Guia en format PDF
Logo

Sistemes Jurídics Contemporanis

Codi: 102294
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Dret OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Josep Cañabate Perez
Correu electrònic :
josep.canabate@uab.cat

Equip docent

Marc Hernandez Valles
Josep Cañabate Perez

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No és necessari cap requisit previ, tot i que es recomana tenir un nivell d'anglès mínim, ja que es projectearan vídeos en anglès, s'analitzaran textos en aquesta llengüa, i es programaran conferències sobre el Common Law igualment en anglès. La llengüa vehicular, atenenet al perfil internacional dels estudiants, serà l'espanyol. 

La docència de l’assignatura s’impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Objectius

L'assignatura proporciona els coneixements teòrics sobre els principals sistemes jurídics del món, especialment els de l'àmbit anglosaxó. Així mateix, també es tractaran aquells casos de l'anomenat "pluralisme jurídic", en el què diversos ordres jurídics o concepcions del dret conviuen en un mateix espai.

Els objectius de l'assignatura, per tant, són:

1) Obtenir coneixements teòrics dels principals sistemes jurídics del món, amb especial incidència en la comparativa entre el món angloamericà i el continetal (common law versus civil law)
2) Realitzar una comparació entre les mateixos, aplicant la metodologia pròpia del dret comparat (anàlisi d'institucions jurídiques, contextualització en el sistema corresponent i comparació): amb especial referència als drets i llibertats constitucionals més universals (llibertat de pensament, d'expressió..).
3) Comprendre els conceptes jurídics d'altres sistemes jurídics.

4) Analitzar casos de pluralisme jurídic.

5) Analitzar i comparar els drets de les dones i de les minories en diversos sistemes jurídics.

5) Demostrar l'adquisició de coneixements teòrics a través de la reflexió escrita i oral.

Resultats d'aprenentatge

  1. Gestionar informació de manera eficient: poder assimilar un volum de dades considerable en un tems limitat.
  2. Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
  3. Utilitzar diferents tecnologies de la informació i la comunicació.
  4. Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
  5. Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
  6. Comunicar de manera persuasiva els punts de vista propis.
  7. Treballar en equip: poder formar part de grups de treball i també coordinar-los i prendre decisions que afectin tot el grup.
  8. Demostrar eficàcia en un entorn canviant, a l'hora d'enfrontar-se a noves tasques, responsabilitats o persones.
  9. Treballar en àmbits multidisciplinaris i interdisciplinaris.
  10. Ser capaç de generar coneixements, tenir iniciativa i creativitat, innovar i aportar noves idees.
  11. Descriure la terminologia substancial i processal bàsica, així com les tècniques i les tàctiques forenses, del dret anglosaxó i d'altres ordenaments jurídics estrangers mitjançant l'anàlisi del llenguatge legal utilitzat en pel·lícules que sempre es projecten en versió original.
  12. Utilitzar terminologia bàsica en dret comparat, especialment els conceptes fonamentals de dret anglosaxó (Common Law).
  13. Fixar la terminologia bàsica del dret i de les institucions històriques de Catalunya.
  14. Descriure els principis generals que hi ha a la base dels principals sistemes jurídics d'occident i orient.
  15. Identificar i conèixer els principis bàsics del dret i de les institucions històriques de Catalunya.
  16. "Defensar i promoure els valors essencials de l'estat social i democràtic de dret especialment pel que fa al caràcter plural d'Espanya i del seu ordenament jurídic; conèixer l'origen i l'evolució d'aquests drets i principis."
  17. Definir les regles fonamentals d'interpretació del dret anglosaxó (Case Law) i del dret continental europeu.
  18. Distingir les regles històriques d'interpretació en dret anglosaxó, dret continental europeu i en altres cultures jurídiques.
  19. Identificar i valorar els canvis en la jurisprudència.
  20. Identificar el valor de la doctrina i la ciència jurídica en els diferents sistemes jurídics mundials.
  21. Explicar les diferències de pes i abast de la doctrina al llarg de l'evolució històrica dels diferents sistemes legals.
  22. Descriure el valor jurídic, polític i social de la doctrina jurídica en el dret català a través de la història.
  23. Interpretar els conflictes d'interessos subjacents en litigis i casos reals a través de la història, especialment pel que fa a conflictes polítics i socials.
  24. Identificar la motivació de la intervenció legislativa.
  25. Verificar la distància que hi ha entre el moment històric de l'aprovació de la norma i el de l'aplicació d'aquesta.
  26. Enumerar els corrents de pensament que inspiren les institucions histórico-jurídiques.
  27. Comparar les professions jurídiques i les seves diferents regulacions i ètiques professionals en Civil Law i Common Law.
  28. Definir les funcions i la importància jurídica i social de les professions jurídiques a Catalunya al llarg de la història.
  29. Definir com els conceptes jurídics i l'acció de les institucions es gesten i operen dins de models culturals concrets, que són els que els fan intel·ligibles.
  30. Revalorar la cultura del jurista, no només com a erudició o finesa jurídiques sinó com a element primordial per a l'exercici de la professió en contextos complexos, flexibles i multiculturals com els d'avui dia.
  31. Entendre el condicionament recíproc entre dret i societat (el dret és l'expressió de la mentalitat social de cada època, però alhora condiciona aquesta mentalitat i es resisteix a canviar quan aquesta canvia).
  32. Interpretar la dialèctica entre unitat i pluralitat del dret. Acceptar l'interdisciplinarietat com a concepció i com a instrument del dret.
  33. Utilitzar, analitzar i interpretar les imatges i els mitjans audiovisuals.
  34. Desenvolupar el domini dels recursos informàtics que permeten obtenir informació fonamental sobre el dret estranger, l'organització judicial i les institucions d'altres països.
  35. Utilitzar tècniques informàtiques per a adquirir coneixements, gestionar-los i exposar-los.
  36. Explicar els alts continguts crítics sobre el dret, les institucions i els juristes que un mitjà artístic com el cinema proporciona.
  37. Distingir críticament el dret en tots els seus àmbits (legislació, aplicació, etc.) i comparar-lo amb ordenaments jurídics d'altres èpoques i d'altres països.
  38. Distingir la diversitat juridicocultural dels nostres entorns, espanyol i europeu, mitjançant el coneixement de les seves causes històriques.
  39. Definir les principals institucions històriques públiques i privades de Catalunya tant pel que fa a la seva gènesi com en conjunt.
  40. Interpretar les relacions complexes i no sempre perceptibles que hi ha entre el dret i els seus contextos gràcies a les virtualitats del llenguatge cinematogràfic.
  41. Definir la realitat actual de les dues grans famílies de Civil Law i Common Law a Europa i la seva projecció mundial.
  42. Descriure l'evolució històrica de les diferents formes de creació del dret a Europa.
  43. Identificar una perspectiva historicocomparada en els principals desafiaments del dret al món d'avui.
  44. Contextualitzar les diferents formes de creació del dret de Catalunya en la seva evolució històrica i en la seva realitat actual.
  45. Analitzar l'evolució de la discriminació jurídica i social entre homes i dones a través de la història.
  46. Conèixer els mecanismes aplicables a cada situació.
  47. Reconèixer l'espai entre la promulgació de la norma i la seva aplicació efectiva.
  48. Conèixer els fonaments de les àrees jurídiques de les relacions laborals en el supòsit específic de les relacions laborals durant el franquisme i la transició.
  49. Analitzar la situació comparant diferents convenis col·lectius i veient l'evolució històrica d'aquestes situacions.
  50. Exposar l'evolució històrica i la regulació jurídica de la norma aplicable.
  51. Interpretar els esdeveniments socials com mecanismes que incideixen en les normes i en les institucions jurídiques actuals.
  52. Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.

Continguts

TEMARI


 


TEMA 1: DRET COMPARAT I FAMÍLIES JURÍDIQUES


Introducció al Dret comparat
Evolució històrica i projecció futura del Dret comparat
L'agrupació dels sistemes jurídics
Les famílies jurídiques del món

TEMA 2: LA FAMÍLIA ROMANO-GERMÀNICA O CONTINENTAL


Origen: el Dret romà
Evolució del Dret en els s. XVII al XIX
Les codificacions
Característiques del Dret continental

TEMA 3: EL DRET A AMÈRICA LLATINA


Evolució històrica i colonial: d’Abya Yala a Amèrica Llatina
Introducció als drets dels pobles indígenes d’Amèrica Llatina
Comparació del tractament constitucional del pluralisme jurídic a l’Amèrica Llatina
Cosmovisió i Justícia Indígena

TEMA 4. COLONIALISME, COLONIALITAT I DESCOLONITZACIÓ JURÍDICA


Introducció a les epistemologies del Sud i perspectiva descolonial en l’àmbit jurídic
Trasplantament jurídic, colonització i colonialitat jurídica: una visió històrica i global
Teories del pluralisme jurídic i sistemes normatius subalterns (justícia inuit i romaní)
Delictes culturalment motivats: comparació entre el sistema italià i dels EUA

TEMA 5: LA FAMÍLIA DEL COMMON LAW


Evolució històrica del Common Law
Característiques fonamentals del Common Law
Els òrgans constitucionals en el Regne Unit
Les professions jurídiques


TEMA 6: EL SISTEMA JURÍDIC DELS ESTATS UNITS D'AMÈRICA


Evolució històrica i federalisme
Les fonts del Dret
Els òrgans constitucionals d'EUA
Les professions jurídiques
La lluita contra les desigualtats als EUA (raça, gènere, sexe, etc.)

TEMA 7: ELS DRETS D'ÀSIA ORIENTAL


El sistema jurídic de la Xina
El paper de les dones a la Xina: desigualtats històriques i situació actual
El sistema jurídic de Japó
Diferències de gènere al Japó

TEMA 8: EL DRET A ÀFRICA


Evolució història: Àfrica i l'Imperialisme colonial
L'exportació de dret europeu al Nord d'Àfrica: un cas de pluralisme jurídic
L'Àfrica central i la influència dels drets europeus
El dret a Àfrica
Pluralisme Jurídic i Drets de les dones a l'Àfrica subsahariana

TEMA 9: ELS DRETS RELIGIOSOS


El Dret islàmic
Els drets de les dones en el món islàmic
El Dret hindú.
El Dret jueu


 

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tutories 4,5 0,18 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 24, 25, 27, 29, 30, 31, 34, 41, 42, 43
ORGANITZACIÓ DE MATERIALS 10,5 0,42 3, 35, 37, 38, 41
EXPOSICIÓ PROFESSORS 22 0,88 11, 12, 13, 14, 17, 18, 20, 21, 27, 29, 30, 31, 34, 38, 41, 43
PRÀCTIQUES A L'AULA 22 0,88 1, 2, 6, 7, 11, 12, 13, 14, 17, 18, 28, 37, 40, 52
CERCA INFORMACIÓ 26 1,04 11, 12, 13, 14, 17, 18, 20, 21, 27, 29, 30, 31, 34, 35, 37, 41, 42, 43
PREPARACIÓ D'EXÀMENS 20 0,8 11, 12, 13, 14, 17, 18, 20, 21, 27, 29, 30, 31, 34, 35, 37, 38, 41, 42, 43
ESTUDI PERSONAL 45 1,8 11, 12, 13, 14, 17, 18, 20, 21, 27, 29, 30, 31, 34, 35, 37, 38, 41, 42, 43

Nota prèvia

La docència de l’assignatura serà presencial, en un format pròxim al del seminari: mitjançant la lectura i debat de materials (casos, legislació, doctrina) l'alumnat obtindrà de manera simultània coneixements tèorics i pràctics. El curs consta de 15 setmanes, la darrera setmana només tindrà 2 hores de docència.

El centre del procés d'aprenentatge és el treball de l'estudiant, qui aprèn treballant, essent la missió del professorat ajudar-lo en aquesta tasca (1) subministrant-li informació i mostrant-li les fonts on es pot aconseguir (2) dirigint els seus passos de manera que el procés d'aprenentatge pugui realitzar-se eficaçment. 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Elaboració d'un treball de curs sobre algun tema o matèria relacionats amb el programa. 50% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 11, 12, 13, 14, 17, 18, 19, 20, 21, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 34, 35, 37, 38, 41, 42, 43, 48
Realització de pràctiques tipus puzle, comentaris de text i debats a l'aula 20% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52
Qüestionaris sobre documents relacionats amb l'assignatura 30% 0 0 1, 2, 3, 4, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51

1. Procés i activitats d’avaluació programades

L'eix fonamental de l'avaluació d'aquesta assignatura és el treball dins i fora de l'aula amb la realització del treball de curs i de les PEC, la participació en debats, la discussió en comú de textos, la defensa oral del treball, etc. Les característiques pròpies de l'assignatura fan que la classe sigui un lloc obert a l'anàlisi i el debat, en el qual a través de la lectura de textos es puguin assimilar els conceptes bàsics dels diferents sistemes jurídics. Per avaluar aquest objectius les activitats d'avaluació estan dividides en tres tipologies:

a) Realització de pràctiques tipus puzle, comentaris de text i debats a l'aula (20% de l'avaluació)

L'assignatura té una orientació metodològica al seminari, en conseqüència, la discussió i participació a l'aula és fonamental. En aquest sentit, s'organitzaran debats, lectures, visionat de documentals relacionats amb el programa de l'assignatura, que hauran de ser treballats i discutits a classe, ja sigui de forma individual o en grup. Per aquest motiu l'assistència és obligatòria a un mínim del 80% d'aquestes activitats, ja que en cas contrari es perden els objectius pedagògics de l'assignatura.


b) Pràctiques d'avaluació continuada (30% de l'avaluació)

Per desenvolupar d'una manera pràctica algunes matèries del temari, es realitzaran tres pràctiques d'avaluació continuada amb un valor del 30% sobre la qualificació final. Cada pràtica tindrà, per tant, un valor del 10%. En la realització d'aquestes activitats és important fer recerca, aprofundir en les matèries, cerca informació de qualitat.


c) Treball de curs (50% de l'avaluacióL'elaboració del treball de curs té com a objectiu principal aprofundir en sistema jurídic concret o comparar drets i institucions, i adquirir un coneixement més ampli. Aquest treball té com a objectiu ser una recerca rigorosa sobre el tema d'estudi, per tant s'haurà de planificar des de l'inici de curs, i comportarà un seguiment per part del professor del seu desenvolupament, i de les fases. Per aquest motiu, és obligatori fixar amb el professor en les dues primeres setmanes de curs la temàtica a desenvolupar.


d) Requisits per ser avaluats.


L'alumnat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professor/a de l'assignatura pot considerar l'estudiant com a no avaluable.

RE-AVALUACIÓ

La re-avaluació de l'assignatura és farà oferint la possibilitat d'avaluar-se novament de les pràctiques de curs no superades, o millorar el treball obligatori de curs. Només podran accedira la re-avaluació aquells que hagin fet l'avaluació ordinària. Per accedir a la reavaluació s'han d'haver fet, com a mínim, el treball de curs i les pràctiques d'avaluació continuada. La qualificació mínima per accedir és de 3,5 punts a l'avaluació continuada.

No avaluable: S'aplicarà el mateix criteri de no avaluable que per a l'avaluació continua.


Conductes fraudulentes.


IMPORTANT: En cas que l'estudiant copiï, cometi plagi o sigui descobert amb algun dispositiu prohibit en alguna prova d'avaluació, el professorat el qualificarà amb un "0" en aquesta activitat d'avaluació i notificarà els fets al Deganat de la Facultat mitjançant la presentació d'un informe sobre les circumstàncies i les evidències dels fets produïts, amb la finalitat de sol·licitar l'eventual obertura d'un expedient disciplinari a l'estudiant.


Aquesta activitat d'avaluació no serà recuperable. En cas que es produeixi més d'una irregularitat en les activitats d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà de "0".



d) Avaluació única

Aquells/es estudiants que s'acollin al sistema d'avaluació única, prèvia aprovació de la facultat, haurà de realitzar les següents activitats a lliurar al final de curs.

1. Treball de curs d'acord amb el llistat de temes de curs que es facilitarà a l'inici de curs (50%).

2. Presentació de ponència oral d'acord amb el llistat de temes de curs que es facilitarà a l'inici de curs (20%).

3. Presentació i resolució de tres casos pràctics que facilitarà el professorat a l'inici de curs (30%)


Ús de la Intel·ligència Artificial

Ús restringit: “Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en [tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions . L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

Bibliografia

AA.VV (Pegoraro, Lucio dir.), Nuevo Derecho constitucional comparado, Tirant lo Blanch, 2000.

 Altava Lavall, Manuel Guillermo, Lecciones de Derecho comparado, Universitat Jaume I, 2003.

 Calaguas, Mark J. and Fluet, Edward R. and Drost, Cristina M., \"Legal Pluralism & Women's Rights: A Study in Post-Colonial Tanzania\", Columbia Journal of Gender and Law, V. 16 (Number 2, 2007) (recurs on-line disponible a http://dx.doi.org/10.2139/ssrn.934668)

Cuniberti, Gilles, Grands systèmes de Droit contemporains, L.G.D.J, 2007.

 Coulson, Noel. J., Historia del Derecho Islámico, Edicions Bellaterra, 1998.

 Curran, Vivian Grosswald (Ed.), Comparative law: an introduction, Durham, NC: Carolina Academic Press, 2002.

 David, René, Jauffret-Spinosi, Camille, Les Grands systèmes de droit contemporains, 11e éd., Paris : Dalloz, cop. 2002.

 Dell'aquila, Enrico, Introducción al estudio del derecho inglés, Valladolid : Secretariado de Publicaciones, Universidad, 1992.

 Dell'aquila, Enrico, El dharma en el derecho tradicional de la India, Salamanca : Universidad, 1994.

 Dell'aquila, Enrico, El contrato en Derecho inglés (aspectos de Derecho comparado).T. I: Elementos del contrato y vicios de la voluntad, PPU, Promociones y Publicaciones Universitarias, 2001.

 Fromont, Michel,  Grands systèmes de Droit étrangers, Dalloz, 2005.

 Galgano, Francesco.,  Atlante di Diritto Privato Comparato, 3a. ed., Bologna: Zanichelli, 1999, trad. Juan Antonio Fernández Campos y Rafael Verdera Server, Atlas de derecho privado comparado, Madrid: Fundación Cultural del Notariado, 2000.

 Harding, Andrew, Örücü, Esin, (Eds.), Comparative law in the 21st century, London / The Hague / New York: Kluwer Academic, 2002.

 Legeais, Raymond, Grands systèmes de Droit contemporains, Lexis Nexis, Litec, 2004.

 Losano, Mario G., Los grandes sistemas jurídicos, Editorial Debate, 1982.

 Mernissi, Fatima, Marruecos a través de sus mujeres, Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 1990.

 Mernissi, Fatima, El miedo a la modernidad: Islam y democracia; Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 1992.

 Ono, Hiroshi and Zavodny, Madeline, \"Gender Differences in Information Technology Usage: A U.S.-Japan Comparison\" (January 2004). FRB of Atlanta Working Paper No. 2004-2. Available at SSRN: https://ssrn.com/abstract=501625 or http://dx.doi.org/10.2139/ssrn.501625

 Örücü, Esin, Nelken, David (Ed.), Comparative law: a handbook, Hart Publishing, Oxford and Portland, Oregon, 2007.

 Tenorio, Pedro J., Introducción al Derecho Constitucional Comparado, Universidad Complutense de Madrid, 1998.

 Youngs, Raymond., English, French and German Comparative Law, London: Cavendish, 1998.

 Zimmermann, Reinhard, Reinmann, Mathias, The Oxford Handbook of Comparative Law, Oxford University Press, 2006.

 Zweigert, Konrad., Kötz, Hein,  Introducción al Derecho comparado, Oxford University Press, 2002.

Programari

cap en particular

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt