Guia en format PDF
Logo

Relacions Internacionals de l'Àsia Oriental

Codi: 101526
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Estudis de l'Àsia Oriental OB 3
Relacions Internacionals OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Just Castillo Iglesias
Correu electrònic :
just.castillo@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha requisits previs formals per cursar aquesta assignatura. Tanmateix, s’espera que els estudiants mostrin un interès genuí per la política internacional de l’Àsia Oriental i de la regió Àsia-Pacífic en un sentit ampli. Es recomana molt especialment tenir l’hàbit de llegir notícies i articles d’anàlisi des de perspectives diverses. Així mateix, cal disposar d’un domini suficient de l’anglès (nivell mínim B2 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües) per poder seguir les classes i comprendre els materials escrits i audiovisuals utilitzats en aquesta llengua.

Objectius

L’objectiu d’aquesta assignatura és dotar els estudiants de les eines analítiques i del context històric necessaris per comprendre i interpretar la política internacional de l’Àsia Oriental en l’actualitat. La Guerra Freda s’utilitza com a punt de partida temporal, ja que va establir les bases de moltes de les tensions i alineaments que encara persisteixen a la regió. A partir d’aquest rerefons històric, l’assignatura se centra en les dinàmiques contemporànies, incloent la competència estratègica entre la Xina i els Estats Units, les relacions entre actors regionals com la Xina, el Japó i Corea del Sud, així com els llegats no resolts de la Guerra Freda, com la península coreana i l’estret de Taiwan.

Es fa especial èmfasi en la creixent complexitat de l’escenari geopolític regional, marcat per processos de realineament estratègic, visions en competència sobre l’ordre regional i una intensificació de la modernització militar i de la despesa en defensa. També s’hi examinen altres àmbits de competència, com la rivalitat econòmica en un context d’interdependència, la projecció de poder tou i la cursa pel lideratge tecnològic. Aquestes dinàmiques s’analitzen dins dels debats més amplis sobre el futur del multilateralisme i l’equilibri de poder a l’Àsia Oriental.

En finalitzar l’assignatura, els estudiants seran capaços de:

  • Demostrar coneixement dels principals paradigmes de la disciplina de les Relacions Internacionals.
  • Comprendre el paper històric i contemporani de les grans potències en la configuració de l’ordre regional a l’Àsia Oriental.
  • Analitzar la naturalesa de les relacions internacionals a la regió, en particular les interaccions entre la Xina, el Japó, la península coreana i els Estats Units.
  • Identificar continuïtats i ruptures clau en la política internacional de l’Àsia Oriental des de la Guerra Freda.
  • Aplicar coneixements teòrics i empírics per interpretar les dinàmiques actuals de conflicte i cooperació en la geopolítica de la regió.

Resultats d'aprenentatge

  1. Utilitzar la terminologia específica de ciències polítiques, economia i sociologia.
  2. Utilitzar eines diferents per a fins específics en el camp de les ciències polítiques, l'economia i la sociologia.
  3. Avaluar els resultats obtinguts en el procés de cerca de la informació per documentar-se i actualitzar els coneixements de ciències polítiques, economia i sociologia.
  4. Comparar i valorar críticament els diferents entorns socials en l'àmbit de l'Àsia oriental.
  5. Conèixer la història, els valors, les creences i les ideologies de l'Àsia oriental per comprendre i valorar críticament temes socials, fenòmens i processos relacionats amb la regió.
  6. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  7. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  8. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  9. Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
  10. Resoldre situacions de conflicte.
  11. Vetllar per la qualitat del propi treball.
  12. Actuar seguint un codi deontològic propi de la pràctica professional.
  13. Conèixer i comprendre la política i les relacions internacionals d'Àsia Oriental.
  14. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  15. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  16. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  17. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  18. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  19. Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.
  20. Explicar les característiques de cadascun dels subsistemes regionals estudiats, les traces de canvi i de continuïtat en clau històrica i comparada, així com el paper que juguen els diversos actors estatals i no estatals en cada subsistema.
  21. Analitzar les polítiques i les respostes als impactes de la globalització, establint-ne les diferències i les semblances, en cadascun dels estats dels subsistemes regionals estudiats.
  22. Comparar críticament entre si les evolucions de les grans àrees regionals que s'aborden en la matèria.
  23. Analitzar els rols, en clau històrica i comparada, dels diferents actors de les grans àrees regionals.
  24. Analitzar el funcionament dels subsistemes internacionals regionals i funcionals, la seva estructura i dinàmica i les tendències evolutives presumibles.
  25. Identificar les institucions i les organitzacions internacionals rellevants en cada subsistema regional (Orient Mitjà, Àsia oriental, Amèrica Llatina) i analitzar-ne els rols i l'actuació, en funció de l'assignatura.

Continguts

Part I. Eines analítiques per a l’estudi de la política internacional de l’Àsia Oriental

  • La disciplina de les Relacions Internacionals i l’estudi de la política internacional.
  • La configuració de l’ordre internacional contemporani i de l’ordre regional a l’Àsia Oriental.
  • Marcs de referència estratègics Àsia-Pacífic i Indo-Pacífic.
  • El paper de la teoria en les Relacions Internacionals: realisme, liberalisme, constructivisme i enfocaments crítics.
  • Nivells d’anàlisi: sistema, estat, individu.
  • Fonaments teòrics i conceptes rellevants per a l’Àsia Oriental: ordre regional, equilibri de poder, rivalitat estratègica, potències mitjanes, estratègies de hedging.

Part II. Fonaments històrics de l’ordre regional contemporani a l’Àsia-Pacífic

  • L’ordre regional asiàtic després de la Segona Guerra Mundial.
  • La creació de la República Popular de la Xina i les seves implicacions internacionals.
  • L’ocupació nord-americana i la reconstrucció del Japó com a estat pacifista.
  • La divisió de la península coreana i l’aparició de dos règims rivals.
  • Dinàmiques de la Guerra Freda a l’Àsia Oriental i el Sud-est Asiàtic, incloent l’estratègia de contenció dels EUA, la diplomàcia triangular, el compromís regional del Japó, la reintegració internacional de la Xina, el paper de la Unió Soviètica i la transició post-Guerra Freda.

Part III. Qüestions contemporànies en la política internacional de l’Àsia Oriental

  • La presència i el paper dels Estats Units a la regió: continuïtat i transformació de la Pax Americana a la regió.
  • L’ascens de la Xina i lesseves estratègies i objectius de política exterior.
  • La competència estratègica entre la Xina i els Estats Units i les seves implicacions globals i regionals.
  • Visions en competència sobre l’ordre regional: aliances, minilateralisme i lideratge regional.
  • L’evolució del paper internacional del Japó: normalització i reposicionament estratègic.
  • La península coreana: relacions intercoreanes i diplomàcia nuclear de Corea del Nord.
  • Taiwan: estratègia exterior, dissuasió i riscos d’escalada a l'estret.
  • L’arquitectura de seguretat de l’Àsia Oriental i la transformació de les xarxes d’aliances.
  • La modernització militar i la cursa armamentista a la regió.
  • Interdependència econòmica, desconnexió parcial i estratègies de connectivitat regional (p. ex. BRI, CPTPP, RCEP).
  • Competència en altres àmbits: supremacia tecnològica, governança digital i projecció de poder tou.
  • El paper d’altres actors regionals: ASEAN, Rússia, Mongòlia, Austràlia, Índia.
  • Relacions de la UE amb la regió.
  • Potències mitjanes i estats petits: estratègies d’adaptació a la nova realitat geopolítica.
  • Cooperació i integració regional: assoliments, límits i perspectives de futur.
  • Perspectives teòriques sobre el futur de la regió: bipolaritat, multipolaritat, fragmentació?

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Classes 50 2 1, 2, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13
Lectura i estudi 45 1,8 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13
Treballs 34 1,36 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13

Per tal d’assolir els objectius d’aprenentatge, l’assignatura combina classes teòriques amb activitats pràctiques i de reflexió crítica. El desenvolupament del temari segueix una seqüència ordenada i progressiva, amb materials seleccionats per afavorir la comprensió dels continguts i la seva aplicació analítica.

Es recomana seguir amb regularitat el calendari de lectures i activitats proposat pel professorat, ja que aquestes constitueixen la base per a les sessions presencials i per al treball autònom de l’estudiant. L’assoliment dels objectius exigeix no només l’assistència i la participació activa a classe, sinó també un compromís ferm amb l’estudi individual.

Les principals activitats formatives inclouen:

  • Lectura i anàlisi de textos acadèmics i materials complementaris.
  • Assistència a les sessions teòriques i participació activa en les discussions.
  • Realització de treballs individuals o en grup sobre temes relacionats amb el temari.
  • Preparació i participació en debats i activitats pràctiques plantejades a classe.
  • Estudi personal i revisió continuada dels continguts tractats.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat de desenvolupament, individual o en grup 20% 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25
Prova 2 35% 2 0,08 1, 2, 3, 5, 6, 7, 11, 12, 13, 16, 20, 23, 25
Activitat a classe (en grup) 15% 2 0,08 1, 2, 3, 6, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25
Prova 1 30% 2 0,08 1, 2, 3, 5, 6, 13, 16, 20, 23, 25

Avaluació continuada

L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula del final d’aquesta secció de la Guia Docent.

Revisió

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.

Recuperació

Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.

Consideració de “no avaluable”

S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.

Irregularitats en les activitats d’avaluació

En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).

Avaluació única

Aquesta assignatura preveu l’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI. L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.

L’avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i hora a la web de la Facultat. El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).


Activitats d’avaluació única

La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb els següents percentatges:

  • Examen tipus test. L’estudiant haurà de respondre una bateria de preguntes tipus test amb una única opció correcta.Les respostes errònies descomptaran punts. El valor d’aquesta prova és del 35% de la nota final.
  • Prova examen de desenvolupament. L’estudiant haurà de desenvolupar de forma escrita un tema o pregunta a triar entre dues opcions. El valor d’aquesta prova és del 35% de la nota final.
  • Prova oral de comentari o desenvolupament. El professor plantejarà una pregunta oberta relacionada amb els principals reptes geopolítics a què s’enfronta la regió d’Àsia Oriental en l’actualitat. L’estudiant haurà de respondre demostrant un domini adequat dels continguts i dels conceptes i eines propis de la disciplina de les Relacions Internacionals. El valor d’aquesta prova és del 30% de la nota final.

Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent.

Més informació: https://www.uab.cat/web/estudiar/grau/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345662177201.html


Ús de la IA

En aquesta assignatura, l’ús autoritzat de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) variarà segons l’activitat. Els usos permesos i prohibits en cada cas es detallaran en la presentació de l’assignatura. L’estudiant haurà d’identificar clarament quines parts han estat generades o assistides mitjançant aquestes tecnologies, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com n’han influït en el procés d’elaboració i en el resultat final de l’activitat. L’estudiant assumeix plena responsabilitat sobre l’ús que faci de la IA i assumirà l’autoria de les tasques presentades. La manca de transparència en l’ús de la IA en qualsevol activitat avaluable es considerarà una falta d’honestedat acadèmica i podrà comportar una penalització parcial o total en la nota de l’activitat, així com sancions majors en els casos més greus. En les activitats escrites, la presència de fonts bibliogràfiques inexistents, producte d’al·lucinacions dels models d’IA, o de referències amb errors greus comportarà la qualificació de zero en aquella activitat.

Bibliografia

Bibliografia de consulta recomanada

  • Baylis, John, Steve Smith, & Patricia Owens, (eds.). The Globalization of World Politics: An Introduction to International Relations. 7th ed. New York: Oxford University Press, 2017.
  • Connors, M. K., Rémy Davison, and Jörn Dosch. The New Global Politics of the Asia-Pacific. London: Routledge, 2018.
  • Li, Xiaobing. The Cold War in East Asia. London: Routledge, 2018.
  • Miller, Alice, & Richard Wich. Becoming Asia: Change and Continuity in Asian International Relations since World War II. Stanford: Stanford University Press, 2011.
  • Yahuda, Michael. The International Politics of the Asia-Pacific. Taylor & Francis Group, 2019.

Bibliografia addicional

  • Beeson, Mark, and Stubbs, Richard (2012). Routledge Handbook of Asian Regionalism. London and New York: Routledge.
  • Breslin, S (2010). Handbook of China's international relations. London: Routledge.
  • Buzan, Barry (2010). «China in International Society: Is 'Peaceful Rise' Possible?», Chinese Journal of International Politics 3(1): 5-36.
  • Buzan, Barry (2003). Security architecture in Asia: the interplay of regional and global levels. The Pacific Review, 16(2), 143-173.
  • Feng, Huiyun (2009). «Is China a Revisionist Power?», Chinese Journal of International Politics 2(3): 313-334.
  • Friedberg, Aaron (2004). «Will Europe's Past be Asia's Future?», International Security, 28(3): 149-164
  • Gaddis, J. L (2006). The Cold War: A New History. London: Penguin.
  • Hook, G. D., Gilson, J., Hughes, C. W., & Dobson, H. Japan's International Relations: Politics, Economics and Security (3rd ed.). London: Routledge, 2012.
  • Hsiung, J. C (2007). China and Japan at Odds: Deciphering the Perpetual Conflict. New York: Palgrave Macmillan.
  • Ikenberry, G. John; Mastanduno, Michael [eds.] (2003) International Relations Theory and the Asia-Pacific. New York: Columbia University Press.
  • Kang, David (2010). East Asia before the West. Five Centuries of Trade and Tribute. New York: Columbia University Press.
  • Kang, David (2007). «Power, Interests, and Identity in East Asian International Relations, 1300 to 1900», China Rising. Peace, power and order in East Asia, New York: Columbia University Press.
  • Kang, D. C., & Ma, X (2018). Power Transitions: Thucydides Didn’t Live in East Asia. The Washington Quarterly, 41(1), 137-154. doi:10.1080/0163660X.2018.1445905
  • Khandekar, G., & Gaens, B. (eds.). Japan’s Search for Strategic Security Partnerships. London: Taylor & Francis, 2018.
  • Kissinger, Henry (2001). Diplomacia. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
  • Kissinger, Henry (2012). China. Barcelona: Debate.
  • Lankov, A (2017). Why Nothing Can Really Be Done about North Korea’s Nuclear Program. Asia Policy, 23(1), 104-110.
  • Mearsheimer,John. J(2001). The Tragedy of Great Power Politics. New York: W.W. Norton.
  • Qin, Yaqing (2012). «Cultura y pensamiento global: una teoría china de las relaciones internacionales», Revista CIDOB d'Afers Internacionals, 100: 67-90.
  • Ramo, Joshua Cooper (2004). The Beijing Consensus. London: The Foreign Policy Centre.
  • Seth, M. J. The Routledge Handbook of Modern Korean History. London: Routledge, 2016.
  • Shambaugh, D., & Yahuda, M. B (2008). International relations of Asia. Rowman & Littlefield Publishers.
  • Wang Hui (2011). The Politics of Imagining Asia. Cambridge: Harvard University Press.
  • Welch, D. A., Soeya, Y., & Tadokoro, M (2011). Japan as a \"Normal Country\"?: a Nation in Search of its Place in the World. Toronto: University of Toronto Press.

Programari

No es farà ús de cap programari específic. 

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Anglès primer quadrimestre matí-mixt