
Fonaments de Geologia
Codi: 101039Crèdits: 8
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Geologia | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Eduard Saura Parramon
- Correu electrònic :
- eduard.saura@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Cap
Objectius
Assignatura de formació bàsica amb la temàtica coordinada amb altres assignatures de primer curs. Tracta sobre els aspectes fonamentals dels diferents àmbits d'estudi de la Geologia posant èmfasi en la identificació dels diferents tipus de registres geològics, tant els relacionats amb la gènesi de roques, com els associats a les seves transformacions, tant de tipus intern com extern. El seu objectiu és introduir amb claredat i rigor a l'alumne en els diferentes aspectes o camps de la geologia, de manera que, en acabar de cursar la assignatura, l'alumne conegui el conceptes bàsics que li serveixin en el futur al llarg de la carrera.
Resultats d'aprenentatge
- CM14 (Fer una valoració preliminar sobre el potencial d’explotació de recursos geològics en una zona, tenint en compte la seva viabilitat en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.) Fer una valoració preliminar sobre el potencial d’explotació de recursos geològics en una zona, tenint en compte la seva viabilitat en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
- KM15 (Diferenciar les funcions i aplicacions de les principals disciplines geològiques (estratigrafia, petrologia, paleontologia, tectònica, mineralogia, geodinàmica externa) i comprendre les seves relacions mitjançant l'anàlisi d'exemples pràctics i casos reals.) Diferenciar les funcions i aplicacions de les principals disciplines geològiques (estratigrafia, petrologia, paleontologia, tectònica, mineralogia, geodinàmica externa) i comprendre les seves relacions mitjançant l'anàlisi d'exemples pràctics i casos reals.
- KM16 (Identificar els principals tipus de roques que es poden trobar en superfície i representar-los a nivell cartogràfic.) Identificar els principals tipus de roques que es poden trobar en superfície i representar-los a nivell cartogràfic.
- SM14 (Aplicar els principis bàsics de la geologia per a la reconstrucció de la història natural d’una zona a partir de la seva cartografia geològica.) Aplicar els principis bàsics de la geologia per a la reconstrucció de la història natural d’una zona a partir de la seva cartografia geològica.
Continguts
ES DIVIDEIX L'ASSIGNATURA EN GRUPS TEMÀTICS
GRUP 1: INTRODUCCIÓ I CONCEPTES BÀSICS
Introducció i Objectius de la Geologia. Una visió de La Terra: Hidrosfera, atmosfera, biosfera, terra sòlida. L'origen del planeta. Formació de l'estructura en capes de La Terra: capes definides per la seva composició i propietats físiques. Característiques dels continents i fons oceànics. Els tipus bàsics de roques.
GRUP 2: PROCESOS EXTERNS DE LA TERRA. LES ROQUES SEDIMENTÀRIES I ELS REGISTRES ESTRATIGRÀFIC I SEDIMENTOLÒGIC
Processos externs de la Terra. Meteorització i sòl: meteorització mecànica, meteorització química. Els sòls i els factors que els formen: roca mare, temps, clima, topografia, biosfera.
Les roques sedimentàries: criteris de classificació. Principals tipus de roques sedimentàries: roques sedimentaries detrítiques, roques sedimentàries d'origen químic. Classificació de les roque sedimentàries. Ambients sedimentaris. Estructures sedimentàries. Interès econòmic de les roques sedimentàries.
GRUP 3: PROCESSOS DE MODELACIÓ DE LA SUPERFÍCIE DE LATERRA.
Corrents d'aigües superficials. Erosió, transport i dipòsit de sediments. Valls fluvials, xarxes de drenatge. Inundacions i control de la inundació.
Glaceres i glaciacions. Formes creades per l'erosió glacial. Causes de les glaciacions.
Deserts i vents: processos geològics en climes àrids. Erosió, transport i dipòsit de sediments pel vent. Dipòsits eòlics.
Línees de costa. Característica de les ones. Erosió causada per les ones. Característica i classificació de les costes.
GRUP 4: LES ROQUES ÍGNIES
La gènesi dels magmes: causes i context en què es formen. Context geotectònic de l'activitat ígnia. Evolució i diversificació dels magmes.
Minerals més comuns que formen les roques ígnies. Classificació de les roques ígnies: textural, composicional (mineralògica i química). Classificació modal de les roques volcàniques i plutòniques.
Volcanisme: localització dels volcans en relació amb les plaques tectòniques. Principals estructures volcàniques i tipus d'erupció. Localització del volcanisme Terciari i Quaternari a Europa.
Erupcions recents i clima.
Roques plutòniques i filonianes. Principals estructures plutòniques. Relació entre les estructures plutòniques i volcàniques.
