
Psicopatologia al Llarg del Cicle Vital
Codi: 102572Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Psicologia | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Juan Vicente Luciano Devis
- Correu electrònic :
- juanvicente.luciano@uab.cat
Equip docent
- Pere Castellvi Obiols
- Eduardo Fuente Díez
- Karen Fagian Núñez
- Beatriz Olaya Guzman
- Gerard Martínez Vilavella
- Juan Vicente Luciano Devis
- Sergi Ballespí Sola
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n’hi ha.
Objectius
Contextualització
La dimensió salut mental – malaltia (psicopatologia) és un contínuum multidimensional en el que totes les persones ens situem al llarg de tota la vida. La psicopatologia representa un desviament de les funcions psicològiques normals, que s'han d'entendre en el context del desenvolupament de la persona i en el seu context social i cultural.
En l'exercici professional de la psicologia, sigui quina sigui l’especialitat, és indispensable saber identificar quan un comportament surt de la normalitat i pot afectar a la persona o a les persones del seu voltant. Sigui en una entrevista de treball, en la quotidianitat d’una organització en funcionament, en un acte formatiu, avaluatiu o en qualsevol dels espais d’una escola o d’un institut, ser capaç d’identificar els signes d’anormalitat psicològica i ser capaç d’explicar-se el seu origen amb base científica són competències indispensables en qualsevol de les sortides professionals de la psicologia, tant les adreçades a les persones considerades ‘sanes’ -la major part de la població general- com les adreçades a les persones que requereixen ajuda perquè presenten condicions de gravetat clínica (un trastorn).
Aquesta assignatura és el primer contacte que té amb la psicopatologia l’estudiant del grau de psicologia a la UAB. L’assignatura pretén ser una introducció a l’anormalitat psicològica que aporti els coneixements fonamentals de la disciplina tant a aquelles persones que apuntin cap a l’especialitat de clínica o salut, com a aquelles persones que continuaran amb altres especialitats. En aquest últim cas, és possible que aquest sigui l’únic contacte que tinguin amb la psicopatologia al llarg del grau.
La formació bàsica que s’inicia amb aquesta assignatura de 6 ECTS (150h) pot complementar-se al nostre pla d’estudis de grau amb les següents assignatures optatives, amb 6 ECTS addicionals cadascuna:
- Psicopatologia de la Infància i l’Adolescència
- Psicopatologia de l’Adult
- Discapacitat Intel·lectual i Problemes de l’Aprenentatge i la Comunicació
- Trastorns de la Personalitat
- Neuropsicologia
L’assignatura pretén adoptar una visió de contínuum del que és salut mental, multidimensional i dinàmic, és a dir, entenent que la salut mental no és tan sols l’absència de trastorns sinó... alguna cosa més.
Objectius formatius de l'assignatura
En superar l’assignatura, l’estudiant serà capaç d’identificar els signes d’anormalitat psicològica més comuns (símptomes, síndromes i trastorns) així com d’identificar els factors predisponents, precipitants i de manteniment que interactuen en l’origen de l’alteració.
L'objectiu principal d'aquesta assignatura és conèixer les característiques principals de les simptomatologies i trastorns psicològics que, de manera més representativa però no excloent, es poden presentar en cada període evolutiu.
En l‘assoliment d’aquests objectius se n’abraça un altre: oferir una visió panoràmicadels principals trastorns que afecten les persones al llarg del cicle vital. En concret, es presenten els trastorns que més afecten les persones a les diferents etapes del cicle vital (preescolar, escolar, adolescència, adultesa i vellesa) i es mostra com poden variar les característiques d’un trastorn en cada etapa del cicle vital.
Per tant, els objectius principals de l’assignatura són que l’estudiant esdevingui capaç de:
1) Identificar signes d’anormalitat psicològica
2) Explicar l’etiologia d’algunes alteracions
3) Reconèixer algunes de les principals alteracions que afecten la salut mental de les persones...
4) ...i en sàpiga distingir les característiques segons l’etapa del cicle vital
Resultats d'aprenentatge
- Identificar factors de risc per a la salut mental.
- Identificar variables funcionals d'adquisició i manteniment de problemes en exemples de casos clínics.
- Distingir els diferens signes i simptomes clínics dels diferents trastorns psicopatològics de cada cicle vital pel seu diagnòstic i tractament.
- Identificar patrons normals i anormals de desenvolupament i conducta.
- Classificar els trastorns psicològics.
- Formular els problemes de les persones en termes diagnòstics.
- Mantenir una actitud favorable envers l'actualització permanent a través de l'avaluació crítica de la documentació científica, valorant-ne la procedència, situant-la en un marc epistemològic i identificant-ne i contrastant-ne les aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible.
- Aplicar de manera crítica, reflexiva i creativa els coneixements, habilitats i valors adquirits.
- Reconèixer el codi deontològic i actuar de manera ètica.
- Criticar els efectes de la pròpia pràctica sobre les persones, tenint en compte la complexitat de la diversitat humana.
- Reconèixer les manifestacions psicopatològiques més característiques de cada cicle vital, i la gènesi, la clínica, l'epidemiologia i el transcurs d'aquestes manifestacions.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i/o mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Comunicar de manera inclusiva, evitant un ús sexista o discriminatori del llenguatge.
- Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
- Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
Continguts
El temari de l’assignatura s’estructura en dos parts:
PART 1: INTRODUCCIÓ A LA ANORMALITAT PSICOLÒGICA I LES SEVES CAUSES
1. Presentació i Introducció
2. Fonaments
3. Causalitat
4. Alteracions de la Consciència i Atenció
5. Alteracions de la Memòria
6. Alteracions de la Percepció
7. Alteracions del Llenguatge i Pensament
8. Models de classificació en psicopatologia (DC-05, DSM5-TR, CIE-11, ASEBA, HiToP)
PART 2 - TRASTORNS MENTALS AL LLARG DEL CICLE VITAL
9. Psicopatologia a la primera infància (Alteracions relacionals i del neurodesenvolupament I: DI i TEA)
10. Alteracions del neurodesenvolupament II (Tics i TDAH)
11. Alteracions de les funcions fisiològiques I: Trastorns del control d’esfínters i Trastorns de l’alimentació
12. Alteracions de les funcions fisiològiques II: Trastorns del son
13. Trastorns disruptius, del control dels impulsos i de la conducta
14. Trastorns d’ansietat
15. Trastorns depressius, trastorn bipolar i trastorns relacionats
16. Trastorns relacionats amb el trauma, l’estrès i l’adaptació
17. Trastorns de la personalitat
18. Psicosis i demències
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Treball entre sessions: Els temes que el professorat pot introduir a les classes (44h) cal treballar-los mitjançant lestudi en activitats de treball autònom (95h,5h): lectura, anàlisi crítica, resolució de casos... | 95,5 | 3,82 | |
| Sessions de teoria: junt amb les pràctiques, permeten una primera introducció a la major part dels temes. | 24 | 0,96 | |
| Tutories: Trobades opcionals amb el/la tutor/a que poden ser virtuals o presencials, individuals o en grup. | 7,5 | 0,3 | |
| Pràctiques daula: permeten introduir un nou tema no tractat a teoria o complementar de manera pràctica algun tema ja introduït. | 20 | 0,8 |
L’assignatura proporciona un entorn d’aprenentatge composat per diversos recursos per a que cada estudiant esculli com assolir les competències objectiu. No hi ha cap recurs indispensable excepte l’estudi.
L’assignatura compta amb dos grans grups de recursos:
1) Recursos que permeten fer una primera introducció de cada tema a l’estudiant (Aula Moodle, classes teòriques, classes pràctiques) i
2) Recursos que permeten que l’estudiant aprofundeixi i faci un estudi detingut de cada tema (bibliografia general de l’assignatura, document de treball de cada tema).
Els primers recursos (introductoris) abracen aproximadament 1/3 de les hores que es signen si s’aprova l’assignatura (24h de classes teòriques + 20 hores de classes pràctiques = 44h de sessions presencials).
Els recursos d’aprofundiment descansen fonamentalment en el treball autònom de l’estudiant (estudi) i suposen 2/3 de l’assignatura (95.5h de treball autònom + 7.5h de tutories).
Per regla general, les evidències 1 i 3 (exàmens) inclouen un 50%-60% de preguntes relatives als recursos introductoris i un 40%-50% de preguntes relatives als recursos d’aprofundiment.
El document de treball de cada tema
L’assignatura compta amb un document que guia el treball autònom de cada tema especificant què cal saber per abraçar a fons el tema, les fonts per treballar aquest temari i una proposta guiada de preguntes a respondre, casos pràctics i exercicis d’anàlisi crítica o reflexió guiada.
La raó dels 2/3 i aprenentatge continuat
Cal recordar que si bé les sessions presencials abracen 44h del total de l’assignatura (24h de teoria i 20h de pràctiques = 1/3 de l’assignatura) l’aprenentatge autònom n’abraça 95.5h (2/3).
L’assignatura està dissenyada per a un treball continuat. Consta de 18 temes que s’introdueixen en una classe teòrica, pràctica o ambdues, distribuïdes al llarg de 20 setmanes (de setembre a gener).
Es preveu que l’estudiant pugui dedicar una bona part d’aquestes 95.5h de treball autònom al llarg de les 20 setmanes de curs, evitant acumular volums de matèria difícils d’abraçar de forma intensiva.
Repartint les 95.5h de treball autònom entre les 20 setmanes des de l’inici del curs fins a l’evidència 3 s’obtenen 4.75h per setmana, de les quals es recomanable dedicar a l’estudi eficient de PCV entre 1h i 3h.
La gestió eficaç del temps i l’ús de tècniques d’estudi per a educació superior són eines útils per a optimitzar el treball continuat.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Ev1. Examen 1 (Primera part) | 4 punts | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Ev2. Creació i dinamització d’un exercici pràctic de diagnòstic clínic a l’aula | 1 punt | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 16, 18 |
| Ev3. Examen 2 (Segona part) | 5 punts | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Per a qualsevol dubte podeu consultar l'enllaç a les Pautes d'avaluació de les titulacions de la Facultat de Psicologia 2026-27 (aprovades en Junta Permanent el 18 de maig de 2026): https://www.uab.cat/doc/DOC_PautesAvaluacio_2026
L'avaluació continuada de l'assignatura consta de 3 evidències d'aprenentatge:
Ev1 (Examen 1): Examen tipus test amb 30-45 preguntes d’opció múltiple que abraçaran aproximadament la primera meitat del temari. És una evidència Individual, Escrita, Presencial, i corresponent al Primer període avaluatiu (vegeu calendari avaluacions). Té un pes del 40% a la mitjana ponderada de l’assignatura.
Retorn: A classe de Teoria (comentari de l'examen; setmana 10) + sessió de tutoria (revisió d'examen, setmana 11-12).
Ev2 (Cas): Disseny d'un exercici de diagnòstic per dinamitzar a l'aula. És una evidència col·lectiva (feta en grup). Primer cal lliurar via Moodle l'exercici per escrit. A continuació, el que s'avalua és la dinamització de l'exercici a l'aula. Té un Pes del 10% a la mitjana ponderada.
Retorn: Comentari in situ sobre la dinamització a l'aula (setmanes de la 10 a la 15) + Rúbrica via Moodle (setmanes de la 11 a la 18).
Ev3 (Examen 2): Examen tipus test amb 30-45 preguntes d’opció múltiple que abraçaran aproximadament la segona meitat del temari. És una evidència Individual, Escrita, Presencial, i es correspon amb el Segon període avaluatiu (vegeu calendari avaluacions). Té un Pes del 50% a la mitjana ponderada.
Retorn: Sessió de tutoria (revisió d'examen, setmana 20).
NOTA: El lliurament de la traducció al castellà de les proves d’avaluació presencials es realitzarà si es compleixen els requeriments establerts en l’article 263 i es realitza la seva sol·licitud telemàticament (e-formulari)
Condició de 'presentat' o 'avaluable'
Un/a estudiant que hagi lliurat evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior al 40% de la qualificació total constarà com a avaluable.
Assignatura superada
Es superarà l’assignatura quan la qualificació mitjana ponderada de totes les evidències obligatòries (Ev1, Ev2, Ev3) sigui igual o superior a 5.0 i, a més, s’hagi obtingut una qualificació igual o superior a 4.0 en cadascuna de les proves avaluatives presencials amb una contribució igual o superior al 20% de la nota final, és a dir, Ev1 i Ev3.
En cas de no assolir aquests requisits, la nota màxima a consignar en l’expedient acadèmic serà de 4.5 punts.
Nota final
La nota final de l’assignatura es calcularà mitjançant la mitjana ponderada següent:
Nota final = (Ev1 × 0.40) + (Ev2 × 0.10) + (Ev3 × 0.50)
Les notes de l’avaluació continuada de l’assignatura, abans de la recuperació, s’expressaran amb un únic decimal. Es realitzarà l’arrodoniment al següent nombre enter en el cas que aquest arrodoniment permeti un canvi qualitatiu de la nota quan tan sols estigui a una dècima. Exemples: aprovat: 4.85 → 4.9 = 5.0; notable: 6.85 → 6.9 = 7.0; excel·lent: 8.85 → 8.9 = 9.0.
Recuperació
La recuperació és final i es realitzarà durant el període de recuperacions establert per la Facultat.
Podrà optar a la recuperació l’estudiant que compleixi les condicions següents:
- No haver superat l’assignatura en l’avaluació continuada, ja sigui perquè la mitjana ponderada és inferior a 5.0 o perquè no s’ha assolit una qualificació mínima de 4.0 en alguna de les proves avaluatives presencials amb un pes igual o superior al 20% de la nota final, és a dir, Ev1 i/o Ev3.
- Haver obtingut una qualificació d’avaluació continuada igual o superior a 3.5.
- Haver estat avaluat/da en activitats per valor mínim de 2/3 parts de la qualificació total; en aquesta assignatura, això implica haver realitzat almenys les dues proves presencials Ev1 i Ev3.
La prova de recuperació consistirà en una prova escrita tipus test. L’estudiant haurà de recuperar la part o parts corresponents a les proves presencials no superades: Ev1, Ev3 o ambdues. En cas que la mitjana ponderada sigui inferior a 5.0 però les qualificacions d’Ev1 i Ev3 siguin iguals o superiors a 4.0, l’estudiant haurà de recuperar les dues parts examinables de l’assignatura.
L’Ev2 no és recuperable, atès el seu caràcter col·lectiu, aplicat i vinculat a la dinamització presencial a l’aula.
La prova de recuperació pot incloure preguntes sorgides de qualsevol dels recursos docents de l’assignatura, especialment de les lectures, l’estudi i les activitats d’aprenentatge consignades al treball autònom.
Per superar l’assignatura després de la recuperació, caldrà obtenir una qualificació final mínima de 5.0 i una nota igual o superior a 4.0 en cadascuna de les proves presencials recuperades. Si s’opta a recuperació, la nota numèrica màxima possible de l’assignatura serà de 6.5 sobre 10.
Alumnat de segona convocatòria o més
No es preveu que l'alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avaluï mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
Avaluació única
L’avaluació única es realitzarà en la mateixa data i franja horària en què s’hagi programat l’Ev3, corresponent al segon període avaluatiu establert per la Facultat.
La prova d’avaluació única constarà de 3 parts, equivalents a les evidències previstes en l’avaluació continuada:
- Examen de l’Ev3: prova tipus test sobre la segona part del temari de l’assignatura. Aquesta prova es realitzarà conjuntament amb l’alumnat d’avaluació continuada que s’examina de l’Ev3. Tindrà una durada aproximada de 90 minuts i un pes del 50% de la nota final.
- Examen equivalent a l’Ev1: prova tipus test sobre la primera part del temari de l’assignatura. Tindrà una durada aproximada de 90 minuts i un pes del 40% de la nota final.
- Evidència pràctica equivalent a l’Ev2: prova pràctica, oral o escrita, centrada en la construcció, anàlisi o resolució d’un o diversos casos clínics. Aquesta part podrà incloure el disseny d’un o diversos casos que il·lustrin els trastorns indicats en l’enunciat, així com la resposta a preguntes pràctiques similars a les treballades a les sessions pràctiques i a l’Ev2. Aquestes preguntes podran referir-se, entre d’altres, a la identificació d’indicadors d’anormalitat, el diagnòstic, el diagnòstic diferencial i els factors etiològics implicats. Tindrà una durada aproximada de 30 minuts i un pes del 10% de la nota final.
Durada de l'avaluació única: aproximadament 3 hores i 30 minuts.
La nota final de l’avaluació única es calcularà d’acord amb la ponderació següent:
Nota final = (part equivalent a l’Ev1 × 0.40) + (part equivalent a l’Ev2 × 0.10) + (l’Ev3 × 0.50)
Per superar l’assignatura mitjançant l’avaluació única, caldrà obtenir una qualificació mitjana ponderada igual o superior a 5.0 i una qualificació igual o superior a 4.0 en cadascuna de les proves avaluatives presencials amb una contribució igual o superior al 20% de la nota final, és a dir, en les parts equivalents a l’Ev1 i a l’Ev3. En cas de no assolir aquests requisits, la nota màxima a consignar en l’expedient acadèmic serà de 4.5 punts.
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada. Així mateix, s’aplicarà el mateix criteri de “no avaluable” i el mateix procediment de revisió de la qualificació final que en l’avaluació continuada.
NOTA: L’avaluació única es sol·licita telemàticament (e-formulari) en el període específic (més informació al web de la facultat)
Ús restringit de la IA
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA FONAMENTAL
American Psychiatric Association. (2022). Diagnostic and statistical manual of mental disorders (5th ed., text rev.). https://doi.org/10.1176/appi.books.9780890425787
Versió online biblioteca d’humanitats: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/cugbhl/alma991010837335606709
Ezpeleta, L.y Toro, J. (2014). Psicopatología del desarrollo. Madrid: Pirámide.
Obiols, J. (Ed.) (2008). Manual de psicopatología general. Madrid: Biblioteca nueva.
Vallejo, J. (2015). Introducción a la Psicopatología y la psiquiatría 8a Edición. Madrid: Elsevier.
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
A nivell ampli, alguns recursos interessants són els següents:
Asociación Americana de Discapacidades Intelectuales y del Desarrollo (2011). Discapacidad intelectual. Definición, clasificación y sistemas de apoyo. Madrid: Alianza. [American Association of Mental Retardation. (2006). El retard mental. Definició, classificació i sistemes de suport. Vic: Eumo].
Barlow, D. H., & Durand, V. M. (2003). Psicopatología(3ª ed.). Madrid: Thomson.
Belloch, A., Sandin, B., y Ramos, F. (1994). Manual de psicopatología. Vol I. Madrid: McGraw Hill. Interamericana.
Caballo, V. (Coord.). (2004). Manual de Trastornos de la Personalidad: Descripción, Evaluación, y Tratamiento. Madrid: Síntesis (Ebook online).
Durand, V.M. y Barlow, D. H. (2007). Psicopatologia: Un enfoque integral de la psicologia anormal. Thomson Paraninfo .
Ezpeleta, L. (Ed.). (2005). Factores de riesgo en psicopatología del desarrollo. Barcelona: Masson.
Kaplan, H. y Sadock, B. (2008). Manual bolsillo psiquiatria clinica.Lippincott Williams & Wilkins. Wolters Kluwer Health.
Es proporcionarà bibliografia específica per a cada tema.
Programari
No es requereix programari especial per a aquesta assignatura excepte el necessari per accedir a l'aula virtual Moodle i a la bibliografia digital.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 3 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 4 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 5 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 11 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 12 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 21 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 22 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 31 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 32 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 41 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 42 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 51 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 52 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |