Lingüística Aplicada a les Patologies del Llenguatge
Codi: 101731Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Logopèdia | OB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Io Salmons Llussà
- Correu electrònic :
- io.salmons@uab.cat
Equip docent
- Io Salmons Llussà
- Joaquim Llisterri Boix
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Es recomana poder llegir treballs en anglès sobre temes relacionats amb els continguts de l’assignatura.
Objectius
En l’assignatura, que s’emmarca en l’àmbit de la lingüística clínica, es plantegen, principalment, dos objectius: (1) oferir les bases lingüístiques que permetin comparar les produccions lingüístiques típiques amb les alterades; i (2) identificar els trets lingüístics que caracteritzen les patologies del llenguatge.
Resultats d'aprenentatge
- KM36 (Descriure la utilitat de les tècniques utilitzades per la lingüística per avaluar els trastorns del llenguatge.) Descriure la utilitat de les tècniques utilitzades per la lingüística per avaluar els trastorns del llenguatge.
- KM37 (Explicar les característiques lingüístiques de diferents trastorns del llenguatge, així com la influència dels entorns multilingües en les característiques típiques i atípiques del llenguatge.) Explicar les característiques lingüístiques de diferents trastorns del llenguatge, així com la influència dels entorns multilingües en les característiques típiques i atípiques del llenguatge.
- SM30 (Fer servir correctament la terminologia de la lingüística i la psicolingüística, així com la nomenclatura dels trastorns del llenguatge.) Fer servir correctament la terminologia de la lingüística i la psicolingüística, així com la nomenclatura dels trastorns del llenguatge.
- SM31 (Dur a terme una exploració del llenguatge a partir de les tècniques pròpies de la lingüística i fer servir els resultats d’aquesta exploració per emetre pronòstics d’evolució.) Dur a terme una exploració del llenguatge a partir de les tècniques pròpies de la lingüística i fer servir els resultats d’aquesta exploració per emetre pronòstics d’evolució.
Continguts
- Introducció a la lingüística clínica
- Anàlisi fonètica de la parla patològica
- Anàlisi fonològica de la parla patològica
- Anàlisi morfològica i sintàctica de les patologies del llenguatge
- Anàlisi semàntica i pragmàtica de les patologies del llenguatge
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Estudi dels continguts de la matèria, lectures i consulta de materials complementaris | 96,5 | 3,86 | KM36, KM37, SM30, SM31 |
| Classes pràctiques | 28 | 1,12 | KM36, KM37, SM30, SM31 |
| Classes magistrals | 21 | 0,84 | KM36, KM37, SM30, SM31 |
En la metodologia docent emprada es combinen les sessions teòriques amb les de pràctiques. En les classes teòriques s’ofereixen els conceptes necessaris per a identificar les característiques lingüístiques de diferents patologies del llenguatge. L’objectiu de les classes pràctiques és aplicar els coneixements teòrics a la valoració dels diferents elements del llenguatge preservats o alterats.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Ev3 - Treball escrit individual presencial sobre el contingut de les lectures proposades pels professors | 20% | 1,5 | 0,06 | KM36, KM37, SM30, SM31 |
| Ev2 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts dels temes 4, 5 i 6 del programa de lassignatura | 40% | 1,5 | 0,06 | KM36, KM37, SM30, SM31 |
| Ev1 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts dels temes 1, 2 i 3 del programa de l'assignatura | 40% | 1,5 | 0,06 | KM36, KM37, SM30, SM31 |
Informació general sobre l’avaluació
“Segons l’Article 266, punt 10 de la Normativa UAB, en cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’identitat o falsificació de signatura en la llista d’assistència presencial o altres conductes acadèmiques deshonestes...) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final serà 0” (Pautes d’avaluació de les titulacions de la Facultat de Psicologia 2026-27. Aprovades en Junta Permanent el 18 de maig de 2026).
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 (zero) i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
El lliurament de la traducció de les proves d’avaluació presencials es realitzarà si es compleixen els requeriments establerts en l’article 263 de la Normativa acadèmica de la Universitat Autònoma de Barcelona (https://www.uab.cat/doc/TR_normativa_academica_UAB) i es realitza la seva sol·licitud de forma telemàtica mitjançant un formulari electrònic durant la setmana 4 del semestre. A la web de la Facultat de Psicologia es troba la informació rellevant.
Per a més informació sobre les avaluacions es poden consultar els documents que es troben a la web de la Facultat de Psicologia: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Avaluació continuada
La qualificació final de l’assignatura s’obté a partir de tres evidències d’aprenentatge:
Ev1 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts dels temes 1, 2 i 3 del programa de l’assignatura: 40 % de la qualificació final (primer període d’avaluació).
Ev2 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts dels temes 4 i 5 del programa de l’assignatura: 40 % de la qualificació final (segon període d’avaluació).
Ev3 – Treball escrit individual presencial sobre el contingut de les lectures proposades pels professors: 20 % de la qualificació final (entre el primer i el segon període d’avaluació).
Per superar l’assignatura cal assolir una puntuació igual o superior a 5,0 en la mitjana ponderada de les puntuacions obtingudes en cada evidència d’aprenentatge i una puntuació igual o superior a 4,0 en cada evidència. Si no es compleixen aquests requisits, la nota màxima de l’assignatura serà de 4,5. Les evidències no lliurades tenen una puntuació de 0,0 (zero) i les lliurades es consideren aprovades si tenen una qualificació igual o superior a 5,0.
Els únics elements considerats en l’avaluació de l’assignatura són els resultats obtinguts en les tres evidències d’aprenentatge. Els estudiants que lliurin evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior a 4,0 punts (40 % de la qualificació final) no podran constar a les actes com a “No avaluables”.
En el moment de realitzar cada activitat d’avaluació s’informarà sobre el procediment i la data de revisió de les qualificacions.
La programació del retorn es resumeix a la taula següent:
| Tipus de Retorn | EV i TIPUS | SETMANA |
| Escrit |
|
|
| Eina digital | Ev2 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts dels temes 4 i 5 del programa de l’assignatura | S19/20 |
| A l’aula | Ev1 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts dels temes 1, 2 i 3 del programa de l’assignatura; Ev3 – Treball escrit individual presencial sobre el contingut de les lectures proposades pels professors | Ev1 - S7/9; Ev3 - S12 |
| Tutoria |
|
|
Per a poder realitzar la recuperació cal haver obtingut una qualificació mitjana entre 3,5 i 4,8 i haver lliurat un conjunt d’evidències el pes de les quals equivalgui a un mínim de les 2/3 parts de la qualificació final de l'assignatura.
La recuperació consistirà en una prova escrita sobre el contingut dels temes 1, 2, 3, 4 i 5 del programa de l’assignatura i sobre les lectures proposades. Aquesta prova serà l’únic element considerat per a la recuperació de l’assignatura.
Els estudiants de segona matrícula o de matrícules posteriors seran avaluats seguint els criteris descrits en aquesta guia docent.
Avaluació única
La qualificació final de l’assignatura en l’avaluació única s’obté a partir de tres evidències d’aprenentatge:
Ev1 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts dels temes 1, 2 i 3 del programa de l’assignatura: 40 % de la qualificació final. Es realitzarà en el mateix dia i lloc que la prova del segon període d’avaluació de l’assignatura.
Ev2 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts dels temes 4 i 5 del programa de l’assignatura: 40 % de la qualificació final. Es realitzarà en el mateix dia i lloc que la prova del segon període d’avaluació de l’assignatura.
Ev3 – Treball escrit individual presencial sobre el contingut de les lectures proposades pels professors: 20 % de la qualificació final. Es realitzarà en el mateix dia i lloc que la prova del segon període d’avaluació de l’assignatura.
Per superar l’assignatura cal assolir una puntuació igual o superior a 5,0 en la mitjana ponderada de les puntuacions obtingudes en cada evidència d’aprenentatge i una puntuació igual o superior a 4,0 en cada evidència. Si no es compleixen aquests requisits, la nota màxima de l’assignatura serà de 4,5. Les evidències no lliurades tenen una puntuació de 0,0 (zero) i les lliurades es consideren aprovades si tenen una qualificació igual o superior a 5,0.
Els únics elements considerats en l’avaluació de l’assignatura són els resultats obtinguts en les tres evidències d’aprenentatge. Els estudiants que lliurin evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior a 4,0 punts (40 % de la qualificació final) no podran constar a les actes com a “No avaluables”.
La programació del retorn es resumeix a la taula següent:
| Tipus de Retorn | EV i TIPUS | SETMANA |
| Escrit |
|
|
| Eina digital | Ev1 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts dels temes 1, 2 i 3 del programa de l’assignatura; Ev2 - Prova escrita individual presencial sobre els continguts dels temes 4 i 5 del programa de l’assignatura; Ev3 – Treball escrit individual presencial sobre el contingut de les lectures proposades pels professors | S19/20 |
| A l’aula |
|
|
| Tutoria |
|
|
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que en l'avaluació continuada.
L’avaluació única se sol·licita telemàticament mitjançant un formulari electrònic en el període determinat per la facultat. A la web de la Facultat de Psicologia s’hi troba la informació rellevant.
Bibliografia
En l’assignatura no s’empren manuals de referència. Els treballs que s’esmenten a continuació són obres de consulta que permeten aclarir conceptes i aprofundir en els temes tractats en el programa. Durant el curs es proporcionaran bibliografies més detallades per a cada tema.
Ball, M. J. (Ed.). (2021). Manual of clinical phonetics. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780429320903
Ball, M. J. i Müller, N. (2005). Phonetics for communication disorders. Psychology Press. https://doi.org/10.4324/9781315805573
Ball, M. J., Müller, N. i Spencer, E. (Ed.). (2024). The handbook of clinical linguistics (2a ed.). Wiley Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781119875949
Ball, M. J., Rahilly, J., Lowry, O. M., Bessell, N. i Lee, A. (2020). Phonetics for speech pathology (3a ed.). Equinox.
Castro Torres, J. A. (Ed.). (2018). Introducción a la lingüística clínica: aproximaciones a los trastornos de la comunicación. Pontificia Universidad Católica del Perú, Fondo Editorial. https://doi.org/10.18800/9786123173609
Crystal, D. i Varley, R. (1998). Introduction to language pathology (4a ed.). Whurr.
Damico, J. S., Müller, N. i Ball, M. J. (Ed.). (2021). The handbook of language and speech disorders (2a ed.). Wiley Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781119606987
Garraffa, M. i Mazzaggio, G. (2025). Pragmatics in the health sciences. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781009496018
Grodzinsky, Y. (2026). How deeply human is language? Chomsky, the brain, and the AI fantasy. The MIT Press.
Grodzinsky, Y. i Amunts, K. (Ed.). (2006). Broca’s region. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780195177640.001.0001
Levy, Y. i Schaeffer, J. (Ed.). (2003). Language competence across populations: Toward a definition of specific language impairment. Psychology Press. https://doi.org/10.4324/9781410606792
Lidz, J., Snyder, W. i Pater, J. (Ed.). (2016). The Oxford handbook of developmental linguistics. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199601264.001.0001
Manouilidou, C. (2025). Experimental approaches to morphology. Zalozba Universe v Ljubljani. https://doi.org/10.4312/9789612976514
Müller, N. (Ed.). (2006). Multilayered transcription. Plural Publishing.
Prieto, P. (2004). Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC.
Quilis, A. (2012). Principios de fonología y fonética españolas (11a ed.). Arco/Libros.
Ryalls, J. i Behrens, S. J. (2000). Introduction to speech science: From basic theories to clinical applications. Allyn & Bacon.
Schaeffer, J., Novogrodsky, R., Perovic, A., Prévost, P. i Tuller, L. (2025). Language in autism. Wiley-Blackwell.
Shriberg, L. D., Kent, R. D., McAllister, T. i Preston, J. L. (2019). Clinical phonetics (5a ed.). Pearson.
Programari
Boersma, P. i Weenink, D. (2026). Praat: Doing phonetics by computer (Versió 6.4.67) [Programa informàtic]. University of Amsterdam. http://www.praat.org
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 111 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 112 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 113 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |