Guia en format PDF
Logo

Anàlisi qualitativa

Codi: 101149
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Sociologia OB 3

Professor/a de contacte

Nom :
Dafne Muntanyola Saura
Correu electrònic :
dafne.muntanyola@uab.cat

Equip docent

Aran Romero Moreno

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Per cursar aquesta assignatura es recomana haver aprovat Metodologia i disseny de la recerca social, Mètodes Qualitatius de Recerca Social i Mètodes d’Anàlisi.

Objectius

En les assignatures precedents d’investigació social s’han tractat els fonaments i les diferents fases i mètodes d’investigació social. L’assignatura Metodologia i Disseny de la Recerca Social introdueix els conceptes bàsics de la metodologia científica i capacita l’alumnat per a delimitar uns objectius de recerca, construir l’objecte d’estudi i plantejar-ne un disseny d’investigació pertinent. Les bases de la recerca qualitativa i els seus procediments més específics s’han vist a Mètodes Qualitatius de Recerca Social i Mètodes d’Anàlisi.

L’assignatura Anàlisi Qualitativa cal entendre-la en continuïtat amb les anteriors i té com a objectiu fonamental la comprensió i aplicació de mètodes i tècniques d’anàlisi qualitativa a diversos àmbits de la investigació sociològica. Amb tot, aquestes no es tracten de manera puntual i aïllada, sinó emmarcades en un procés de recerca i en una perspectiva metodològica coherent que integra teorització, producció de dades i anàlisi/interpretació. La realització d'un treball de recerca amb lògica abductiva anirà orientat a assolir aquest objectiu. Específicament,l'alumnat farà un treball d'observació etnogràfica que inclogui totes les fases abductives de la investigació, des de la recollida de dades a la construcció d'un tipus ideal, passant per la construcció de la fitxa d'observació i l'anàlisi tant del material discursiu com del pràctic. 

Resultats d'aprenentatge

  1. Avaluar la qualitat del propi treball.
  2. Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
  3. Treballar en equip i en xarxa en situacions diverses
  4. Buscar fonts documentals a partir de conceptes.
  5. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  6. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  7. Esmentar els principals conceptes de la sociologia.
  8. Indicar-ne les dimensions, els possibles indicadors quantitatius i l'evidència qualitativa rellevant per observar-los empíricament.
  9. Identificar els principals mètodes i tècniques quantitatius i qualitatius.
  10. Explicar la base metodològica d'aquests mètodes i tècniques quantitatius i qualitatius.
  11. Relacionar-los amb els diferents enfocaments de la sociologia.
  12. Elaborar un guió d'entrevista o d'un grup de discussió.
  13. Elaborar un pla d'observació.
  14. Utilitzar el programari apropiat per analitzar una entrevista o una observació.
  15. Analitzar una mostra d'entrevistes.
  16. Analitzar els resultats d'una observació.
  17. Definir conceptes d'anàlisi.
  18. Formular una hipòtesi amb aquests conceptes.
  19. Elaborar un instrument d'anàlisi significativa per a aquesta hipòtesi.
  20. Obtenir conclusions a partir de la informació recollida amb aquest instrument.

Continguts

Tema 1. Introducció.


Perspectives metodològiques en la recerca qualitativa i eixos diferenciadors.


Aspectes generals de disseny.


L'espiral qualitativa.


Principis epistemològics: reflexivitat, pragmatisme i intersubjectivitat.


Tema 2. Aspectes generals dels mètodes d’anàlisi qualitativa.


Materials objecte d'anàlisi qualitativa.


Dinamiques inductives, deductives i abductives.


Discurs com a producte i discurs com a procés.


Nivells d'anàlisi: conceptes, dimensions i indicadors.


Tema 3. Les eines pel treball de camp: recollida de dades i anàlisi.


Notes de camp


Fitxa d'observació


Guió d'entrevista


Tema 4.L'anàlisi de les dades


De l'anàlisi temàtica de contingut a la generació de categories


Principis analítics i interpretatius de la Grounded Theory i de l'Extended Case Method


Procediments i fases. Oberta, axial i selectiva


Criteris avaluatius i controvèrsies de la GT i de ECM


Tema 5. Fonaoments de la sociologia visual


Fotografia participativa, foto-elicitation, video-elicitation, anàlisi audiovisual i semiòtic, multimdoalitat, visual analytics


TEMA 6. Altres mètodes d'anàlisi


Anàlisis estructurals


Anàlisi crítica del discurs


Anàlisi de xarxes.


Anàlisi conversacional


Tema 7. La formalització de l'anàlisi qualitativa (aquest tema només es donarà si la facultat inverteix els recursos necessaris per actualitzar el programari)


L’ús d’eines informàtiques en anàlisi qualitativa


Els programes ELAN i Atlas.ti. Nivells textuals i conceptuals d’anàlisi


Sociologia visual


Tema 8. La creació de la graella tipològica i de tipus ideals



Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Sessions a l'aula d'informàtica (Atlas.ti) 4 0,16
Preparació del treball individual 10 0,4
Exposició teòrica de continguts del temari i exemples d'aplicació. 9 0,36
Tutories de grup programades (seguiment de treballs) 2 0,08
Treball de recerca (notes de camp, fitxa d'observació, graella tipològica) 30 1,2
Pràctiques d'aula (seguiment de treballs i exercicis d'aplicació) 10 0,4

La dinàmica docent combina una orientació pràctica amb la necessària reflexió teòrica que acompanya l’aplicació dels mètodes i tècniques tractats.

Pel que fa a la docència a l’aula, les sessions plenàries es basen en l’exposició de continguts, oberta a la participació activa de l'alumnat i a la introducció de petites dinàmiques pràctiques. D'altra banda, a les sessions de pràctiques s'hi realitzaran tres tipus d'activitats: orientació general dels treballs de recerca; anàlisi dels textos de la bibliografia obligatòria i pràctiques a l'aula d'informàtica.

El treball autònom de l’estudiant estarà orientat a la realització d’un treball de recerca etnogràfica que aplica els continguts teòrics i empírics treballats a l’assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tasques grupals treball (tema, fitxa d'observació, guió d'entrevista) 15 24 0,96 1, 2, 3, 4, 5, 6, 12, 13
Completar les pràctiques sobre les lectures i l'esquerda 30 25 1 4, 5, 7
Defensa pública anàlisi treball 10 8 0,32 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18
Notes de camp i fitxa de revisió 25 12 0,48 1, 5, 6, 16
Lliurament del treball escrit 20 16 0,64 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20

Es potenciarà la participació activa i constructiva a classe amb entregues parcials, que culminarà en un treball d'observació comparada abductiu en equip ,amb un acte de defensa oral i treball escrit i un l'entrega individual de dues preguntes crítiques en paper i a classe a cada seminari de lectures i de fimografia. Inclou la lectura de 5 textos i el visionat de 2 pel·lícules a casa. Cal fer totes les entregues parcials i finals del treball de grup (tema, cronograma, notes de camp, fitxa d'observació, guió d'entrevista, presentació oral de l'anàlisi) i del treball escrit, a més del treball de l'esquerda i de les notes de camp- fitxa de revisió de les notes individuals.


− Cal fer un mínim de 12 hores d'observació individual. Les observacions han de tenir lloc en dos escenaris socials diferenciats, seguint les dates del calendari de curs. Es seguirà el model de notes de camp explicat a classe.


Per aprovar l'assignatura cal fer tots els lliuraments el dia que toca amb una nota mínima de 4. Si les entregues no es compleixen o el treball no arriba a un mínim de 4, l’assignatura es considerarà suspesa. No s'avaluarà el treball individual sense haver presentat el treball grupal.

Un no presentat només serà possible si l’estudiant comunica a la professora que deixa la classe les dues primeres setmanes de l’assignatura,o bé si s’han complert totes les entregues amb més de 4 menys una.

Es recorda que no és possible canviar de grup si no ha estat aprovat prèviament per la facultat a la segona setmana de curs.En cas de canvi, la persona interessada ha d'haver assistit des del primer dia a les classes de l'assignatura.

És imprescindible presentar totes les evidències per poder optar a l’avaluació continuada. No s’acceptaran entregues sense nom ni fora de termini. A més, cal tenir present que el plagi és un delicte i presa depèl, a més d'una falta greu d’honestedat acadèmica. El coneixement universitari es basa en la traçabilitat de les dades i de les fonts, i per això l’ús de la intel·ligència artificial (IA) no es considera adequat en les fases de construcció teòrica, formulació de preguntes de recerca, definició d’objectius, elaboració del model d’anàlisi, diagnòstic, recollida i interpretació de dades, ni en la redacció de resultats i conclusions. En canvi, sí que es pot fer servir la IA per trencar el gel a l’hora d’escriure, revisar formalment textos, fer resums, corregir codi, analitzar dades o revisar referències bibliogràfiques.

En qualsevol cas, l’estudiant haurà d’indicar clarament quines parts del treball han estat generades amb IA, especificar les eines utilitzades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final. La manca de transparència en aquest aspecte es considerarà una falta d’honestedat acadèmica. El plagi o l’ús indegut de la IA comportarà una qualificació de 0 en l’evidència afectada, i si es repeteix, pot implicar un 0 en tota l’assignatura.

Dediqueu tems i diners a venir a classe: No està permès l’ús de mòbils, portàtils amb wifi, tauletes ni altres dispositius electrònics a l’aula.

Per accedir a la recuperació, cal haver estat avaluat prèviament en almenys dues terceres parts de la qualificació total.

Les notes de camp i els lliuraments parcials del treball no són recuperables.

Aquesta assignatura està exclosa de la possibilitat de fer AU.



Bibliografia

BIBLIOGRAFIA BÀSICA I OBLIGATÒRIA


Emerson, Robert; Fretz, Rachel & Shaw, Linda. (2011). Writing Ethnographic Fieldnotes. The University of Chicago Press. (Capítols 1 & 2). (llibre disponible a la biblioteca)

Goffman, Erving. (1974/1989). On fieldwork, Journal of Contemporary Ethnography, 18: 123-132. (revista electrònica disponible a la biblioteca)

Lareau, Annette. (1996). Capítol Common Problems in Fieldwork: A Personal Essay. A Lareau, A. & Shultz, J. Journeys through Ethnography. Realistic accounts of fieldwork. Boulder: Westview Press. (llibre disponible a la biblioteca)

Mauss, Marcel. (1936/1971). El concepto de la técnica corporal en Sociología y antropología. Madrid: Tecnos. (disponible a la biblioteca)

O’Reilly, Karen (2012). Ethnographic Analysis in Ethnographic Methods. London: Routledge.(llibre electronic disponible a la biblioteca)


BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

Alvarez-Uria, F. & Varela, J. (2009) Sociología de las instituciones. Madrid: Morata.

Abu-Lughod, Lila. (1986). Veiled sentiments: Honor and poetry in a Bedouin society. University of California Press.

Álvarez-Uría, F., & Varela, J. (2004). Sociología, capitalismo y democracia. Madrid: Morata.

Becker, Howard S. (1963). Outsiders: Studies in the sociology of deviance. Free Press.

Becker, Howard S. (1982). Art worlds. University of California Press.

Becker, Howard S. (2014). What about Mozart? What about murder? Reasoning from cases. University of Chicago Press.

Behky, Beth A. (2006). Talking about machines, thick description, and knowledge work. Organization Studies, 27, 1757-1768.

Behar, Ruth. (1996). The vulnerable observer: Anthropology that breaks your heart. Beacon Press.

Berthomé, François, Bonhomme, Julien, & Delaplace, Grégory. (2012). Preface: Cultivating uncertainty. HAU: Journal of Ethnographic Theory, 2(2), 129-137.

Blom Hansen, Thomas, & Stepputat, Finn (Eds.). (2001). States of imagination: Ethnographic explorations of the postcolonial state. Duke University Press.

Bolíbar, M. (2015). Macro, meso, micro: Broadening the ‘social’ of social network analysis with a mixed methods approach. Quality & Quantity. https://doi.org/10.1007/s11135-015-0259-0

Burawoy, Michael. (1998). The extended case method. Sociological Theory, 16(1), 4-33.

Burawoy, Michael. (2019). The extended case method: Four countries, four decades, four great transformations, and one theoretical tradition. University of California Press.

Burguess, R. (Ed.). (2006). Field research: A sourcebook and field manual. Routledge.

Charmaz, Kathy. (2025). Constructing grounded theory: A practical guide through qualitative analysis. Sage.6th Ed.

Cicourel, Aaron V. (2006). The interaction of discourse, cognition and culture. Discourse Studies, 8(1), 25-29.

Dunier, Mitchell. (2006). Ethnography, the ecological fallacy, and the 1995 Chicago heat wave. American Sociological Review, 71, 679-688.

Fernández, Miquel. (2014). Matar al xino: Entre el control penal i l’autocontrol. Virus Editorial.

Flyvbjerg, Bent. (2011). Case study. In N. K. Denzin & Y. S. Lincoln (Eds.), The SAGE handbook of qualitative research (pp. 301-316). Sage.

Franzosi, Roberto. (2004). From words to numbers: Narrative, data, and social science. Cambridge University Press.

Garfinkel, Harold. (2006). Seeing sociologically: The routine grounds of social action. Paradigm Publishers.

Geertz, Clifford. (1973). Theinterpretation of cultures: Selected essays. Basic Books.

Glaser, Barney G., Strauss, Anselm L., & Strutzel, Elizabeth. (1968). The discovery of grounded theory; strategies for qualitative research. Nursing Research, 17(4), 364.

Goffman, Alice. (2014). On the run: Fugitive life in an American city. University of Chicago Press.

Goffman, Erving. (1983). Presidential address: The interaction order. American Sociological Review, 48(1), 1-17.

González-Abrisketa, Olatz. (2013). Cuerpos desplazados: Género, deporte, y protagonismo cultural en la plaza vasca. AIBR. Revista de Antropología Iberoamericana, 8(1), 83-110.

Haney, Lynn. (1996). Homeboys, babies, men in suits: The state and the reproduction of male domination. American Sociological Review, 61(6), 759-778.

Hanneman, Robert A., & Riddle, Mark. (2005). Introduction to social network methods. University of California, Riverside. http://faculty.ucr.edu/~hanneman/

Harrington, Brooke. (2003). The social psychology of access in ethnographic research. Journal of Contemporary Ethnography, 32(5), 592-625.

Heath, Shirley Brice. (1993). The madness(es) of reading and writing ethnography. Anthropology and Education Quarterly, 24(3), 256-268.

Hesse-Biber, Sharlene Nagy. (2010). Qualitative approaches to mixed methods practice. Qualitative Inquiry, 16(6), 455-468.

Hine, Christine. (2008). Overview: Virtual ethnography: Modes, varieties, affordances. In N. G. Fielding, R. M. Lee, & G. Blank (Eds.), The SAGE handbook of online research methods (pp. 257-270). Sage.

Hochschild, Arlie Russell. (1983). The managed heart: Commercialization of human feeling. University of California Press.

Hochschild, Arlie Russell.(1989). The second shift: Working families and the revolution at home. Viking.

Klinenberg, Eric. (2006). Blaming the victim: Hearsay, labeling, and the hazards of quick-hit disaster ethnography. American Sociological Review, 71(4), 689-698.

Lozares, Carlos. (2003). Valores, campos y capitales sociales. REDES: Revista Hispana para el Análisis de Redes Sociales, 4(2).

Muntanyola Saura, Dafne. (2014). Metodología(s): Perspectivas, prácticas y desafíos. Encrucijadas: Revista de Ciencias Sociales, 8, 18-56.

Rettie, Ruth. (2009). Mobile phone communication: Extending Goffman to mediated interaction. Sociology, 43(3), 421-438.

Salzinger, Leslie. (1997). From high heels to swathed bodies: Gendered meanings under production in Mexico’s export-processing industry. Feminist Studies, 23(3), 549-574.

Smith, Dorothy E. (1987). The everyday world as problematic: A feminist sociology. Northeastern University Press.

Stack, Carol B. (1974). All our kin: Strategies for survival in a Black community. Harper & Row.

Stacey, Judith. (1988). Can there be feminist ethnography? Women's Studies International Forum, 11(1), 21-27.

Tavory, Iddo, & Timmermans, Stefan. (2009). Two cases of ethnography: Grounded theory and the extended case method. Ethnography, 10(3), 243-263.

Tedlock, Barbara. (2004). Narrative ethnography as social science discourse. Studies in Symbolic Interaction, 27, 23-42.

Van Dijk, Teun A. (2009). Critical discourse studies: A sociocognitive approach. In R. Wodak & M. Meyer (Eds.), Methods of critical discourse analysis (pp. 62-86). Sage.

Velasco, Honorio, & Díaz de Rada, Ángel. (2006). La lógica de la investigación etnográfica: Un modelo de trabajo para etnógrafos de la escuela. Trotta.

Wacquant, Loïc. (2002). Scrutinizing the street: Poverty, morality, and the pitfalls of urban ethnography. American Journal of Sociology,107(6), 1468-1532.

Wacquant, Loïc. (2003). Ethnografeast: A progress report on the practice and promise of ethnography. Ethnography, 4(1), 5-14.

Wacquant, Loïc. (2004). Body & soul: Notebooks of an apprentice boxer. Oxford University Press.


Sobre sociologia visual:

Banks, Marcus (2005). Visual Methods in Social Research. London: Sage.

Becker, Howard. S. (2005). Visual sociology, documentary photography, and photojournalism: It's (almost) all a matter of context. In Image-based research (pp. 84-96). Routledge.

Boudieu, Pierre & Bourdieu, Marie-Claire. (1965/2004). The peasant and photograpjy. Ethnography, 5(4): 601-616.

Bourdieu, P. (1965/2003) Un arte medio. Barcelona: Gustavo Gili.

Delgado, Melvin. (2015) Urban YouthandPhotovoice: Visual Ethnography in Action. Oxford University Press.

Evans, Jessica & Hall, Stuart. (Eds). (2005). Visual Culture: the reader. London: Sage.

Harper,Douglas. (2002). Talking About Pictures: a Case for Photo Elicitation. Visual studies 17.1 (2002): 13–26.

Harper, Douglas. (2012). Visual Sociology. Chicago University Press.

Lozowy, Andriko, Rob Shields, and Sara Dorow (2013). “Where Is Fort McMurray? The Camera as a Tool for Assembling ‘Community.’” Canadian journal of sociology 38.2: 191–210.

Maresca, Sylvain y Meyer, Michaël (2015). Compendio de fotografía para uso de sociólogos. Edicions Bellaterra.

Mitchell, Claudia. (2011) Doing Visual Research. London: Sage.

Muntanyola-Saura, Dafne. (2017). El video y la danza: cómo laetnografía audiovisual modifica la mirada sociológica. Dossier “Las razones y las Emociones de las Imágenes” /Dossiê “As razões e as emoções das imagens”. RBSE Revista Brasileira de Sociologia da Emoção, 16-47: 57-74.

Muntanyola-Saura, D. 2012. “Expert Knowledge and Video-aided Ethnography a Methodological Account.” Révue de Synthèse 133 (1): 75–100.

Mok, T.M., Cornish, F. & Tarr, J. (2015). Too Much Information: Visual Research Ethics in the Age of Wearable Cameras. Integr. psych. behav. 49, 309–322 https://doi-org.are.uab.cat/10.1007/s12124-014-9289-8

Mylne, E.J., Mitchell, Claudia & Naydene deLange. Handbook of Participatory Video. Toronto: Altamira Press

Pink, Sarah. (2013). Doing Visual Ethnography. SAGE: London.

Rosenblum, Barbara. (1978). Photographers at Work. A Sociology of Photographic Analysis. New York: Holmes & Meier.

Sontag, Susan. (2019) Sobre la fotografia. Barcelona: Arcadia Edicions. (1977) On Photography. New York: Pinguin Books.



Programari

Atlas.ti i ELAN

 

 

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 10 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 51 Català segon quadrimestre tarda
(PAUL) Pràctiques d'aula 51 Català segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 51 Català segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 510 Català segon quadrimestre tarda