
Pensament polític
Codi: 101118Crèdits: 12
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ciència Política i Gestió Pública | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- John Robert Etherington
- Correu electrònic :
- john.etherington@uab.cat
Equip docent (extern a la UAB)
- Jordi Mir Garcia
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits formals per al seguiment d’aquesta assignatura. Tot i això, es donarà per suposat que l’alumne té les habilitats necessàries per a tractar amb textos de certa complexitat conceptual, per treballar-los de manera adequada, per a presentar-los en sessions públiques i per a discutir críticament els seus continguts.
Objectius
Aquesta assignatura és obligatòria en el segon curs del Grau. En aquest context, ofereix uns continguts de formació bàsics i que conformen l’arsenal teòric i metodològic fonamental sobre el qual s’ha desenvolupat el desenvolupament polític al món occidental fins al segle XX
L’assignatura té com a objectiu bàsic la presentació cronològica dels grans pensadors/es i els grans corrents del pensament polític occidental. Analitzant autors/es i corrents, es pretén oferir una visió coherent dels principals interrogants que ha plantejat la reflexió política, les respostes que s’han articulat i els debats que aquestes han suscitat.
Amb aquesta base, les/els alumnes han de ser capaços no només de disposar dels conceptes bàsics dels pensament polític sinó també d’abordar, en l’assignatura posterior de TEORIA POLÍTICA, un estudi dels debats i les tendències més recents.
Resultats d'aprenentatge
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
- Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
- Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Treballar autònomament.
- Exposar els elements clau del pensament polític en l'antiguitat grecoromana: individu i comunitat des de Sòcrates a Aristòtil.
- Exposar l'impacte en el pensament polític de l'aparició del cristianisme.
- Descriure l'aparició de l'estat en el sentit modern i exposar les aportacions teòriques de Maquiavel, Bodin, Hobbes.
- Valorar el debat en la tradició espanyola entorn de la relació entre sobirania i fe religiosa.
- Analitzar i valorar críticament l'aparició del liberalisme.
- Analitzar i valorar críticament les alternatives al liberalisme.
- Exposar els diferents corrents de la tradició socialista, en especial la ruptura de 1917 i l'aparició del comunisme.
- Avaluar la contribució de moviments com ara el feminisme, l'ecologisme o els diversos moviments identitaris.
- Emprar les teories polítiques contemporànies i entendre el seu valor analític per a casos concrets de l'esfera interna i internacional
- Identificar i relacionar les principals teories polítiques contemporànies, interpretar textos polítics clàssics i actuals i ser capaç d'argumentar des de diferents posicions teòriques
Continguts
Part I. De l’antiguitat a l’estat modern
- Els orígens del pensament polític occidental: la polis grega i el segle d'or de la democràcia atenenca (Sòcrates, Plató i Aristòtil).
- Roma: de les idees a la pràctica. (Polibi i Cícero...).
- Les doctrines polítiques i l'aparició del cristianisme.
- El pensament polític medieval: corrents principals.
Part II. L’emergència de l’Estat modern
- Maquiavel i el realisme polític.
- El concepte de sobirania i el poder irresistible (Hobbes).
- Locke i la reinterpretació liberal del poder.
- Rousseau i la sobirania popular.
Part III. Ideologies polítiques occidentals modernes
- El liberalisme: orígens, corrents i debats.
- El conservadorisme: orígens corrents i debats.
- El socialisme: des del marxisme a la democràcia social.
- L'anarquisme: col·lectivista i individualista
- El feminisme: orígens, evolució, diferents onades...
- Els nacionalismes: evolució i tipologies.
- Els règims i pensament totalitari: l’anàlisi de Hannah Arendt
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Activitats d'avaluació | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
| Classe magistrals | 68 | 2,72 | 2, 3, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
| Estudi temari de l'assignatura | 150 | 6 | 1, 2, 3, 5, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
| Tutories | 30 | 1,2 | 7, 8, 9 |
| Control lectures obligatòries | 12 | 0,48 | 2, 4, 6, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
| Presentació pública de treballs | 4 | 0,16 | 2, 4, 7, 8, 10 |
La dedicació de l’estudiant a aquesta assignatura es divideix en diversos tipus d’activitats, cadascun d’ells amb un pes determinat d’hores de treball.
Aquesta assignatura és de 12 ECTS, és a dir, implica una dedicació total de l’estudiant de 300 hores, distribuïdes de la següent manera:
- Les activitats dirigides són activitats a l’aula, amb la presència del professor i poden consistir en classes magistrals, seminaris de discussió de les lectures obligatòries en grups més reduïts i sessions orientades a qüestions pràctiques, en les que s’analitzaran casos, problemes i exemples relatius al temari del curs. Aquestes activitats representen al voltant del 35% del total del treball exigit.
- Les activitats supervisades són activitats dutes a terme per l’estudiant fora de l’aula d’acord amb un pla de treball dissenyat i posteriorment tutoritzat i avaluat per part del professor/a. Aquestes activitats es concretaran en l’elaboració de dos treballs, un per cada semestre. Aquestes activitats representen un 10% de la dedicació de l’alumne.
- Les activitats autònomes són totes aquelles que fa l’alumne pel seu compte tals com lectures bàsiques i complementàries, estudi dels apunts de classe o totes aquelles altres activitats que complementen la formació que s’assoleix en aquest curs. Representen un 55%.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Presentació dels Treballs (2 en total) | 25% | 4 | 0,16 | 4, 7, 8 |
| Examen parcial (primer quadrimestre) | 25% | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 20 |
| Controls de lectures i seminaris (6 en total) | 25% | 12 | 0,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
| Examen parcial (segon quadrimestre) | 25% | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
L’avaluació d’aquesta assignatura es composa de les parts següents:
- Dos exàmens parcials: cadascun d’ells representa un 25% de la nota (50% del total). És condició necessària per aprovar l’assignatura superar els dos exàmens parcials amb una nota mínima d’aprovat.
- Un mínim de 6 seminaris (controls de lectura), el valor dels quals serà el 25% de la nota final de l'assignatura.
- Dos treballs de curs: cadascun d’ells representa un 12,5% de la nota (25% del total). L’entrega de tots dos treballs és imprescindible per superar l’assignatura. Els treballs seran redactats a l’aula, sense recursos digitals.
Hi ha algunes consideracions especialment remarcables sobre les condicions del sistema d’avaluació:
- L’examen del primer quadrimestre serà al final del quadrimestre, el dia que fixi la Facultat i que es farà públic amb l’antelació suficient. El mateix respecte l’examen del segon quadrimestre serà al final del quadrimestre.
- Les dates per als controls de lectures, així com l’entrega i les presentacions dels treballs s’especificaran en la programació docent de l’assignatura.
- Els estudiants que no haguessin superat el primer o el segon examen (o ambdós exàmens) tindran l’oportunitat d’acollir-se a les activitats de compensació, és a dir, podran tornar a fer els exàmens suspesos el dia que determini la Facultat, havent acabat el període lectiu del segon quadrimestre.
- Els estudiants que havent superat els dos exàmens no hagin assolit la nota mínima global per superar l’assignatura, tindran l’oportunitat de tornar a fer un dels dos exàmens (o els dos, si fos necessari) per tal d’apujar la nota de manera que en el còmput final els quedi l’assignatura aprovada. En canvi, no hi haurà la possibilitat ni de fer els controls de lectura fora dels horaris establerts ni de repetir treballs ja presentats.
- Quant les activitats d’avaluació realitzades per l’alumne superin el 15%, l’alumne ja no podrà sol·licitar un no presentat.
- Plagi: si en la realització d’algunes de les activitats previstes, especialment en la realització dels treballs, es detecta qualsevol tipus de plagi (respecte treballs d’altres anys, pàgines webs, llibres, etc.), l’assignatura quedarà globalment suspesa i s’haurà de repetir en la seva totalitat.
- Ús de la Intel·ligència Artifical/LLM: Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
<tdwidth=\"321\">Parts III del programa
| ACTIVITATSD’AVALUACIÓ | HORES | RESULTATS D’APRENENTATGE |
|
|
|
|
| Control de Lectura 1. | 2 hores | Demostrar una adequada comprensió dels textos i maduresa per a exposar de forma crítica i comprensiva els seus principals continguts |
| Control de Lectura 2. | 2 hores | |
| Control de Lectura 3. | 2 hores | |
| Control de Lectura 4. | 2 hores | |
| Control de Lectura 5. | 2 hores | |
| Control de Lectura 6 | 2 hores | |
|
|
|
|
| Treball 1. Corresponent al primer quadrimestre | 2 hores | Aprofundir en els debats entorn l’aparició de l’estat modern |
| Treball 2. Corresponent al segon quadrimestre | 2 hores | Aprofundir en els debats entorn els principals “ismes” dels segles XVIII, XIX i XX. |
| Examen parcial i alliberatori del primer quadrimestre | 2,5 hores | Parts I i II del programa |
| Examen parcial i alliberatori del segon quadrimestre | 2,5 hores | |
|
|
|
|
Avaluació Única
L’avaluació única consisteix en el següent:
- el lliurement de dos treballs (25%)
- un examen oral sobre les lectures obligatòries (25%)
- un examen final de 3 hores sobre els temes estudiats durant el curs (50%)
El professorat responsable de l’assignatura fixarà les dates per a la realització d’aquestes avaluacions el primer dia de classe, sempre d’acord amb el calendari acadèmic fixat per la Facultat
Totes tres parts de l’avaluació son recuperables.
Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver lliurat totes les proves previstes
Finalment, si en la realització d’algunes de les activitats previstes, especialment en la realització dels treballs, es detecta qualsevol tipus de plagi (respecte treballs d’altres anys, pàgines webs, llibres, etc.), l’assignatura quedarà globalment suspesa i s’haurà de repetir en la seva totalitat.
Bibliografia
Bibliografia Primària
Part I
La Polis Grega
- Plató, Apologia de Sòcrates
- Plató, La República
- Aristòtil, Política
Roma
- Cícero, La República
- Polibi, Les Histories
Les doctrines polítiques i l'aparició del cristianisme.
- St. Agustí, La Ciutat de Déu
Part II
- Maquiavel, Discursos sobre la Primera Dècada de Titus Livi
- Hobbes, Leviatan
- Locke, Segon Tractat sobre el Govern Civil
- Rousseau, El Contracte Social
Part III
Ideologia
- Eagleton, T. (1997) Ideología: una introducción. Barcelona: Paídos.
Liberalisme
- Mill, James, El Govern
- Mill, John Stuart, Sobre la Llibertat
Conservadurisme
- Burke, E. Reflexiones sobre la Revolución Francesa.
- De Maistre, J. Consideraciones sobre Francia.
Socialisme
- Marx, K. La Qüestió Jueva
- Luxemburg, R. Reforma Social o Revolució
- Bernstein, E. Las premisas del socialismo y las tareas de la socialdemocracia.
- Gramsci A. Quaderns de la Presó
Anarquisme
- Godwin, W. Investigació sobre la Justicia Política
- Bakunin, M. El Marxisme, La Libertat I l’Estat
Feminisme
- Wollstonecraft, M. Vindicació dels Drets de la Dona
- De Beauvoir, S. El Segon Sexe
Nacionalisme
- Mill, J.S. Sobre el Govern Representatiu.
- Stalin, J.V. El Marxisme i la Qüestió Nacional.
Totalitarism
- Arendt, H. Els orígens del totalitarisme
Bibliografia secundària
- Barrios, S. i Vanina Guazzaroni, “Christine de Pizán y La Ciudad de las Damas: la mujer como sujeto jurídico activo”, La Aljaba, segunda época, Revista de Estudios de laMujer. XV. Argentina: Universidad Nacional de Luján.
- Bernstein, S. (1996) Los Regímenes Políticos del Siglo XX. Barcelona: Ariel.
- Bertomeu M.J. (2005), “Republicanismo y propiedad”, El Viejo Topo, 207.
- Black, A. (2009) A World History of Ancient Political Thought. Oxford Scholarship Online.
- Botella, J, Cañeque, C., Gonzalo, E. (2004) El Pensamiento Político en sus Textos. Madrid: Tecnos.
- Canfora, L. (2004) La democracia. Historia de una ideología, Crítica.
- Cartledge, P. (2009) Ancient Greek Political Thought in Practice. Cambridge: CUP.
- Cobo Bedía, R. (1998) La democracia moderna y la exclusión de las mujeres, Cuadernos del Guincho, Nº. 5-6, págs. 184-195
- Coleman, J. (2000) A History of Political Thought: From Ancient Greece to Early Christianity. Oxford: Blackwell.
- Fernández Buey, F. (1998) Marx (sin ismos), El Viejo Topo, Barcelona.
- Hampsher-Monk,I. (1996). Historia del Pensamineto Político Moderno. Barcelona: Ariel.
- Held,D. (2007) Modelos de Democracia. Madrid. Alianza.
- Lledó, J. (2015)La memoria del logos, Taurus, Madrid.
- Macridis, R. i Hulliung,M. (1996) Las Ideologías Políticas Contemporáneas. Madrid. Alianza.
- MacPherson, C.B. (1962) The Political Theory of Possessive Individualism: Hobbes to Locke. Oxford. OUP
- MacPherson, C.W. (1977) The Life and Times of Liberal Democracy. Oxford: OUP
- McCormick, John P. (2003) ‘Machiavelli Against Republicanism: On the Cambridge School's ''Guicciardinian Moments''’, Political Theory, 31, pp. 615-643.
- Meiksins Wood, E. (2011) De Ciudadanos a Señores Feudales: Historia social del pensamiento político desde la Antigüedad a la Edad Media. Madrid: Paidós.
- Mellón, J.A. (ed.). (1998) Ideologías y Movimientos Políticos Contemporáneos. Madrid. Tecnos.
- Antón Mellón, J. (2002) Las Ideas Políticas en el Siglo XXI. Barcelona: Ariel.
- Miller, D. (1987) The Blackwell Encyclopaedia of Political Thought. Oxford: Blackwell. Also available in Spanish: (1989) Enciclopedía del Pensamiento Político. Madrid. Alianza.
- Miraut Martín, L. (2006) “Los derechos de la mujer en el feminismo moderado de John Stuart Mill”, Anuario de filosofía del derecho, Nº 23, 2006, págs. 101-130.
- Picazo, M. (2008) Alguien se acordará de nosotras, Barcelona, Bellaterra editorial.
- Rodríguez Palop, M-E, (2007) “La lucha por los derechos de las mujeres en el siglo XIX. Escenarios, teorías, movimientos y acciones relevantes en el ámbito angloamericano”, en Historia de los derechos fundamentales, AAVV, Madrid, Dykinson: Universidad Carlos III de Madrid, Instituto de Derechos Humanos Bartolomé de las Casas.
- Rowe, C. and Schofield, M. (eds) (2000) The Cambridge History of Greek and Roman Political Thought. Cambridge: CUP.
- Sabine, G.H. Historia de la Teoría Política. México: Fondo de Cultura Económica.
- Solana Dueso, J. (2000) El camino del ágora. Filosofía política de Protágoras de Abdera, Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza.
- Smith, S. (2012) Political Philosophy. New Haven, CT: Yale University Press.
- Touchard, J. Historia de las Ideas Políticas. Madrid: Tecnos.
- Vallespín, F. (ed.). (1990) Historia de la Teoría Política. Madrid. Alianza.
- Van Mill, D. (1995) “Hobbes’s Theories of Freedom”, The Journal of Politics, Vol. 57, No. 2, pp. 443-459.
Programari
En cas de classes no-presencials: Teams
PowerPoint
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Anglès | anual | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 1 | Anglès | anual | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 51 | Català | anual | tarda |
| (SEM) Seminaris | 51 | Català | anual | tarda |