Persona, Cos, Salut i Gènere
Codi: 101244Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Antropologia Social i Cultural | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Bruna Alvarez Mora
- Correu electrònic :
- bruna.alvarez@uab.cat
Equip docent
- Ana Cerezuela González
- Diana Marre Cifola
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha cap prerequisit per a aquesta assignatura, però es recomana haver cursat Antropologia dels Sistemes de Sexe / Gènere
Objectius
Descriure l'àmbit de l'antropologia de la salut i l'antropologia mèdica, mitjançant la descripció de les seves àrees teòriques i amb exemples de recerca etnogràfica.
Analitzar com la relació entre biologia i cultura construeix i produeix els sistemes de salut.
Analitzar les construccions socials de la malaltia, el benestar i els malestars.
Aplicar la perspectiva antropològica en els problemes contemporanis de salut.
Incorporar una perspectiva de gènere i interseccional en l'anàlisi dels sistemes de salut.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d''aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
- Sintetitzar els coneixements adquirits sobre la relació entre naturalesa, cultura i societat.
- Analitzar un fet d'actualitat des de la perspectiva antropològica.
- Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia.
- Identificar els desenvolupaments disciplinaris recents i la vinculació de la teoria antropològica amb les disciplines socials afins en el seu desenvolupament històric i en les tendències interdisciplinàries actuals.
- Identificar les tendències interdisciplinàries actuals compartides per l'antropologia i les disciplines socials afins en el camp respectiu.
- Integrar enfocaments interdisciplinaris en els àmbits de l'educació, els sistemes de sexe-gènere i els sistemes d'inclusió-exclusió social.
- Analitzar teòricament exemples etnogràfics de diversitat cultural en els àmbits de l'educació, el gènere i els sistemes d'inclusió-exclusió.
- Avaluar críticament els models teòrics explícits i implícits als materials etnogràfics.
- Identificar la variabilitat sociocultural en contextos etnogràfics específics.
- Expressar les idees amb un vocabulari específic adequat a la disciplina.
- Planificar la feina de manera efectiva individualment o en grup per a la consecució dels objectius plantejats.
- Valorar la fiabilitat de les fonts, seleccionar dades rellevants i contrastar la informació.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
- Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
- Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
Continguts
- Conceptes bàsics de l'antropologia de la salut
- Determinants socials de la salut i desigualtats
- Antropologia de la salut i Antropologia Mèdica
- El cos en la biomedicina
- Antropologia de la salut reproductiva
- Etnografia de l'hospital
- Aplicacions de l'antropologia en la biomedicina
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tutories individuals i/o grupals (presencials i/o virtuals) | 5 | 0,2 | 5, 8, 10 |
| Treball autònom | 36 | 1,44 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
| Classes teòriques | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Aquesta Guia Docent conté tota la informació relacionada amb l'assignatura, per la qual cosa és l'únic document a consultar davant de qualsevol dubte relacionat amb l'assignatura i la seva avaluació.
El/la protagonista del procés d'ensenyament-aprenentatge és l'estudiant, i sota aquesta premissa s'ha planificat una metodologia basada en el treball continuat.
Sobre les sessions:
L'assignatura es desenvoluparà a través de sessions presencials dirigides, supervisades i de treball autònom.
L'assistència és obligatòria amb un mínim del 80% de les sessions, en el cas que no s'obtingui, l'assignatura constarà com a no avaluable.
Les sessions presencials es realitzaran sempre amb tot el grup classe i es dedicaran a la presentació dels continguts de l'assignatura per part del professorat i professionals convidats.
A les sessions presencials es valorarà la participació activa del grup d'estudiants en l'anàlisi i discussió dels temes proposats pel professorat.
Treball autònom:
Inclou activitats com la lectura i estudi comprensiu i analític de textos, la visualització analítica de materials audiovisuals, la cerca de referències bibliogràfiques, la recerca d'informació, l'observació i l'escriptura, entre d'altres.
Tutories:
Les sessions supervisades seran presencials o virtuals (amb cita prèvia), orientades al seguiment de l'assignatura i a la realització de les activitats d'avaluació. Es recomana realitzar almenys una tutoria al llarg del curs per a un seguiment adequat.
Sobre la comunicació:
La comunicació de tot allò relacionat amb l'assignatura es realitzarà a través del Campus Virtual.
Sobre els treballs escrits:
Els treballs escrits es realitzaran a l'aula:
- Hauran d'estar identificats amb el NIU (Número d'Identificació Universitari).
- Podran realitzar-se en català, castellà o anglès.
- Sense errors ortogràfics o gramaticals.
- Amb cites, notes, referències i bibliografia en format APA 7.
Criteris de correcció:
- Qualitat de la presentació, format, redacció i referències bibliogràfiques en APA 7.
- Comprensió, amplitud i profunditat de l'anàlisi de la bibliografia, presentacions i visualitzacions.
- Relació amb els conceptes de l'assignatura.
- Presentació d'un text articulat mitjançant una argumentació coherent i fonamentada acadèmicament.
- Vinculació de les presentacions, bibliografies i/o visualitzacions amb exemples etnogràfics procedents de la premsa, la pròpia experiència o l'observació etnogràfica.
Escala de qualificació:
- 0: Lliurament fora de termini sense justificació degudament acreditada.
- 1-4,9: Lliurament no basat en els materials d'anàlisi requerits o basat només en una descripció/resum dels materials proposats.
- 5-6,9: Lliurament d'un text acadèmic articulat basat en els materials proposats.
- 7-8,9: Lliurament basat en els materials proposats, incorporant materials addicionals o exemples etnogràfics, experiència, premsa, observació.
- 9-10: Lliurament basat en els materials proposats, incorporant materials addicionals i exemples etnogràfics, experiència, premsa, observació.
Es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació del professorat i de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| A2: Assaig | 40% | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
| A4: Assistència i participació | 10% | 12 | 0,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
| A3: Producte Audiovisual | 30% | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
| A1: Preguntes sobre les lectures | 20% | 12 | 0,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Avaluació continuada
ACTIVITAT 1: Preguntes sobre cada lectura obligatòria (20%)
Aquesta activitat individual té com a objectiu fomentar la lectura dels textos obligatoris i extreure'n els conceptes clau, i té un pes del 20% de la nota final de l'assignatura.
Cada estudiant haurà de fer una pregunta crítica de la lectura que pugui obrir un debat amb el grup classe.
Les lectures obligatòries es troben a l'apartat de Bibliografia d'aquesta guia docent.
Per poder obtenir el percentatge corresponent a l'Activitat 1, és necessari haver completat com a mínim 7 de les 9 lectures disponibles dins del termini establert.
Les dates de realització de les lectures són: 11 de febrer, 23 de febrer, 4 de març, 16 de març, 6 d'abril, 15 d'abril, 27 d'abril, 6 de maig i 13 de maig.
ACTIVITAT 2: Assaig individual (40%)
Es tracta d'una activitat individual l'objectiu de la qual és aprendre a reconèixer i relacionar tres conceptes clau sorgits de tres lectures obligatòries, a través d'un assaig prèviament preparat que es realitzarà a l'aula. L'alumnat té la possibilitat de portar els materials que consideri necessaris per a la realització de l'assaig, en paper i sense fer servir cap dispositiu electrònic. Té un pes del 40% de la nota final de l'assignatura.
Les instruccions detallades d'aquesta activitat, així com la seva rúbrica d'avaluació, es penjaran al campus virtual a l'inici del curs.
La data de realització d'aquesta activitat és el 18 de març.
ACTIVITAT 3: Producte audiovisual (30%)
Aquesta activitat té com a objectiu aplicar el contingut de l'assignatura a un cas etnogràfic real. Es tracta que cada estudiant elabori un producte audiovisual en qualsevol suport (àudio, vídeo, fotografia, xarxes socials, pòdcast...) que consti d'una entrevista i una anàlisi de la mateixa a la llum dels conceptes teòrics de l'assignatura.
Es recomana realitzar una tutoria per poder escollir la temàtica i el format del producte audiovisual.
La durada màxima del producte audiovisual és de 10 minuts.
S'avaluarà la capacitat d'utilitzar els conceptes teòrics de les lectures en relació amb l'entrevista a través d'una rúbrica d'avaluació per part de l'estudiantat.
És obligatori assistir els tres dies d'avaluació:
- 20 de maig
- 25 de maig
- 27 de maig
- Les instruccions detallades d'aquesta activitat, així com la seva rúbrica d'avaluació, es penjaran al campus virtual a l'inici del curs.
-
ACTIVITAT 4: Assistència i participació (10%)
L'assistència és obligatòria i es tindrà en compte per a l'avaluació de l'assignatura.
Avaluació única
L'avaluació única consistirà en una prova sincrònica de tres parts el dia i hora establerts per la facultat:
- Activitat 1: 4 preguntes de les lectures obligatòries (20%). Temps màxim: 30 minuts.
- Activitat 2: l'assaig equivalent a l'activitat 2 de l'avaluació continuada (40%). Temps màxim: 1 hora.
- Activitat 3: dues preguntes sobre el contingut de l'assignatura (40%). Temps màxim: 30 minuts.
-
Recuperació
Per a l'alumnat que hagi suspès l'assignatura, és a dir, amb una nota mitjana inferior a 5 en el conjunt de les activitats avaluatives, s'organitzarà una sessió de recuperació dins del període establert per la normativa de la UAB (del 10 al 23 de juny).
No obstant això, l'alumnat que no hagi assolit una nota mínima de 3,5 no serà considerat recuperable.
No avaluable
En cas que l'alumnat no hagi realitzat almenys el 100% de les activitats avaluatives, en cas contrari, la seva qualificació constarà com a no avaluable.
Bibliografia
Lectures obligatòries:
- Good, Byron (2003). Como la medicina construye sus objetos. En Medicina, racionalidad y experiencia. Una perspectiva antropològica (pp. 129-168). Bellaterra.
- Davis-Floyd, Robbie (2001), The technocratic, humanistic, and holistic paradigms of childbirth. International Journal of Gynecology & Obstetrics, 75: S5-S23. https://doi.org/10.1016/S0020-7292(01)00510-0
- Scheper-Hughes, Nancy & Lock, Margaret (1987), The Mindful Body: A Prolegomenon to Future Work in Medical Anthropology. Medical Anthropology Quarterly, 1: 6-41. https://doi.org/10.1525/maq.1987.1.1.02a000204.
- Lewis-Jackson, Sasha; Iob, Eleanora; Giunchiglia, Valentina; Cabral, Jose Roberto ; Romeu-Labayen, Maria; Cooper, Silvie;Makamu, Rirhandzu ; Dorasamy, Cassandra; Ncube, Matthew; Chasara, Romeo; Bautista-González, Elysse; Pérez-Duarte Mendiola, Paulina ; Cavero Huapaya, Victoria; Davies, Megain; Rutz, Florian & Staudacher, Sandra (2022). Policies and Politics: An Analysis of Public Policies Aimed at the Reorganisation of Healthcare Delivery During the COVID-19 Pandemic. In Caring on theFrontline during COVID-19. Contributions from Rapid Qualitative Research (pp. 39-64). Palgrave Macmillan.
- Cerezuela González, Ana; Remorini, Carolina & Marre, Diana (2026). Dialogues of obstetric risk in the first trimester of pregnancy: Insights from a hospital ethnography. Social Science & Medicine, 392, 118985. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2026.118985
- Sideman, Alicia Bernstein & Razon, Na’amah(2024). Extra/ordinary medicine: Toward an anthropology of primary care. Social science & medicine (1982), 346, 116707. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2024.116707)
- Malgosa, Estel; Marre, Diana & Alvarez, Bruna (2024). Pregnancy and babies versus penises and intercourse: gender differences in ‘how babies are made’ according to children at two Spanish primary schools. Sexualities, 28(7), 2047-2065. https://doi.org/10.1177/13634607241295998
- Ginsburg, Faye & Rapp, Rayna (1991). The politics of reproduction. Annual Review of Anthropology, 20, 311–343.
- Desy, Alexandra & Marre, Diana (2025). La movilidad reproductiva transfronteriza para sortear los impedimentos a la maternidad [Cross-border reproductive travel to circumvent impediments to motherhood]. Anuário Antropológico, 50. https://doi.org/10.4000/14qwl
Bibliografia complementària:
Ariès, Pierre ([1975]. 2011). Historia de la muerte en Occidente: De la Edad Media hasta nuestros días. El Acantilado.
Baer, H. A., Singer, M., & Johnsen, J. H. (1986). Toward a critical medical anthropology. Social Science & Medicine, 23(2), 95-98. https://doi.org/10.1016/0277-9536(86)90358-8
Benjamin, Walter (1967). Sobre la facultad mimética. En Ensayos escogidos (pp. 105–107). Ed. Sur.
Blanes, Ruy & Espírito Santo, Diana. (Eds.). (2014). The social life of spirits. University of Nebraska Press.
Bloch, Maurice & Parry, Jonathan. (1982). Death and the regeneration of life. Cambridge University Press.
Butler, Judith ([1993]2002). Los cuerpos que importan. En Cuerpos que importan: Sobre los límites materiales y discursivos del “sexo” (pp. 53–94). Paidós.
Carrithers, Michael; Collins, Steven & Lukes, Steveb. (Eds.). The category of the person: Anthropology, philosophy, history. Cambridge University Press.
Carsten, Janet. (2007). How do we know who we are? En R. Astuti, J. Parry, & C. Stafford (Eds.), Questions of anthropology (pp. 22–54). Berghahn Books.
Canguilhem, G. (1971). Lo normal y lo patológico. Siglo XXI.
Cerezuela González, A., Remorini, C., & Marre, D. (2026). Dialogues of obstetric risk in the first trimester of pregnancy: Insights from a hospital ethnography. Social Science & Medicine, 392, 118985. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2026.118985
Cerruti, Marcela. (Coord.). (2011). Salud y migración internacional: Mujeres bolivianas en la Argentina. Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD), Centro de Estudios de Población (CENEP), Fondo de Población de las Naciones Unidas (UNFPA).
De Certeau, Michel (2007). Walking the city. En M. Lock & J. Farquhar (Eds.), Beyond the body proper: Reading the anthropology of material life (pp. 249–258). Duke University Press.
Degnen, Cathrine. (2018). Cross-cultural perspectives on personhood and the life course. Palgrave Macmillan.
Delaplace, Grégory. (2011). Enterrer, submerger, oublier: Invention et subversion du souvenir des morts en Mongolie. Raisons Politiques, 41, 87–103.
Deleuze, Giles & Guattari, Felix (2007). We always make love with worlds. En M. Lock & J. Farquhar (Eds.), Beyond the body proper: Reading the anthropology of material life (pp. 428–433). Duke University Press.
Desy, A., & Marre, D. (2025). La movilidad reproductiva transfronteriza para sortear los impedimentos a la maternidad [Cross-border reproductive travel to circumvent impediments to motherhood]. Anuário Antropológico, 50. https://doi.org/10.4000/14qwl
Douglas, Mary (1970). Natural symbols: Explorations in cosmology. The Cresset Press.
Farmer, P. (2003). Pathologies of Power: Health, Human Rights, and the New War on the Poor (1.a ed.). University of California Press. https://www.jstor.org/stable/10.1525/j.ctt1pnznf
Ferrándiz, Francisco. (2018). Death on the move: Pantheons and reburials in the Spanish Civil War exhumations. En A. Robben (Ed.), A companion to the anthropology of death (pp. 189–204). Wiley-Blackwell.
Foucault, Michel (2000). Clase del 15 de enero de 1975. En Los anormales (pp. 39–59). Fondo de Cultura Económica.
Goffman, Ervin (2001). Estigma: La identidad deteriorada (Obra original publicada en 1963). Amorrortu.
Good, Byron (2003). Medicina, racionalidad y experiencia. Una perspectiva antropológica. Bellaterra.
Kaufert, Patricia & O’Neil, John. (1993). Analysis of a dialogue on risks in childbirth : clinicians, epidemiologists, and Inuit women. Knowledge, Power, and Practice : The Anthropology of Medicine and Everyday Life.
Landecker, Hannah. (2011). Food as exposure: Nutritional epigenetics and the new metabolism. BioSocieties, 6(2), 167–194.
Lock, Margaret (2002). Twice dead: Organ transplants and the reinvention of death. University of California Press.
Lock, Margaret (2007). Alienation of body parts and the biopolitics of immortalized cells. En M. Lock & J. Farquhar (Eds.), Beyond the body proper: Reading the anthropology of material life (pp. 567–586). Duke University Press.
Lock, Margaret & Farquhar, Judith (2007). Beyond the body proper: Reading the anthropology of material life. Duke University Press.
Martínez, Angel (2008). Antropología médica: Teorías sobre la cultura, el poder y la enfermedad. Anthropos.
McIntyre, Matthew H., & Edwards, Caroline Pope. P. (2009). The early development of gender differences. Annual Review of Anthropology, 38(1), 83–97.
Menéndez, Eduardo. (1982). El modelo médico hegemónico: Transacciones y alternativas hacia una fundamentación del modelo de autoatención en salud. Arxiu d’Etnografia de Catalunya, 3, 83–120.
Menéndez, Eduardo (1990) Antropología médica. Orientaciones, desigualdades y transacciones. México, Cuadernos de la Casa Chata.
Morgan, Lynn (1989). When does life begin? A cross-cultural perspective on the personhood of fetuses and young children. En E. Doerr & J. Prescott (Eds.), Abortion and fetal "personhood" (pp. 97–114). Centerline Press.
Morgan, Lynn (2011). Fetal bodies, undone. En F. Mascia-Lees (Ed.), A companion to the anthropology of the body and embodiment (pp. 320–337). Wiley-Blackwell.
Münster, Daniel & Broz, Ludek. (2015). The anthropology of suicide: Ethnography and the tension of agency. En L. Broz & D. Münster (Eds.), Suicide and agency: Anthropological perspectives on self-destruction, personhood, and power (pp. 3–22). Ashgate.
Plonowska, Ewa. (2012). Bare life. En Henry Sussman (Ed.), Impasses of the post-global: Theory in the era of climate change (pp. 194–201). Open Humanities Press.
Rapp, Rayna (2007). Real time fetus: The role of the sonogramin the age of monitored reproduction. En M. Lock & J. Farquhar (Eds.), Beyond the body proper: Reading the anthropology of material life (pp. 608–622). Duke University Press.
Remorini, Carolina (2010). Crecer en movimiento: Abordaje etnográfico de la crianza y el desarrollo infantil en comunidades Mbya (Misiones, Argentina). Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales sobre Niñez y Juventud, 8(2), 961–980.
Robben, Antonious. (2018). A companion to the anthropology of death. Wiley-Blackwell.
Rose, Nicolas (2007). Biopolitics in the twenty-first century. En The politics of life itself: Biomedicine, power, and subjectivity in the twenty-first century (pp. 9–40). Princeton University Press.
Rosenhan, David. (1990). Acerca del estar sano en un medio enfermo. En P. Watzlawick (Ed.), La realidad inventada (pp. 99-119). Gedisa.
Sargent, Carolyn & Johnson, Thomas. (Eds.). (1996). Medical anthropology: Contemporary theory and method. Praeger.
Scheper-Hughes, Nancy (2005). El comercio infame: Capitalismo milenarista, valores humanos y justicia global en el tráfico de órganos. Revista de Antropología Social, 14, 195–236.
Singer, Merrill & Baer, Hans. (1995). Critical medical anthropology. Baywood Publishing Company.
Stewart, Michael. (2007). How does genocide happen? En R. Astuti, J. Parry, & C. Stafford (Eds.), Questions of anthropology (pp. 249–280). Berghahn Books.
Taussig, Michel. (1995). Un gigante en convulsiones: El mundo humano como sistema nervioso en emergencia permanente. Gedisa.
Tronto, J. C., & Fisher, B. (1990). Toward a Feminist Theory of Caring. En E. Abel & M. Nelson (Eds.), Circles of Care (pp. 36-54). SUNY Press.
Programari
Ús d'IA
Ús restringit: Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport com la correcció de textos, traduccions o altres situacions específiques que hauran de pactar-se amb el professorat a través d'una tutoria. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La manca de transparència en l'ús de la IA en les activitats avaluables es considerarà falta d'honestedat acadèmica i podrà comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |