Guia en format PDF
Logo

Psicologia i Envelliment

Codi: 102581
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Psicologia OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Esther Arozarena Cañamares
Correu electrònic :
esther.arozarena@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No s'estableixen prerequisits i/o coneixements previs.

Cal tenir en compte que l'assistència regular és important per al seguiment de l'assignatura.

Es obligatòria l'assistència a la sessió amb professionals convidats i a la sessió de Síntesi.

L'assignatura forma part de la Menció optativa Anàlisi i Intervenció Psicosocial i la Menció optativa Intervenció Psicològica en Qualitat de Vida.

 

Objectius

L’envelliment demogràfic i la longevitat són fenòmens característics de les societats desenvolupades i nodreixen l’interès per comprendre el procés d’envellir en les seves diferents dimensions. L’augment de la xifra de persones grans i l’increment del nombre de persones que accedeixen a la vellesa avançada planteja reptes d’adaptació individuals i col·lectius en un context social caracteritzat per canvis substancials en els diferents àmbits (familiar, laboral, relacional, econòmic). La preocupació per temes com la qualitat de vida en les diferents etapes de l’envelliment, la prevenció de la dependència o les cures familiars i professionals en l’atenció de llarga duració ve acompanyada de l’interès en el desplegament d’iniciatives, serveis i productes adequats a la heterogeneïtat existent entre les persones grans, on el gènere esdevé un factor essencial en la construcció de l'experiència d'envellir. La Psicologia ofereix aportacions teòriques, basades en la recerca, vàlides per tractar aquells temes i per proporcionar pautes útils en la definició de diferents tipus de respostes i intervencions professionals. En aquesta assignatura es proporcionarà una visió global de l’envelliment, des d’una perspectiva teòrica i pràctica, mostrant diferents tipus d’intervenció professional i iniciatives innovadores.  

Els objectius de l'assignatura són:

  1. Comprendre les diferents dimensions del procés d’envelliment.
  2. Conèixer els processos de desenvolupament i els canvis en l’envelliment.
  3. Conèixer els desafiaments que comporta l'envelliment en les societats desenvolupades.
  4. Conèixer i reflexionar sobre les desigualtats de gènere en l'experiència d'envellir.
  5. Analitzar els diferents fenòmens que prenen especial singularitat en les persones grans.
  6. Conèixer les sortides professionals en el camp de la psicogerontologia.
  7. Iniciar-se en el disseny i aplicació d’intervencions amb persones grans en diferents àmbits de treball.

Resultats d'aprenentatge

  1. Identificar conceptes i processos psicosocials que mostren la dimensió social i cultural del comportament.
  2. Analitzar les relacions entre el sistema familiar i altres sistemes relacionats.
  3. Aplicar els conceptes teòrics en l'anàlisi de casos.
  4. Descriure els processos i les etapes del desenvolupament individual i dels grups familiars.
  5. Seleccionar les dades rellevants per a l'avaluació d'un cas considerant el transcurs vital i el context d'intervenció.
  6. Relacionar les dades amb l'enfocament teòric adoptat que permeti articular les dades obtingudes amb la intervenció que s'ha de dur a terme.
  7. Seleccionar i utilitzar els recursos comunicacionals adequats segons les característiques i les competències de les persones destinatàries tenint en compte l'edat i la identificació cultural.
  8. Identificar els elements de la comunicació funcional i disfuncional.
  9. Mostrar una disposició oberta i una actitud favorable a la cooperació.
  10. Identificar els elements que condicionen la comunicació i l'organització de les tasques.
  11. Elaborar per escrit informes tècnics sobre avaluació a partir de l'estudi de casos.
  12. Reconèixer els conceptes teòrics fonamentals en els textos.
  13. Contrastar diferents fonts documentals.
  14. Utilitzar les eines adequades per a comunicar-se.
  15. Mantenir una actitud favorable envers l'actualització permanent a través de l'avaluació crítica de la documentació científica, valorant-ne la procedència, situant-la en un marc epistemològic i identificant-ne i contrastant-ne les aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible.
  16. Treballar en equip.
  17. Aplicar de manera crítica, reflexiva i creativa els coneixements, habilitats i valors adquirits.
  18. Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
  19. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  20. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
  21. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  22. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  23. Comunicar de manera inclusiva, evitant un ús sexista o discriminatori del llenguatge.
  24. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  25. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.

Continguts


  • Introducció a la psicologia de l'envelliment

  • Envelliment de la població. Representació social de l'envelliment. Envellir com a dona

  • Canvis psicològics associats a l'envelliment. Processos d'envellir.

  • Envelliment i sexualitat

  • El paradigma de l'Envelliment Actiu

  • El paradigma de l’Atenció Centrada en la Persona

  • La intervenció psicosocial en l’àmbit de l’envelliment

  • Intervenció en centres residencials per a persones grans

  • Soledat no desitjada: aproximació al fenomen i exemples d'intervenció

  • Sortides professionals en psicogerontologia

  • Estudi de fenòmens associats a l'envelliment:


  • Projectes intergeneracionals

  • Maltractament a les persones grans i promoció del bon tracte

  • Envelliment LGTBI

  • Nous models d'habitatge: Senior cohousing

  • IA i envelliment saludable

  • Programes universitaris per a persones grans

  • Grups de suport per a cuidadors/es de persones amb deteriorament cognitiu

  • Tecnologia i provisió de cures

  • Imatge de les persones grans als mitjans de comunicació


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tutories en grups petits 6 0,24
Preparació i realització de treballs en grup 24 0,96
Classes teòriques 24 0,96
Preparació i realització de treballs individuals 30 1,2
Sessions pràctiques 12 0,48
Anàlisi d'una realitat i proposta d'intervenció 30 1,2
Estudi, lectura i anàlisi de textos 24 0,96

Es combinaran diferents estratègies metodològiques:

  • Presentació de continguts per part del docent.
  • Realització i anàlisi d'entrevistes amb persones grans.
  • Anàlisi, preparació i exposició de diferents fenòmens associats a l'envelliment per part de grups d'estudiants i discussió a classe.
  • Mètodologia ABR. S'ha d'analitzar una realitat relacionada amb les persones grans, des de la literatura científica i des de la presa de contacte amb aquesta realitat al nostre entorn, a fí i efecte de fer una proposta d'intervenció que les entitats o persones contactades validaran, avaluant el potencial d'aplicabilitat i la eficacia previsible.

Al llarg de l’assignatura es podran programar presentacions de professionals que intervenen en diferents àmbits relacionats amb les persones grans (Ex: soledat no desitjada, relacions intergeneracionals, centres per a persones grans, etc). Les presentacions professionals són d’assistència obligatòria.

La plataforma virtual Moodle és el canal de comunicació de l’assignatura. És responsabilitat de l’estudiant accedir de manera regular per informar-se dels continguts que es publiquin.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
EV1. Informe individual sobre una entrevista. Lliurament Setmana 4 (escrit, individual). Retorn Setmana 8 (individual, escrit) 40 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 14, 18, 19, 21, 22, 23
EV3. Anàlisi d'una realitat del col·lectiu de persones grans i proposta d'intervenció. Lliurament Setmana 14 (oral, escrit, grupal). Retorn setmana 15 (escrit, grupal i individual) 30 0 0 1, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25
EV2. Preparació i presentació d’informe i pòster sobre fenomen vinculat a l’envelliment . Lliurament Setmana 9 (oral, escrit, grupal) . Retorn setmana 12 (grupal, escrit) 30 0 0 1, 3, 6, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24

Les competències seran avaluades mitjançant avaluació única o mitjançant avaluació contínua.

1) L'AVALUACIÓ CONTINUA està basada en la realització dels següents treballs obligatoris: 1 Informe individual, 2 informes grupals, i 2 presentacions grupals.

A l'avaluació continua, les setmanes d'entrega indicades són orientatives. A l'inici de curs es presentarà el calendari definitiu.


2) * L’AVALUACIÓ UNICA ES SOL·LICITA TELEMÀTICAMENT (E-FORMULARI) EN EL PERÍODE ESPECIFIC (més informació al web de la Facultat)

L'avaluació única comportarà la realització d'un examen presencial de preguntes obertes i un informe de desenvolupament i resolució de casos amb la descripció que es detalla a continuació:

TAULA D’ACTIVITATS D’AVALUACIÓ ÚNICA
Nom i descripció de l’evidència Pes Durada en hores (de l’acte presencial) Data realització/entrega
Ev1. Examen escrit amb preguntes de resposta oberta 40% 4 hores Segon període avaluatiu
Ev2. Prova de resolució de casos (escrita, individual) 30%
EV3. Anàlisi i presentació en format poster d'un article científic vinculat a l'envelliment (oral i escrita , individual/grupal a determinar) 30%










Criteris d'avaluació de les EV:

  • Avaluable: Estudiant que hagi lliurat evidències d'aprenentatge amb pes igual o superior a 4 punts (2 o més evidències de l'assignatura). Estudiant que hagi lliurat l'examen final presencial
  • Superada: Estudiant que evidenciï haver aconseguit una qualificació mínima de 5.0 punts i una nota igual o superior a 4.0 punts en cadascuna de les proves avaluatives presencials que tinguin una contribució igual o superior al 20 % de la nota d'aquesta avaluació continuada. En cas de no assolir aquests requisits, i els altres que pugui establir l'assignatura, la nota màxima a consignar en l'expedient acadèmic serà de 4.5 punts.
  • Avaluable No aprovat: Estudiant que no hagi aconseguit la nota mínima de 5 en cadascuna de les activitats d'avaluació o a l'examen final.
  • Recuperació: En el cas d'optar per l'avaluació continua, la recuperació es farà de manera contínua. En el cas que no s'assoleixi la nota mínima de 5, caldrà realitzar un nou lliurament en les dues setmanes posterior a la primera entrega, o en el moment que s'informi durant l'assignatura. No es contempla la recuperació per millorar la qualificació un cop superada. En el cas de que l'estudiant opti per avaluació única a la recuperació s'aplicarà el mateix procediment que a l'avaluació continua amb el lliuramentde les proves més unaautoavalució del primer lliurament cinc dies després d'obtenir la qualificació de no superada.

En cas que en l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat, etc.) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació,es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació. Les evidències afectades per les irregularitats descrites no tindran opció a recuperació.


Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport com la cerca bibliogràfica o d’informació, la

correcció de textos, les traduccions o la preparació de presentacions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat


EL LLIURAMENT DE LA TRADUCCIÓ DE LES PROVES D’AVALUACIÓ PRESENCIALS ES REALITZARÀ SI ES COMPLEIXEN ELS REQUERIMENTS ESTABLERTS EN L’ARTICLE 263 I ES REALITZA LA SEVA SOL·LICITUD LA SETMANA 4 TELEMÀTICAMENT (EFORMULARI) (més informació al web de la Facultat).

Les estudiants que cursin l’assignatura en 2a matrícula o posterior tindran l'opció de realitzar una prova de síntesi no recuperable, basada la preparació i presentació d’un informe individual i pòster sobre un fenomen a determinar vinculat a l’envelliment. Aquesta opció haurà de ser comunicada durant les dues primeres setmanes de docència, i es realitzarà durant la setmana 19.

Enllaç a les pautes d'avaluació de la facultat: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html

Bibliografia

Bibliografia recomanada:

  • Ezquerra, S.; Pérez-Salanova, M.; Pla, M.; Subirats, J. (eds.) (2016). Edades en transición, envejecer en el siglo XXI: edades, condiciones de vida, participación e incorporación tecnológica en el cambio de época. Barcelona: Ariel.
  • Mateos y de Cabo, O. I., Herranz González, R., Aranda Lasheras, M. J., Fouce Fernández, G., Bermejo García, L., del Barrio Truchado, E., ... & Agulló Tomás, M. S. (2022). La discriminación por edad de las personas mayores. Las múltiples caras del edadismo. Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030, IMSERSO
  • Prieto, D. et al (2009). Las dimensiones subjetivas del envejecimiento. Colección Estudios, Serie Personas Mayores Nº 11007. Madrid: Imserso. Recuperat a: https://www.imserso.es/InterPresent1/groups/imserso/documents/binario/11007dimensenvejec.pdf
  • Rodríguez Mora, Á. (2023). Manual de psicogerontología. Aula Magna Proyecto Clave McGraw Hill

Altres lectures:

  • Freixas, A. (2003). Las mujeres queremos ser mayores y poder parecerlo. En Maquieira, V. (comp.), Mujeres mayores en el siglo XXI De la invisibilidad al protagonismo (pp 251-273). Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Recuperat a: http://envejecimiento.csic.es/documentos/documentos/maquieira-mujeres-01.pdf
  • Izal, M. et Al. (2020). Las ganas de vivir como expresión del bienestar de las personas mayores. Rev Esp Geriatr Gerontol 2020; 55(2): 76-8 3. doi: 10.1016/j.regg.2019.06.005
  • Morrell, C.M. (2003). Empowerment and long-living women: return to the rejected body. Journal of aging studies, 17(1):69-85. doi: 10.1016/S0890-4065(02)00091-9
  • Navarro, A. B. y Bueno, B. (2015). Afrontamiento de problemas de salud en personas muy mayores. Anales de psicología, 2015, vol. 31, nº 3(octubre), 1008-1017. doi: 10.6018/analesps.31.3.172481
  • Pinazo-Hernandis S. (2003), Impacto psicosocial del acogimiento familiar en familia extensa: el caso de las abuelas y los abuelos acogedores. Rev Mult Gerontol 2003;13(2):89-101.
  • Thompson, N, y Thompson S. (2001). Empowering Older People Beyond the Care Model. Journal of Social Work, 1(1): 61-76. doi: 10.1177/146801730100100105
  • Sawchuk, D. (2009) The Raging Grannies: Defying Stereotypes and Embracing Aging Through Activism. Journal of Women & Aging, 21:3, 171-185. doi: 10.1080/08952840903054898
  • Villar, F. Et Al. (2013). La participación de personas con demencia en las reuniones del plan de atención individualizada: impacto en el bienestar y la calidad del cuidado. Rev Esp Geriatr Gerontol 2013; 48(6): 259 – 264. doi: 10.1016/j.regg.2013.03.001
  • Arenas, S. y Pratginestós, E. (2006). El Papel del psicólogo en centros residenciales geriátricos: revisión de la situación actual y propuesta de funciones para un desarrollo óptimo de actividad. Barcelona: Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Recuperat a: https://www.infogerontologia.com/documents/rol/rol_psico_arenas_pratginestos.pdf
  • Barnes, M, Benet,G. (1998). Frail bodies, courageous voices: older people influencing community care. Health and Social care in the Community, 6(2), 102-111. doi: 10.1046/j.1365-2524.1998.00105.x
  • Bermejo, L. (2005). Gerontología educativa. Cómo diseñar proyectos educativos con personas mayores. Madrid: Editorial Panamericana (Colección Gerontologia Social - SEGG)
  • Bueno, B. Y Navarro, A. (2004). Afrontamiento y calidad de vida. Revista Espanola de Geriatria y Gerontologia; 39(3), 31-37.
  • Chapman, Sherry et. al (2005). \"I don't think I am 'old' although I am aged\": Seniors' Perceptions of Later-Life Well-Being. Alberta: University of Alberta. Recuperat a: https://www.researchgate.net/publication/267805265_Perceptions_of_Later-Life_Well-Being_1_I_don't_think_I_am_'old'_although_I_am_aged_Seniors'_Perceptions_of_Later-Life_Well-Being
  • Charpentier. M., Guberman, N., Billette,V., Lavoie,J.P., Grenier, A., & Olazabal, I. (Éds) (2010). Vieillir au pluriel. Perspectives sociales. Montréal: Presses de l’Université du Québec.
  • Cusak S. A. (1998). Leadership in Seniors’ Centres: power and empowerment in relations between seniors and staff. Education and Ageing, 13 (1): 49– 66.
  • Freixas, A. (2013). Tan frescas. Las nuevas mujeres mayores del siglo XXI. Barcelona: Paidós.
  • Freixas, A. (2018). Sin reglas. Erótica y libertad femenina en la madurez. Madrid: Capitán Swing.
  • García-Soler, A., Castejón, P., Marsillas, S., Del Barrio, E., Thompson, L., Díaz-Veiga, P. (2020). Ageism and COVID19: Study on social inequality through opinions and attitudes about older people in the coronavirus crisis in Spain. International Long-Term Care Policy Network, CPEC-LSE, 12 June 2020. Recuperat a: https://ltccovid.org/wp-content/uploads/2020/08/COVID-and-ageism-an-attitudes-survey-in-Spain.pdf
  • Greene, R. y Cohen, HL. (2005). Social work with Older Adults and their Families: Changing Practice Paradigms. Families in Society: The Journal of Contemporary Social Services. 86 (3), 309–319. doi: 10.1606%2F1044-3894.3434
  • Izal, M. y Montorio, I. (Ed.) (1999). Gerontología conductual. Bases para la intervención ámbitos de aplicación. Madrid: Síntesis.
  • Izal, M., Montoro, I., Guadalupe, M. (2016). Programa para la mejora del bienestar de las personas mayores. Estudio piloto basado en la psicología positiva. Suma Psicológica. 23(1), 51-59. doi: 10.1016/j.sumpsi.2016.03.001
  • Janlöv, A-C., Rahm Hallberg, I., & Petersson, K. (2006). Older persons' experience of being assessed for and receiving public home help: do they have any influence over it? Health & Social Care in the Community, 14(1), 26-36. doi: 10.1111/j.1365-2524.2005.00594.x
  • Majón-Valpuesta, D., Ramos, P., & Pérez-Salanova, M. (2016). Claves para el análisis de la participación social en los procesos de envejecimiento de la generación baby boom. Psicoperspectivas 15(2), 53-63. doi: 10.5027/psicoperspectivas-vol16-issue2-fulltext-833
  • Martínez, T. (2016). La atención centrada en la persona en los servicios gerontológicos. Modelos de atención y evaluación. Madrid: Fundación Pilares.
  • Martínez, T. (2000). Personas mayores y lenguaje cotidiano. El poder de las palabras. Madrid: Fundación Pilares.
  • Paun, O. (2003). Older women caring for spouses with alzheimer’s disease at home: making sense of the situation. Health Care for Women International, 24(4):292–312. doi: 10.1080/07399330390183615
  • Pérez-Díaz, Julio; Abellán, Antonio; Aceituno, Pilar; Ramiro, Diego. (2020). Un perfil de las personas mayores en España, 2020. Indicadores estadísticos básicos. Madrid: Informes Envejecimiento en Red, 25. Recuperat a: http://envejecimiento.csic.es/documentos/documentos/enred-indicadoresbasicos2020.pdf
  • Pinazo-Hernandis S. (2020), Impacto psicosocial del COVID-19 en las personas mayores: problemas y retos, Revista Espanola de Geriatria y Gerontologia. 55(5):249-252. doi: 10.1016/j.regg.2020.05.006
  • Rodríguez, G. et al. (2013). Las Personas Mayores que vienen. Autonomía Solidaridad y Participación social. Madrid: Fundación Pilares.
  • Sala, E. (2020). \"La soledat no desitjada durant la vellesa, un fenomen social\". Debats Catalunya Social - Propostes des del Tercer Sector, 60. Recuperat a: https://www.tercersector.cat/sites/default/files/dossier_catalunya_social_soledat_no_desitjada_durant_vellesa_web.pdf
  • Salvarezza, L. (1991). Vejez, Medicina y Prejuicios. Vertex, 4(2), 129-136. Recuperat a: http://www.polemos.com.ar/docs/vertex/vertex4.pdf
  • Strawbridge, W.J, Wallhagen, M.I y Cohen R.D (2002) Successful aging and well-being: Self-rated compared withRowe and Kahn. The Gerontologist, 42(6):727-733. doi: 10.1093/geront/42.6.725.
  • White M.; Riley J. (2000). Age Integration: Conceptual and historical Background. The Gerontologist, 40(3), 266-270. doi: 10.1093/geront/40.3.266
  • Yanguas, J.; Cilveti, A.; Hernández S.; Pinazo, S.; Roig, S., y Segura, C. (2018). El reto de la soledad en la vejez. Revista de servicios sociales, 66, pp. 61-75. doi: 10.5569/1134-7147.66.05
  • Yanguas, J.; Leturia, P.; Leturia, M.; y Uriarte, A. (1998) Intervención psicosocial en Gerontología: Manual práctico. Madrid: Cáritas.

Programari

Cap específic.

 

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 5 Català primer quadrimestre tarda
(PAUL) Pràctiques d'aula 51 Català primer quadrimestre tarda
(PAUL) Pràctiques d'aula 52 Català primer quadrimestre tarda