Guia en format PDF
Logo

Política exterior espanyola

Codi: 101094
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Ciència Política i Gestió Pública OP 3
Ciència Política i Gestió Pública OP 4
Relacions Internacionals OP 4
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OP 3
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Eduard Soler Lecha
Correu electrònic :
eduard.soler@uab.cat

Equip docent

Francesc Serra Massansalvador
Eduard Soler Lecha
Patricia Aguado Gamero
Oriol Barba Suñol

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

L'assignatura no requereix cap requisit lingüístic previ. Tanmateix cal tenir en compte que serà necessari el domini passiu del castellà,  també en el grup de docència en anglès. La naturalesa i característiques de l'assignatura requereix poder accedir a fonts, tant primàries com secundàries, que només són accessibles en castellà. No s'admetrà desconeixement d'aquesta llengua per evitar fer treballs, pràctiques i lectures durant el curs.

Malgrat això, en el grup en anglès tots els/les alumnes hauran de realitzar els treballs, les pràctiques i els exàmens en anglès, que és la llengua vehicular del grup.

Objectius

-  Proveir l'estudiant d'instruments analítics, introductoris, per aplicar a l'estudi de la política exterior espanyola.

-  Situar l'estudi de la política exterior espanyola en perspectiva històrica, per tal d'esbrinar els factors de canvi i continuïtat i valorar la intensitat dels canvis i la solidesa dels seus inhibidors.

-  Analitzar les característiques del procés d'elaboració (valors, interessos, decisions), execució (instruments, accions) i control de la política exterior, amb especial atenció a la interacció entre política interior i política exterior

-  Identificar les prioritats temàtiques i geogràfiques de la política exterior espanyola, identificant els actors rellevants, l’evolució de l’agenda, els instruments, les aliances i els impactes de les polítiques desenvolupades pels governs del període democràtic.

-  Comparar les característiques de la política exterior espanyola amb polítiques exteriors d’altres actors, especialment les d’altres estats europeus.

-  Estimular la discussió entre l’alumnat sobre la capacitat de la política exterior espanyola per adaptar-se a les transformacions internacionals i internes.

Resultats d'aprenentatge

  1. Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  2. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
  3. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  4. Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  5. Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  6. Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  7. Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
  8. Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  9. Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  10. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  11. Treballar autònomament.
  12. Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
  13. Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
  14. Utilitzar adequadament la teoria i els conceptes de les relacions internacionals (tradicions de pensament hobbesiana, grociana i kantiana).
  15. Exposar les grans aproximacions a les relacions internacionals (realisme, transnacionalisme, estructuralisme).
  16. Descriure l'ordre internacional: anarquia versus ordre, societat d'estats i societat transnacional.
  17. Descriure els principals elements que caracteritzen la societat internacional global (1945-2000).
  18. Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.
  19. Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
  20. Valorar aspectes distintius i instrumental conceptual i metodològic específic de les diverses tendències i aproximacions analítiques de les relacions internacionals.
  21. Aplicar el coneixement teòric i analític de les relacions internacionals a casos pràctics i professionals, en particular en l'esfera del conflicte i la cooperació entre actors.
  22. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  23. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  24. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  25. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  26. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  27. Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  28. Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
  29. Comparar succintament casos nacionals i/o regionals diferents dins d'un mateix marc internacional i/o regional.
  30. Distingir els factors de canvi i de continuïtat, els actors i les principals tendències de la política exterior i de seguretat espanyoles, així com de la seva relació amb els organismes internacionals, europeus i atlàntics amb què interaccionen.
  31. Analitzar els processos de presa de decisions, elaboració i implementació de la política exterior i de seguretat espanyola.
  32. Analitzar els rols, en clau històrica i comparada, dels diferents actors de les grans àrees regionals.

Continguts


Bloc I. UN MARC D'ANÀLISI PER A L'ESTUDI DE LA POLÍTICA EXTERIOR ESPANYOLA


Tema 1. Marc conceptual


  1. Taxonomia: política exterior, diplomàcia, acció exterior, paradiplomàcia i diplomàcia pública
  2. Evolució històrica: Política exterior i societat d'estats
  3. Política exterior vs. política interna (joc de dos nivells):la política exterior com a interrelació entre decisors, sistema internacional (factors estructurals) i context domèstic (factors interns)
  4. L’estudi dels factors i intensitat de canvi en les polítiques exteriors i dels seus inhibidors.


Tema 2. Instruments d'anàlisi


  1. Elaboració de la política exterior: agenda (prioritats) i procés de presa de decisions
  2. Elaboració de la política exterior: valors, identitat, interessos
  3. Execució de la política exterior: objectius, instruments
  4. Instruments (coerció vs. persuasió): diplomàtics, militars, econòmics, culturals


Tema 3. Orientacions per la reflexió en el cas espanyol


  1. Democràcia: una política exterior democràtica?
  2. Ètica: una política exterior ètica
  3. Gènere: una política exterior feminista?
  4. Multilateralisme: una política exterior europeïtzada?


Bloc II. LA POLÍTICA EXTERIOR ESPANYOLA EN PERSPECTIVA HISTÒRICA


Tema 4. Espanya en la societat internacional del segle XX. Període prefranquista (1898-1936)


  1. Impacte del 98: decadència d'Espanya en el context internacional
  2. La qüestió del Marroc com a centre de l'agenda (efectes sobre la política interna)
  3. Neutralitat espanyola i multilateralisme naixent (Societat de Nacions)
  4. Pensament internacionalista (Segona República)


Tema 5. Guerra Civil i primer Franquisme (1936-1957): internacionalització, de l’aïllament a la reinserció


  1. Processos i actors de la internacionalització de la guerra civil
  2. Espanya durant la segona guerra mundial: de la no bel·ligerància a la neutralitat
  3. Aïllament internacional del règim franquista i relacions que trenquen aquest bloqueig (Amèrica Llatina, món àrab, Portugal, Vaticà i Estats Units)
  4. Espanya en un context de la primera Guerra freda i de la posada en marxa del sistema de Nacions Unides.


Tema 6. Franquisme i tardofranquisme (1957-1975):


  1. Nous principis (autonomia), nous instruments (modernització del Ministeri) i personalitats (Castiella)
  2. La inserció i impacte de processos globals: multilateralisme, distensió, descolonització i construcció europea
  3. L’impacte de les transformacions de la societat espanyola: creixement econòmic, emigració, modernització i mobilització política
  4. Agenda: acords amb els EEUU i la CEE, conflictes de sobirania (Gibraltar) i descolonització (Marroc, Guinea Equatorial i Sàhara).


Tema 7. Inicis de la transició i política exterior


  1. Transició democràtica i transició exterior
  2. Llegat del franquisme: \"sistema penetrat\" pels Estats Units, polítiques de substitució (Amèrica Llatina, món àrab), \"síndrome d'aïllament\" en l'àmbit europeu
  3. Eixos de la transició en matèria de relacions internacionals: normalització (Drets Humans), homologació amb Europa, multilateralització i mundialització
  4. Consens i dissens en política exterior: integració europea i relacions transatlàntiques


Bloc III. ACTORS I PROCÉS DE PRESA DE DECISIONS


Tema 8. El marc constitucional i l'estructura institucional


  1. El marc legal: Constitució espanyola (1978) i llei de l’acció i el servei exterior (2014)
  2. Els actors de la política exterior espanyola (cap d’estat, govern, legislatiu i poder judicial) i el procés de presa de decisions
  3. Els processos: coordinació i presidencialització
  4. El Ministeri d’Afers Exteriors i el servei exterior


Tema 9. Control política, politització i debat social


  1. Actors i instruments de control parlamentari
  2. Partits polítics i política exterior
  3. Consens, dissens i politització de la política exterior
  4. Altres formes de control: opinió pública i moviment socials


Tema 10. El paper de les entitats subestatals a la política exterior espanyola


  1. Taxonomia: paradiplomàcia i protodiplpmàcia
  2. Evolució del marc legal i de la jurisprudència
  3. Les Comunitats Autònomes en la política exterior: el cas de Catalunya en perspectiva comparada
  4. L'acció exterior de les entitats locals: el cas de Barcelona en perspectiva comparada


Bloc. IV AGENDA I EVOLUCIÓ DE LA POLÍTICA EXTERIOR ESPANYOLA


Tema 11. Consideracions generals sobre les transformacions de la política exterior espanyola en democràcia


  1. Discussió sobre quin tipus d’actor és Espanya: el concepte de potència mitjana
  2. El triangle de prioritats (Europa, Amèrica Llatina i Mediterrània i els factorsde continuïtat (els determinants geogràfics i els llegats històrics en la conformació de la política exterior espanyola)
  3. Factors de canvi: democratització, europeïtzació i canvis en el sistema internacional
  4. Canvis de govern i de lideratge i impacte en la política exterior.


Tema 12: La política europea d’Espanya


  1. Negociació i adhesió a la CEE
  2. Aportacions espanyoles a la integració europea i la política exterior i de seguretat comuna
  3. Aliances europees
  4. Posicionament d’Espanya, els seus partits i les seva ciutadania, en les línies de fractura (cleavages) europees.


Tema 13: La política iberoamericana d’Espanya


  1. Llegats històrics i vincles socials
  2. Actors: empreses, societat civil, diàspores
  3. Dos propostes per Amèrica Llatina: iberoamericanització i europeïtzació
  4. Casos de politització: Cuba i Veneçuela.


Tema 14: La política mediterrània d’Espanya


  1. Condicionants geogràfics i herències històriques
  2. El Magrib i les relacions bilaterals amb el Marroc
  3. L’impuls de la política euro-mediterrània
  4. Orient Mitjà: conflictes regionals i relacions empresarials.


Tema 15: El (re)descobriment d’Àsia Oriental i Àfrica subsahariana


  1. Vincles històrics i noves realitats internacionals
  2. Les relacions amb la República Popular de la Xina i les altres potències asiàtiques
  3. Els Plans Àfrica
  4. Agenda: tecnologia, connectivitat, migració i desenvolupament


Tema 16: L’agenda de seguretat i les relacions transatlàntiques


  1. Modernització i internacionalització de la política de seguretat i defensa
  2. Actors: forces armades, complex industrial-militar i moviments socials
  3. Espanya i les crisis de seguretat internacionals i europees: Balcans, Iraq i Ucraïna
  4. El nexe interior-exterior en matèria de seguretat: La cooperació en la lluita antiterrorista


Tema 17: La política de cooperació al desenvolupament


  1. La internacionalització, modernització i professionalització de la política de cooperació internacional al desenvolupament
  2. Actors: AECID, moviments socials i actors subestatals
  3. Canvia legislatius i pressupostaris
  4. Prioritats temàtiques: promoció empresarial, igualtat de gènere i agenda migratòria


Tema 18: La política comercial


  1. Modernització, internacionalització i europeïtzació de l’economia espanyola
  2. Evolució en sectors, clients i proveïdors
  3. Instruments de promoció comercial a nivell estatal (ICEX) i autonòmic (Acció)
  4. Debats polítics i ètics.


Tema 19: El poder suau: diplomàcia pública, diplomàcia cultural i esportiva


  1. Adaptació als canvis globals i interns
  2. La diplomàcia pública espanyols: actors, instruments i canvis de prioritats
  3. La diplomàcia lingüística, cultural i científica.
  4. La diplomàcia esportiva

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Classes magistrals i debat en grup 38 1,52 17, 18
Estudi del temari 30 1,2 2, 3, 4, 7, 10, 11, 13
Seminaris avaluables 8 0,32 1, 2, 3, 4, 19, 20
Lectura supervisada i preparació de textos 8 0,32 3, 4, 10, 19, 20
Tutories per comentaris d'exàmens, treballs i altres activitats 3 0,12 5, 7, 9, 13
Redacció d'un treball grupal supervisat 4 0,16 1, 2, 3, 4, 21
Lectura de textos 30 1,2 2, 4, 10, 11, 13
Activitats complementàries 17 0,68 2, 10, 11, 12, 13

La metodologia de l'assignatura consisteix en una part dirigida, que representa aproximadament el 40 % del total d'hores que l'estudiant ha de dedicar-hi, i que es compon principalment de classes magistrals en les quals també es duen a terme debats en grup. Com a activitats dirigides, també es preveu la realització d'una sèrie de pràctiques avaluables dins de l'aula. L'alumnat ha de dedicar prop del 50 % de les hores previstes al treball autònom d'estudi, lectura i altres activitats preparatòries. El 5 % restant del temps es dedica a pràctiques avaluables escrites i un altre 5 % a tutories.


Ús d'Intel·ligència Artificial: En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.


Plagis i altres irregularitats. D'acord amb la normativa acadèmica, qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, s’ha de qualificar amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0.



Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència i participació 10% 0 0 1, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 22, 24, 25, 26
Pràctiques 30% 8 0,32 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 18, 19, 20, 21
Examen parcial 25% 2 0,08 3, 5, 6, 7, 10, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32
Examen final 35% 2 0,08 3, 5, 7, 10, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32

AVALUACIÓ

L’avaluació d’aquesta assignatura consta de dues modalitats: avaluació continuada i avaluació única. En ambdós casos, l’alumnat dels programes d’intercanvi tindrà les mateixes condicions d’avaluació que la resta d’estudiants.

Avaluació continuada

Es compon de les parts següents:

  • Un examen parcial dels dos primers blocs del programa (temes 1-7): 20 % de la qualificació final.
  • Un examen parcial de la resta del temari (temes 8-19): 30 % de la qualificació final.
  • Un conjunt de pràctiques que es duen a terme a l’aula (amb o sense preparació prèvia, individuals o en grup, segons el cas): 40 % de la qualificació final.
  • Avaluació continuada: participació a classe i en els debats, comentaris de text i altres activitats programades: 10 % de la qualificació final.

Consideracions importants

  • Per superar l’assignatura cal obtenir una mitjana ponderada mínima de 5 sobre 10, tant en la qualificació global de l’assignatura com en la mitjana ponderada dels dos exàmens.
  • Les pràctiques no són recuperables. L’alumnat que no participi en una pràctica, excepte en casos de força major, obtindrà una qualificació de 0 en aquella activitat. Si es tracta d’una causa de força major degudament justificada i documentada, el pes d’aquella activitat es redistribuirà entre la resta de pràctiques, però no es programarà una activitat d’avaluació alternativa.
  • Els dos exàmens parcials sí que són recuperables. La recuperació es farà al final del quadrimestre, en les dates establertes per la Facultat. La qualificació màxima d’un examen de recuperació serà de 7/10.
  • Es considerarà «No avaluable» l’alumnat que no hagi completat almenys el 50 % de les activitats d’avaluació.
  • El primer examen parcial es farà durant el curs, en la data que fixi el professor i que es comunicarà amb prou antelació. El segon examen parcial es farà al final del quadrimestre, en la data fixada per la Facultat i comunicada amb prou antelació.
  • Les dates de les pràctiques i de la resta d’activitats s’especificaran en la programació de l’assignatura (vegeu el Campus Virtual).

Avaluació única

L’alumnat que ho hagi sol·licitat dins del termini i en la forma establerts podrà acollir-se a una avaluació única, que consistirà en una prova formada per:

  • un examen (60 % de la qualificació final), i
  • una activitat pràctica (40 % de la qualificació final).

Aquesta prova tindrà lloc al final del quadrimestre, en la mateixa data fixada per la Facultat per a l’examen de l’avaluació continuada, i es comunicarà amb prou antelació.

En cas de no superar la prova (menys de 5 sobre 10), la part d’examen podrà recuperar-se en les dates establertes per la Facultat. L’activitat pràctica no és recuperable.

Bibliografia

Bibliografia

Aquesta bibliografia recull una selecció de llibres, capítols de llibres, articles i pàgines que ajudaran a l'estudiant a seguir el programa. En la mesura del possible, s’ha recollit bibliografia en anglès, que serà prioritzada en el grup en què l’assignatura s’imparteix en aquesta llengua.

L'estudiant disposarà de materials (documents, cronologies, articles) per al seguiment detallat del curs al campus virtual. El professorat assessorarà als estudiants al llarg del curs sobre la bibliografia específica més apropiada per cada tema.

La bibliografia bàsica o obligatòria es composa de:

Un d'aquests llibres (fragments) en funció de les capacitats lingüístiques de l'alumnat

  • Beneyto Pérez, José Ma (2023) Política Exterior Española. Madrid: Tecnos
  • Garcia Cantalapiedra, D.i Pacheco Pardo, R. (Eds.) (2014), Contemporary Spanish Foreign Policy  Routledge
  • Muro, D & Lago, I (2020) The Oxford Handbook of Spanish Politics, Oxford University Press (especialment el bloc VII: The International arena, cap. 38-41).
  • Pereira, J.C., (2010) La política exterior de España. De 1800 hasta la actualidad, Barcelona: Ariel

I els següents articles:

  • Gustavsson, J. (1999) “How Should We Study Foreign Policy Change?” Cooperation and Conflict, vol. 34, no. 1, 1999, pp. 73–95. http://www.jstor.org/stable/45083937

  • Hermann, Charles F. (1990) “Changing Course: When Governments Choose to Redirect Foreign Policy.” International Studies Quarterly, vol. 34, no. 1, 1990, pp. 3–2, https://doi.org/10.2307/2600403.
  • Soler i Lecha, E., Barbé, E. (2021). “Spanish Foreign Policy: Navigating Global Shifts and Domestic Crises”. In: Joly, J.K., Haesebrouck, T. (eds) Foreign Policy Change in Europe Since 1991. Palgrave Macmillan, Cham. https://doi-org.are.uab.cat/10.1007/978-3-030-68218-7_11

 

 

Bibliografia complementària o addicional:

General 

Beneyto, J.M. i Pereira, J.C. (2011) Política exterior española: Un balance de futuro, ,Mardid: Biblioteca Nueva

Gillespie, R., Rodrigo, F., & Story, J. (1995). Democratic Spain: Reshaping External Relations in a Changing World. Routledge. (també disponible en castellà amb el títol Las Relaciones exteriores de la España democrática publicat per Alianza)

Gillespie, R. i Youngs, R. (eds.) (2001) Spain: The European and International challenges, Londres: Frank Cass.

Morán, F. (1980). Una política exterior para España. Planeta.

 

Bloc I

Hudson, Valerie M. (2005) “Foreign Policy Analysis: Actor-Specific Theory and the Ground of International Relations.” Foreign Policy Analysis, vol. 1, no. 1, pp. 1–30. JSTOR, http://www.jstor.org/stable/24907278. 

Putnam, Robert D. (1988) “Diplomacy and Domestic Politics: The Logic of Two-Level Games.” International Organization, vol. 42, no. 3, pp. 427–60, http://www.jstor.org/stable/2706785.

 

Bibliografia especifica pel bloc II

Balfour, S. i Preston,P. (2002), España y las grandes potencias en el siglo XX, Barcelona: Crítica, 2002. També es pot consultar la versió original en anglès (Routledge, 1999)

Barbé, E. (1990). La transición española: Cambio y continuidad en la política exterior y de seguridad. Papers Revista de Sociologia, 33, 103–120.

Cortada, J. W. (ed.) (1980), Spain in the Twentieth- Century World. Essays on Spanish Diplomacy, 1898- 1978. Londres: Aldwich Press,.

Mesa, R. (1988). Democracia y Política Exterior. Ediciones de la Universidad Complutense.

 

Bloc III

Aixalà, A. (2005). La política exterior española ante los retos de su politización: del consenso a la legitimidad. Revista CIDOB d’Afers Internacionals, 69, 89–105.

Del Arenal, C. (2008). Consenso y disenso en la política exterior de España. Real Instituto Elcano Working Paper Series, 25, 1–34.

Mesa, R. (1988). Democracia y Política Exterior. Ediciones de la Universidad Complutense.

Mesa, R., \"El proceso de toma de decisiones en política exterior\", Documentación Administrativa, núm. 205, 1985, pp.143-162. https://revistasonline.inap.es/index.php/DA/article/view/4868/4922.

Molina, I. i Rodrigo, F. \"Las transformaciones organizativas de la política exterior española\", Revista de Estudios Políticos, Nº 17, Julio-Septiembre 2002, pp. 173-220. https://dialnet-unirioja-es.are.uab.cat/servlet/articulo?codigo=272251.

 

Bloc IV

Ayuso, A. (2014). The Recent History of Spain-Latin America Relations. In D. Garcia Cantalapiedra & R. Pacheco Pardo (Eds.), Contemporary Spanish Foreign Policy (pp. 106–130). Routledge.

Barbé, E. (1999). La política europea de España. Ariel.

Barbé, E. (2011). Spain and Europe. Mutual Reinforcement in Foreign Policy. In R. Wong & C. Hill (Eds.), National and European Foreign Policies (pp. 131–148). Routledge.

Barbé, E. (2022) “La europeización de la política exterior: Un “buen alumno” en Arregui, J. (ed), La europeización de las políticas públicas en España. Oportunidades y desafíos McGraw Hill. Disponible online: https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/54997/Arregui_euro_spa.pdf (en castellà) i https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/54208/Arregui_euro.pdf?sequence=1&isAllowed=y (en anglès)

Closa, C. (Ed.). (2001). La europeización del sistema político español. Istmo

Del Arenal, C. (2011). Política exterior de España y relaciones con América Latina iberoamericanidad, europeización y atlantismo en la política exterior española. Fundación Carolina.

Hernando de Larramendi, M. (2009). The Mediterranean Policy of Spain. In I. Schäffer & J.-R. Henry (Eds.), Mediterranean Policies from Above and Below (pp. 38–62). Nomos

Hernando de Larramendi, M.& Mañé Estrada, A (Eds.) (2009), La política exterior española hacia el Magreb. Actores e Intereses (pp. 37–59). Ariel/Real Instituto Elcano.

Olivié, I., & Pérez, A. (2019a). Dónde está la ayuda española? Análisis del Real Instituto Elcano, 49, 21–33.

Olivié, I., & Pérez, A. (2019b). Spain: The Rise and Fall of a Compliant Donor. In I. Olivié & A. Pérez (Eds.), Aid Power and Politics (pp. 131–148). Routledge.

Pérez, A. (2018). La ayuda internacional de gobiernos subnacionales y el caso particular de España. Real InstitutoElcano Working paper, 3, 1–58.

Piedrafita, S., Steinberg, F., & Torreblanca, J. I. (2007). The Europeanisation of Spain (1986–2006). Real Instituto Elcano Working Paper, 39, 1–12.

Piqué, J. (2001). Nuevas fronteras de la política exterior de España. PolíticaExterior, 15(79), 57–70.

Powell, C. T. (2001). España en democracia, 1975–2000. Plaza y Janés.

Powell, C. T. (2012). The Pain in Spain Madrid and the European Financial Crisis. In T. Couloumbis et al. (Eds.), Southern Europe in Trouble Domestic and Foreign Policy Challenges of the Financial Crisis (pp. 15–39). Istituto Affari Internazionali.

Sanahuja, J. A. (2012). Europeización y preferencia latinoamericana: dilemas y opciones para la cooperación española. Temas para el Debate, 215, 18–21.

Sanahuja, J. A. (2013). Spain: Double Track Europeanization, and the Search for Bilateralism. In L. Ruano (Ed.), The Europeanization of National Foreign Policies Towards Latin America (pp. 36–61). Routledge.

Soler i Lecha, E., & Morillas, P. (2020). Middle Power with Maghreb Focus: A Spanish Perspective on Security Policy in the Southern Neighbourhood. Fredrich Ebert Stiftung. Sotillo, J. Á. (2014). La política exterior y la política de cooperación: paradojas del caso español. Comillas Journal of International Relations, 1, 117–131.

Vaquer i Fanés, J. (2014). Spain in the Mediterranean and the Middle East; the Quest for Security and Status. In D. Garcia Cantalapiedra & R. Pacheco Pardo (Eds.), Contemporary Spanish Foreign Policy (pp. 131–150). Routledge.

 

Documents estratègics:

Gobierno de España (2021) Estrategia de Acción Exterior 2021-2024 / 2021-2023 Foreign Action Strategy, disponible en castellà i anglès a : https://www.exteriores.gob.es/es/Comunicacion/Noticias/Paginas/Noticias/20210128_MINISTERIO13.aspx

Gobierno de España (2021). Estrategia de Seguridad Nacional 2021 (també disponible en català i angles) a: https://www.dsn.gob.es/es/estrategias-publicaciones/estrategias/estrategia-seguridad-nacional-2017

 

Think-tanks i portals d’informació especialitzada

Programari

No es necessita programari específic per a seguir i superar l'assignatura, més enllà del domini de Moodle.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Anglès primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Anglès primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 51 Espanyol segon quadrimestre tarda
(PAUL) Pràctiques d'aula 51 Espanyol segon quadrimestre tarda