Guia en format PDF

Psicologia Social Aplicada

Codi: 102563
Crèdits: 6

2026/2027

Titulació	Tipus	Curs
Psicologia	OP	4

Professor/a de contacte

Nom :: Luz María Martinez Martinez
Correu electrònic :: luzmaria.martinez@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

És una assignatura de quart curs, que pressuposa la prèvia adquisició de coneixements i perspectives aportats pel conjunt dels cursos anteriors, especialment per assignatures com Dimensió social de la persona, Influència social i grups i Psicologia social del món contemporani.

Objectius

La psicologia social com a disciplina i com a professió és una història de recerques i d’intervencions sobre problemes socials, qualitat de vida i benestar psicosocial aplicades als més diversos àmbits. El desenvolupament de la Psicologia Social Aplicada (PSA), com el de les ciències humanes i socials en general, deriva d'un complex procés d'articulació teòrico-pràctica: d'una banda, la voluntat de comprendre i explicar teòricament les més diverses realitats socialment problemàtiques i els desafiants que emergeixen en el context de la modernització, com les relacions laborals en les successives fases del capitalisme, els fenòmens de masses que irrompen en l'escenari de la urbanització, els moviments socials associats a les permanentment renovades formes de participació, problemes d'integració, marginació i exclusió en la vida social, de democràcia i de totalitarisme, de desigualtat i de discriminació, de llibertat i de control, d'emancipació, dominació i submissió, de pobresa, atur i subocupació, de drogodependència i de delinqüència, de desenvolupaments i assoliments, d'epidèmies i fracassos, de velles i noves necessitats i utopies socials. I de l'altra banda, la urgència de donar resposta pràctica efectiva, avaluable i actualitzada als problemes socials presents, previsibles i prevenibles. Fins a mitjans del segle XX, els problemes socials i el malestar psicosocial van constituir el nucli dur de les preocupacions teòriques de la disciplina i de les orientacions pràctiques de la professió. En l'últim mig segle, aquesta perspectiva s'ha ampliat a la consideració de la dimensió positiva del progrés social, incloent el de la qualitat de vida com un camp que inclou, no només la vessant problemàtica de les mancances i dèficits socials, sinó també la cara positiva del benestar psicosocial i dels èxits socials i psicosocials que cal promoure, potenciar i optimitzar.

L'objectiu general de l'assignatura és el de facilitar una orientació general i interdisciplinària als enfocaments metateòrics i als desenvolupaments teòrics, metodològics, temàtics i pràctics de la PSA. La qual cosa requereix, al seu torn, una capacitació per a les següents operacions específiques: (a) utilitzar un vocabulari teòric i tècnic bàsic de la PSA, (b) desenvolupar una obertura intel.lectual a qüestions psicosocials urgents i rellevants, una motivació per a la investigació i intervenció en PSA i un coneixement precís de les implicacions ètiques i deontològiques d'aquestes pràctiques, (c) construir un marc de referència teòric sobre fenòmens i processos característics dels principals àmbits d'aplicació de la PSA (des de la salut, el treball i la educació, fins la política o l'ambient), (d) comprendre el caràcter sociohistòric de la construcció de les necessitats i dels problemes socials, (e) identificar dimensions i indicadors bàsics dels constructes qualitat de vida i benestar psicosocial, (f) conèixer eines metodològiques i tècniques de la PSA així com processos concrets d'intervenció (g) elaborar (de forma individual i grupal) síntesis informatives sobre tòpics específics de la PSA.

Resultats d'aprenentatge

Discutir les implicacions dels diferents mètodes d'avaluació i diagnòstic per a la intervenció psicosocial.
Distingir els mètodes d'avaluació i diagnòstic en el camp de la intervenció psicosocial.
Reconèixer la diversitat en els contextos d'intervenció i avaluació.
Distingir mètodes i instruments d'avaluació en el camp de la intervenció psicosocial.
Comparar, en termes pràctics, els usos dels mètodes i els instruments de la intervenció social.
Identificar indicadors i instruments per avaluar programes i intervencions.
Dissenyar instruments d'avaluació.
Utilitzar instruments d'avaluació de programes.
Utilitzar les eines adequades per a comunicar-se.
Treballar en equip.
Reconèixer les limitacions pròpies i de la disciplina, en els diferents àmbits de la pràctica professional.
Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
Comunicar de manera inclusiva, evitant un ús sexista o discriminatori del llenguatge.
Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
Ponderar els riscos i les oportunitats de les propostes de millora tant pròpies com alienes.
Proposar noves maneres de mesurar la viabilitat, l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.

Continguts

1. Fonaments de la Psicologia Social Aplicada

Contextos, desenvolupaments i formes d'aplicació de la PS
Planificació i avaluació de les aplicacions de la PS
Ètica, deontologia i pragmàtica de les aplicacions de la PS

2.- Conceptes bàsics en l'àmbit de la PSA

Qualitat de Vida. Concepte, genealogia, dimensions i indicadors
Benestar psicosocial. Factors, models i avaluació
Necessitats i problemes psicosocials. La seva estructura i construcció social
Altres camps específics: pobresa, exclusió social, processos de discriminació (sistema sexe-gènere, racisme, etc.)

3. Caixa d'eines teòriques i metodològiques de la PSA

Principis de planificació de recerca i intervenció psicosocial en PSA
Perspectives d'intervenció psicosocial
Eines per a planificar processos d'intervenció psicosocial

4.- Àmbits de la Psicologia Social Aplicada

Educatiu
De les organitzacions i del treball
Salut
Política
Ambiental

Activitats formatives i Metodologia

Títol	Hores	ECTS
A3. Elaboració treball individual	33	1,32
S1. Supervisió grupal	10	0,4
A2. Elaboració treball grupal	40	1,6
A1. Revisió (individual) de literatura i documentació	25	1
S2. Tutoria individual	4	0,16
D2. Sessions grups aula	12	0,48
D1. Classes magistrals	24	0,96

Les activitats dirigides de l’assignatura s’imparteixen en grups grans (12 sessions) i petits (6 sessions), sempre en sessions de 2 hores. El seu desenvolupament combina els següents recursos didàctics:

Les 12 sessions amb grups grans tindran, o bé un format de classe magistral amb espai de debat, o bé d'exposició de grups d'estudiants
A les 6 sessions amb grups petits es faran exercicis pràctiques per debatre sobre aspectes teòrics i metodològics de diferents aplicacions de la Psicologia Social.

Les activitats supervisades, a nivell grupal i individual, tractaran concretament sobre qüestions associades al disseny i a la realització dels treballs grupals i individuals.

Les activitats autònomes consistiran en revisions individual de material bibliogràfic i documental, que donarà lloc a la realització d’esquemes, mapes conceptuals i resums, que seran utilitzats posteriorment en els treballs individual i grupal.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol	Pes	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
Av2. Prova escrita individual (segon període avaluatiu)	35	2	0,08	3, 4, 5, 6, 8, 9, 13, 14, 17
Av1. Treball de grup. Exposició (entre les setmanes 10 i 15)	25	0	0	1, 2, 3, 5, 7, 10, 12, 18, 19, 20, 21
Av3b. Treball de grup. Anàlisi intervenció (setmana 15)	20	0	0	2, 5, 6, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 18, 19, 21, 23
Av3a. Treball de grup. Anàlisi Campanya de sensibilització (setmanes 7/10)	20	0	0	3, 4, 5, 11, 12, 18, 19, 21, 22, 23

Les competències d'aquesta assignatura seran avaluades mitjançant les següents proves d'avaluació:

Av1. Treball de grup (25% nota): Exposició oral en grup d'un dels àmbits de treball de la Psicologia Social Aplicada. Retorn a classe, a partir de les respostes de l’estudiantat a preguntes de la professora i els i les companyes (setmanes 10-15).
Av2. Prova escrita individual (35% nota). Prova en forma d’exercici escrit consistent en una sèrie de 3 ó 4 preguntes obertes sobre la matèria general del curs. No serà un test únicament memorístic, sinó de comprensió teòrica, d’imaginació pràctica i de rigor metodològic. Retorn en tutoria a demanar (setmana 21 - 22).
Av3a Treball de grup (20% nota): Anàlisi d'una campanya de sensibilització (oral i escrita). Retorn a classe, a partir de les respostes de l’estudiantat a preguntes (setmanes 7/10).
Av3b Treball de grup (20% nota): Anàlisi de projectes d'intervenció (oral i escrita). Retorn a classe, a partir de les respostes de l’estudiantat a preguntes al pòster (setmana 15).

Criteris d'avaluació: Els criteris d'avaluació respondran als objectius que l'activitat o prova proposada vulguin complir, la competència o competències que es vol aconseguir i el grau de rellevància (percentatge de la nota final) que tingui el treball demanat. Es valorarà sempre la solidesa argumentativa i la claredat expositiva.

Per optar a la qualificació de l'Av1, cada grup haurà de lliurar com a mínim 1 pregunta sobre el treball exposat pels companys/es que els i les integrant/es del grup expositor respondran.

Avaluació única: L'avaluació única es realitzarà en el mateix dia i lloc que la prova del segon període avaluatiu de l’assignatura. S’avaluaran tots els continguts de l’assignatura. Es realitzarà una prova escrita de 2 hores amb 2 parts: continguts dels temes teòrics (Av2) i l’anàlisi d’una Campanya de sensibilització (Av3a). Posteriorment, es realitzarà una prova oral grupal/individual (a determinar) de30 minuts (Av1) i es lliurarà un pòster grupal/individual (a determinar) d'anàlisis de tres entitats d'intervenció social (Av3b).

L’AVALUACIÓ UNICA ES SOL·LICITA TELEMÀTICAMENT (E-FORMULARI) EN EL PERÍODE ESPECIFIC (més informació al web de la Facultat).

TAULA D'ACTIVITATS D'AVALUACIÓ ÚNICA:

Nom i descripció de l’evidència	Pes	Durada en hores (de l’acte presencial)	Data realització/entrega
Av1 (treball de grup/individual -a determinar-, exposició oral)	25%	Av1, 30 minuts	Segon període avaluatiu
Av2 (prova escrita individual, part de l’examen de continguts dels temes teòrics)	35%	Av2, part de l’examen de 2 hores	Segon període avaluatiu
Av3a (prova escrita individual, part de l’examen d’anàlisi d’una Campanya de sensibilització -pràctiques-)	20%	Av3a,part de l’examen de 2 hores	Segon període avaluatiu
Av3b (treball de grupal/individual -a determinar-, poster d’anàlisi intervenció - pràctiques-)	20%	Av3b, lliurament d’activitat	Segon període avaluatiu

La nota final de l’assignatura s’obtindrà tal com s’ha descrit per l’avaluació continuada.

Traducció d’exàmens:

EL LLIURAMENT DE LA TRADUCCIÓ DE LES PROVES D’AVALUACIÓ PRESENCIALS ES REALITZARÀ SI ES COMPLEIXEN ELS REQUERIMENTS ESTABLERTS EN L’ARTICLE 263 I ES REALITZA LA SEVA SOL·LICITUD LA SETMANA 4 TELEMÀTICAMENT (E-FORMULARI) (més informació al web de la Facultat).

Regles del sistema d'avaluació

Assignatura superada: Es considerarà superada l'assignatura si l'estudiant obté una nota mitjana superior a 5 en el conjunt de les proves d'avaluació, tenint en compte que la definició d’assignatura superada en l’avaluació continuada, en una escala 0-10, obligatòriament ha de contemplar haver obtingut una qualificació mínima de 5.0 punts i una nota igual o superior a 4.0 punts en cadascuna de les proves avaluatives presencials que tinguin una contribució igual o superior al 20 % de la nota d'aquesta avaluació continuada. En cas de no assolir aquests requisits, la nota màxima a consignar en l'expedient acadèmic serà de 4.5 punts.

Avaluable: Es considerarà avaluable l'estudiant que hagi presentat evidències d'aprenentatge amb un pes igual o superior 40% del total de l'assignatura.

No avaluable: Es considerarà No avaluable el fet que encara que l'estudiant hagi presentat vàries proves, el pes total en relació amb el conjunt de l'assignatura sigui inferior al 40%.

Recuperació: Pot optar l'alumnat que al llarg de l'avaluació continuada hagi realitzat evidències amb un pes igual o superior a 2/3 de la qualificació total i hagi obtingut una nota mitjana inferior a 5 punts. L'estudiant podrà tornar a presentar, o bé la prova escrita individual o bé la presentació oral, que podrà lliurar-se individualment o en grup. També podrà tornar a presentar el treball d'anàlisi de la campanya de sensibilització i el d'anàlisi de projectes d'intervenció (de manera individual o en grup). Per a l'avaluació única s'aplicarà el mateix sistema de recuperació que el de l'avaluació continuada.

Procediment revisió de proves: La revisió i posterior avaluació numèrica de les activitats i proves proposades i demanades a classe seran fetes pel professorat responsable de l’assignatura.

Tractament de casos individuals: En cas de que l’alumne/a tingui alguna discrepància entre l’avaluació rebuda i les seves expectatives; la professora responsable haurà de parlar, revisar i raonar sobre la fonamentació de l’avaluació obtinguda. En casos que tinguin a veure amb raons de pes que justifiquen l’absència, retard o no lliurament d’uns dels treballs proposats amb caràcter valoratiu o alguna anomalia presentada durant la realització de les proves, el professorat responsable seguirà el criteri establert per la normativa vigent referida a aquests casos.

No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.

Pautes Avaluació Facultat de Psicologia: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.htm

Bibliografia

Bibliografia bàsica

Alvaro, J. L.; Garrido, A. & Torregrosa, J. R. (Eds.) (1996). Psicología Social Aplicada. Madrid: McGraw-Hill.

Arias Orduña, Ana Victoria; Morales Domínguez, José Francisco; Nouvilas Pellejà, Encarnación; Martínez Rubio, José Luis (2019) Psicología Social Aplicada. Madrid: Editorial Médica Panamericana.

Blanco, A. y Rodríguez Marín, J. (Coords.) (2007). Intervención psicosocial. Madrid: Pearson – Prentice Hall.

Expósito, F. & Moya, M. (Coords.) (2005). Aplicando la Psicología Social. Madrid: Piràmide.

Mark, M. M., Donaldson, S. I. & Campbell, B. (Eds.). (2011). Social Psychology and Evaluation. Hove: Guilford Press.

Montenegro, M. (Coord.) (2011). Intervenció Social. Controvèrsies teòriques i metodològiques. Barcelona: ediuoc

Morales, J.F., Blanco, A., Huici, C. & Fernández, J.M. (Eds) (1985). Psicología Social Aplicada. Bilbao: DDB.

Nouvilas Pallejà, E.; Laguía González, A.; Pérez Garín, D. A.(coords). (2026). Manual de Psicología Social Aplicada. Madrid: Ed. Sanz y Torres.

Sánchez, A. (2002). Psicología Social Aplicada. Madrid: Prentice Hall.

Altres referències comptementàries i específiques

Avaluació

Alonso, E.; Pozo, C. & Martos, M. J. (2008). Intervención psicosocial y evaluación de programas en el ámbito de la salud. Alcalá La Real: Formación Alcalá.

Alvira, F. (1991). Metodología de la evaluación de programas. Madrid: CIS.

Gómez, M (2000). Els serveis socials y la seva avaluació. Barcelona: EUB.

Guba, E. G. & Lincoln, Y. S. (1989). Fourth Generation Evaluation. Newbury Park, CA: Sage.

Pozo, C.; Alonso, E. & Hernández Plaza, S. (2004). Teoría, modelos y métodos en evaluación de programas. Granada: Grupo Editorial Universitario.

Stufflebeam, D. I. (2001). Evaluation models. San Francisco: Jossey-Bass.

Stufflebeam, D. I. & Shinkfield, A.J. (1987). Evaluación sistemática. Barcelona: Paidós.

Vedung, E. (1997). Evaluación de políticas públicas y programas. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos sociales.

Ètica i Deontologia

Alcalde, M. J. & del Río, C. (2001). Metacódigo de ética de la Federación Europea de Asociaciones de Psicólogos (EFPA). Traducción y adaptación al castellano. Infocop, 80, 36-39. (Orig. Inglés de 1995: htpp// www.efpa.be).

American Psychological Association (APA). (2002). Ethical principles of psychologists and code of conduct. http://www.apa.org/ethics.

American Psychological Association (APA). (2009). Report of the Ethics Committee, 2008. American Psychologist, 64/5, 464-473

Bersoff, D.M. (2003). Ethical Conflicts in Psychology. (3ª ed.) Washington, DC: APA

Canadian Psychological Association (2000). Canadian Code of Ethics for Psychologists. http://www.cpa.ca/

Colegio Oficial de Psicólogos (COP). (2009 a). Proyecto del Código Deontológico de la profesión de Psicología. Madrid: COP.

Colegio Oficial de Psicólogos (COP). (2009 b). Papeles del Psicólogo, 2009. Vol. 30(3) Monográfico sobre Ética profesional y deontología. http://www.copmadrid.org

Del Río, C. (2005). Guía de ética profesional en Psicología Clínica. Madrid: Pirámide.

Del Río, C. (2009).La docencia dela Ética profesional en los estudios de Psicología en España.Papeles del Psicólogo, 2009. Vol. 30(3), pp. 210-219.

European Federation of Psychologists Associations (EFPA). (2005). Metha Code of Ethics. htpp//www.efpa.be

Quayle (2009). Teaching ethics to future psychologists: Challenges and the model of an experience of a college psychology professor in a developing country. Counseling Psychology Quarterly, 22/1, 97-104

Problemes socials, qualitat de vida, benestar psicosocial

Abdallah, S., Thompson, S., Michaelson, J., Marks, N., Steuer, N. et al. (2009). The Happy Planet Index 2.0. London: New Economics Foundation.

Andrews, F.M. y McKennell, A.C. (1980). Measures of self reported well-being: Their affective, cognitive and other components. Social Indicators Research, 8, 127-155.

Andrews, F.M. y Withey, S.B. (1976). Social Indicators of Well-Being: Americans Perceptions of Life Quality.New York: Plenum Press.

Constanza, R. et al (2008). An Integrative Approach to Quality of Life Measurement, Research, and Policy. S.A.P.I.EN.S [Online], 1.1 |: http://sapiens.revues.org/169

Díaz, D., Rodríguez-Carvajal, R., Blanco, A., Moreno-Jiménez, B., Gallardo, I, Valle, C. & van Dierendonck, D. (2006) Adaptación española de las escalas de bienestar psicológico de Ryff. Psicothema. 18, 572-577.

Diener, E.(1994). Assessing Subjective Well-Being: Progress and Opportunities. Social Indicators Research, 31, 103-157.

Diener, E. (2000). Subjective well-being: The science of happiness and a proposal for a national index. American Psychologist, 55, 34-43.

Diener, E.D., Emmons, R.A., Larsen, R.J. y Griffin, G. (1985). The Satisfaction With Life Scale.Journal of Personality Assessment, 49, 71-75.

Diener, E., Oishi, S. y Lucas, R. E. (2003). Personality, culture, and subjective well-being: Emotional and cognitive evaluations of life. Annual Review of Psychology, 54, 403-425.

Diener, E. y Suh, E. (2001). Culture and Subjective Well- Being. Cambridge, Ma: MIT Press.

Drobnič, S., Beham, B. & Präg, P. (2010). Good Job, Good Life? Working Conditions and Quality of Life in Europe. Social Indicators Research. 99 (2), 205-225.

Eid, M. & Larsen, R. J..(2008). The science of subjective wellbeing. Hove: Guilford Press.

Gale, A. & Chapman, A.J. (eds). (1984). Psychology and social problems. An introduction to applied psychology. New York: Wiley.

Layard R. (2005). Happiness: lessons from a new science. New York: Penguin.

Mikherjee, R.M. (1989). The quality of life. Valuation in social research. Beverly Hills, CA: Sage.

Ryff, C., & Keyes, C. (1995). The structure of psychological well-being revisited. Journal of Personality and Social Psychology, 69, 719-727.

Rubington, E. & Weinberg, M.S. (Eds.). (1995). The study of social problems. Five perspectives (5ª ed.). New York: Oxford University Press.

Seligman, M. E. P. (2002). Authentic Happiness: Using the New Positive Psychology to Realize Your Potential for Lasting Fulfillment. New York: Free Press.

Smigel, E. (ed). (1971). Handbook of the studyof social problems. Chicago. Rand McNally.

Strack, F., Argile, M. y Schwartz, N. (Eds.). (1991). Subjective Well-Being. Oxford: Pergamon.

Veenhoven, R. (1984). Conditions of Happiness. Dordrecht: Reidel.

Veenhoven, R. (1994). El estudio de la satisfacción con la vida. Intervención Psicosocial, 3, 87-116.

Veenhoven,R. (1995). Developments in Satisfaction Research. Social Indicators Research, 37, 1-46.

Veenhoven R (1996). Happy life expectancy: a comprehensive measure of quality-of-life in nations. Social Indicators Research 39, 1-58.

Walker, S. R. & Rosser, R.M. (Eds) . (1988). Quality of Life:assessment and applications. Lancaster: MTP.

Warr, P. (2007). Work, Happiness and Unhappiness. Mahwah, NJ: LEA.

WHO (1984). Underlying processes of becoming socially vulnerable. Copenhagen. World Health Organization. Regional Office for Europe.

Fonts especialitzades

Basic and Applied Social Psychology

Community, work and family

European Review of Applied Psychology

Intervención Psicosocial

International Journal of Psychology

Journal of Applied Social Psychology

Journal of Community & Applied Social Psychology

Journal of Conflict Resolution

Journal of Progressive Human Services

Journal of Social Issues

Journal of Social Policy

Journal of Social Service Research

Journal of Prevention and Intervention in the Community

Revista de Psicología Social Aplicada

Revista de Psicología del Trabajo y las Organizaciones. Journalof Work and Organizational Psychology

Psychology & Developing Societies

Social PsychologyQuarterly

The Journal of Social Psychology

Programari

Aquesta assignatura fomenta l'ús de programari lliure per raons ètiques i polítiques. Recomanem a l'alumnat que utilitzi sistemes operatius lliures (per exemple, distribucions de Linux) i que elabori els seus treballs en programari lliure.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència	Grup	Idioma	Semestre	Torn
(TE) Teoria	1	Espanyol	primer quadrimestre	matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula	11	Espanyol	primer quadrimestre	matí-mixt