
Teories i pràctiques contemporànies en educació
Codi: 102011Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Educació Infantil | FB | 2 |
| Educació Primària | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Isabel Alvarez Canovas
- Correu electrònic :
- isabel.alvarez@uab.cat
Equip docent
- Alejandro Caravaca Hernandez
- Isabel Alvarez Canovas
- Josep-Lluís Rodríguez Bosch
- Xavi López García
- Mireia Foradada Villar
- Ingrid Noguera Fructuoso
- Paloma Fernanda Sepulveda Parrini
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
És recomanable revisar la Filosofia estudiada a l'etapa educativa de Batxillerat. En cas que l'admissió a la Universitat vingui per una altra via d'accés, diferent a l'anteriorment esmentada, també fóra bo poder estudiar una breu Història de la filosofia.
Objectius
Es pretén introduir l'alumnat en l'estudi de les principals teories educatives dins el món contemporani. Igualment, vol mostrar-se, també, l'evolució històrica d'aquestes teories i la seva posada en pràctica.
En el primer bloc, s'estudiarà: el significat i el sentit de l'educació, la relació entre l'educació i la cultura occidental i, per descomptat, el paper epistemològic de la pedagogia dins el conjunt de les ciències de l'educació. Endemés, es presentaran els principals models de les teories educatives i se'n farà una consideració crítica.
Quant al segon bloc, s'aprofundirà en: les institucions i moviments pedagògics, les pràctiques docents i el magisteri més rellevant per a l'hora present.
Resultats d'aprenentatge
- Accedir a una informació bàsica i contextual de les principals aportacions pedagògiques teòriques i pràctiques que incideixen en la professió docent.
- Assumir que la diversitat i pluralitat d'idees, de pràctiques i d'institucions educatives constitueix un valor a defensar.
- Analitzar, contextualment i pedagògicament, projectes educatius i informes d'avaluació nacionals i internacionals que versin sobre l'educació infantil i primària i que ajuden a prendre decisions en l'àmbit de la política educativa.
- Conèixer i elaborar un pla de seguiment de projectes educatius d'Educació Infantil en el marc d'un centre que col·labori amb el territori i amb altres professionals i agents socials.
- Utilitzar tècniques gràfiques per analitzar la legislació que regula les escoles infantils i la seva organització.
- Utilitzar tècniques com el genograma, el fotograma, les fotografies familiars, els àlbums familiars per analitzar críticament les relacions familiars pròpies i alienes.
- Valorar i respectar les diverses aportacions pedagògiques dels diferents moviments i autors de rellevància contemporània.
- Comprendre l'evolució històrica dels principals corrents del pensament pedagògic a partir dels diversos contextos canviants que incideixen en la docència.
- Analitzar críticament i autònomament les principals formulacions i pràctiques pedagògiques en l'actualitat tot sent capaç d'argumentar l'assumpció de criteris propis.
- Identificar i valorar algunes de les principals formulacions pedagògiques de l'actualitat i la seva repercussió pràctica en els centres.
- Observar i descriure les principals limitacions però també possibilitats dels actuals projectes i pràctiques educatives de diferents centres i professionals de la docència.
- Comprendre els principals corrents del pensament contemporani d'influència educativa i la seva repercussió en les etapes educatives d'infantil i primària.
- Introduir-se en el coneixement dels principals moviments pedagògics internacionals i, especialment europeus, que han influït en la teoria i pràctiques pedagògiques contemporànies d'incidència en l'escola infantil i primària.
- Aprofundir en el coneixement de determinats autors i moviments pedagògics que han tingut una especial rellevància en el pensament i la pràctica educativa en el nostre país.
- Identificar els principals canvis que en l'actualitat incideixen sobre la pràctica educativa i l'exercici professional docent.
- Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
- Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
- Ponderar els riscos i les oportunitats de les propostes de millora tant pròpies com alienes.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
- Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
- Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
Continguts
1.- Aspectes generals de les Teories de l'educació.
2.- Autors/es clàssics/ques de la Pedagogia occidental.
3.- Corrents pedagògics vinculats amb metodologies educatives específiques.
4.- Temàtiques rellevants associades a la pràctica educativa en l'hora present.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Activitat supervisada | 30 | 1,2 | |
| Activitat autònoma | 75 | 3 | |
| Activitat presencial en Gran grup | 30 | 1,2 | |
| Activitat presencial en Seminaris | 15 | 0,6 |
Totes les tasques d'aquesta assignatura segueixen 3 parts: activitat autònoma, activitat dirigida (Gran Grup i Seminaris) i activitat supervisada. Totes aquestes parts, bo i els canvis que puguin adequar-se, volen explicitar la perspectiva de gènere. Endemés, s'haurà de destinar 15 minuts d'alguna sessió a respondre les enquestes d'avaluació.
NOVETAT:
En aquest curs, aquesta assignatura proposarà alguna activitat seguint la metodologia de l'Aprenentatge Servei (ApS). Així doncs, els/les estudiants es formen mitjançant la participació en un projecte orientat a resoldre una necessitat d'una comunitat i millorar, així, les condicions de les persones.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluació continuada a partir de les evidències en el treball pràctic (comentario de texto o ensayo crítico)) | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 13, 14, 15, 21, 22 |
| Avaluació continuada a partir de les evidències en els treballs pràctics (grupal) | 20% | 0 | 0 | 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 18, 19 |
| 2 Examens individuals: Cadascun val 50% i s'aplica la mitjana | 50% | 0 | 0 | 5, 6, 11, 12, 16, 17, 20 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
Aquesta avaluació es realitzarà, durant tot el quadrimestre, a través de les activitats avaluadores que figuren en aquest apartat.
Per a superar l’assignatura, cal tenir una mitjana aritmètica mínima de 5. Una puntuació que sorgeix del càlcul entre les tres seccions. Ara bé, aquest càlcul prèviament requereix d'una nota mínima de 5 en cadascun dels dos examens parcials, En cas de suspendre la matèria, existeix la possibilitat de recuperar l'assignatura, amb el benentès que es disposi d'una mitjana aritmètica mínima de 3.5 i haver entregat un 66% de les activitats totals, a través d'un nou exercici individual. En cas satisfactori, la nota màxima d'aquesta recuperació sols podrà ser un aprovat. En cas de repetició de l'assignatura s'hauran d'entregar les tres evidències a la data de l'avaluació única de cada grup. Per últim i segons el punt 9 de l'article 266 de la Normativa Acadèmica de la UAB, es defineix com a\" no Avaluable\" quan no s'hagin aportat les tres evidències que, a continuació, comformen l'avaluació de l'assignatura.
L'avaluació tant continuada com única recollirà, principalment, tres tipus evidències:
1.- Comentari de Text/Assaig Crítc. és una evidència individual. 30%
2.- Treball en grup amb la vessant ApS Projecte. és una evidència grupal. 20%
3.- Examen Individual, és una evidència individual. Són dos parcials, cadascun val 50% i s'aplica la mitjana
A continuació, s'esmenten les dates de les entregues d'avaluació:
1/ Grau d'Educació Primària (1r curs, 1r quadrimestre)
Grup 31 Examen individual 1 (27/10/2026) /Examen Individual 2 (12/01/2027) // Recuperació (26/01/2027).Comentari de Text/Assaig Crític. 27/10/2026. Entrega Final delTreball en Grup ApS: 12/1/2027.
Grup 21 Examen individual 1 (29/10/2026)/ Examen Individual 2 (14/01/2027) // Recuperació (28/01/2027). Comentari de Text/Assaig Crític 29/10/2026. Entrega Final del Treball en Grup ApS. 15/1/2027
Grup 71 Examen individual 1 (20/10/2026) / Examen Individual 2 (12/01/2027) / Recuperació (26/01/2027). Comentari de Text/Assaig Crític 13/10/2026. Entrega Final del Treball en Grup ApS. 12/1/2027
Grup 41 Examen individual 1 (29/10/2026) / Examen Individual 2 (14/01/2027) // Recuperació (28/01/2027). Comentari de Text/Assaig Crític 22/10/2026. Entrega Final del Treball en Grup ApS 15/1/2027
2/ Grau d'Educació Infantil (2n curs, 2n quadrimestre)
Grup 61 Examen individual 1 (19/04/2027) i Examen Individual 2 (07/06/2027) // Recuperació (21/06/2027). Comentari de Text/Assig Crític 29/3/2027. Entrega Final del Treball en Grup ApS 31/5/2027
Grup 62 Examen individual 1 (22/04/2027) i Examen Individual 2 (10/06/2027) // Recuperació (17/06/2027). Comentari de Text/Assaig Crític 20/5/2027. Entrega Final del Treball en Grup ApS 10/6/2027
AVALUACIÓ ÚNICA
Aquesta avaluació implica que l'alumnat concentra el lliurament de les tres tipus d'evidències (seran les mateixes i amb el mateix % que la continuada) en les següents dates: Grup: 41: 14/1/2027, Grup 71: 12/1/2027, Grup 31: 12/1/2027, Grup 21: 14/1/2027, Grup 61:7/6/2027 i Grup 62: 10/6/2027. Per descomptat, el pes i l'exigència de cada evidència és idèntic al de l'avaluació continuada. I referent a la superació, recuperació, revisió i repetició de l'assignatura, també segueixen el mateix procediment que en l'avaluació continuada i amb les mateixes dates que l'avaluació continuada. Els criteris de \"no avaluable\" són els mateixos que els de l'avaluació continuada. Les dates de recuperació són les mateixes que l'avaluació contínua per a cada grup.
RETORN
Les qualificacions obtingudes en cadascuna de les activitats, en un màxim de 20 dies hàbils, es lliuraran a l'alumnat mitjançant la publicació dels resultats a l'aula o al Campus Virtual.
DOMINI LINGÜÍSTIC
En aquest apartat, pren també valor: la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació en totes les activitats (individuals i/o grupals). Endemés, cal expressar-se amb fluïdesa, correcció i mostrar domini en la comprensió delstextos acadèmics. En aquest sentit, una activitat pot ser retornada (no avaluada), o suspesa, si el professorat considera que no compleix aquest massiu. Al seu torn, cal escriure correctament les fonts, les notes, les citacions textuals i les referències bibliogràfiques seguint la normativa APA.
PROHIBICIONS
Es recorda que no està permès copiar, ni plagiar, en la redacció de cap activitat (normativaaprovada per la Comissiód'Ordenació Acadèmica de Graus i Màsters: Criteris i pautes generals d'avaluació de la Facultat de Ciències de l'Educació, a 28 de maig de 2015; i modificat per la Junta de Facultat, a 6 d'abril de 2017).Per a més informació (http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html). Així doncs, qualsevol intent (s'usarà TURNITIN com a eina antiplagi) significarà suspendre l'assignatura sense opció de recuperació. Per aprovar l'assignatura cal mostrar actituds compatibles amb la professió educativa: escolta activa, respecte, participació, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat, argumentació, ús adequat del telèfon mòbil i altres ginys tecnològics, etc. En aquest sentit, pel que fa a l´ús de la Intel.ligència Artificial, aquesta assignatura s'acull al Model 3 on és permès i diu: \"Es permet l'ús de tecnologies d'Intel.ligència Artificial(IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència de l'ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat\" per això es sancionarà amb una qualificació de 0.
Bibliografia
- Arendt, H. (2009). La condició humana. Barcelona: Empúries.
- Bauman, Z. (2007). Els reptes de l'educació en la modernitat líquida. Barcelona: Arcàdia.
- Benejam, P. (2014). Quina educació volem? Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
- Codina, M. T. (2008). Educar en temps difícils. Escola Talitha, 1956-1974. Vic: Eumo.
- Cortina, A., (2024). Ética o ideología de la Inteligencia Artificial. Barcelona: Paidós.
- Cuesta, P. (1994). La escuela en la reestructuración de la sociedad española (1900-1923). Madrid: Siglo XXI.
