
Estudis Culturals Comparatius de l'Àsia Oriental
Codi: 101544Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Estudis de l'Àsia Oriental | OP | 4 |
| Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Roberto Figliulo
- Correu electrònic :
- roberto.figliulo@uab.cat
Equip docent
- Roberto Figliulo
- Artur Lozano Mendez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Com a assignatura de la menció Cultura, Art i Literatura d'Àsia Oriental, aquesta assignatura es complementa amb la de Temes Avançats d'Art i Cultura Popular de l'Àsia Oriental, però no és obligatori cursar totes dues si no es desitja obtenir la menció.
Mitja assignatura s'impartirà en anglès i mitja en català.
Objectius
L'assignatura Estudis Culturals Comparatius de l'Àsia Oriental és una assignatura que posa el pes en la dimensió transnacional i negociada dels processos i dinàmiques culturals. L'estudi cultural comparatiu que proposem a aquesta matèria persegueix posar de relleu el caràcter sobredeterminat, complex i negociat de les produccions i consums en la seva dimensió cultural.
L'alumnat es familiaritzarà amb els estudis culturals d'especialistes de la regió d'Àsia Oriental que tracten fenòmens/aspectes culturals de les realitats socials de la regió. També assimilaran els orígens i la diversitat de plantejaments i metodologies que han tingut cabuda als estudis culturals com a disciplina híbrida.
Resultats d'aprenentatge
- Comprendre l'univers referencial de textos escrits i orals en les llengües de l'Àsia oriental.
- Conèixer, comprendre, descriure i analitzar els valors, les creences i les ideologies de l'Àsia oriental.
- Utilitzar eines diferents per a fins específics en el camp de la història, la literatura, la lingüística, el pensament i l'art.
- Fer la cerca de documents en llengües pròpies de l'Àsia oriental.
- Utilitzar la terminologia específica de la història, la literatura, la lingüística, el pensament i l'art.
- Avaluar els resultats obtinguts en el procés de cerca de la informació per documentar-se i actualitzar els coneixements de la història, la literatura, la lingüística, el pensament i l'art.
- Reconèixer les connotacions de les referències culturals específiques en l'àmbit de l'Àsia oriental i valorar-ne la influència en la comunicació interlingüística i intercultural.
- Conèixer i comprendre els fonaments dels estudis comparatius culturals.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Ser flexible i saber adaptar-se a noves situacions.
- Respectar la igualtat de gènere.
- Treballar en grups interdisciplinaris i interculturals.
- Resoldre problemes de comunicació intercultural.
- Vetllar per la qualitat del propi treball.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
- Tenir habilitats en les relacions interpersonals.
- Identificar la necessitat de mobilitzar coneixements culturals per poder traduir.
- Reconèixer la necessitat de mobilitzar coneixements culturals per poder interpretar.
- Utilitzar eines diferents per a finals específics en el camp de la història.
- Descriure i analitzar els valors, creences i ideologies de l'Àsia Oriental.
- Reconèixer les connotacions de les referències culturals específiques en l'àmbit dels estudis de l'Àsia Oriental i valorar-ne la influència en la comunicació interlingüística i intercultural.
- Conèixer, comprendre, descriure i analitzar els valors, les creences i les ideologies de l'Àsia Oriental.
- Conèixer i comprendre els fonaments dels estudis comparatius culturals.
- Tenir coneixements culturals per poder interpretar.
- Tenir coneixements culturals per poder traduir.
- Avaluar els resultats obtinguts en el procés de cerca de la informació per documentar-se i actualitzar els coneixements de la història, la literatura, la lingüística, el pensament i l'art.
- Fer la recerca de documents en llengües pròpies de l'Àsia Oriental.
- Vetllar per la qualitat del treball propi.
Continguts
Bloc 1. Introducció als estudis culturals + Japó i Corea del Sur
- El significats de la «cultura». Registres culturals. La distinció i el consum. Introducció a l'estudi de cultura.
- Orígens i idees principals dels estudis culturals: l'escola de Birmingham i Stuart Hall.
- Exemples aplicats d'estudis culturals comparatius que contemplin Japó, Corea o ambdós.
Bloc 2. Xina
En la part dedicada a la Xina es desenvoluparà una reflexió profunda al voltant d’una temàtica concreta a partir d’exemples de productes culturals contemporanis realitzats al país. Des de la perspectiva dels estudis culturals i de la cultura visual reflexionarem com s’han anat metabolitzant algunes de les principals problemàtiques de la Xina contemporània.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Anàlisi d'un producte o un fenomen de la cultura popular. | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Lectura de textos, documents teòrics i anàlisi de productes/fenòmens culturals. | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Anàlisi de textos, documents teòrics i productes/fenòmens culturals. | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Les classes de l'assignatura d'Estudis Culturals Comparatius de l'Àsia Oriental seguiran com a eina bàsica metodològica la lectura i anàlisi crítica de textos que seran triats per l'equip docent i comentats amb l'alumnat. Addicionalment s'oferirà altre material per a aprofundir en els temes tractats mitjançant els textos principals. La realització de tasques individuals o en grup contribuirà a profunditzar determinades temàtiques de l’assignatura. En aquests últims casos també es realitzaran presentacions orals, perquè l’alumnat comparteixi els seus progressos. Al llarg del curs es realitzarà una feina de tutoria individual i col·lectiva, per poder ajudar i assessorar l’alumnat en la realització de les tasques, o en profunditzar aspectes de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova escrita sobre els continguts del bloc dedicat a la Xina. | 20% | 2 | 0,08 | 3, 4, 5, 7, 9, 10, 16 |
| Pràctica escrita danàlisi dun producte de cultura popular. (Bloc Japó i Corea) | 30% | 48 | 1,92 | 3, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 24, 25, 26, 27, 30, 31, 32 |
| Anàlisis duna lectura o dun producte de cultura visual a través duna pràctica escrita i oral. (Bloc Xina) | 30% | 48 | 1,92 | 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32 |
| Prova escrita sobre teoria dels estudis culturals. | 20% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.
Avaluació
L’avaluació és continuada. L’alumnat ha de demostrar el seu progrés realitzant diverses activitats d’avaluació. La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitats i el seu pes sobre l’avaluació de l’assignatura és a títol informatiu. El professorat responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.
En aquesta assignatura, el permís d'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) variarà segons l'activitat. Els usos permesos i prohibits en cada cas es detallaran en la presentació de l'assignatura. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La manca de transparència de l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Activitats d’avaluació
Bloc Xina
20% Prova escrita d'anàlisis critica sobre els continguts d’aquesta part de l’assignatura
30% Anàlisis d’una lectura o d’un producte de cultura visual a través d’una pràctica escrita i oral.
Bloc Japó i Corea del Sud
20% Prova escrita: Es farà una prova escrita relativa als continguts i lectures del bloc, que es realitzarà al voltant del temari presentat a classe.
30% Treball escrit: L’alumnat haurà de presentar un treball escrit individual que haurà de seleccionar a partir de les línies de recerca impartides durant el bloc.
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu l’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i hora a la web de la Facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).
Activitats d’avaluació única
La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb els següents percentatges:
40% Treball escrit individual amb prova oral sobre una temàtica relacionada amb els continguts de l'assignatura.
30% Prova escrita sobre els continguts del bloc dedicat a la Xina.
30% Prova escrita sobre els continguts i temàtiques del bloc de Japó i Corea del Sud.
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent.
Bibliografia
Estudis culturals
Agger, B. (1992). Cultural Studies as Critical Theory. Philadelphia: Falmer.
Eagleton, T. (2001). La idea de cultura: una mirada política sobre los conflictos culturales. Barcelona: Paidós.
Gunster, S. (2004). Capitalizing on Culture: Critical Theory for Cultural Studies. Toronto: Univ. of Toronto Press.
Hall, S. (1997). Representation: Cultural Representations and Signifying Practices. London: The Open University.
Lewis, J. (2002). Cultural Studies: the Basics. Thousand Oaks, CA: SAGE.
Storey, J. (1997, 2009). Cultural Theory and Popular Culture: An Introduction. New York: Prentice Hall, Harvester Wheatsheaf.
____ (ed.) (2009). Cultural Theory and Popular Culture: A Reader. Harlow: Longman.
Japó i Corea del Sud
Allison, Anne (2006). Millennial Monsters: Japanese Toys and the Global Imagination (1st ed.). University of California Press.
Azuma, H. (2009). Otaku: Japan's Database Animals. Minneapolis: University of Minnesota Press.
Consalvo, M. (2016). Atari to Zelda: Japan's Videogames in Global Contexts. Cambridge i Londres: MIT Press.
Galbraith, Patrick W. (2019). Otaku and the Struggle for Imagination in Japan. Duke University Press.
Hutchinson, R. (2019). Japanese Culture through Videogames. Londres & Nova York: Routdlege.
Ito, M.; Okabe, D.; Tsuji, I. (2012). Fandom Unbound: Otaku Culture in a Connected World. New Haven: Yale University Press.
Jin, Dal Yong (2020). Transmedia Storytelling in East Asia: The Age of Digital Media. Routledge.
Kim, Hyun Kyung y Choe, Youngmin (2014). The Korean Popular Culture Reader. Duke University Press.
Lozano-Méndez, A. (ed.) (2016). El Japón contemporáneo:una aproximación desde los estudios culturales. Barcelona: Edicions Bellaterra.
Steinberg, Marc (2019). The Platform Economy: How Japan Transformed the Consumer Internet. University of Minnesota Press.
____ (2012). Anime’s Media Mix: Franchising Toys and Characters in Japan. University of Minnesota Press.
Suan, Stevie (2021). Anime’s Identity: Performativity and Form beyond Japan. University of Minnesota Press.
Yoon, Tae-Jin y Jin, Dal Yong (2017) The Korean Wave: evolution, fandom and transnationality. Lexington Books.
Xina
Abbas, Ackbar M., (1997). Hong Kong: culture and the politics of disappearance. Minneapolis: University of Minnesota Press.
Braester, Yomi (2010). Painting the city red: Chinese cinema and the urban contract. Durham: Duke University Press.
Chang, Ivy I-chu. (2019). Taiwan Cinema, Memory, and Modernity. Singapore: Palgrave-Macmillan. [Llibre en línia]
Keane, Michael. (2013). Creative industries in China art, design and media. Cambridge, U.K.: Polity. [Llibre en línia]
Lu, Sheldon, & Mi, Jiayan (2009). Chinese Ecocinema: In the Age of Environmental Challenge. Hong Kong: Hong Kong University Press. [Llibre en línia]
Ren, Hai, Bo, Zheng, & Wu, Mali (2022). Portfolio: Planetary Art in the Sinophonecene: An Introduction. In Verge: Studies in Global Asias, Volume 8, Issue 2, Fall, pp. 24-45.
Shapiro, Judith (2016). China's environmental challenges. Cambridge: Polity Press. [Llibre en línia]
Visser, Robin (2010). Cities surround the countryside: urban aesthetics in post-socialist China. Durham: Duke University Press
Zhang, Yingjin (2012). A Companion to Chinese Cinema. Malden, Mass.: Wiley-Blackwell. [Llibre en línia]
Zhang, Zhen (Ed.). (2007). The Urban generation: Chinese cinema and society at the turn of the Twenty-first Century. Durham: Duke University Press.
Programari
L’assignatura no requereix de programari particular més enllà del que és necessari per a tasques acadèmiques habituals.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |