Logo

Avaluació de centres i professors

Codi: 101660
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Pedagogia OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Empar Garcia López
Correu electrònic :
empar.garcia@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

És recomenable tenir aprovades les asignatures relacionades amb avaluacio i organització educativa (Disseny seguiment i avaluació de plans i programes, Desenvolupament organitzacional d'Institucions educatives.)

Objectius

Es tracta d’una assignatura de quart curs, que pretén completar la formació dels professionals per actuar en dos grans àmbits de forma complementaria: formació en les organitzacions i direcció i gestió de institucions educatives.

En aquest sentit respon als objectius general del Perfil del Grau de Pedagogia, com són: avaluar institucions, promoure el desenvolupament organització, gestionar el recursos i el personal, realitzar planificacions estratègiques, elaborar i desenvolupar activitats formatives

Parteix de fonaments educatius que es treballen als curs anteriors, i té com referències prèvies el mòduls de continguts relatius a Educació i Contextos Educatius, l’Organització i els grups, Disseny, seguiment i avaluació de plans i programes, Innovació educativa, Desenvolupament organitzacional d’institucions educatives.

Igualment hi ha que considerar que aquesta matèria es complementaria de dues optatives, també de quart, com són: Models internacionals de qualitat i Supervisió i inspecció educativa.

Aquesta assignatura forma part del curriculum de la menció de "Gestió de la formació i d'Institucions educatives".

El seus objectius son:

  1. Reflexionar en torn als conceptes relacionats amb l’avaluació d’institucions i professors.
  2. Analitzar models d’avaluació de institucions i professors.
  3. Identificar els elements o components que intervenen en el procés d’avaluació.
  4. Dissenyar processos d’avaluació diferencial (avaluació d’institucions i avaluació de professors)

Resultats d'aprenentatge

  1. Seleccionar i aplicar models, estratègies i instruments d'avaluació institucional.
  2. Identificar àmbits d'anàlisi en l'avaluació institucional.
  3. Identificar àmbits d'anàlisi en l'avaluació de projectes i programes institucionals.
  4. Seleccionar i aplicar models, estratègies i instruments per a l'avaluació de projectes i programes institucionals.
  5. Identificar àmbits d'anàlisi en l'avaluació del professorat.
  6. Seleccionar i aplicar models, estratègies i instruments per a l'avaluació del professorat.
  7. Dissenyar plans d'avaluació institucional i del professorat.
  8. Informar sobre plans d'avaluació institucional i del professorat.
  9. Aplicar els principis de l'ètica professional en la delimitació i desenvolupament de propostes d'avaluació.
  10. Aplicar els principis de l'ètica organitzacional en la delimitació i desenvolupament de propostes d'avaluació.
  11. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  12. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  13. Proposar formes d'avaluació dels projectes i accions de millora de la sostenibilitat.
  14. Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
  15. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  16. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
  17. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  18. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.

Continguts
















1.- Avaluació de centres


  • Conceptualització i característiques generals de la avaluació institucional


  • L’avaluació per el canvi i la millora


  • Models d’avaluació d’institucions educatives


  • Estratègies e instruments per a l’avaluació institucional


  • Problemàtiques i alternatives en l’avaluació institucional



2.- Avaluació de professors


  • Conceptualització i característiques generals de l’avaluació del professorat


  • Models d’avaluació de professors/es


  • Estratègies e instruments per a l’avaluació de professors/es


  • Problemàtiques i alternatives en l’avaluació de professors/es



Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Presencial en gran grup (magistral) 30 1,2 1, 2, 3, 4, 9, 10
Elaboració en grup i lliurament en plataforma virtual les pràctiques 32,5 1,3 1, 2, 3, 4, 9, 10
Presencial-Seminari 12,5 0,5 1, 2, 3, 4, 9, 10
Lectura dels dossiers-unitats didàctiques, estudi i preparació de proves d'avaluació, elaboració de les pràctiques 75 3 1, 2, 3, 4

El plantejament metodològic de l’assignatura parteix de centrar l’activitat del procés en l’aprenentatge de l’alumne. Per tal de permetre l’assoliment d’aquest principi, l’estudiant haurà de ser actiu i autònom en tot el procés, essent missió del docent ajudar-lo en aquesta tasca. En aquest sentit, el professorat, 1) donarà suport a l’estudiantat en tot moment aportant la informació i els recursos necessaris per a que es doni l’aprenentatge, 2) vetllarà per l’aprenentatge autònom de l’estudiantat proposant-li diferents activitats d’ensenyament aprenentatge (individuals i grupals, teòriques i pràctiques) sota el principi de multivarietat metodològica.

Sota aquest plantejament, l’assignatura s’estructura, en el seu disseny i desenvolupament, en 2 tipus d’activitats presencials d’ensenyament aprenentatge que detallem i concretem tot seguit


Presencial en gran grup (magistral) . Permeten la presentació dels continguts alhora que participar activament en llur desenvolupament. Malgrat ser una tipologia d’activitat on el protagonisme recau en la figura docent, cal fomentar la participació activa de l’alumnat, especialment compartint els aprenentatges que s’han assolit o que s’estan assolint. En aquest moment, per exemple, es quan es presenten les activitats pràctiques que formaran part de l’assignatura i que es realitzaran individual o grupalment

Presencial-Seminari (petits grup-tallers). Permeten treballar en grups petits per tal de reforçar el treball individual i de grup petit (5 persones aprox.). Es alhora l’espai adequat per al debat i per personalitzar, sense perdre de referència el grup, l’aprenentatge, mitjançant anàlisis de documents, resolució de casos o activitats diverses s’aprofundeix en els continguts i temàtiques treballades en el gran grup.

Les activitats presencials de gran grup han de permetre que l'estudiant participi activament en la construcció del coneixement professional. Malgrat que el protagonisme recaigui fonamentalment en el professor/a, cal que es fomenti la participació activa de l'alumnat, no només en sessions de gran grup, sino també en sessions de treball grupal per tal de resoldre situacions i/o problemes concrets que es puguin plantejar per tal d'afavorir la formació de l'estudiantat.

Les activitats de seminari permeten treballar en petits grups de 5 persones per tal de realitzar tasques més concretes relacionades amb els continguts del'assignatura. Alhora, permeten intercanviar els aprenentatges entre els grups.




Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Projecte avaluació d'un centre educatiu en grup 20% 0 0 1, 2, 3, 4, 7, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17
Presentació d'assoliments grupals 20% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
1 prova teòriques-pràctiques (avaluació individual). . 50% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 15, 16, 17
Assistència, participació i implicació en les sessions presencials (activitats individuals i en grup). 10% 0 0 2, 5, 9, 10, 11, 15, 17, 18

Per l'avaluació de l'assignatura, considerem que hi ha tres moments clau: avaluació inicial, avaluació continuada i avaluació final.

  • L’avaluació inicial ens ha de permetre conèixer el nivell d’entrada dels estudiants pel què fa a coneixements sobre l’assignatura i experiències que tenen en treball grupal, autònom, etc., a fi de poder adaptar el programa a les seves característiques.
  • L’avaluació continuada ens ha de permetre verificar el nivell d’assoliment dels aprenentatges per tal de poder atendre la diversitat i la particularitat de l’alumnat alhora que prendre decisions sobre el ritme de desenvolupament del programa.
  • L’avaluació final és la que ens ha de permetre verificar el nivell d’aprenentatge assolit, tenint en compte els objectius i competències del programa, sense desconsiderar les adaptacions que s’hagin pogut introduir.

Amb aquests principis bàsics, tenim que l’estudiant haurà de lliurar tres tipus d’evidències: 2 proves pràctiques de caràcter grupal (1 del primer bloc (11 de novembre de 2026), 1 del segon bloc (16 de desembre de 2026), 1 prova teòric-pràctica individual i un projecte d'avaluació d'un centre, de caràcter grupal (16 de desembre de 2026).

La prova teòric-pràctica individual es realitzarà una setmana desprès de finalitzar els dos blocs de continguts ( 13 de gener 2027). La recuperació es farà el dia 20 de gener de 2027. Per tal de poder recuperar les proves teòric-pràctiques, cal haver tret una puntuació no inferior a 3,5.

Les pràctiques tenen una finalitat formativa des del punt de vista de llur avaluació, ja que podran ésser revisades pel grup en funció de la tasca lliurada. Aquesta revisió es farà en els seminaris que es consideren presentant els resultats del treball grupal a la resta de companys i companyes.

El projecte d'avaluació d'un centre educatiu, te una finalitat sumativa i ha de ser una síntesi de la realització, discussió i reflexió del treball grupal. Pel seu caràcter, quan una prova estigui suspesa es podrà recuperar al finalitzar l’assignatura (20 de gener de 2027)

La realització de totes les proves pràctiques i teòriques-pràctiques és indispensable per a superar l’assignatura. En cas que quedin proves teòriques-pràctiques o pràctiques pendents es podran realitzar i/o lliurar fins el 16 de desembre de 2026 . En cap cas, es podrà recuperar quan no s'ha superat cap prova teorica/pràctica al llarg de semestre.

El feed-back de qualsevol activitat avaluativa es donarà com màxim en dues setmanes.

Els estudiants que no superin alguna de les proves escrites, tindran la possibilitat de recuperació en la data indicada ( 20 de gener de 2027)

Les qualificacions obtingudes en cadascuna de les activitats avaluatives es lliuraran a l’estudiant mitjançant publicació dels resultats al moodle o a l’aula. Un cop lliurades les qualificacions l’estudiant podrà fer la revisió de la nota en les hores que el professorat té destinades a tutories.

L’assistència és obligatòria. En cap cas podrà ser inferior al 80% de les sessions. Els justificants només serviran per explicar l’absència; no són un eximent de l’assistència.

En el supòsit que l’estudiant no es presenti a la prova teòrico-pràctica final individual escrita, ni lliuri el Projecte d’avaluació d’un centre educatiu, es considerarà que no aporta suficients evidències per a l’avaluació, i es qualificarà l’assignatura com a no avaluable, tal i com s'estableix en el punt 9 de l'article 266 de la Normativa Académica de la UAB. https://www.uab.cat/doc/oci_normativa_academica_enllac

En totes les activitats es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació .L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa icorrecció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professorat considera que no compleix aquests requisits.

La copia o plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que pot representar suspendre l’assignatura:

  • Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part del treball d'un/a altre/a company/a.
  • Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. (més informació sobre plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_0 1.html).

Es recomana seguir la normativa APA (2019, 7ª versió): Al següent enllaç hi trobareu una proposta de normativa:https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pdf

Avaluació única. L'estudiant ha de lliurar i fer la prova escrita el 13 de gener de 2027 i la recuperació es farà el dia 20 de gener de 2027:

  • 2 proves pràctiques (1 del primer bloc, 1 del segon bloc), amb un pes del 20%
  • Disseny i presentació d'un projecte d'avaluació d'un centre educatiu, amb un pes del 30%
  • Superació d'una prova teorico-pràctica individual, per tal d'acreditar i garantir la consecució dels objectius i els resultats d'aprenentatge, amb un pes del 50%

S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l'avaluació continuada (20 de gener de 2027). La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l'avaluació continuada .

Intel.ligència artificial.

En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. Es faran validacions concretes per garantir l'autoria i l'adquisició de competències en cas de sospita de frau acadèmic. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

A partir de la 2º matrícula, l’alumnat que repeteix aquesta assignatura pot sol·licitar, al començament de curs, realitzar només una prova de síntesi final.

Per obtenir més informació sobre els criteris i pautes generals d’avaluació de la Facultat de Ciències de l’Educació es pot consultar el següent enllaç: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345725434468.html

Cada situació individual que no s’ajusti al que està escrit haurà de comunicar-se al professor de l’assignatura per tal d’habilitar, si es pertinent, les avaluacions complementàries sense perdre de vista la filosofia d’avaluació considerada.

Bibliografia

Alonso, M. M., & Isasi, S. M. (2023). Caminando hacia la mejora educativa: Reflexión y análisis en la autoevaluación de los centros de Castilla-La Mancha. Avances En Supervisión Educativa, (39).

Calatayud Salom, M. A. (2024). Avaluació i desenvolupament professional docent. Cap al´ excel. lència.

Cano, E. V. (2023). Modelos de evaluación de centros educativos en Europa: Inspiración para un replanteamiento del modelo español. Avances en supervisión educativa: Revista de la Asociación de Inspectores de Educación de España, (40), 367-397.

Casanova, M.A. (2012). La evaluación de competencias básicas. Madrid: La Muralla.

Chavarria, X. y Borrell, E. (2016). Evaluación persuasiva. Barcelona: Horsori.

Chavarria, X. Y Borrell, E. (2022). La bruixola de la qualitat. Conceptes clau per assolir la qualitat de centre. Barcelona: Horsori.

Colén Riau, M.T (2017). Retos y certezas sobre la construcción del conocimiento práctico en la formación de maestros. Barcelona : Octaedro.

EURYDICE (2015). La garantía de la calidad en la educación: políticas y enfoques para la evaluación de los centros educativos en Europa. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Subdirección General de Documentación y Publicaciones.

Ferrer-Esteban, G., Moschetti, M. C., Pagès, M., Quilabert, E., & Verger, A. (2025). Millora educativa en entorns vulnerables : Com els centres de més complexitat afronten el repte dels resultats, l'avaluació i l'equitat. (2025 ed.). https://ddd.uab.cat/record/312163

Fumenía Millet, O. (2015). Inspección, supervisión, evaluación y calidad en un centro educativo de enseñanza secundaria obligatoria. Madrid: Ediciones Diaz de Santos

Fetterman, D.M., Kaftarian, S.J. & Wandersman, A (2015). Empowerment Evaluation: Knowledge and Tools for Self-Assessment, Evaluation Capacity Building, and Accountability. Los Angelels: SAGE

Gairín Sallán, J. (Ed.). (2024). Dirección y liderazgo de los centros educativos : naturaleza, desarrollo y práctica profesional. Narcea Ediciones.

Gairín Sallán, J., & Castro Ceacero, D. (2021). El Contexto organizativo como espacio de intervención. Editorial Síntesis.Disponible en línia:https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010385423406709

Garciá Lastra, M., y Osos, J.M. (Eds.) (2015). Temas clave en la formación inicial del profesorado de secundaria. Santander: Editorial de la Universidad de Cantabria.

Holmes, E. (2014). El bienestar de los docentes. Guía para controlar el estrés y sentirse bien personal y profesionalmente. Madrid: Narcea.

Imbernón,F. (2017). Ser docente en una sociedad compleja. La difícil tarea de enseñar. Barcelona: Graó.

Jordán, J. M. (2023). Evaluación y calidad educativa. Planes y programas para la evaluación de centros en Castilla y León. Avances en Supervisión Educativa, (40).

Jornet, J.M., García-García, M., y González-Such, J. (Eds.) (2014). La evaluación de sistemas educativos: informaciones de interés para los colectivos implicados. Valencia: Universitat de València.

Lera, J. L. E. (2023). Análisis normativo sobre evaluación de centros en España en relación con las funciones de la inspección educativa. Avances en Supervisión Educativa, (39).

Lera, J. L. E. (2023). Hacia un modelo integrado de evaluación del sistema educativo: la participación de la inspección educativa. Avances en Supervisión Educativa, (40).

López Rupérez, F. (2014). Fortalecer la profesión docente. Un desafío crucial. Madrid: Narcea.

Macbeath, J. (2013). Col·laborar, innovar i liderar. El futur de la professió docent. Barcelona: Fundació Jaume Bofill i UOC.

Martín, E. (Coord.). (2013). Evaluación de centros y profesores.Madrid: UNED Editorial.

McArthur, J. (2019). La evaluación: una cuestión de justicia social. Perspectiva crítica y prácticas adecuadas.Madrid: Narcea.

Medina, A. (Coord.) (2013). Formación delprofesorado. Actividades innovadoras para el dominio de las competencias docentes. Madrid: Ramón Areces.

Monarca,H., y Asprella, G. (2015). Evaluaciones externas: mecanismos para la configuración de representaciones y prácticas en educación. Madrid: Miño y Dávila.

Montero Alcaide, A. (2012). Selección y evaluación de directores de centros educativos. Madrid: Wolters Kluwer España.

Navarro, H. R., & Souza, F. R. C. (2023). Diálogo y reflexión con Robert Stake sobre evaluación educativa y el origen e impacto de los centros de investigación en educación. Revista electrónica interuniversitaria de formación del profesorado, 26(2).

Nieto, E., Cellejas, A.I., y Jérez, O. (Coord.) (2013). Las competencias básicas: competencias profesionales del docente. II Congreso Internacional sobre las competencias básicas \"El docente\". Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha.

O’Brien, S., McNamara, G., O’Hara, J., Brown, M., & Skerritt, C. (2024). Teacher leadership in school self-evaluation: an approach to professional development. Irish Educational Studies, 43(4), 703-718.

OCDE (2023), L'educació en breu 2023: Indicadors de l'OCDE , Publicacions de l'OCDE, París, https://doi.org/10.1787/e13bef63-en

OCDE (2024), L'educació en breu 2024: Indicadors de l'OCDE , Publicacions de l'OCDE, París, https://doi.org/10.1787/c00cad36-en

POZA, M. de f., POZO, M.T. y GARCÍA,B.(2013). Evaluación de programas, centros y profesores. Portafolios del alumno, evaluación de programas, centros y profesores. Granada:GEU.

Ramírez, J. R. D., & Martínez, J. A. H. (2024). Evaluación formativa y calidad de la retroalimentación: diseño y validación de escalas para profesores escolares. Educación XX1, 27(2), 167-194.

Roca, J. L. B., & i Benejam, J. G. (2023). El modelo de evaluación de centros en las Illes Balears. Avances en Supervisión Educativa, (39).

Rosales, C. (2014), reimpresión). Criterios para una evaluación formativa. Madrid: Narcea.

Salazar, M.C. & Lerner, J. (2019). Teacher evaluation as cultural practice. London: Routledge.

Sánchez, S. y Zorzoli, N. (2018). Gestión de la evaluación integral. Aportes para una práctica áulica e institucional democratizadora. Buenos Aires: Noveduc.

Sowada, M. G. (2024). Evaluating Schools : Dynamic Production of Scoring Decisions in the School Inspection Process (1st ed. 2024.). Springer International Publishing. https://doi.org/10.1007/978-3-031-62324-0

Triane, M.V. (Coord.) (2013). Convivencia escolar: evaluación e intervención para su mejora. Madrid: Síntesis.

Vaillant, D. y MARCELO, C. (2015). El ABC y D de la formación docente. Madrid: Narcea.

Vázquez-Cano, E. (2023). Modelos de evaluación de centros educativos en Europa. Inspiración para un replanteamiento del modelo español. Avances en Supervisión Educativa, (40).

Verger, A., Ferrer-Esteban, G., Quilabert, E., Moschetti, M. C., & Levatino, A. (2024). Escoles i professorat davant l’autonomia de centre : Reptes de l’avaluació, la millora i la governança escolar. Fundació Bofill.


Enllaços web:

AGÈNCIA PER LA QUALITAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA, que té referències a l’avaluació de les institucions (http://www.aqu.cat/universitats/index.html) i del professorat (http://www.aqu.cat/professorat/index.html)

AGENCIA NACIONAL DE EVALUACIÓN DE LA CALIDAD Y ACREDITACIÓN: http://www.aneca.es/

Programari

En aquesta assignatura no s'utiliza un programari específic. 

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 4 Català primer quadrimestre matí-mixt