GRUP 5: METAMORFISME I ROQUES METAMÒRFIQUES
Metamorfisme, definició; protòlit i roca metamòrfica. Factors del metamorfisme. Seqüències metamòrfiques. Textures metamòrfiques. Minerals que formen les roques metamòrfiques.
Roques metamòrfiques comunes; roques foliades vs. roques no foliades.
Tipus de metamorfisme: regional, de contacte, etc. Zonació metamòrfica. Metamorfisme i gènesi de magmes. Metamorfisme i tectònica de plaques.
GRUP 6: LA TECTÒNICA DE PLAQUES
Principals plaques de la Terra. Vores de placa.
Vores de placa divergents: les dorsals oceàniques i l'expansió del fons oceànic. La fragmentació dels continents.
Vores de placa convergents: convergència oceà-continent; convergència oceà-oceà; convergència continent-continent.
Vores de placa transformants.
Forces que impulsen el moviment de les plaques.
Models de convecció plaques-mantell.
GRUP 7: DEFORMACIÓ DE LES ROQUES
Geologia estructural: estudi de l'arquitectura terrestre.
Deformació: tipus d'esforç. Deformació: com es deformen les roques.
Cartografia de les estructures geològiques. Direcció de capa i cabussament.
Plecs: tipus de plecs. Doms i cubetes. Estrats de creixement.
Falles i fractures: falles normals, falles inverses i encavalcaments. Falles amb desplaçament horitzontal. Diàclasis. Falles transformants.
Tectònica salina: diapirs i altres estructures diapíriques, miniconques i estrats halocinètics.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Pràctiques de laboratori | 14 | 0,56 | KM16, SM14 |
| Classes de teoria | 47 | 1,88 | CM14, KM15 |
| Activitats Autònomes | 122 | 4,88 | CM14, KM15, SM14 |
| Pràctiques de camp | 7 | 0,28 | KM16, SM14 |
El procés d’aprenentatge se centra en el treball de l’alumnat. L’estudiant aprèn a partir de la seva pròpia activitat, i la funció del professorat consisteix a acompanyar-lo en aquest procés mitjançant (1) la provisió d’informació i l’orientació en l’ús de les eines per obtenir-la, i (2) la guia dels seus passos per tal que l’aprenentatge es desenvolupi de manera eficaç. D’acord amb aquest plantejament i amb els objectius de l’assignatura, el curs s’estructura al voltant de les següents activitats:
Classes magistrals:
L’alumnat adquireix els coneixements propis de l’assignatura mitjançant l’assistència a classes magistrals, que es complementen amb qüestions i exercicis senzills intercalats amb les explicacions. D’aquesta manera es fomenta la participació activa de l’estudiant i s’evita que la classe esdevingui completament unidireccional.
Treball personal:
Les classes magistrals es complementen amb una part de treball personal i autònom fora de l’aula. Per a aquesta finalitat, es facilitarà a l’alumnat material docent que haurà de treballar de manera independent. Aquesta activitat inclourà la realització de diversos exercicis que s’hauran d’entregar per a la seva avaluació.
Pràctiques de gabinet:
Aquestes s’integren dins dels blocs 1, 2, 3, 4, 5 i 6, i tenen com a finalitat que l’alumnat estableixi connexions entre els continguts teòrics i les configuracions geològiques reals. Se centren principalment en el reconeixement de roques i estructures, així com en la familiarització amb els mètodes bàsics de representació (talls i mapes geològics, triangles de classificació, etc.). Les pràctiques es concretaran en l’elaboració de dossiers que s’hauran de lliurar al final de cada bloc docent per a la seva avaluació.
Aquest enfocament està orientat a promoure un aprenentatge actiu i a desenvolupar el pensament crític, així com les capacitats d’anàlisi i síntesi.
Pràctiques de camp:
Les pràctiques de camp es duran a terme a la zona de Figaró–Cingles de Bertí. Abans i durant la sortida, l’alumnat rebrà informació i propostes d’exercicis relacionades amb la zona, que haurà de completar en una llibreta de camp per a la seva avaluació. Es posarà un especial èmfasi en la importància de la llibreta de camp com a eina fonamental, en la qual s’han de registrar de manera clara i sistemàtica les observacions realitzades. Aquesta llibreta podrà ser requerida totalment o parcialment al final de la sortida per a la seva qualificació.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluació treball de camp (llibreta) | 13 % | 0 | 0 | KM16, SM14 |
| Prova final de recuperació | en funció de les parts recuperades | 0 | 0 | CM14, KM15, KM16, SM14 |
| Examen de cada grup temàtic | 72% | 10 | 0,4 | KM15, SM14 |
| Avaluació pràctiques de laboratori/gabinet i treball personal | 10 % | 0 | 0 | KM16, SM14 |
| Exercicis de classe | 5% | 0 | 0 | CM14, SM14 |
- L’avaluació es basarà en un sumatori ponderat de les qualificacions dels quatre exàmens (72% del total), que es realitzaran al final de cada grup temàtic; de l’avaluació del dossier de pràctiques de laboratori o gabinet (10% del total); dels exercicis de treball personal a l’aula (5% del total); i de la qualificació de la pràctica de camp (13% del total).
- Per poder aprovar l’assignatura caldrà obtenir una nota mínima de 3,5 en cada un dels grups temàtics i una mitjana global superior a 5. El pes de cada grup temàtic serà proporcional al seu pes dins del programa total.
- La qualificació de la pràctica de camp (13% del total) es basarà en els materials entregats, així com en l’actitud de cada alumne durant el treball de camp.
- Durant les classes de teoria es proposaran alguns exercicis que es realitzaran a l’aula i s’hauran de lliurar en finalitzar la sessió. L’avaluació d’aquests exercicis comptarà un 5% de la nota final. En cas de no lliurar-los, es descomptaran 0,5 punts de la nota final.
- Prova final: serà obligatòria per a tots els alumnes que no tinguin qualificació en algun dels grups temàtics (no presentats), per a aquells que tinguin una nota inferior a 3,5 en algun dels grups temàtics i per a aquells que no superin una mitjana de 5. Els alumnes podran optar per presentar-se a les parts que desitgin per millorar nota.
- Segons la normativa de la Facultat, si un estudiant ha realitzat més del 35% de les activitats d’avaluació, ja no podrà constar com a no presentat.
- La no assistència a les pràctiques i/o la no presentació dels lliurables corresponents es penalitzarà amb 2 punts.
- En cas de no assistir a una pràctica o de no lliurar un exercici d’aula com a conseqüència de no haver assistit a la sessió de teoria, caldrà aportar un justificant d’absència.
Bibliografia
Bibliografía bàsica:
Ciencias de la Tierra 2013 (10th Edition) F.K. Lutgens, & E.J. Tarbuck. Pearson Educación. Prentice Hall. Hi ha un CD de la vuitena edición. Aquest llibre i Cds es troben a la Biblioteca de Ciències de la UAB.
Altres llibres que poden ser d'utilitat són:
Exploring Geology 2008. S.J. Reynolds, J.K. Johnson,M.M. Kelly, P.M.Morin, P.M., and & C.M. Carter, McGraw-Hill Higher Education, Dubuque, Iowa.
Geology 2006 (4th Edition) S. Chernicoff & D. Whitney, Prentice Hall.
The Changing Earth: Exploring Geology and Evolution 2005, J. S. Monroe & R.Wicander Brooks/Cole Pub Co.
The Blue Planet: An Introduction to Earth System Science 1999 (2nd Edition),B.J. Skinner, S.J. Porter, D.B. Botkin, John Wiley & Sons.
Physical Geology 1996 (7th Edition)1996, Ch.C Plummer, D. McGeary & D.Carlson McGraw-Hill.
Understanding Earth 1993 (3rd Edition) F. Press & R. Siever, W H Freeman.
The Cambridge Encyclopedia of Earth Sciences. Cambridge 1981, D.G. Smith (ed.), Univ. Press, London/New York.
Introducción a las Ciencias de la Tierra, 1980 Gass, I.G., Smith, P.H., Wilson, R.C.L., Ed. Reverté, Barcelona.
D'interès regional són:
Història Natural dels Països Catalans 1990, Folch, R. (Ed.). Enciclopedia Catalana, S. A. Barcelona. Volums de Geologia I i II
Mapa geològic de Catalunya (escala 1: 250000). Servei Geològic de Catalunya
Programari
Durant el desenvolupament del curs es farà us esporàdic de les següents aplicacions
Googleearth
Field move Clino (Petroleum experts) - O qualvesol aplicació amb les funcions de brúixola i clinometre per a mòvil i tauleta.
Inkscape - o qualsevol altre applicació de disseny gràfic similar
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | anual | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 1 | Català | anual | matí-mixt |
| (PCAM) Pràctiques de camp | 1 | Català | anual | matí-mixt |
| (PCAMs) Suport a les pràctiques de camp dirigides | 1 | Català | anual | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 2 | Català | anual | matí-mixt |
| (PCAM) Pràctiques de camp | 2 | Català | anual | matí-mixt |
| (PCAMs) Suport a les pràctiques de camp dirigides | 2 | Català | anual | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 3 | Català | anual | matí-mixt |
| (PCAM) Pràctiques de camp | 3 | Català | anual | matí-mixt |
| (PCAMs) Suport a les pràctiques de camp dirigides | 3 | Català | anual | matí-mixt |