Logo

Química Orgànica dels Processos Bioquímics

Codi: 100889
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Bioquímica FB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Albert Granados Toda
Correu electrònic :
albert.granados@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

És convenient haver cursat o estar cursant les assignatures “Fonaments de química” i “Termodinàmica i cinètica”

Objectius

Es tracta d’una assignatura de primer curs, de formació bàsica en química orgànica.

Els objectius principals de l'assignatura consisteixen en que l'alumne adquireixi els coneixements necessaris per poder comprendre les estructures i les reaccions químiques fonamentals implicades en els processos bioquímics. Caldrà doncs aprofundir en l'estructura de les molècules orgàniques i els mecanismes de les seves transformacions.

Les molècules orgàniques estan implicades tant al metabolisme primari com al secundari i són tant importants com la biosíntesi i les transformacions dels carbohidrats, la formació dels aminoàcids, pèptids i proteïnes, així com dels àcids nucleics. Altres processos que porten a la formació de metabòlits secundaris són també motiu d'interès. Considerant els conceptes adquirits en l'assignatura "Fonaments de química" i els principis i teories apresos en "Termodinàmica i cinètica" s'abordarà l'estudi dels processos bioquímics des de l'òptica de la reacció orgànica implicada i el seu mecanisme. Com exemples, es comentaran i treballaran diferents reaccions que impliquin sistemes biològics.

Resultats d'aprenentatge

  • KM02 (Identificar els principis de la termodinàmica, l’estereoquímica i l’equilibri químic, així com els grups funcionals i la reactivitat dels grups orgànics presents en les biomolècules i els metabòlits.) Identificar els principis de la termodinàmica, l’estereoquímica i l’equilibri químic, així com els grups funcionals i la reactivitat dels grups orgànics presents en les biomolècules i els metabòlits.
  • KM04 (Definir les tècniques analítiques principals utilitzades en l’estudi de grups funcionals presents en les biomolècules i dels metabòlits.) Definir les tècniques analítiques principals utilitzades en l’estudi de grups funcionals presents en les biomolècules i dels metabòlits.
  • SM01 (Aplicar les lleis que regeixen l’equilibri químic, així com els principis de la termodinàmica i la cinètica als processos bioquímics.) Aplicar les lleis que regeixen l’equilibri químic, així com els principis de la termodinàmica i la cinètica als processos bioquímics.
  • SM02 (Aplicar les tècniques principals utilitzades en l’estudi de grups funcionals presents en les biomolècules i dels metabòlits.) Aplicar les tècniques principals utilitzades en l’estudi de grups funcionals presents en les biomolècules i dels metabòlits.

Continguts

INTRODUCCIÓ


Principals reaccions orgàniques. Reaccions polars i reaccions radicalàries. Intermedis de les reaccions orgàniques. Control cinètic i control termodinàmic. Postulat de Hammond.


REACCIONS RADICALÀRIES


Introducció. Iniciadors de processos radicalaris. Oxidació amb oxigen molecular. Exemple: biosíntesi de les prostaglandines a partir d'àcids grassos poliinsaturats. Dimerització oxidativa de fenols. Exemples biològics.


SUBSTITUCIÓ NUCLEÒFILA SOBRE CARBONI SATURAT


Mecanisme i estereoquímica. Efectes dels substituents. Reactivitat relativa dels nucleòfils. El grup sortint. Exemples: Metilacions amb SAM, reaccions d'hidròlisi, ciclacions. Processos competitius: eliminacions i transposicions. Aplicacions biosintètiques.


REACCIONS D'ELIMINACIÓ


Mecanismes i estereoquímica. Regioquímica de l'eliminació E2. Obtenció d'alquens. Exemples biològics.


ADDICIÓ ELECTRÒFILA A ENLLAÇOS MÚLTIPLES


Mecanisme, orientació i estereoquímica. Regla de Markovnikov. Hidratació de dobles enllaços: obtenció d'alcohols. Addicions sin i anti. Exemples. 


