Guia en format PDF
Logo

Terminologia aplicada a la traducció i la interpretació

Codi: 101488
Crèdits: 4
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Traducció i Interpretació OB 3

Professor/a de contacte

Nom :
Sergi Alvarez Vidal
Correu electrònic :
sergi.alvarez@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

L'alumne ha de dominar l’ús dels recursos tecnològics generals aplicats a la traducció i a la interpretació. En concret, ha de ser capaç de: (1) demostrar que coneix els recursos tecnològics generals per a la gestió d'arxius i de dades en traducció i interpretació; (2) saber aplicar aquests coneixements en l’edició de textos en diversos formats i realitzar la correcció lingüística a diferents nivells; i (3) saber aplicar aquests coneixements en l’automatització bàsica d'accions i d’objectes en traducció i interpretació.

  • L’alumne ha de tenir coneixements bàsics relatius a l’ús dels ordinadors i el programari per tal d’aprendre l’ús de programes específics aplicats a la terminografia.

D'igual manera, l'alumne ha de conèixer els recursos de documentació necessaris per a la traducció i la interpretació. En concret, ha de ser capaç de: (1) demostrar que coneix els recursos d’informació i documentació més adequats per a la resolució dels problemes de traducció i d’interpretació; i (2) aplicar aquests coneixements per a utilitzar amb eficiència els recursos d’informació i documentació més adequats per a la resolució dels problemes de traducció i d’interpretació.

  • L’alumne ha de posseir suficient coneixement del món per entendre el sistema de classificació del coneixement, així com utilitzar els coneixements que ja té per a l'obtenció de nous mitjançant la documentació.

L'alumne ha de posseir coneixements lingüístics suficients per a ésser capaç d'identificar les unitats terminològiques en un text en diferents suports (paper, audio, audiovisual). En concret ha de saber identificar unitats de significat més enllà dels límits de la paraula. Alhora, l'alumne ha de ser capaç de demostrar que coneix la morfologia i sintaxi per comprendre la composició, la derivació i l’especificació.

Complementàriament, l'alumne ha de conèixer d’altres idiomes fins al nivell d’especificitat requerit pels llenguatges d’especialitat.

Objectius

La funció de l’assignatura és proporcionar a l’estudiant el coneixement dels recursos terminològics, terminogràfics i de tractament de corpus necessaris per a la traducció i la interpretació.

En acabar l’assignatura l’estudiant haurà de ser capaç de:

  • Demostrar que posseeix coneixements bàsics en la terminografia i la terminologia multilingüe.
  • Aplicar aquests coneixements en l'ús de recursos per a l’extracció i recuperació d’informació terminològica en diverses llengües.
  • Aplicar aquests coneixements en l’ús d’eines de gestió de corpus per a l’obtenció de coocurrències i concordances.
  • Comunicar oralment coneixement especialitzat

Resultats d'aprenentatge

  1. Treballar en equip: Tenir en compte els punts de vista dels altres i retroalimentar de forma constructiva.
  2. Treballar en equip: Contribuir a la cohesió del grup.
  3. Aplicar els recursos terminològics per resoldre problemes d'interpretació: Aplicar els recursos terminològics per resoldre problemes d'interpretació.
  4. Identificar i aplicar les normes metodològiques i formals del treball terminològic per poder traduir: Demostrar que posseeix coneixements bàsics en la terminografia i la terminologia multilingüe com a disciplines aplicades.
  5. Identificar i aplicar les normes metodològiques i formals del treball terminològic per poder traduir: Comprendre les unitats terminològiques en relació amb un sistema conceptual i la classificació del coneixement.
  6. Identificar i aplicar les normes metodològiques i formals del treball terminològic per poder traduir: Reconèixer els termes simples, les col·locacions terminològiques i la fraseologia.
  7. Identificar i aplicar les normes metodològiques i formals del treball terminològic per poder traduir: Resoldre els problemes d?equivalència i de contrastivitat conceptual entre els sistemes.
  8. Usar les eines genèriques (cercadors, eines de gestió documental) i específiques (gestors de terminologia) del treball terminològic per poder traduir: Realitzar tasques amb diferents programes informàtics de suport a la tasca terminològica i terminogràfica.
  9. Usar les eines genèriques (cercadors, eines de gestió documental) i específiques (gestors de terminologia) del treball terminològic per poder traduir: Extraure, recuperar i emmagatzemar informació terminològica.
  10. Usar les eines genèriques (cercadors, eines de gestió documental) i específiques (gestors de terminologia) del treball terminològic per poder traduir: Comparar unitats terminològiques de diferents idiomes de treball.

