Logo

Supervisió i inspecció educativa

Codi: 101643
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Pedagogia OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Empar Garcia López
Correu electrònic :
empar.garcia@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

L’assignatura Supervisió i Inspecció Educativa, com a matèria optativa de quart curs del pla d’estudis del grau de Pedagogia, pertany a la menció de Gestió de la Formació i d’Institucions Socioeducatives. Té com a referents les assignatures Educació i Contextos Educatius, L’Organització i els Grups i Desenvolupament Organitzacional d'Institucions Educatives, impartides a primer, segon i tercer. Això significa que, per poder desenvolupar adequadament l’assignatura, calen uns mínims de suficiència en relació amb les assignatures esmentades. És aconsellable tenir competències en avaluació de centres, programes i projectes.



Objectius

Es tracta d’una assignatura de quart curs, que pretén completar la formació dels professionals per actuar en dos grans àmbits de forma complementaria: formació en les organitzacions i direcció i gestió de institucions educatives.

En aquest sentit respon als objectius general del Perfil del Grau de Pedagogia, com són: avaluar institucions, promoure el desenvolupament organització, gestionar el recursos i el personal, realitzar planificacions estratègiques, elaborar i desenvolupar activitats formatives

Parteix de fonaments educatius que es treballen als curs anteriors, i té com referències prèvies el mòduls de continguts relatius a Educació i Contextos Educatius, l’Organització i els grups, Disseny, seguiment i avaluació de plans i programes, Innovació Educativa, Desenvolupament organitzacional d’institucions educatives.

Aquesta assignatura forma part del curriculum de la menció de "Gestió de la formació i d'Institucions educatives".

  • Comprendre i analitzar els aspectes que configuren realitats educatives i institucionals en contextos d’educació formal i no formal.
  • Dissenyar, desenvolupar i avaluar processos, projectes, programes i activitats per intervenir en contextos educatius i formatius.
  • Informar i assessorar persones, institucions i organitzacions sobre aspectes educatius i formatius, pel canvi i la millora.
  • Orientar a les institucions per aconseguir la millora dels processos i els elements de l'organització.
  • Conèixer diferents realitats de la supervisió i l'assessorament als centres educatius a Europa.

Resultats d'aprenentatge

  1. Realitzar informes sobre situacions educatives territorials o de centres de formació.
  2. Seleccionar i aplicar models, estratègies i instruments de supervisió educativa.
  3. Idenfiticar àmbits d'analisi d'interès per a la supervisió i inspecció educativa.
  4. Identificar i aplicar l'estratègia de supervisió i inspecció més adequada a les diferents realitats territorials i de centres educatius.
  5. Utilitzar les tècniques de supervisió habituals.
  6. Elaborar un pla de supervisió per a un centre educatiu.
  7. Elaborar un pla d'actuació de la Inspecció educativa per a un àmbit territorial concret.
  8. Dissenyar plans d'ordenació educativa territorial.
  9. Aplicar els principis de l'ètica professional en la delimitació i desenvolupament d'activitats de supervisió i inspecció educativa.
  10. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  11. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  12. Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
  13. Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
  14. Proposar formes d'avaluació dels projectes i accions de millora de la sostenibilitat.
  15. Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
  16. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  17. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
  18. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  19. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.

Continguts

BLOC I. Naturalesa i sentit de la supervisió educativa


1. Aproximació conceptual al significat i sentit de supervisió a l’àmbit educatiu.


2. Organització i finalitats.


3. Funcions i atribucions de la inspecció educativa; eines per desenvolupar-les.


BLOC II. La supervisió i inspecció educativa per a el canvi i la millora dels centres.


4. Supervisió i avaluació dels centres i els serveis educatius, en un marc de l’autonomia de centre.


5. Assessorament a centres i serveis educatius en els processos de gestió i de transformació educativa.


6. Assessorament en l'exercici de la funció docent i de la funció directiva.


7. Desenvolupament de processos avaluadors en els centres i serveis educatius.


BLOC III. La supervisió educativa a Europa: sistemes educatius i models d’inspecció educativa. Estudi comparat.


7. Organització i finalitats.


8. Funcions i atribucions.


9. Sistemes descentralitzats, centralitzats i amb dependència de les Autoritats locals.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Projecte de supervisió, practiques. 33 1,32 1, 4, 6, 7, 8
Lectures i estudi 74,5 2,98 4, 5, 9
Presencial de gran grup 42,5 1,7 2, 3

El plantejament metodològic, seguint el principi de la multivarietat d’estratègies metodològiques, ha de facilitar la participació activa de l’alumne i la construcció del procés d’aprenentatge pel mateix alumne.

El docent, en aquest plantejament metodològic, dóna suport constant a l’alumne, facilitant-li els mitjans i els recursos necessaris per al procés d’aprenentatge. Les tutories en aquest context esdevenen una part fonamental de la metodologia de treball.

La metodologia que s’utilitza en les activitats presencials de gran grup consisteix a fer classes expositives en què el docent assumeix un rol actiu, implicant la participació de l’alumnat en el procés. La finalitat d’aquestes activitats és presentar els continguts i donar instruccions per a activitats individuals o de grup. Així, a més de proporcionar informació rellevant, el docent ajuda l’alumne en el seu procés de construcció del coneixement.

En les sessions de gran grup s’organitzen, també, sessions pràctiques, que es dediquen a exercicis a l’aula, individuals i en equips de quatre alumnes de caràcter estable per a tot el curs, en què, mitjançant l’anàlisi de documents, la resolució de casos o les activitats pràctiques, s’aprofundeix en els continguts i les temàtiques treballats, per tal que l’alumne pugui combinar el treball autònom amb el de grup.

Les pràctiques es lliuren al professor, el qual les retorna revisades i anotades. Cada estudiant, si cal, les refà o les millora individualment i les presenta en una carpeta d’aprenentatge a final de curs. La carpeta ha de recollir totes les activitats, elaboracions i pràctiques que fal’estudiant durant el curs. Al final de la carpeta, l’alumne ha de recollir una reflexió sobre el seu procés d’aprenentatge en la matèria.

La combinació de les metodologies i el seguiment del docent han de permetre a l’alumne desenvolupar estratègies analítiques i crítiques; en definitiva, aprendre a aprendre.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova final escrita. Individual 50% 0 0 1, 2, 5, 9, 10, 12, 14, 18, 19
Assistència, participació i implicació en les sessions presencials (activitats individuals i en grup). 10% 0 0 3, 8, 9, 18, 19
Carpeta d'aprenentatge. Individual. 10% 0 0 2, 3, 4, 9, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19
Disseny i presentació del projecte de Supervisió i Inspecció (activitat individual i en grup) 30% 0 0 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9

El sistema d’avaluació plantejat en aquesta assignatura té dos moments.

D’una banda, es fa una avaluació continuada amb la finalitat formativa de fer un seguiment del procés d’aprenentatge de l’estudiant, per tal de guiar-lo i orientar-lo. A més, ens permet prendre decisions sobre el ritme de desenvolupament de l’assignatura.

D’altra banda, es fa una avaluació sumatòria, per tal de verificar el nivell d’aprenentatge assolit, tenint com a referència les competències i els objectius plantejats.

En el sistema d'avaluació, tenim bàsicament dos tipus d'evidències:

  • La realització d'activitats pràctiques (anàlisi de documents, resolució de casos...), que es van desenvolupant al llarg de l'assignatura i es concreten en la presentació d'una carpeta d'aprenentatge el dia 21 de desembre de 2026.
  • La superació amb èxit d'una prova escrita el dia 11 de gener de 2027.
  • Disseny i presentació d'un projecte de Supervisió d'un centre educatiu. Presentació el 23 de novembre de 2026.

La prova escrita es realitzarà el dia 11 de gener de 2076 i la recuperació de la prova es farà el dia 18 de gener del 2027. Per tal de poder recuperar la prova escrita cal haver tret una puntuació no inferior a 3,5.

La realització de totes les activitats pràctiques és indispensable per a superar l'assignatura. En cas que quedin activitats pràctiques pendents es podran lliurar abans del dia 21 de desembre de 2026. En cap cas, es podrà recuperar quan no s'ha superat cap activitat pràctica al llarg de semestre.

L'assistència és obligatòria. En cap cas podrà ser inferior al 80% de les sessions. Els justificants només serviran per explicar l'absència; no són un eximent de l'assistència.

El feed-back de qualsevol activitat avaluativa es donarà com màxim en dues setmanes.

Les qualificacions obtingudes en cadascuna de les activitats avaluatives es lliuraran a l'estudiant mitjançant publicació dels resultats al moodle o a l'aula. Un cop lliurades les qualificacions l'estudiant podrà fer la revisió de la nota en les hores que el professorat té destinades a tutories.

En el supòsit que l'estudiant no es presenti a la prova final individual escrita, ni lliuri el Projecte de Supervisió d'un centre educatiu, es considerarà que no aporta suficients evidències per a l'avaluació, i es qualificarà l'assignatura com a no avaluable, tal i com s'estableix en el punt 9 de l'article 266 de la Normativa Acadèmica de la UAB. https://www.uab.cat/doc/oci_normativa_academica_enllac

En totes les activitats es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació .L'alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professorat considera que no compleix aquests requisits

La copia o plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que pot representar suspendre l'assignatura:

  • Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part del treball d'un/a altre/a company/a.
  • Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d'un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. (més informació sobre plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_0 1.html).

Es recomana seguir la normativa APA(2019, 7ª versió). Podeu consultar: https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pdf

Avaluació única. L'estudiant ha de lliurar i fer la prova escrita el 11 de gener de 2027, i la recuperació de la prova es farà el dia 18 de gener del 2027:

  • Activitats pràctiques ( anàlisi de documents, resolució de casos..) que s'han de recollir en una carpeta d'aprenentatge, amb un pes del 20%
  • Disseny i presentació d'un projecte de Supervisió d'un centre educatiu, amb un pes del 30%
  • Superació d'una prova escrita per tal d'acreditar i garantir la consecució dels objectius i els resultats d'aprenentatge, amb un pes del 50%

S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l'avaluació continuada. La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l'avaluació continuada.

Intel·ligència artificial.

En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. Es faran validacions concretes per garantir l'autoria i l'adquisició de competències en cas de sospita de frau acadèmic.La no transparència de l'ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

A partir de la 2º matrícula, l'alumnat que repeteix aquesta assignatura pot sol·licitar al començament de curs realitzar només una Prova de Síntesi final.

Per obtenir més informació sobre els criteris i pautes generals d'avaluació de la Facultat de Ciències de l'Educació es pot consultar el següent enllaç: https://www.uab.cat/doc/oci_normativa_academica_enllac

Cada situació individual que no s'ajusti al que està escrit haurà de comunicar-se al professor de l'assignatura per tal d'habilitar, si és pertinent, les avaluacions complementàries sense perdre de vista la filosofia d'avaluació considerada.

Bibliografia

Administration et Éducation (2005). Número monográfico: L'inspection en questions, Núm. 4 (108).

Aguerrondo, I. (2022). El rol de la supervisió educativa en la gestió de les polítiques públiques. Educar (Bellaterra, Spain), 49(1), 13-27.https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_csuc_raco_oai_raco_cat_article_406817

Alcalá, M.L. (2016) ¿Debe ser la inspección impulsora de la innovación en los centros educativos?. Avances en Supervisión Educativa, nº 26, diciembre 2016.

Álvarez, E., Pérez, R. (2010). Radiografías de la Inspección Educativa en el Comunidad Autónoma de Asturias. Revisión crítica con intención de mejora, Bordón 62 (1). Págs. 9 - 28

Antúnez, S. (2009). La Inspección educativa y la evaluación de la formación permanente de los profesionales de la educación escolar, Avances en Supervisión Educativa. Revista electrónica. Núm. 10. Mayo. Disponible a: http://www.adide.org/revista/images/stories/pdf_10/ase10_art08.pdf

Antúnez, S., Silva, P., (2013). La Inspección educativa. Educar 49.1 UAB.

Arnijar, J., (2022). El Supervisor educatiu : una figura per a la millora professional del docent. UAB. Disponible a: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010692575706709

Barrionuevo, B. C. (2024). La Inspección Educativa. Un modelo de cualificación institucional ante los retos del s. XXI: visión estructural y funcional. Avances en Supervisión Educativa, (41).

Bruggen, J. C. van (2010) Inspectorates of Education in Europe; some comparative remarks about their tasks and work. Standing International Conference of Inspectorates (sici). Abril,2010. Bruselas.

Campuzano, M. E. P. (2023). Efectos de la supervisión escolar sobre la calidad educativa en primaria y secundaria: una revisión sistemática. REDIE: Revista Electrónica de Investigación Educativa, (25), 1-14.

Carron, G. y de Grauwe, A. (2003). Cuestiones de actualidad en supervisión: una revisión de la literatura. París, UNESCO- International Institute for Educational Planning.

Casanova M. (2014). Control un aval de calidad. Cuadernos de Pedagogía, 441, 67-69.

de Catalunya, C. D. E. (2025). Document 1/2025: Fòrum d’Educació Inclusiva. 100 propostes de la comunitat educativa

de Grauwe, A. (2006) L'État et l'inspection scolaire. Analyse des relations et modèles d'action. Tesis Doctoral. Institut d'Études Politiques de Paris.

del Pozo, A. (2016). El sistema educatiu del segle xxi en un món líquid. Lliçó inaugural del postgrau “Expert universitari en Gestió i Direcció d’Organitzacions Educatives (GEDIOE) (p.15). Lleida.

Esteban Frades, S. (2019). La supervisión educativa como función principal de la Inspección. Características y propósitos. Aula, 25, 27–58. https://doi.org/10.14201/aula2019252758

Femenía Millet, O. (2015). Inspección, supervisión, evaluación y calidad en un centro educativo de enseñanza secundaria obligatoria. Madrid: Ediciones Diaz de Santos.

Galicia Mangas, F. (2019). La inspección de educación en la Unión Europea. Aula 25, 129-146.

Gardezi, S., McNamara, G., Brown, M., & O’Hara, J. (2023). AUGE Y CONVERGENCIA DE LOS SISTEMAS DE INSPECCIÓN ESCOLARES. Supervisión 21, 68(68)

García, J. M., & Rosa Sensat. (2024). Nosaltres, els inspectors / Josep M. Garcia i Balda (ed.) (Primera edició). Associació de Mestres Rosa Sensat. Disponible a: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/99bmqe/alma991061121750406706

Gerver, R (2016) Conferencia. En el XIV Congreso nacional de Inspectores de Educación: innovar en educación. Valladolid. 19, 20 y 21 de octubre de 2016. Adide-Federación.

González, M. (2011). La inspecció educativa: una professió clau per a la millora del sistema. La revista de l’AIEC, 29-30. Disponible a: http://ecoledoctorale.sciencespo.fr/theses/theses_en_ligne/degrauwe_socio_2006/degrauwe_socio_2006.pdf

González Fernández J. L. . (2023). LA INSPECCIÓN EDUCATIVA ACTUAL EN LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS: UNA VISIÓN COMPARATIVA. Supervisión 21, 68(68). https://doi.org/10.52149/SP21/68.16

Jardon, E. (2023). La inspección francesa de la clase al sistema educativo. Supervisión 21, 70(70).

Jiménez, J. (2014). Una nueva i vieja inspección. Cuadernos de Pedagogia, 441, 58-62.

Leiva, M.V. (Ed). (2014). Asesoramiento educativo. ¿ Qué necesitan nuestras escuelas?. Viña del Mar: Altazor.

Lera, J. L. E. (2023). Análisis normativo sobre evaluación de centros en España en relación con las funciones de la inspección educativa. Avances En Supervisión Educativa, (39).

Martín, F. J. B. (2026). LAS OPORTUNIDADES QUE EUROPA BRINDA A LA INSPECCIÓN EDUCATIVA. Supervisión 21, 79(79).

Nieto, J. M. (2021). Supervisión e inspección educativas : Evolución, funciones y estrategias / Jesús María Nieto Gil. Pirámide.https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/99bmqe/alma991060722545306706

Pérez Feijoo, H. M., & Ávila Becerra, E. M. (2026). LA INSPECCIÓN EDUCATIVA EN LOS PAÍSES ESCANDINAVOS: SUECIA, NORUEGA Y DINAMARCA E ISLANDIA. ESTUDIO COMPARADO CON ESPAÑA. Supervisión 21, 79(79). https://doi.org/10.52149/Sp21/79.14

Planells, A. V., Quilabert, E., Moschetti, M. C., & Martin, M. P. (2025). Les zones educatives com a espais de governança escolar i col· laboració docent: del treball en xarxa a la corresponsabilitat. Anuari de l'Educació de les Illes Balears, (2025), 18-42

Serentill,J. (2023). La evaluación de centros y planes de mejora: Actuaciones de la inspección educativa en Cataluña. Avances en Supervisión Educativa, (40).

Soler, E. (2002b). La visita de inspección: encuentro con la realidad educativa. Madrid: La Muralla.

Spillane, J. (2006). Distributed ledership. San Francisco: Jossey-Bass.

Terigi, F. (2010) Los sistemas nacionales de inspección y/o supervisión escolar. Revisión de literatura y análisis de casos. Paris: IIEP/UNESCO. Disponible en: http://www.iipe-buenosaires.org.ar

Torres Vizcaya, M. (2021). Deontología de la inspección educativa : vademécum de normas de proximidad / Manuel Torres Vizcaya. La Muralla. Disponible a: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/99bmqe/alma991061011115506706

Vera, J. (2014). Supervisión e inspección, a través deltiempo. Cuadernos de Pedagogia, 441, 63-66.

En negrita, bibliografía más relevante.

Programari

No s'utilitza un programari especific.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 4 Català primer quadrimestre matí-mixt