Estructura i Reactivitat dels Composts Orgànics
Codi: 102528Crèdits: 12
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Química | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Felix Busque Sanchez
- Correu electrònic :
- felix.busque@uab.cat
Equip docent
- Adelina Vallribera Masso
- Albert Granados Toda
- Antonio Franconetti Garcia
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Cal tenir aprovades les assignatures de primer curs del Grau de Química:
1) Fonaments de Química I
2) Experimentació i Recursos Informàtics
Objectius
El programa que es proposa pretén donar una visió general dels compostos orgànics tant des del punt de vista estructural com de la seva reactivitat.
En línies generals, l’assignatura s’organitza atenent a la reactivitat comuna i diferencial dels diversos grups funcionals. També es treballaran els aspectes estereoquímics de les molècules orgàniques.
Els objectius concrets són:
- Estudi de l’anàlisi conformacional i estereoquímica de les molècules orgàniques.
- Estudi de l’estructura i reactivitat dels principals grups funcionals.
- Estudi de metodologies sintètiques per a la formació d’enllaços carboni-carboni i d’interconversió de grups funcionals.
- Introducció als mecanismes de les reaccions orgàniques.
- Aprenentatge de tècniques i procediments experimentals bàsics d’un laboratori de Química Orgànica.
Resultats d'aprenentatge
- CM20 (Dur a terme un procediment sintètic per a la preparació, purificació i caracterització de compostos orgànics.) Dur a terme un procediment sintètic per a la preparació, purificació i caracterització de compostos orgànics.
- CM21 (Treballar en equip de manera col·laborativa en el laboratori de química orgànica, fent servir tècniques i instruments per a l’anàlisi química i la determinació estructural de compostos.) Treballar en equip de manera col·laborativa en el laboratori de química orgànica, fent servir tècniques i instruments per a l’anàlisi química i la determinació estructural de compostos.
- CM22 (Manipular els productes i residus químics d’un laboratori de química orgànica tenint en compte l’impacte en la seguretat i el medi ambient.) Manipular els productes i residus químics d’un laboratori de química orgànica tenint en compte l’impacte en la seguretat i el medi ambient.
- KM21 (Descriure els conceptes, principis i teories que descriuen els compostos orgànics.) Descriure els conceptes, principis i teories que descriuen els compostos orgànics.
- KM22 (Identificar els grups funcionals dels compostos orgànics, les seves reaccions més importants i la relació d’isomeria entre les seves estructures.) Identificar els grups funcionals dels compostos orgànics, les seves reaccions més importants i la relació d’isomeria entre les seves estructures.
- KM23 (Descriure els principals mètodes de preparació i caracterització de compostos orgànics.) Descriure els principals mètodes de preparació i caracterització de compostos orgànics.
- SM22 (Relacionar les propietats i aplicacions dels principals compostos orgànics amb la seva estructura i composició.) Relacionar les propietats i aplicacions dels principals compostos orgànics amb la seva estructura i composició.
- SM23 (Proposar vies sintètiques senzilles per a l’obtenció de compostos orgànics i aplicar les principals tècniques que s’empren en la identificació i caracterització d’aquests.) Proposar vies sintètiques senzilles per a l’obtenció de compostos orgànics i aplicar les principals tècniques que s’empren en la identificació i caracterització d’aquests.
- SM24 (Manipular de manera adequada i segura instruments i materials propis d’un laboratori de química orgànica.) Manipular de manera adequada i segura instruments i materials propis d’un laboratori de química orgànica.
Continguts
1. Introducció. Conceptes bàsics en Química Orgànica
Orbitals atòmics, orbitals híbrids, orbitals moleculars i enllaç químic en molècules orgàniques. Geometria en molècules orgàniques.
Estructures de Lewis i formes ressonants.
Grau d'oxidació i estat d’oxidació.
Classificació dels compostos segons el grau d'oxidació. Grups funcionals.
L'acidesa en el context dels compostos orgànics.
Termodinàmica i equilibri, conceptes bàsics en reactivitat orgànica. Entalpia, entropia i energia lliure de Gibbs.
Cinètica i mecanismes de reacció: reacció elemental i etapes d’un mecanisme, coordenada i perfil de reacció, estat de transició, intermedis de reacció, catàlisi. Equacions d’Eyring (entalpia lliure d’activació) i Arrhenius (energia lliure d’activació).
Nomenclatura Orgànica.
2. Anàlisi conformacional i estereoquímica
Introducció als compostos orgànics. Isomeria estructural o constitucional.
Isomeria conformacional: representació mitjançant projeccions de Newman i en perspectiva de cavallet.
Anàlisi conformacional d’alcans.
Cicloalcans: tensió anular.
Anàlisi conformacional del ciclohexà. Equilibri conformacional en ciclohexans substituïts.
Isomeria configuracional cis-trans ciclànica.
Isomeria configuracional Z-E d’alquens.
Quiralitat.
Isomeria configuracional en compostos amb centres estereogènics: representació i nomenclatura R/S. Enantioisomeria i diastereoisomeria.
Activitat òptica: poder rotatori i puresa òptica.
Isòmers configuracionals amb més d’un centre estereogènic: formes meso.
Mescles racèmiques. Resolució de racemats.
3. Reaccions de substitució radicalària
Halogenació d’alcans.
Energies de dissociació d’enllaç, radicals lliures i estabilitat relativa.
Reactivitat vs selectivitat en l’halogenació d’alcans. Postulat de Hammond.
Substitució radicalària d’hidrògens al·lílics, benzílics i arílics.
4. Substitució nucleòfila sobre carboni saturat
Mecanismes SN1 i SN2 i estereoquímica en reaccions de substitució nucleòfila sobre carboni saturat.
Nucleòfugs. Halurs d’alquil, alcohols i èters. Efecte sobre la reactivitat i activació del nucleòfug.
Nucleòfils: acetilur i cianur; aigua, alcohols i tiols; amoníac, amines i imides. Efecte sobre la reactivitat.
Altres aspectes que influeixen en la reactivitat.
Competència entre mecanismes SN1 i SN2.
5. Reaccions d'eliminació
Reaccions amb mecanisme E1 i E2 per a la formació d’enllaços múltiples carboni-carboni.
Grups sortints, substrats i bases en mecanismes E1 i E2. Deshidratació d’alcohols.
Regioselectivitat en reaccions amb mecanismes E1 i E2. Regla de Zaitsev i estabilitat d’alquens.
Estereoquímica dels mecanismes E1 i E2.
Competència entre mecanismes SN1, SN2, E1 i E2.
Oxidació d’alcohols.
6. Addició a enllaços múltiples carboni-carboni
Addició electròfila a alquens i alquins: mecanisme general.
Addició d’halurs d’hidrogen a alquens. Intermedis catiònics. Regla de Markovnikov.
Addició d’aigua i alcohols a alquens. Transposicions de carbocations.
Oximercuració-desmercuració i hidroboració.
Addició d’halògens a alquens.
Addició d’hidrogen a alquens.
Polimerització d’alquens.
Reaccions d’addició a alquins.
Diens conjugats, aïllats i acumulats. Estabilitat relativa.
Addició electròfila a diens conjugats: addició 1,2 vs addició 1,4; control cinètic vs control termodinàmic.
7. Addició nucleòfila al grup carbonil
Reactivitat del grup carbonil. Mecanismes d’addició nucleòfila.
Addició de nucleòfils de carboni: cianur, acetilurs i compostos organometàl·lics.
Addició de nucleòfils de nitrogen.
Addició de nucleòfils d'oxigen.
Addició de nucleòfils de sofre.
Addició d'hidrurs: reducció d’aldehids i cetones.
8. Substitució nucleòfila en el grup acil
Reaccions de transferència d’acil d’àcids carboxílics i derivats: mecanisme d’addició-eliminació i efecte del grup sortint i del nucleòfil.
Reaccions d’interconversió: formació i hidròlisi de derivats d’àcid carboxílic.
Reducció d’àcids i derivats.
Reaccions amb compostos organometàl·lics.
Derivats de l’àcid fosfòric.
Polímers de condensació: grups funcionals de 4rt grau d’oxidació.
9. Reactivitat del carboni α en sistemes carbonílics
Acidesa dels protons en posicions alfa-carboníliques. Efecte sobre la reactivitat.
Tautomeria ceto-enòlica.
Alfa-halogenació d’aldehids i cetones. Alfa-halogenació d’àcids carboxílics.
Formació de productes carbonílics alfa,beta-insaturats: condensació aldòlica.
Reacció de Cannizzaro.
Formació de productes beta-dicarbonílics: condensacions de Claisen i de Dieckmann.
Reactivitat de compostos beta-dicarbonílics: síntesi acetoacètica i malònica.
10. Reaccions de substitució en compostos aromàtics
Compostos aromàtics: benzè, policíclics i heterocíclics.
Reacció amb electròfils: mecanisme de substitució electròfila aromàtica (SEAr).
SEAr en el benzè: nitració, sulfonació, halogenació, acilació de Friedel-Crafts i alquilació de Friedel-Crafts.
SEAr en benzens substituïts: efecte sobre la reactivitat i l’orientació.
Sals de diazoni. Reaccions de copulació.
Reacció amb nucleòfils: mecanisme de substitució nucleòfila aromàtica (SNAr), mecanisme de addició-eliminació.
Benzens substituïts a partir de sals de diazoni.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Classes de problemes | 20 | 0,8 | |
| Pràctiques de laboratori | 48 | 1,92 | |
| Seminaris | 4 | 0,16 | |
| Estudi, resolució de problemes, preparació de pràctiques | 158 | 6,32 | |
| Classes de teoria | 58 | 2,32 |
S’utilitzarà el Campus Virtual per lliurar a l'alumnat tot el material que el professorat consideri necessari pel procés d’aprenentatge: programa de l’assignatura, presentacions del temari, problemes per resoldre, vinculació del contingut a desenvolupar amb diversos llibres de text proposats, etc.
Alumnat en modalitat d'avaluació continuada i d'avaluació única:
D’acord amb el objectius de l’assignatura, l’alumnat haurà de fer un seguit d’activitats formatives dirigides per tal d’assolir els coneixements i competències establerts. Aquestes activitats seran:
Classes presencials magistrals: Durant una part d’aquestes sessions presencials el professorat ressaltarà aspectes teòrics seleccionats de la matèria dels diferents temes. Una altra part d’aquestes classes es plantejaran com a seminaris, dedicant temps a resoldre dubtes de l'alumnat, tant de continguts teòrics o de problemes com de qüestions organitzatives del curs.
Classes presencials de resolució de problemes: En aquestes sessions es presentaran i discutiran les solucions del llistat de problemes proposat per part del professorat, a partir del treball autònom desenvolupat de forma individual o en grup. Es farà especial èmfasi en la participació activa de l'alumnat.
Pràctiques de laboratori: Es realitzaran 12 sessions de 4 h de laboratori per tal de garantir l’adquisició de les tècniques bàsiques d’un laboratori de síntesi orgànica. Els continguts d’aquestes sessions aniran vinculats als temes tractats en el període de classes teòriques previ. L’assistència a les 12 sessions és obligatòria. Hi ha programada una sessió de presentació del laboratori que és també d’assistència obligatòria.
Nota: En les classes presencials magistrals també es realitzaran al llarg del curs una sèrie de proves d’avaluació (evidències). De manera habitual, es fomentarà la participació de l'alumnat mitjançant la resolució de casos i preguntes. Aquestes activitats d’avaluació no seran d'obligat compliment per a aquell alumnat en modalitat d'avaluació única.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Seguiment de les pràctiques de laboratori | 15% | 2 | 0,08 | CM20, CM21, CM22, SM22, SM23, SM24 |
| Examens parcials i recuperació | 85% | 10 | 0,4 | KM21, KM22, KM23, SM22, SM23 |
1. AVALUACIÓ
1.1. Alumnat amb modalitat Avaluació Contínua:
La nota global final d'aquesta assignatura es calcula a partir de les notes obtingudes a les següents 3 parts:
1.1.1. Exàmens (85 % de la nota final): Als exàmens s'avaluaran els coneixements continguts en el programa de l'assignatura, amb especial èmfasi en la capacitat de resolució de problemes.
Al llarg del curs, cada examen parcial inclourà preguntes sobre tot el temari impartit fins al moment. Aquests exàmens tindran un pes específic creixent sobre el total de la nota final dels exàmens:
- Examen de Nomenclatura Orgànica; incidència en la nota final del 4%.
- Primer parcial: temes de l’1 al 4; incidència en la nota final del 21%.
- Segon parcial: temes de l’1 al 7; incidència en la nota final del 27%.
- Tercer parcial: temes de l’1 al 10; incidència en la nota final del 33%.
Per aprovar l'assignatura per parcials s'ha de tenir una qualificació mínima de 4 punts sobre 10 en el tercer parcial i de 5 punts sobre 10 de la mitjana ponderada dels 3 exàmens parcials.
1.1.2. Pràctiques de laboratori (15 % de la nota final): Es valorarà l'interès, l'habilitat experimental i els resultats obtinguts durant les sessions de laboratori (40%), així com la nota obtinguda en l'examen de pràctiques (60%). Les sessions de pràctiques són obligatòries. Es podrà faltar com a màxim a dues sessions en cas de malaltia justificada mèdicament. Per fer mitjana per aprovar les pràctiques de laboratori, s'ha de tenir una qualificació mínima de 5 punts sobre 10 tant en la nota de les sessions de laboratori com en la nota de l'examen de pràctiques (convocatòria ordinària). En cas d’obtenir una nota inferior a 5 punts sobre 10 a l’examen, s’haurà d’assistir a una recuperació de l’examen de pràctiques el mateix dia de la recuperació de la part de teoria de l’assignatura. Per poder presentar-se a l’examen de recuperació de pràctiques és imprescindible haver-se presentat a l’examen de pràctiques en convocatòria ordinària. En cas d’haver superat la part corresponent a les sessions de laboratori i no haver superat les pràctiques, es podrà conservar la qualificació de les esmentades sessions de laboratori per al curs següent, però no per a cursos posteriors.
ADVERTIMENT SOBRE SEGURETAT EN EL LABORATORI: La persona que, com a conseqüència d'un comportament negligent, es vegi involucrada en un incident que pugui tenir conseqüències greus de seguretat podrà ser expulsada del laboratori i suspendre l'assignatura.
L'alumnat matriculat per 2ª vegada, que en el curs anterior realitzés les pràctiques de laboratori complint les condicions establertes per aprovar-les, podrà no repetir-les i se li mantindrà la nota del curs anterior.
1.2. Alumnat amb modalitat Avaluació Única:
La nota global final d'aquesta assignatura es calcula a partir de les notes obtingudes a les següents 2 parts:
1.2.1. Examen Final (85 % de la nota final): A l’examen s'avaluaran els coneixements continguts en el programa de l'assignatura, amb especial èmfasi en la capacitat de resolució de problemes. L’examen es programarà pel mateix dia que l’alumnat que opta per la via d’avaluació contínua faci el tercer parcial.
1.2.2. Pràctiques de laboratori (15 % de la nota final): S’apliquen les mateixes condicions que a l’alumnat en modalitat d’avaluació contínua.
2. PER APROVAR L'ASSIGNATURA PER CURS CAL:
2.1. Alumnat amb modalitat Avaluació Contínua:
2.1.1. Condicions
a) Haver obtingut una nota mitjana ponderada dels tres exàmens parcials mínima de 5 punts sobre 10 i una qualificació mínima de 4 sobre 10 en el tercer parcial. L’alumnat que s’hagi presentat a l’examen de recuperació haurà d’haver obtingut una nota d’examen de recuperació mínima de 5 punts sobre 10.
b) Haver assistit a les sessions de pràctiques atenent al que es regula al punt 1.1.2. d’aquesta secció i haver obtingut una nota mínima de 5 punts sobre 10 en cadascuna de les parts que amitjanen pel càlcul de la nota global de pràctiques.
c) Obtenir una mitjana global de tots els aspectes avaluables igual o superior a 5 punts sobre 10.
2.1.2. Recuperació:
Hi haurà un únic examen de recuperació per a tot l'alumnat que no hagi aprovat per parcials. Aquest examen inclourà matèria de tot el curs.
L'alumnat que hagi aprovat per curs i vulgui millorar la nota podrà presentar-se a l'examen de recuperació. En aquest cas, si l’examen l’entrega respost, en tots els casos, la nota que obtingui substituirà a la mitjana ponderada dels parcials. Si no l'entrega, conservarà la nota de la mitjana ponderada prèviament obtinguda.
Per participar a l'examen de recuperació de la part teòrica, l'alumnat ha d'haver-se presentat a un mínim de dos dels tres exàmens parcials de l'assignatura.
Per poder aprovar l’assignatura, l'alumnat que no hagi aprovat per parcials haurà d'obtenir una qualificació mínima de 5 punts sobre 10 en l'examen de recuperació. La nota final de l'assignatura, si s'ha participat en l'examen de recuperació, constarà de tres parts:
81 % Nota de l'examen de recuperació.
4 % Nota examen de Nomenclatura Orgànica.
15 % Nota de Pràctiques de laboratori.
Si no se supera l’examen de recuperació, la màxima nota que es podrà assolir després d’aplicar la fórmula (81% examen /4% examen de Nomenclatura Orgànica / 15% pràctiques) és de 4.8, i per tant, l’assignatura estarà suspesa.
Si s’assisteix a l’examen de recuperació per aprovar l’assignatura i es decideix no entregar l’examen, la qualificació final es calcularà tenint en compte la mitjana ponderada de parcials (si no s’ha assistit a un dels tres parcials, es comptarà com un 0 per a aquell parcial).
També, hi haurà un examen de recuperació de la nota corresponent a l’examen de pràctiques per l’alumnat que no hagi arribat a 5 punts sobre 10 en l’examen de pràctiques. La part de nota corresponent a l'habilitat experimental i els resultats obtinguts durant les sessions de laboratori (40%) no serà recuperable. Per poder presentar-se a aquest examen de recuperació de pràctiques és imprescindible haver-se presentat a l’examen de pràctiques en convocatòria ordinària. Per aprovar l’assignatura és imprescindible haver superat l’examen depràctiques.
2.2. Alumnat amb modalitat Avaluació Única:
2.2.1. Condicions
a) Haver obtingut una nota en l’examen global de l’assignatura de 5 punts sobre 10 o superior.
b) Haver realitzat totes les sessions de pràctiques i obtingut una nota mínima de 5 punts sobre 10 en la seva avaluació global i una nota mínima de 5 punts sobre 10 en les dues parts que amitjanen pel càlcul de la nota global de pràctiques.
c) Obtenir una mitjana global de tots els aspectes avaluables de 5 punts sobre 10.
2.2.2. Recuperació:
Hi haurà un únic examen de recuperació per a l'alumnat que opti per la modalitat d’avaluació única. L’examen serà programat el mateix dia que l’examen de recuperació de l’alumnat que opti per avaluació contínua.
L'alumnat que hagi aprovat per curs amb l’avaluació única i vulgui millorar la nota podrà presentar-se a l'examen de recuperació. En aquest cas, si l’examen l’entrega respost, en tots els casos, la nota que obtingui substituirà la nota obtinguda prèviament a l’examen d’avaluació única. Si no l'entrega, conservarà la nota obtinguda prèviament a l’examen d’avaluació única..
Aquest examen inclourà matèria de tot el curs.
Per poder aprovar l’assignatura, l'alumnat haurà d'obtenir una qualificació mínima de 5 punts sobre 10 en l'examen de recuperació. La nota final de l'assignatura, si s'ha participat en l'examen de recuperació, constarà de dues parts:
85 % nota de l'examen de recuperació.
15 % nota final de pràctiques de laboratori.
Si no se supera l’examen de recuperació, la màxima nota que es podrà assolir després d’aplicar la fórmula (85% examen /15% pràctiques) és de 4.8, i per tant, l’assignatura estarà suspesa.
També hi haurà un examen de recuperació de la nota corresponent a l’examen de pràctiques per l’alumnat que no hagi arribat a 5 punts sobre 10 en l’examen de pràctiques. La part de nota corresponent a l'habilitat experimental i els resultats obtinguts durant les sessions de laboratori (40%) no serà recuperable. Per poder presentar-se a aquest examen de recuperació de pràctiques és imprescindible haver-se presentat a l’examen de pràctiques en convocatòria ordinària. Per aprovar l’assignatura és imprescindible haver superat l’examen de pràctiques.
3. ES CONSIDERARÀ ALUMNAT NO AVALUABLE AQUELL QUE:
a) Si estant matriculat per 1ª vegada i opta per la via d’avaluació contínua: No hagi realitzat cap dels exàmens parcials ni les pràctiques.
b) Si estant matriculat per 2ª vegada o més, tenint les pràctiques aprovades i opta per la via d’avaluació contínua: No hagi realitzat cap dels exàmens parcials ni les pràctiques al curs actual.
c) Si estant matriculat per 1ª vegada i opta per la via d’avaluació única: No hagi realitzat l’examen final ni les pràctiques.
d) Si estant matriculat per 2ª vegada o més, tenint les pràctiques aprovades i opta per la via d’avaluació única: No hagi realitzat l’examen final ni les pràctiques al curs actual.
AVISSOS IMPORTANTS:
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.
Bibliografia
Llibres de text:
Organitzat per reactivitat:
Hornback, J. M. (2005). Organic chemistry (2nd ed.). Thomson.
Organitzat per grups funcionals:
Vollhardt, K. P. C., & Schore, N. E. (2018). Organic chemistry : structure and function (Eight edition). Macmillan Education. (O qualsevol altra edició)
Bruice, P. Y. (2016). Essential organic chemistry (Third, global edition). Pearson. (O qualsevol altra edició). Disponible en format electrònic: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_askewsholts_vlebooks_9781292089058
Nomenclatura en castellà:
Peterson, W. R., & Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. (1987). Formulación y nomenclatura (11a ed). EDUNSA.
Enllaços web:
Diccionari de Terminologia Química: http://goldbook.iupac.org/
Organic Chemistry Portal: www.organic-chemistry.org
Espai virtual de l’assignatura: Campus virtual
Programari
Programari lliure dibuix estructures moleculars, nomenclatura:
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català/Castellà | anual | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Castellà | anual | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 1 | Català/Castellà | anual | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 1 | Català/Castellà | anual | matí-mixt |
| (PLABs) Suport a les pràctiques de laboratori | 1 | Català/Castellà | anual | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català/Castellà | anual | tarda |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català/Castellà | anual | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 2 | Català/Castellà | anual | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 2 | Català/Castellà | anual | tarda |
| (PLABs) Suport a les pràctiques de laboratori | 2 | Català/Castellà | anual | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 3 | Català/Castellà | anual | tarda |
| (PLABs) Suport a les pràctiques de laboratori | 3 | Català/Castellà | anual | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 4 | Català/Castellà | anual | tarda |
| (PLABs) Suport a les pràctiques de laboratori | 4 | Català/Castellà | anual | tarda |