- Drouin-Hans, A.-M. (2008). Relativisme et éducation. París: L'Harmattan.
- Durst, A., (2010). Women Educators in the progressive Era. The women behind Dewey's laboratory school. US Palgrave MacMillan.
- Escolano, A. (1984). Historia de la educación (2 volums). Madrid: Anaya.
- Esquirol, J. M., (2024). L'escola de l'ànima: de la forma d'educar a la manera de viure, Barcelona, Quaderns Crema
- Fitzgerald, T., Smyth, E., (2014). Women Educators, Leaders and Activits: Educational lives and networks 1900-1960. US Palgrave MacMillan.
- Fullat, O. (1992). Filosofías de la educación. Paideia. Barcelona: Ceac.
- González, H., Gil del Pino, C., Fernández, G., Espino, L., Hidalgo, D., (2021). Fundamentos teóricos e Históricos de la Educación. Barcelona. Síntesis
- Hadot, P. (2022). La filosofía como educación de los adultos. Alpha Decay,
- Han, B. (2024). El espíritu de la esperanza. Barcelona. Herder.
- Han, B. (2024). La crisis de la narración. Barcelona. Herder.
- Hooks, B (2022). Ensenyar pensament crític. Raig Verd.
- Id. (2009). Pedagogia: el deure de resistir. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
- Ladjali, C. (2014). Ma bibliothèque. Lire, écrire, transmettre. París: Seuil.
- Llevadot, L. i Riba, J. (2012). Filosofías postmetafísicas. 20 años de filosofíafrancesa contemporánea. Barcelona: UOC.
- Luque, D. & Sánchez Serrano, S. (Eds.) (2024). Teoría de la Educación. Ediciones Complutense.
- Massó Aguadé,X. (2021). El fin de la educación. La escuela que dejó de ser". Akal
- Mata, M. (2010). Per avançar en Educació. Vic: Eumo
- Meirieu, P. (1998). Frankensteineducador. Barcelona: Laertes.
- Mèlich, J-C. (2023). La fragilitat del món. Assaig sobre un temps precari. Barcelona: Tusquets.
- Monés, J. (1977). El pensament escolar i la renovació pedagògica a Catalunya (1833-1938). Barcelona: La Magrana.
- Montessori, M. (1984). La descoberta de l'infant. Vic: Eumo.
- Narodowski, M. (1994). Infancia y poder. Aique.
- Pagès, A. (2022). Queda una voz. Del silencio a la palabra, Barcelona, Herder
- Reale, G. i Antiseri, D. (2010). Historia del pensamiento filosófico y científico (3 volums). Barcelona: Herder.
- Santoni, A. (1981). Historia social de la educación. Barcelona: Reforma de la Escuela.
- Sensat, R. (1996). Vers l'escola nova. Vic: Eumo.
- Solà, R. (2003). L'escola Ton i Guida: quan la pedagogia activa va anar al suburbi (Barcelona 1962-1994). Barcelona: Edicions 62.
- Soler, J. (2015). Vint mestres i pedagogues catalanes del segle XX. Un segle de renovacó pedagògica a Catalunya. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
- Van Manen, M. (1998). El tacto en la enseñanza. Hacia una pedagogía de la sensibilidad. Barcelona: Paidós.
- VVAA (2022). Mujeres imprescindibles. Educadoras en la Vanguardia del Siglo XX. Kalandraka.
Webs d'interès
https://blogs.iec.cat/she/
https://blogs.iec.cat/scp/
http://www.inrp.fr/she/histed_accueil.htm
http://www.sofphied.org
Programari
Aquesta assignatura no usa cap tipus de programari tecnològic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 21 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 31 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 41 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 61 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 62 | Català | segon quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 71 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 211 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 212 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 213 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 311 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 312 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 313 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 411 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 412 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 413 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 611 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 612 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 613 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 621 | Català | segon quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 622 | Català | segon quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 623 | Català | segon quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 711 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 712 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 713 | Català | primer quadrimestre | tarda |