ADDICIÓ NUCLEÒFILA A GRUP CARBONIL I RELACIONATS


Reactivitat del grup carbonil. Addicions de compostos nitrogenats: Formació d'imines i enamines. Fosfat de piridoxal i transaminació. L'ió hidrur com a nucleòfil. Reaccions d'addició-eliminació. Reaccions amb alcohols: formació d'acetals. Carbohidrats: formes hemiacetàliques cícliques. La reacció aldòlica. Biosíntesi de fructosa i glucosa. Addicions conjugades: exemples en la biosíntesi de lignans i altres metabòlits.


SUBSTITUCIÓ SOBRE GRUPS CARBONIL I RELACIONATS


Àcids carboxílics i derivats. Pèptids i proteïnes. Condensació de Claisen. Biosíntesi d'àcidsgrassos i policètids. Síntesi acetoacètica i malònica. Descarboxilació de beta-cetoàcids.


COMPOSTOS AROMÀTICS I SUBSTITUCIÓ ELECTRÒFILA


Aromaticitat. Substitució aromàtica electròfila. Mecanisme i exemples. Efecte orientador dels substituents. Alquilació i acilació: exemples biològics. Compostos heterocíclics aromàtics d'interès biològic: purines, pirimidines i altres productes. Àcids nucleics.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Classes magistrals 32 1,28 KM02, KM04, SM01, SM02
Problemes 16 0,64 SM01, SM02
Estudi i resolució problemes 95 3,8 KM02, KM04, SM01, SM02

El centre del procés d’aprenentatge és el treball de l’estudiant que aprèn treballant. La missió del professorat és ajudar-lo en aquesta tasca perquè li subministra informació o li mostra les fonts on es pot aconseguir i dirigeix els seus passos de manera que el procés d’aprenentatge pugui ser realitzat eficaçment.

En línia amb aquestes idees, i d’acord amb els objectius de l’assignatura, el desenvolupament del curs es basa en les següents activitats:

Classes magistrals

L’alumne adquireix els coneixements científico-tècnics propis de la assignatura assistint a les classes magistrals i complementant-les amb l’estudi personal dels temes explicats. Les classes magistrals són les activitats en les quals s’exigeix menys interactivitat a l’estudiant. Estan concebudes com un mètode fonamentalment unidireccional de transmissió de coneixements del professor a l’alumne. Tanmateix, l'alumne haurà de complementar les explicacions del professor amb el seu estudi i ampliació sobre la bibliografia suggerida. En les classes magistrals s'aniran intercalant exercicis pràctics sobre els temes explicats i discussions sobre temes proposats pel professor basant-se en articles de recerca o divulgació.

Seminaris (classes de problemes)

Els seminaris són sessions en les que es treballen els coneixements científico-tècnics exposats en les classes magistrals per completar la seva comprensió i aprofundir en ells desenvolupant activitats diverses, des de la típica resolució de problemes fins la discussió de casos pràctics. La missió dels seminaris és promoure la capacitat d’anàlisi i síntesi, el raonament crític, i la capacitat de resolució de problemes.


En aquesta assignatura, NO es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Evidències 10 1 0,04 SM02
Proves parcials 90 6 0,24 KM02, KM04, SM01, SM02

Opció A. Avaluació continuada (opció per defecte)

L’assignatura s’aprovarà obtenint una qualificació igual o superior a 5,0 punts sobre 10 en l’avaluació continuada (evidències i exàmens parcials), sempre que s’hagi obtingut una qualificació igual o superior a 4,5 en cadascun dels exàmens parcials.

Aquells estudiants que, per avaluació continuada, assoleixin una nota inferior a 3,5 no es podran presentar a la recuperació i tindran l'assignatura suspesa.

En cas d'assolir una nota per avaluació continuada entre el 3,5 i el 5,0, l’estudiant podrà presentar-se a un examen de recuperació sempre que hagi realitzat proves d’avaluació continuada el pes de les quals sigui superior al 67% de la qualificació final (és a dir, als dos parcials mínim). En cas contrari, aconseguirà la qualificació de “No avaluable” i no podrà presentar-se a la prova de recuperació.

  • Evidències

Al llarg del curs es poden plantejar exercicis o petits treballs a fer de forma individual o en grup, a l’aula o fora de l’aula a criteri del professor. Els treballs no presentats computen un 0 a l’hora de calcular la mitjana de l’assignatura. La mitjana de totes les evidències representarà un 10% de la qualificació final.

  • Exàmens parcials

Als exàmens parcials s’avaluaran els coneixements adquirits al llarg del curs acadèmic, amb especial èmfasi en la capacitat de resolució de problemes.

Hi haurà dues proves parcials obligatòries que es duran a terme al llarg del curs, durant els mesos d’abril (40%) i juny (50%), i una possible prova de recuperació a primers de juliol.

  • Recuperació

Per participar en la recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul (és a dir, s'haurà d'haver presentat com a mínim als dos parcials).


NO ES PODRAN PRESENTAR A L'EXAMEN DE RECUPERACIÓ aquells estudiants que assoleixin una mitjana de curs inferior a 3,50. Tots aquells estudiants que obtinguin una puntuació mitjana de curs superior a 3,50 i inferior a 5,00, s'hauran de presentar a la recuperació del parcial o parcials suspesos. La recuperació constarà de dues parts, una per a cada parcial, i l'estudiant haurà de recuperar aquells parcials en els quals no hagi assolit una nota superior a 5,0. Les qualificacions assolides durant l’avaluació continuada (exàmens parcials) quedaran anul·lades per a aquells estudiants que es presentin a la prova de recuperació.

Els estudiants que, tot i haver aprovat per avaluació continuada, vulguin millorar la nota aconseguida, podran presentar-se a la prova de recuperació de juny/juliol tot renunciant a totes les notes obtingudes prèviament.


Opció B. Avaluació Única (opció a sol·licitar a la gestió acadèmica de biociències i al professor responsable)

L'avaluació única consistirà en una única prova en la qual s'avaluaran els continguts de tot el programa de l'assignatura. La prova constarà fonamentalment en una prova escrita on s'hauran de resoldre exercicis teòric/pràctics. La nota obtinguda en aquesta prova suposarà el 100% de la nota final de l'assignatura.

La prova d'avaluació única es farà el mateix dia, hora i lloc que la darrera prova d'avaluació continuada de l'assignatura (QO Parcial2, en l'horari oficial). L’assignatura s’aprovarà obtenint una qualificació igual o superior a 5,0 punts sobre 10.

L'avaluació única es podrà recuperar el dia fixat per la recuperació general de l'assignatura.


La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.

Bibliografia

- Bruice, Paula Yurkanis. (2016). Essential organic chemistry. (3rd ed., global ed.) Pearson Brui

Education

Disponible en paper a la biblioteca

- Bruice, Paula Yurkanis. (2016). Essential organic chemistry. (3rd global ed.) Pearson Brui

Disponible en línia

- Solomons, T. W. Graham & Snyder, S. A. & Fryhle, Craig B. (2016). Solomons' organic Solo

chemistry. (12th ed., Global ed.) Wiley

Disponible en paper a la biblioteca

- Vollhardt, K. Peter C. & Schore, Neil Eric. (2018). Organic chemistry : structure and Vollh

function. (8th ed.) Macmillan Education

Disponible en paper a la biblioteca

- Vollhardt, K. Peter C. & Schore, Neil Eric. (2007). Química orgánica : estructura y función. Vollh

(5ª ed.) Omega

Disponible en paper a la biblioteca

Qualsevol altre llibre de Química Orgànica General serà útil per seguir el curs.

Altres referències que s’indicaran durant el curs.

Programari

Es recomana l'ús del programari lliure ChemSketch per al dibuix i l'obtenció dels noms sistemàtics de molècules orgàniques.

https://www.acdlabs.com/resources/freeware/chemsketch/index.php

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 31 Català/Castellà segon quadrimestre tarda
(PAUL) Pràctiques d'aula 311 Espanyol segon quadrimestre tarda