Continguts


  • La Terminologia en relació amb la Lingüística, la Lexicologia, la Traducció i la Planificació terminològica.

  • Els fonaments de la Terminologia: el terme, el concepte, la denominació i la definició. Identificació de unitats terminològiques.

  • Els llenguatges d'especialitat i la seva terminologia (llenguatges científic, tècnic, jurídic i humanístic).

  • Creació de recursos propis i compartits, com ara bases de dades, glossaris o corpus segons els criteris de cerca d'informació multilingüe, elaboració de sistemes conceptuals, buidatge, descripció dels termes, les seves equivalències i els seus camps semàntics i xarxes de conceptes.

  • Identificació d'unitats de traducció lèxiques (verbs suport, col·locacions, fraseologia, termes simples i compostos) en textos paral·lels i en les llengües de treball de l'estudiant mitjançant sistemes de gestió de corpus.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Elaboració de xarxes de conceptes 8 0,32 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Revisió d'un treball terminològic existent 4 0,16 3, 4, 7, 8
Exercicis sobre llistes de problemes 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Introducció de les dades amb un programa de gestió 11 0,44 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Gestió de la terminologia (programari) 7 0,28 7, 8, 9, 10
Gestió de la terminologia (programari) en grup 4 0,16 3, 8, 10
Construcció d'un sistema conceptual 8 0,32 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Continguts i principis teòrics 7 0,28 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Dinàmica del treball en grup 3 0,12 1, 2
Buidatge terminològic de corpora paral·lels 8 0,32 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Resolució de problemes (terminologia puntual) 6 0,24 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Exposició oral 3 0,12 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Lectures i conferències 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Estudi documental i crític d'opcions terminològiques 7 0,28 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10

L'assignatura s'imparteix en dues sessions setmanals que es distribueixen en classes teòriques d'una hora i 20 minuts i classes pràctiques d'una h al llarg de 14 setmanes dins del semestre:

En total, l'alumne ha de rebre 18,6 h. de teoria i 14 h. de pràctiques. A les classes de teoria, el grup d'aprenentatge rep classes magistrals i també participa impartint-les (Aprenentatge Basat en Problemes); a les classes de pràctiques, el grup d'aprenentatge es divideix en grups de 3 alumnes per fer treball pràctic.

Les activitats formatives que es realitzaran al llarg del curs seran, entre d'altres, del tipus següent:

  • Buidatge d'unitats terminològiques de textos en paper i audiovisual.
  • Tasques relacionades amb la solució de problemes segons la teoria impartida a l'assignatura.
  • Posada en comú i crítica de les traduccions proposades per anteriors traductors.
  • Simulació de situacions professionals amb la finalitat de realitzar una conceptualització de l’experiència i una cerca de solucions eficaces.
  • Jocs de competició sobre Terminologia mèdica.
  • Presentació de treball en grup amb la descripció d’un tema en concret.
  • Descripció de conjunts de termes i de termes individualitzats.

Aquesta assignatura es gestiona per mitjà del Campus Virtual, en el qual l’alumne trobarà tots els arxius amb informació complementària a aquesta guia docent.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Pràctiques i i fòrums 5 % 1 0,04 1, 2, 8, 9, 10
LLiurament del projecte final (arbre de camp dels 15 termes escollits) 20% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Presentació del projecte final (oral) 10 % 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Participació 10 % 1 0,04 1, 2
ABP - Aprenentatge Basat en Problemes 10 % 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Ressenyes de lectures, exposicions, etc. 5 % 1 0,04 3, 8, 9, 10
LLiurament del preprojecte 10 % 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Examen tipus test 30 % 3 0,12 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Avaluació continuada

L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula del final d’aquesta secció de la Guia Docent.

Revisió

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.

Recuperació

Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.

Consideració de “no avaluable”

S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.

Irregularitats en les activitats d’avaluació

En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).

Ús de la IA

En aquesta assignatura, el permís d'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) variarà segons l'activitat. Els usos permesos i prohibits en cada cas es detallaran en la presentació de l'assignatura. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La manca de transparència de l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

Avaluació única

Aquesta assignatura preveu avaluació única en els termes establerts en la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.

L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la facultat i enviar-ne una còpia al docent responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.

L’avaluació única es farà presencialment en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió acadèmica publicarà la data i hora a la web de la facultat.

El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI/NIE o passaport).

Activitats d’avaluació única

L’avaluació única inclourà les mateixes quatre activitats pràctiques que fan els alumnes que no segueixen l'AU (que compta el 40% de l'avaluació) i que estan detallades al campus virtual. A més, hi haurà un examen sobre els continguts de la matèria (equivalent al 60% de la nota).

Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura (segons escaigui) són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu més amunt en aquesta guia docent.

Bibliografia

Enllaços web

- http://www.fit-ift.org/download/preespagn.pdf

MANUAL DE TERMINOLOGÍA. Silvia Pavel y Diane Nolet. Traducido por Beatriz de Vega con la colaboración de Genny González y Yolande Bernard. DIRECCIÓN DE TERMINOLOGÍA Y NORMALIZACIÓN. OFICINA DE TRADUCCIONES. Canadá.

- http://www.free-ed.net/sweethaven/MedTech/MedTerm/default.asp

Aquest és un curs complet i autònom en la terminologia mèdica moderna. És apte per a tots els estudiants de les professions de la salut que tenen la necessitat de comunicar-se amb els metges, dentistes i altres professionals de la medicina. El material bàsic d'aquest curs és pres del manual de l'Exèrcit dels EUA, terminologia mèdica bàsica, MD0010, Edició 100.

 

 

Manuals 

ANTIA, B.E. (2001): “Metadiscourse in terminology: thesis, antithesis, synthesis”, Terminology Science & Research12 (1-2), p. 65-84.

ANTIA, B.E. (2002): “II termine: contesto definitorio e contesto d’uso”, in MAGRIS, M., M. T. MUSACCHIO, L. REGA e F. SCARPA (eds.): Manuale di terminologia. Aspetti teorici, metodologici e applicativi, Milan, Hoepli, p. 99-114.

ARNTZ, R., H. PICHT und F. MAYER (2002): Einführung in die Terminologiearbeit, Hildesheim, Olms.

AVERBUH, K. JA. (1994): ,,E. K. Drezen, Terminologist and Standardiser”, Terminology Science & Research 5-2, p. 53- 73.

BEAUGRANDE, R. (1987): “Determinacy distributions in complex systems: science, linguistics, language, life”, Zeitschrift für Phonetik, Sprachwissenschaft und Kommunikationsforschung 40, p. 145-188.

BEAUGRANDE, R. (1997): New Foundations for a Science of Text and Discourse: Cognition, Communication and the Freedom of Access to Knowledge and Society, Norwood, Ablex.

BUDIN, G. (1994): “Do we need an object theory?” in DRASKAU, J. K. and H. PICHT (eds.): Terminology Science & Terminology Planning/Theoretical Issues of Terminology Science, Vienna, TermNet, p. 203-208.

BUDIN, G. (2001): “A Critical Evaluation of the State-of-the-Art of Terminology Theory”, Terminology Science & Research 12 (1-2), p. 7-23.

 CHESTERMAN, A. and E. WAGNER (2002): Can Theory Help Translators? A Dialogue Between the Ivory Tower and the Wordface, Manchester, St. Jerome.

FELBER, H. und G. BUDIN (1989): Terminologie in Theorie und in Praxis, Tübingen, Günter Narr.

GERZYMISCH-ARBOGAST, H. (1996):Termini im Kontext. Verfahren zur Erschließung und Übersetzung von der textspezifischen Bedeutung von fachlichen Ausdrücken, Tübingen, Günter Narr.

HUNTER, K. M. (1991): Doctors’ stories, Princeton, Princeton University Press.

HOLMES, J. (1972): “The name and nature of translation studies”, Unpublished ms reprinted in TOURY, G. (ed.): (1987) Translation Across Cultures, New Delhi, Bahri Publications.

ISO 1087-1 (2000): Terminology work . Vocabulary . Part 1: Theory and application, Geneva, ISO.

ISO 12200 (1999): Computer applications in terminology — Machine-readable terminology interchange format(MARTIF) — Negotiated Interchange, Geneva, ISO.

ISO 12620 (1999): Computer applications in terminology— Data categories, Geneva, ISO.

ISO 16642 (2003): Computer applications in terminology’. Terminological markup framework, Geneva, ISO.

LAURÉN, C., J. MYKING und H. PICHT (1998): Terminologie unter der Lupe. Vom Grenzgebiet zum Wissenschaftszweig, mit Beiträgen von Anita Nuopponen und Nina Pilke, Vienna, TermNet.

LEMKE, J. L. (1990): Talking Science, Connecticut/London, Ablex.

PICHT, H. (1993): “State-of-the-art of Terminology Training in 1991”, Terminology Science & Research 4, p. 2-33.

PICHT, H. (1997): ,,Wirtschaftslinguistik: ein historischer Überblick”, in HOFFMANN, L., H. KALVERKÄMPER und H. E.WIEGAND (eds.): Fachsprachen. Languages for Special Purposes. Ein Internationales Handbuch zurFachsprachenforschung und Terminologiewissenschaft, Berlin, New York, Walter de Gruyter, p. 336-341.

RAT FÜR DEUTSCHSPRACHIGE TERMINOLOGIE (2004):Berufsprofil. Terminologin. Terminologe, Bern.

RIGGS, F. (1987): “Social science vocabulary: the INTERCOCTA project”, TermNet News 18, p. 7-15.

ROGERS, M. (1997): “Synonymy and equivalence in special-language texts. A case study in German and English texts on Genetic Engineering”, in TROSBORG, A. (ed.): Text Typology and Translation, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins, p. 217-45.

ROGERS, M. (2004): “Multidimensionality in Concept Systems: A Bilingual Textual Perspective”, Terminology 10- 2, p. 215-40.

 SCHMITZ, K.-D. (2001): “Criteria for evaluating terminology database management programs”, in WRIGHT, S. E. and G. BUDIN (eds.): Handbook of terminology management II, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins, p. 539- 551.

SCHMITZ, K.-D. (2005): “Terminology and Terminological Databases”, in BROWN, K. (ed.): Encyclopedia of Language and Linguistics, 2nd Edition, Oxford, Elsevier Publishers.

WRIGHT, S. E. (2003): “From the semiotic triangle to the semantic web”, Terminology Science & Research 14, p. 111-135.

WRIGHT, S. E. and G. BUDIN (eds.) (1997): Handbook of terminology management I, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins.

WRIGHT, S. E. and G. BUDIN (eds.) (2001): Handbook of terminology management II, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins.

WÜSTER, E. (1959): ,,Das Worten der Welt, schaubildlich und terminologisch dargestellt”, in PICHT, H. und K.-D. SCHMITZ (eds.): Terminologie und Wissensordnung, Cologne,T

Programari

Word

Power point

Excel

AntConc

LLM

Multiterm

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 3 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 4 Català segon quadrimestre matí-mixt