Guia en format PDF
Logo

Anàlisi de polítiques exteriors

Codi: 101097
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Ciència Política i Gestió Pública OP 3
Ciència Política i Gestió Pública OP 4
Relacions Internacionals OB 3

Professor/a de contacte

Nom :
Juan Pablo Soriano Gatica
Correu electrònic :
juanpablo.soriano@uab.cat

Equip docent

Daniel Morente González

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Prerequisits

  • Aquest curs no té prerequisits acadèmics formals. No obstant això, és molt recomanable que els estudiants tinguin coneixements sòlids de Relacions Internacionals i Ciències Polítiques.
  • S'espera que els estudiants consultin regularment diversos mitjans de comunicació i que es mantinguin informats sobre l'actualitat política internacional. És fonamental la capacitat d’analitzar críticament diversos tipus de fonts d’informació.
  • Com que la majoria dels textos acadèmics sobre anàlisis de política exterior que s'utilitzaran al curs estan en anglès o espanyol, es requereix un alt nivell de comprensió lectora en ambdós idiomes.
  • La lectura de textos acadèmics és un component fonamental d'aquest curs. S'espera que l'alumnat realitzi entre una i dues lectures obligatòries per cada tema abans de la classe corresponent. Aquestes lectures són essencials per a comprendre els conceptes, les teories i les eines analítiques que es presenten durant les classes. Diverses sessions de classe inclouran debats en profunditat sobre els textos assignats, i s'espera que els estudiants responguin a preguntes, identifiquin els arguments principals, comparin diferents perspectives i participin activament en els debats en classe. Per tant, mantenir-se al dia amb les lectures assignades setmanalment és essencial per a seguir amb èxit el curs i aconseguir els resultats d'aprenentatge previstos

Objectius

Objectius i contextualització 

La política exterior es pot definir com el conjunt d’accions externes oficials dutes a terme per representants estatals i altres actors diplomàtics d’alt nivell. La presa de decisions en política exterior està condicionada per les estructures internes (com l'opinió pública, l'oposició política, les burocràcies i els marcs constitucionals), així com les dinàmiques externes (inclòs el sistema internacional, les normes, els tractats i les organitzacions internacionals, la interdependència econòmica i les relacions amb altres Estats).

L'Anàlisi de Política Exterior (APE) cerca identificar els factors materials i ideològics, tant nacionals com internacionals, que influeixen en la formulació i implementació de decisions de política exterior. També cerca desenvolupar marcs teòrics per explicar aquestes relacions.

Aquest curs presenta als estudiants les eines fonamentals de l'APE i ofereix coneixements sobre la seva aplicació, amb un enfocament principal als actors estatals dins del sistema internacional contemporani.

El curs té dos objectius principals:

  • Proporcionar un marc conceptual i teòric, juntament amb eines pràctiques, per analitzar els diversos actors, factors i contextos que donen forma a les polítiques exteriors.
  • Aplicar aquestes eines analítiques a una varietat d’estudis de casos.

 

Resultats de l'aprenentatge 

En acabar el curs, els estudiants haurien de poder:

  • Comprendre els orígens i el desenvolupament dels principals enfocaments teòrics i eines conceptuals de l’anàlisi de polítiques exteriors.
  • Analitzar la política exterior i altres polítiques públiques de rellevància internacional, centrant-se tant en la formulació com en la implementació.
  • Identificar i analitzar els actors clau, així com els processos polítics, institucionals, econòmics i socials, tant en l'àmbit nacional com internacional, que influeixen en la política exterior.
  • Comprendre la complexitat del sistema internacional en què es prenen decisions de política exterior.
  • Avaluar la presa de decisions de política exterior fent servir una varietat d'eines analítiques i aplicar aquestes eines a estudis de casos de diferents períodes històrics i regions del món.
  • Comprendre les transformacions claus que afecten la política exterior actual, amb una atenció especial als avenços de la diplomàcia contemporània.
  • Reflexionar críticament sobre les dimensions ètiques i normatives de les decisions de política exterior.

Identificar i utilitzar fonts d'informació rellevants per a l'estudi i l'anàlisi de les polítiques exteriors

Resultats d'aprenentatge

  1. Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  2. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
  3. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  4. Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  5. Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  6. Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  7. Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
  8. Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  9. Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  10. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  11. Treballar autònomament.
  12. Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
  13. Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
  14. Utilitzar adequadament la teoria i els conceptes de les relacions internacionals (tradicions de pensament hobbesiana, grociana i kantiana).
  15. Exposar les grans aproximacions a les relacions internacionals (realisme, transnacionalisme, estructuralisme).
  16. Descriure l'ordre internacional: anarquia versus ordre, societat d'estats i societat transnacional.
  17. Descriure els principals elements que caracteritzen la societat internacional global (1945-2000).
  18. Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.
  19. Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
  20. Valorar aspectes distintius i instrumental conceptual i metodològic específic de les diverses tendències i aproximacions analítiques de les relacions internacionals.
  21. Aplicar el coneixement teòric i analític de les relacions internacionals a casos pràctics i professionals, en particular en l'esfera del conflicte i la cooperació entre actors.
  22. Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  23. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  24. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  25. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  26. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  27. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  28. Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  29. Elaborar i preparar la presentació d'informes i/o propostes d'intervenció.
  30. Aplicar les diferents teories i enfocaments a l'anàlisi dels principals problemes relacionats amb la seguretat, les polítiques exteriors i els conflictes armats i la promoció de la pau.
  31. Aplicar raonadament diferents teories polítiques contemporànies a fenòmens relacionats amb la seguretat internacional, els conflictes internacionals, les polítiques exteriors dels principals estats i la promoció de la pau.
  32. Analitzar el comportament d'actors diversos en els principals temes i problemes relacionats amb la seguretat internacional, els conflictes internacionals i la promoció de la pau.
  33. Analitzar polítiques públiques de països concrets, en particular polítiques exteriors, i aprehendre'n els trets de continuïtat i de canvi en perspectiva històrica.
  34. Utilitzar les eines d'anàlisi comparada de les polítiques exteriors i aplicar-les a casos concrets i simulats.

Continguts

 


PART 1. INTRODUCCIÓ.


Tema 1. Introducció a l’anàlisi de la política exterior.


Tema 2. Conceptes clau preliminars per a l’anàlisi de les polítiques exteriors.


PART 2. AMBIT NACIONAL


Tema 3. Individus en la presa de decisions. Enfocaments cognitius i psicològics.


Tema 4. Presa de decisions col·lectiva. Política burocràtica i models organitzacionals.


Tema 5. Cultura domèstica. Idees, valors i identitat nacional.


Tema 6. Política interna, mitjans de comunicació i opinió pública.


PART 3. ENTRE EL AMBIT INTERNACIONAL I EL AMBIT NACIONAL


Tema 7. Jocs de dos nivells. Limitacions internes a les negociacions internacionals.


Tema 8. Teoria de rols. Els Estats com a actors a l'exterior.


Tema 9. Discursos i enquadraments. Construcció de significats en política exterior.


Tema 10. Taller: Explorant jocs, rols i discursos.


Tema 11. Política exterior feminista.


PART 4. NOVES PERSPECTIVES I DESAFIAMENTS FUTURS


Tema 12. Conclusions. Futurs de l’anàlisi de la política exterior en un món multipolar.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Estudi autònom 50 2 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 30, 31, 32, 33, 34
Classes magistrals 45 1,8 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 30, 31, 32
Treball autònom per a la preparació del exercici en grup 30 1,2 1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 22, 23, 24, 25
Seminaris 8 0,32 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34
Debats, discussions i quizzes 5 0,2 1, 3, 4, 5, 8, 9, 14, 15, 16, 17, 18, 21, 25, 29, 30, 31, 32, 33, 34
Estudis de cas 4 0,16 2, 3, 4, 7, 10, 11, 12, 19, 20, 21

 Activitats i metodologia 

 

El curs consta de 6 crèdits ECTS, fet que suposa una dedicació total de 150 hores per part de l'alumnat. Aquestes hores es distribueixen de la següent manera:

Activitats guiades. Activitats presencials (o virtuals) amb la presència del professor, que poden consistir a classes magistrals (amb suport de les TIC i la possibilitat de debats en grups grans); seminaris per debatre les lectures obligatòries en grups reduïts i sessions més pràctiques, cas en què s'analitzaran problemes i exemples relacionats amb el programa del curs. Per a aquestes sessions, s'assignaran lectures obligatòries amb antelació. Aquestes activitats representen aproximadament un terç del treball total requerit (55 hores). 

Activitats supervisades. Activitats realitzades per l'estudiant fora de l'aula, segons s'estableix en un pla de treball dissenyat i posteriorment supervisat i avaluat pel professor. Així mateix, durant el curs els estudiants hauran de llegir articles breus sobre els quals podran fer comentaris de text i, a més, participar activament en debats sobre el material de lectura. També s'hi inclouen tutories i altres activitats similars de seguiment del curs (15 hores). 

Activitats autònomes. Totes les activitats realitzades pels estudiants pel vostre compte, d'acord amb els requisits per aprovar l'assignatura; poden incloure lectures obligatòries i addicionals, l’estudi d’apunts i altres activitats que complementin la formació adquirida en aquesta assignatura. Aquestes activitats representen la meitat de la dedicació dels estudiants (80 hores). 

La metodologia docent s'adapta a aquesta distribució de la feina i de les activitats.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen parcial 30% 2 0,08 2, 5, 6, 8, 10, 11, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 28
Examen final 30% 2 0,08 3, 4, 5, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 27, 30, 31
Treball en grup 25% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34
Activitats i participació a classe 15% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 30, 31, 32, 33, 34

Avaluació

Activitats d'avaluació continua


L'avaluació d'aquest curs consisteix en:

1. Un examen escrit de mitjan curs, que inclou la Part 1 i la Part 2 del programa de l'assignatura: 30% de la nota final.

2. Un examen escrit final, que inclou la Part 3 del programa de l'assignatura: 30% de la nota final.

3. Un treball en grup: 25% de la nota final.

4. Avaluació contínua: la participació en les activitats de classe programades pel professorat, com a debats, comentaris de textos i proves breus, suposa el 15% de la nota final.


Consideracions importants: Per aprovar el curs, cal obtenir una qualificació mínima de 5.0, tant a l'examen parcial com al final, i la qualificació final ponderada del curs també ha de ser d'almenys 5.0. Si els estudiants no superen el llindar de 5.0 en algun dels exàmens escrits, es podran presentar a un examen de recuperació. Aquest examen es realitzarà al final del semestre, a la data programada per la Facultat per a aquesta activitat.

La data de totes les activitats avaluables s'anunciarà amb antelació suficient. Això permetrà als estudiants preparar i completar totes les tasques assignades.

Si l'estudiant completa més del 60% de les activitats que cal avaluar, això anul·la la possibilitat de rebre la qualificació de “NO AVALUABLE”.


Avaluació única

Els alumnes que ho hagin sol·licitat dins el termini i en la forma adient podran participar a l'Avaluació única que consisteix d'un examen escrit (60% de la qualificació) i dues activitats pràctiques (40% de la qualificació). El contingut que s’avaluarà en aquesta avaluació escrita seran la Part 1, la Part 2 i la Part 3 de la Guia Docent (Programa) de l’assignatura, així com els textos obligatoris de cada tema. Els textos obligatoris seran els assignats per al curs acadèmic 2026-27.

Aquesta avaluació integral es farà al final del semestre, el dia establert per la Facultat per a l’examen final de l’assignatura. Per aprovar l'avaluació única, cal obtenir una qualificació mínima de 5. Si no s'arriba a aquesta nota, els exàmens es poden recuperar en la data establerta per la Facultat per a la recuperació. Cal tenir en compte que les activitats pràctiques d’aquesta avaluació única no es poden tornar a presentar. La revisió de les notes seguirà el mateix procediment que l’avaluació continuada.


Ús de la Intel·ligència Artificial (IA)

Ús restringit: En aquest curs, l'ús de tecnologies de la Intel·ligència Artificial (IA) es permet únicament per a fins específics, com ara la generació d'idees inicials, la cerca inicial d'informació, la correcció gramatical i d'estil i la traducció. Els estudiants han d'indicar quines parts del treball es van generar amb eines de la IA, identificar les eines específiques utilitzades i incloure una reflexió crítica sobre el paper i l'impacte d'aquestes tecnologies en el procés d'aprenentatge i d'avaluació. No informar sobre l’ús de la IA es considerarà una infracció a la integritat acadèmica. Això pot comportar la pèrdua parcial o total de la qualificació de l’activitat o altres sancions acadèmiques, segons correspongui. Et convidem a contactar amb el professorat si tens al cap algun ús d'IAque creguis que no compleix les normes, perquè puguem brindar-te retroalimentació amb antelació. Si determinem que l'ús de la IA excedeix els límits establerts, podríem sol·licitar que refacis part, o la totalitat, de la tasca per complir les normes. La integritat acadèmica i el treball original són essencials per a un aprenentatge rigorós i honest. Aquests principis no només garanteixen una avaluació justa, sinó que també promouen el pensament crític, l'autonomia intel·lectual i la responsabilitat ètica a la feina acadèmica. Tots aquests elements reforcen la confiança mútua i consoliden una comunitat acadèmica basada en el respecte i l'honestedat.

-\"Intel·ligència Artificial: Presentació. Com podem utilitzar la intel·ligència artificial en l'àmbit acadèmic", available at: https://bibguies.uab.cat/ia



Plagi i altres comportaments deshonestos

El plagi i l'engany són infraccions molt greus. Poden donar com a resultat una qualificació de suspès a la tasca o exercici assignat, o fins i tot en una nota de suspens per a tot el curs.

Si us plau, revisa la “Guia sobre Com Citar i Com Evitar el Plagi”, elaborat per la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia: https://www.uab.cat/doc/GuiaCitesiPlagiEstudiants

Consulta també les guies elaborades pel Servei de Biblioteques de la UAB:

- \" How to cite and create your bibliography \", available at: https://www.uab.cat/en/libraries/rcc/how-to-cite-prepare-bibliography

- \" Com citar i elaborar la bibliografia\", available at: https://www.uab.cat/ca/biblioteques/ccr/citacions-bibliografia

- \"Com citar i elaborar la bibliografia\", available at: https://www.uab.cat/es/bibliotecas/ccc/citaciones-bibliografia

-\"Intel·ligència Artificial: Presentació. Com podem utilitzar la intel·ligència artificial en l'àmbit acadèmic", available at: https://bibguies.uab.cat/ia


Integritat acadèmica i irregularitats a l'avaluació

La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un zero. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació, o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació de l’assignatura, la qualificació final de l'assignatura serà zero. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats. El professorat es reserva el dret de realitzar entrevistes orals, o una prova alternativa, per tal de comprovar l’efectiva adquisició de coneixements i competències i, per tant, la validesa de les proves d’avaluació realitzades per l’estudiantat.

Bibliografia

Bibliografia

Els llibres de text clau per a aquest curs són:

- Alden, C., & Aran, A. (2017). Foreign policy analysis: new approaches (Second edition). Routledge. Electronic version available at: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991008777749706709

- Hudson, V. M., & Day, B. S. (2020). Foreign policy analysis: classic and contemporary theory. Rowman & Littlefield. Electronic version available at: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/avjcib/alma991010704739906709

- Mintz, A., & DeRouen, K. R. (2010). Understanding foreign policy decision making. Cambridge University Press. Electronic version available at: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010755324506709

- Smith, S., Hadfield, A., & Dunne, T. (2016). Foreign policy: theories, actors, cases (Third edition). Oxford University Press.

Llibres rellevants disponibles en format digital a la web de les Biblioteques de la UAB (llistat actualitzat juny 2026)

-Achilleos-Sarll, C., Haastrup, T., & Thomson, J. (2026). Feminist Foreign Policy: Energy and Resistance (C. Achilleos-Sarll, T. Haastrup, & J. Thomson, Eds.; 1st ed.). Bristol University. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/rokuu2/cdi_oapen_doabooks_176694

- Aggestam, K., Rosamond, A. B., & Hedling, E. (2024). The Politics of Feminist Foreign Policy and Digital Diplomacy (1st ed. 2024). Springer Nature Switzerland. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010968351106709

- Berridge, G. R. (2022). Diplomacy : Theory and Practice (Sixthedition.). Springer InternationalPublishing. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_globaltitleindex_catalog_341691582

- Brummer, K. (2024). A Leader-Centered Theory of Foreign Policy Change: U.S. Foreign Policy toward Cuba under Obama. Bristol University Press. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_cambridge_corebooks_10_46692_9781529237726

- Burt, S. (Ed.). (2024). National Security in the Digital and Information Age. IntechOpen. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991011074881706709

- Charountaki, M., Kourtelis, C., & Irrera, D. (2024). Non-State Actors and Foreign Policy Agency: Insights from Area Studies (1st ed.). Springer Nature Switzerland. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_askewsholts_vlebooks_9783031518850

- Ciot, M.-G. (2014). Negotiation and foreign policy decision making. Cambridge Scholars Publishing. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_elibro_books_ELB148522

-Guo, H. (2026). Rethinking Chinese Foreign Policy: Security, Development, and Ideology (1st ed.). Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1007/978-981-95-5374-7. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/rokuu2/cdi_proquest_ebookcentral_EBC32555315

- Featherstone, C. (2025). The Road to War in Iraq: Comparative Foreign Policy Analysis (1st ed. 2025.). Springer Nature Switzerland. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991011104771306709

- Haas, M. (2023). Professionalization of Foreign Policy: Transformation of Operational Code Analysis (1st ed. 2023.). Springer Nature Switzerland. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_springer_books_10_1007_978_3_031_37152_3

- Jost, T. (2024). Bureaucracies at War: The Institutional Origins of Miscalculation (First edition.). Cambridge University Press. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991011021958706709

- Kiçmari, S. (2024). Introduction into Diplomacy (1st ed. 2024.). Springer Nature Singapore. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010962920206709

- Lascano y Vedia, J. R., & Vedia, M. de. (2020). Hacia una nueva diplomacia: ideas para el diseño de una política exterior. Editorial Biblos. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010518011506709

-Mballa, C., & Michaud, N. (2026). New Foreign Policy. (1st ed.). Palgrave Macmillan. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1fbc57r/alma991011326017306709

- Melissen, J. (Ed.). (2019). Debating public diplomacy: now and next. Brill .https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010886133706709

- Morin, J.-F., & Paquin, J. (2018). Foreign policy analysis: a toolbox. Palgrave Macmillan. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991008778049706709

-Pinar Bilgin, K. S. (2024). Thinking Globally About World Politics: Beyond Global IR. Springer Nature Switzerland. https://doi.org/10.1007/978-3-031-56572-4. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/rokuu2/cdi_askewsholts_vlebooks_9783031565724

- Pouliot, V. (2016). International pecking orders: the politics and practice of multilateral diplomacy (Firstedition.). Cambridge University Press. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010752737306709

- Priego, A. (2015). Política exterior de los Estados Unidos. Universidad Pontificia Comillas. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010567524106709

- Pursiainen, C., & Forsberg, T. (2021). The Psychology of Foreign Policy (1st ed.). Springer International Publishing. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_askewsholts_vlebooks_9783030798871

- Robinson, F., Zhukova, E., Philipson Garcia, D., Scheyer, V., E. Smith, K., Brummer, K., Achilleos-Sarll, C., Thomson, J., Singh Rathore, K., & Bergman Rosamond, A. (2024). Feminist Foreign Policy Analysis: A New Subfield. (1st ed.). Bristol University Press. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991011106090706709

-Salgado Espinoza, R. (2023). La política exterior de los Estados latinoamericanos: enfoques, metodologías y casos. SciELO - Editorial FLACSO Ecuador. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/rokuu2/cdi_scielo_ebooks_9789978677483

- Sims, J. E. (2022). Decision Advantage : Intelligence in International Politics from the Spanish Armada to Cyberwar (1st ed.). Oxford University Press. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_globaltitleindex_catalog_342751974

- Thompson, W. R., & Volgy, T. J. (2023). Shocks and PoliticalChange: A Comparative Perspective on ForeignPolicy Analysis (1st ed. 2023.). Springer Nature Singapore. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010869962006709

- Trager, R. F. (2017). Diplomacy (1st ed.). Cambridge University Press. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_proquest_ebookcentral_EBC5101862

- Wajner, D., & Giurlando, P. (Eds.). (2023). Populist Foreign Policy : Regional Perspectives of Populism in the International Scene (1st ed. 2023.). Springer International Publishing. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010870102906709

Bibliografia general recomanada sobre anàlisi de política exterior

- Achilleos-Sarll, Columba. (2018). “Reconceptualising foreign policy as gendered, sexualised and racialised: Towards a postcolonial feminist foreign policy (analysis)”. Journal of International Women's Studies, 19(1), 34-49.

- Adigbuo, Richard (2007), \"Beyond IR theories: the case for national role conceptions\", Politikon, Vol. 34, No. 1, pp. 83-97.

- Aggestam, K., & Rosamond, A. B. (2019). “Feminist foreign policy 3.0: Advancing ethics and gender equality in global politics”. SAIS Review of International Affairs, 39(1), 37-48.

- Aggestam, K., & True, J. (2020). “Gendering foreign policy: A comparative framework for analysis”. Foreign Policy Analysis, 16(2), 143-162.

- Aggestam, K., Bergman Rosamond, A., & Kronsell, A. (2019). “Theorising feminist foreign policy”. International Relations, 33(1), 23-39.

- Aggestam, Karin; True, Jacqui. “Gendering foreign policy: A comparative framework for analysis”. Foreign Policy Analysis, 2020, 16.2: 143-162.

- Alden, Chris, y Aran, Ammon (2012), Foreign Policy Analysis. New approaches, London and New York: Routledge.

- Alons, Gerry C. (2007), \"Predicting a state's foreign policy: state preferences between domestic and international constraints\", Foreign Policy Analysis, Vol. 3, No. 2, pp. 211-232.

- Aran, A., Brummer, K., & Smith, K. E. (2021). “Introduction: new directions in foreign policy analysis”. International Affairs, 97(2), 261-265.

- Arco Escriche, Inés (2022). \"Las políticas exteriores feministas: Más allá del discurso.\" Notes internacionals CIDOB 269, pp. 1-7.

- Barnett, Michael (1999). \"Culture, strategy and foreign policy change: Israel's road to Oslo.\" European Journal of International Relations, 5.1, pp. 5-36.

- Beach, Derek (2012), Analyzing foreign policy. Basingstoke: and New York: Palgave Macmillan.

- Beasley, Ryan K., Juliet Kaarbo, and Kai Oppermann. \"Role theory, foreign policy, and the social construction of sovereignty: Brexit stage right.\" Global Studies Quarterly 1.1 (2021): ksab001.

- Blomdahl, Mikael (2016). “Bureaucratic Roles and Positions: Explaining the United States Libya Decision”, Diplomacy & Statecraft, 27:1, pp. 142-161.

- Booth, Ken (2005), \"Strategic Culture: Validity and Validation\", Oxford Journal of Good Governance, Vol. 2, No. 1, pp. 25-28.

- Carbone, Maurizio. \"Double two-level games and international negotiations: makingsense of migration governance in EU-Africarelations.\" Journal of Contemporary European Studies 30.4 (2022): 750-762.

- Carlsnaes, Walter (1992), \"The agency-structure problem in Foreign Policy Analysis\", International Studies Quarterly, Vol. 36, No. 3, pp. 245-270.

- Carlsnaes, Walter (1993), \"On analyzing the dynamics of foreign policy change: a critique and reconceptualization\", Cooperation and Conflict, Vol. 28, No. 1, pp. 5-30.

- Charillon, F. (2017). “Public policy and foreign policy analysis”. In Oxford Research Encyclopedia of Politics.

- da Conceição-Heldt, E., & Mello, P. A. (2017). “Two-level games in foreign policy analysis”. In Oxford research encyclopedia of politics.

- Degaut, Marcos (2020), “Leaping Jaguar, Crouching Tiger: Comparing the Strategic Culture of Brazil and India”, International Organisations Research Journal, vol. 15, no 3, pp. 223–247.

- Dyson, Stephen B. (2006). “Personality and foreign policy: Tony Blair's Iraq decisions”, Foreign Policy Analysis, 2, 3, pp. 289-306.

- Fearon, James D. (1998), \"Domestic politics, foreign policy, and theories of International Relations\", Annual Review of Political Science, No.1, pp. 289-313.

- Forsberg, Tuomas & Christer Pursiainen (2017), “The Psychological Dimension of Russian Foreign Policy: Putin and the Annexation of Crimea”, Global Society, 31:2, pp. 220-244.

- George, Alexander L. (1991), La decisión presidencial en política exterior. Eluso eficientede la información y el asesoramiento (Buenos Aires: Grupo Editor Latinoamericano).

- Hill, Christopher (2003), The changing politics of foreign policy.Basingstoke: Palgrave Macmillan.

- Holsti, K. J. (1970), \"National role conceptions in the study of Foreign Policy\", International Studies Quarterly, Vol. 14, No 3, pp. 233-309.

- Holsti, Kal (1970). “National role conceptions in the study of Foreign Policy”, International Studies Quarterly, Vol. 14, No 3, pp. 233-309.

- Hudson, V. M., & Day, B. S. (2020). Foreign policy analysis: classic and contemporary theory, 3rd edition. Rowman & Littlefield.

- Jarvis, Lee and Jack Holland (2014), “‘We [for]got him’: Remembering and Forgetting in the Narration of bin Laden’s Death”, Millennium: Journal of International Studies, Vol. 42(2), pp. 425–447.

- Jervis, Robert, (1976), Perceptionand Misperception in International Politics, Princeton, New Jersey: Princeton University Press.

- Kaarbo, J. (2019). “A foreign policy analysis perspective on After Victory”. The British Journal of Politics and International Relations, 21(1), 29-39.

- Kaarbo, J. & Thies, C. (eds.) (2024). Oxford Handbook of Foreign Policy Analysis. Oxford University Press.

- Kappler, Stefanie. \"The legitimisation of post-conflict intervention: Narrative frames of backwardness and progress.\" Political Geography 66 (2018): 130-138.

- Kubálková, Vendulka edit. (2001), Foreign Policy in a Constructed World, New York: M.E. Sharpe.

- Lantis, Jeffrey (2002), \"Strategic Culture and National SecurityPolicy\", The International Studies Review, Vol. 4, No. 3 (December) pp. 87-113.

- Lantis, Jeffrey y Howlett, Darryl (2007), \"Strategic Culture\", en Baylis,John; Wirtz, James; Gray, Colin S.; y Cohen, Eliot (eds.), Strategy in the Contemporary World (Oxford: Oxford University Press, second edition), pp. 82-100.

- Lentner, Howard H (2006), \"Public Policy and Foreign Policy: Divergences, Intersections, Exchange\", Review of Policy Research, Volume 23, Number 1, pp. 169-181.

- Lobell, Steven E.; Ripsman, Norrin M.; y Taliaferro, Jeffrey W. (eds.)(2009), Neoclassical realism, the state, and foreign policy (Cambridge, U.K.: Cambridge University Press).

- Kissinger, H. (1994). Diplomacy. Simon & Schuster.

- Manicom, James (2014),“The domestic politics of disputed Arctic boundaries: the Canadian case”, Polar Record. Volume 50, Issue 2, pp. 165-175.

- Mazumdar, A. (2020). India’s Public Diplomacy in the Twenty-First Century: Components, Objectives and Challenges. India Quarterly, 76(1), 24-39.

- Melissen, Jan (ed.) (2005), The new public diplomacy. Soft power in International Relations (Houndmills, Basingstoke, Hampshire: Palgrave Macmillan).

- Mintz, Alex, y DeRouen, Karl (2010), Understanding Foreign Policy Decision Making, Cambridge: Cambridge University Press.

- Morin, J. F., & Paquin, J. (2018). Foreign policy analysis: A toolbox. Springer.

- Murphy, Ann-Marie; Fulda, Andreas (2011), \"Bridging the Gap: Pracademics in Foreign Policy\", PS: Political Science and Politics, 44 (2), pp. 279-283.

- Neack, Laura (2003), The new foreign policy. U.S. and comparative foreign policy in the 21st Century (Maryland: Rowman and Littefield).

- Oppermann, Kai and Alexander Spencer. “Telling stories of failure: Narrative constructions of foreignpolicy fiascos”, Journal of European Public Policy, 2016, 23.5, pp. 685-701.

- Özdamar, Özgür (2024). \"Role Theory in Practice: US–Turkey Relations in Their Worst Decade.\" International Studies Perspectives 25.1, pp. 41-59.

- Parisi, Laura (2020). Canada's New Feminist International Assistance Policy: Business as Usual?. Foreign Policy Analysis, 16.2: 163-180.

- Parisi, Laura. Canada's New Feminist International Assistance Policy: Business as Usual?. Foreign Policy Analysis, 2020, 16.2: 163-180.

- Putnam, Robert D. (1988), “Diplomacy and Domestic Politics: The Logic of Two-Level Games”, International Organization, Vol. 42, No. 3 , pp. 427-460.

- Raymond, Gregory Vincent (2018). \"Two‐Level Games and Australia's Defence Procurement: The Case of Land‐Based Anti‐ship Missiles.\" Asia & the Pacific Policy Studies 5.2, pp. 347-361.

- Robinson, Piers (2016), \"The role of media and public opinion\" in Smith, S., Hadfield, A., and Dunne, T. (Eds.), Foreign Policy. Theories, Actors, Cases, 3rd ed., Oxford University Press, Oxford, pp. 186-205.

- Rose, Gideon (1998), \"Neoclassical realism and theories of foreign policy\", World Politics, 51, 144-172.

- Scheyer, V., & Kumskova, M. (2019). “Feminist Foreign Policy”. Journal of International Affairs, 72(2), 57-76.

- Shinoda, Tomohito. \"Two-level game analysis of Japan in the TPP negotiations.\" Asian Journal of Comparative Politics 5.4 (2020): 337-350.

- Smith, Karen y Light, Margot (Eds.) (2001), Ethics and foreign policy (Cambridge: Cambridge University Press).

- Smith, Steve (1987), \"Foreign policy analysis and International Relations\", Millennium. Journal of International Studies, Vol. 16, No. 2, pp. 345-348.

- Smith, Steve (1987), \"Foreign policy analysis and International Relations\", Millennium. Journal of International Studies, Vol. 16, No. 2, pp. 345-348.

- Smith, Steve; Hadfield, Amelia; y Dunne, Tim (Eds.) (2012), Foreign Policy. Theories, actors, cases (Oxford: Oxford University Press).

- Soriano, Juan Pablo (2012), “Cultura Estratégica y Relaciones Internacionales. Brasil y México en la Seguridad Interamericana”, Madrid: Ed. Instituto Universitario General Gutiérrez Mellado de Investigación sobre la Paz, la Seguridad y la Defensa, pp. 363.

- Soriano Gatica, Juan Pablo (2023). \"La construcción discursiva de la soberanía tecnológica europea en el ámbito digital: condicionantes ideacionales y estrategias de legitimación.\" Revista electrónica de estudios internacionales (45): 1-35.

- Soriano Gatica, Juan Pablo (2024). “La autonomía tecnológica de la UE como pieza clave en la construcción de una cultura estratégica europea,” en García Segura, C., et al. (coord). Comprendiendo las alianzas y los regímenes de seguridad en relaciones internacionales: El papel de la OTAN en el siglo XXI. Tirant lo Blanch, pp. 351-372.

- Soriano Gatica, Juan Pablo (2025). Geopolitics in the digital age: the U.S.-China competition through their narratives on digital technologies. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política (43).

- Thies, Cameron G. “Role Theory and Foreign Policy Analysis in Latin America”, Foreign Policy Analysis, Volume 13, Issue3, July 2017, pp. 662–681.

- Thompson, Lyric, and Rachel Clement. “Defining Feminist Foreign Policy.” International Center for Research on Women, 2019.

- Van Noort, Carolijn, and Thomas Colley (2021). \"How do strategic narratives shape policy adoption? Responses to China's Belt and Road Initiative.\" Review of International Studies 47.1, pp. 39-63.

- Webber, Mark; Smith, Michael (et.al.) (2002), Foreign Policy in a Transformed World (Harlow, Essex: Pearson Educational).

- Wehner, L. E. (2020). “The narration of roles in foreign policy analysis”. Journal of International Relations and Development, 23(2), 359-384.

- Wehner, Leslie E., and Cameron G. Thies. \"The nexus of populism and foreign policy: The case of Latin America.\" International Relations 35.2 (2021): 320-340.

- Williams, K. P. (2017). “Feminism in foreign policy”. In Oxford Research Encyclopedia of Politics.

- Wivel, Anders (2005), \"Explaining why state X made a certain move last Tuesday: the promise and limitations of realist foreign policy analysis\", Journal of International Relations and Development, Vol. 8, pp. 355-380.

- Zhang, Qingmin, “Bureaucratic Politics and Chinese Foreign Policy-making”, The Chinese Journal of International Politics, Volume 9, Issue 4, Winter 2016, Pages 435–458.

- Zilla, Claudia. Feminist foreign policy: Concepts, core components and controversies. No. 48/2022. SWP Comment, 2022.

Revistes acadèmiques

- Alternatives

- American Journal of International Law

- Asia Pacific Review Asian Security

- Asian Journalof Political Science

- Australian Journal of International Affairs

- British Journal of Politics and International Relations

- Cambridge Review of International Affairs

- China Quarterly

- Chinese Journal of International Politics

- Cold War History

- Contemporary Southeast Asia

- Diplomacy and Statecraft

- Diplomatic History

- European Journal of International Law

- European Journal of International Relations

- European Union Politics

- Europe-Asia Studies

- Foreign Affairs

- Foreign Policy Analysis (FPA)

- Georgetown Journal of International Law

- Global Change, Peace & Security (Routledge)

- Harvard Asia Pacific Review International

- Harvard International Law Journal

- International History Review

- International Studies Perspectives (ISP)

- International Organization

- International Political Sociology

- International Politics

- International Relations

- International Relations of the Asia-Pacific

- International Security

- International Studies Quarterly

- International Studies Review

- International Theory

- Japanese Journal of Political Science

- Journal of Southeast Asian Studies

- The Journal of Asian Studies

- Journal of Contemporary China

- Journal of European Integration

- Journal ofthe History of International Law

- Journal of International and Area Studies

- Journal of Peace Research

- Journal of Strategic Studies

- Journal of the Royal Asiatic Society

- Journal of World History

- Latin American Politics and Society

- Millennium

- New Political Economy

- Peace Review a Journal of Social Justice

- Perspectives on Politics

- Regional Studies

- Review of International Studies

- Security Studies

- The China Quarterly

- The Hague Journal of Diplomacy

- The National Interest

- The Pacific Review (Routledge)

- The Review of International Political Economy

- The Review of Politics

- The Washington Quarterly

- World Politics

Revistes que cobreixen informació internacional

- Global Politics

- The Economist

- Le Monde Diplomatique

- Der Spiegel

- The Diplomat

- Politics East Asia

- Time

- World Politics Review

Altres recursos d'informació:

- Foreign Policy online: http://foreignpolicy.com/

- e-International Relations (student-friendly resource pool, by D. Little):http://www.e-ir.info/

- University of California-Berkeley's website \"Conversations with History\", hosts interviewswith leading IR theory scholars, such as Kenneth Waltz, John Mearsheimer, Stephen Krasner and Robert Keohane: https://conversations.berkeley.edu

- Theory Talks.org has a number or interviews with other prominent IR Scholars, including Barry Buzan: http://www.theory-talks.org/

Programari

Moodle, Office, lectors PDF. 

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Anglès primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Anglès primer quadrimestre matí-mixt