Botànica
Codi: 100840Crèdits: 8
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Biologia Ambiental | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Moisès Guardiola Bufí
- Correu electrònic :
- moises.guardiola@uab.cat
Equip docent
- Pau Carnicero Campmany
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits oficials.
Facilitarà el seguiment de l’assignatura el fet de posseir coneixements bàsics d’evolució, biologia de la reproducció i funcionament de les plantes a més de coneixement botànic i geogràfic del medi natural. A l’hora d’impartir l’assignatura es considerarà que l’alumnat té un mínim nivell de coneixement de biologia vegetal adquirit en l’assignatura de primer curs “Prospecció del Medi Natural”.
Objectius
S’aborda l’estudi de la biodiversitat dels organismes fotoautotròfics (algues i plantes). L’estudiant haurà de ser capaç d’entendre i fins i tot elaborar un esquema filogenètic on ubicar els diferents elements d’aquesta biodiversitat vegetal. Aquest objectiu està estretament relacionat tant amb aspectes d’evolució vegetal com també amb l’estudi de les tècniques i coneixements que permeten classificar als éssers vius (morfologia, anatomia, indicadors moleculars, aspectes biogeogràfics, etc.).
A més, la biodiversitat serà estudiada no només des de la perspectiva sistemàtica i filogenètica sinó també des de una visió més ecològica (comunitats vegetals i biomes).
D’altra banda, es donarà especial èmfasi als principals processos biològics (cicles vitals, reproducció, desenvolupament, etc), evolutius (relacions filogenètiques, tendències evolutives, coevolució, etc), ecològics (factors limitants, hàbitats, adaptacions al medi, etc.) i aplicacions per part de l’home (industria, gestió del territori, etc.) dels principals grups estudiats.
Aquesta assignatura és complementària d’altres assignatures com “Prospecció del medi natural”, “Anàlisi de cartografia ambiental” i “Anàlisi de la vegetació”, així com les que conformen l’itinerari de biologia vegetal en quart curs però sempre des d’un punt de vista integrador en el conjunt inseparable format pel medi ambient.
Resultats d'aprenentatge
- CM24 (Integrar el potencial de la diversitat vegetal en els ecosistemes, relacionant-lo amb els factors ambientals i valorant l’impacte mediambiental de l’actuació antròpica.) Integrar el potencial de la diversitat vegetal en els ecosistemes, relacionant-lo amb els factors ambientals i valorant l’impacte mediambiental de l’actuació antròpica.
- CM25 (Comunicar els coneixements en l’àmbit de la botànica de manera objectiva i clara, oralment i per escrit, tant a un públic especialitzat com no especialitzat.) Comunicar els coneixements en l’àmbit de la botànica de manera objectiva i clara, oralment i per escrit, tant a un públic especialitzat com no especialitzat.
- KM31 (Descriure el desenvolupament, el creixement i els cicles biològics dels vegetals, així com la seva diversitat i evolució.) Descriure el desenvolupament, el creixement i els cicles biològics dels vegetals, així com la seva diversitat i evolució.
- KM32 (Identificar espècies vegetals aplicant les tècniques actuals de classificació dels éssers vius.) Identificar espècies vegetals aplicant les tècniques actuals de classificació dels éssers vius.
- SM31 (Aplicar mètodes per a l’observació i l’anàlisi de les diferents parts de l’anatomia dels principals grups de vegetals.) Aplicar mètodes per a l’observació i l’anàlisi de les diferents parts de l’anatomia dels principals grups de vegetals.
- SM32 (Obtenir espècies i materials de vegetals per analitzar-los posteriorment al laboratori.) Obtenir espècies i materials de vegetals per analitzar-los posteriorment al laboratori.
- SM33 (Fer informes i anàlisis de mostres i dades en l’àmbit de la botànica i presentar-los de manera escrita i oral.) Fer informes i anàlisis de mostres i dades en l’àmbit de la botànica i presentar-los de manera escrita i oral.
- SM34 (Analitzar l’origen, l’evolució i la diversitat dels vegetals.) Analitzar l’origen, l’evolució i la diversitat dels vegetals.
Continguts
1. La ciència de la botànica. Definició. Què és un vegetal o una planta? Els sistemes de classificació moderns. Biodiversitat. Quantes espècies hi ha al planeta? Definició d’espècie. Gèneres, subespècies i varietats. Sistemàtica, Evolució, Taxonomia i Filogènia. Sistemàtica Filogenètica o Cladística. Monofília, Parafília i Polifília.
2. Recursos per la Sistemàtica en Botànica. L’"Species Plantarum" de Linné i el sistema binomial. Noms científics i noms vulgars. Categories taxonòmiques (tàxons) i jerarquia. Codi Internacional de Nomenclatura Botànica. Claus dicotòmiques d’identificació. Herbaris.
3. Organització Morfològica. Procariotes i Eucariotes. Protòfits: unicel·lulars, colònies, cenobis, consorcis d’agregació. Tal·lòfits: sifonals, filamentosos, pseudoparènquimes, hístics. Briòfits. Cormòfits.
4. Reproducció i Cicles biològics. Reproducció asexual i sexual. Asexual: bipartició, fragmentació, per mitòspores, per propàguls. Sexual: isogàmia, anisogàmia, oogàmia, espermatització, conjugació. Espores i Esporangis. Gàmetes i Gametangis. Cicles biològics: haploide, diploide i diplohaploide.
5. Bacteris fotosintètics: Cianobacteris. Tipus de nutrició: segons la font de carboni, segons la font d’energia i segons el donador d’electrons. Fotosíntesi. Pigments fotosintètics. Estructura cel·lular dels cianobacteris. Moviment (“gliding”). Beina. Filament i Tricoma. Acinets i Heterocists. Reproducció asexual: hormogonis i baeocits. Simbiosis. Diversitat. Ecologia. Importància dels estromatòlits per la interpretació de l’origen de la vida. Cianotoxines. Usos.
6. Introducció a les Algues. Filogènia de les algues. Origen i evolució del cloroplast. Línies verda, vermella i marró. Criteris de classificació.
7. Rodòfits (les algues vermelles). Característiques generals. Estructura cel·lular. “Pit connections” o sinapsis. Reproducció i cicles: el cicle trigenètic. Diversitat-Morfologia. Usos: nori, agar i carraguenina.
8. Euglenòfits. Característiques generals. Estructura cel·lular. Pel·lícula. Moviment. Diversitat. Ecologia.
9. Dinòfits (dinoflagel·lats). Característiques generals. Estructura cel·lular. Teca. Els flagels. Cicle vital. Les marees roges. Bioluminiscència. Zooxantel·les-Simbiosis. Diversitat.
10. Heterocontes: Diatomees. Estramenopiles, cromistes o heterocontes. Diatomees. Característiques generals. El frústul. Cicle vital de les diatomees pennals. Moviment. Blooms. Usos. Diversitat: Centrals i Pennals.
11. Heterocontes: Feofícies (les algues brunes). Característiques generals. Morfologia. Creixement. Sistemàtica. Dictyotales: Dictyota dichotoma (morfologia i cicle vital), Padina pavonica. Laminariales (“kelps”): morfologia, diversitat i cicle. Fucales: Fucus spp. (morfologia i cicle vital), Cystoseira spp. Usos de les feofícies: wakame, kombú, alginats, fucoidan.
12. Les Plantes (Plantes Verdes o Viridiplantae). Cloròfits (les algues verdes). Definició de Viridiplantae. Filogènia. Ubicació dels Cloròfits. Característiques generals dels Cloròfits. Característiques usades per distingir els grans grups de cloròfits. Les arrels flagel·lars. Tipus de mitosi. Fragmoplast i ficoplast. Filogènia. Diversitat. Chlorophyceae: Chlamydomonas (cicle vital)i altres Volvocals. Trebouxiophyceae: Chlorella i altres Clorel·lals, Trebouxia. Ulvophyceae: Ulotricals, Ulvals (Ulva, cicle vital), Cladoforals, Dasicladals, Caulerpals (Caulerpa i Codium –cicle vital-). \"Estreptòfits\" - Charophyceae: ubicació filogenètica; Zignematals, Carals i Coleocaetals.
