas de la vida cotidiana\". Madrid. Ed. Cátedra.
Leal, A. (1974) Lenguaje, Acción y Conocimiento en diferentes medios socio culturales. A: \"Anuari de Psicologia\" 2; 49-85.
Oléron (1985) \"Elniño y la adquisición del lenguaje\". Madrid.Ed. Morata.
Moreno M, Sastre G., Bovet, M. y Leal A. (1998) \"Conocimiento y Cambio\". Barcelona. Ed. Paidos.
Whorf B.L. (1971) \"Lenguaje, pensamiento y realidad\". Barcelona. Barral Editores.

Textos per aprofundir informació general de la matèria:

Berger, J. (2016). Modos de ver. Editorial GG.

Bornay, E. (2009). Arte se escribe con M de mujer. SD Edicions.

Bruner, J. (1990). Acts of Meaning.

Bruner, J. (1997). La cultura de la educación. Paidós.

Kalman, J. (1993).En búsqueda de una palabra nueva: la complejidad conceptual y las dimensiones sociales de la alfabetización. Revista Latinoamericana de Estudios Educativos, XXIII(1), 87-95.

Hall, S. (1997). Representation: Cultural Representations and Signifying Practices.

Hooks, b. (1992). Black looks: Race and representation. South End Press.

Hooks, b. (1994). Outlaw culture: Resisting representations. Routledge.

Hooks, b. (1994). Teaching to transgress: Education as the practice of freedom. Routledge.

Hooks, b. (2000). Feminism is for everybody: Passionate politics. South End Press.

Hooks, b. (2002). The will to change: Men, masculinity, and love. Atria Books.

Hooks, b. (1992). The oppositional gaze: Black female spectators. In Black looks: Race and representation (pp. 115–131). South End Press.

Pérez Valiño, A. (2017). Eva y María: dos imágenes enfrentadas. Autoridad, Poder E Influencia. Mujeres Que Hacen Historia, 763-775.

Piaget J. (1977) \"La formación del símbolo en el niño\". México. Fondo Cultural Europeo.

Sánchez Romero, M. (2022). Prehistorias de mujeres. Destino.

Schipper, M. (2024). Myth and Misogyny: how male representations of the female form have changed the way women are viewed.

Leal, A. (2006). “Simbolización gráfica, medio de expresión e instrumento de pensamiento”. Infancia y Aprendizaje, 29(2), 203-218.

Nead, L. (2013). El desnudo femenino: Arte, Obscenidad Y Sexualidad. Tecnos Editorial S A.

Vygotsky, L. S. (1930). El arte como lenguaje fundamental del ser humano.

Vygotsky, L. S. (1988). Pensamiento y lenguaje. Crítica.

Programari

No es fa servir cap programari específic

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència	Grup	Idioma	Semestre	Torn
(TE) Teoria	1	Català/Castellà	primer quadrimestre	matí-mixt
(SEM) Seminaris	111	Català/Castellà	primer quadrimestre	matí-mixt
(SEM) Seminaris	112	Català	primer quadrimestre	matí-mixt