13. Les Plantes Terrestres (Embriòfits). L’origen. Adaptacions al medi terrestre. Estructures vegetatives i reproductores.
14. Briòfits. Filogènia. Característiques generals. Cicle vital. Gametòfit tal·lós i foliós. Anteridis i Arquegonis. Caràcters diferencials entre els tres grups. Hepàtiques (Marchantiophyta): gametòfits tal·losos i foliosos, característiques del gametòfit i de l’esporòfit, cicle biològic, diversitat. Molses (Bryophyta): cicle biològic, espores, protonema, característiques del gametòfit i de l’esporòfit., acrocàrpiques i pleurocàrpiques, diversitat, els ambients rics en molses, bioindicadors. Antocerotes (Antocerotophyta).
15. Les Plantes Vasculars (Traqueòfits). Situació filogenètica. Apomorfies de les Plantes Vasculars. El corm: arrel, tija i fulles. Teixits. Evolució de les fulles: microfil·les i megafil·les. Lignina. Cutícula i estomes. Teixit Vascular: xilema i floema. L’estela.
16. Les Criptògames Vasculars (\"Pteridòfits\"). Situació filogenètica. L’origen: el Rhynie chert. Les plantes vasculars fòssils. Sistemàtica: els \"Pteridòfits\", els Licòfits, els Monilòfits.
17. Pteridòfits I: Licopodiofitins i Psilofitins. Característiques generals dels Pteridòfits. Cicles Vitals: Homospòria i Heterospòria. Esporangis sobre fulles o sobre tiges. Eusporangis i Leptosporangis. Licopodiofitins (\"Licòfits\"): Característiques generals. Formes extintes. Licopodis. Isoets. Selaginel·les: model d’un cicle heterospòric. Pteridòfits Eufil·lòfits Monilòfits. Psilofitins (\"Psilotals\").
18. Pteridòfits II: Equisetofitins (\"Equisetals\"). Caraterístiques generals. Formes extintes. Estructura de les tiges estèrils i les tiges fèrtils de l’esporòfit. Gametòfit. Cicle biològic. Diversitat.
19. Pteridòfits III: Pterofitins (\"Falgueres s.str.\"). Característiques generals. Filogènia. Esporòfit: fronda o fulla, esporofil·les-trofosporofil·les-trofofil·les, esporangis, sorus, indusi. Gametòfit. Cicle biològic. Diversitat. Hidroptèrides.
20. Les Plantes amb llavor: Espermatòfits. Què és la llavor? Quins són els passos que han conduït a l’evolució de la llavor? Heterospòria, endospòria, reducció del nombre de megàspores, retenció de la megàspora, evolució dels teguments. El gra de pol·len.La llavor. Comparació dels espermatòfits amb les criptògames vasculars. Orígens de les plantes amb llavor. Pteridospermes i Progimnospermes.
21. Gimnospermes I: Cicadòpsides i Ginkgòpsides. Filogènia. Origen. Cicadòpsides: Característiques generals. Cycas revoluta. Ginkgòpsides: Característiques generals. Ginkgo biloba.
22. Gimnospermes II: Coniferòpsides Pinàcies. Filogènia. Distribució. Característiques generals. Pinàcies: Característiques generals. Elements vegetatius: les fulles. Elements reproductors: cons masculins i cons femenins, les pinyes i les llavors. Cicle vital de Pinus sp. Detalls del gra de pol·len i de l’òvul. Diversitat: Abies, Pinus, Picea, Pseudotsuga, Larix, Cedrus.
23. Gimnospermes III: Coniferòpsides Cupressàcies i Taxàcies. Cupressàcies: Característiques generals. Filogènia. Elements vegetatius: les fulles. Elements reproductors: cons masculins i cons femenins, estròbils llenyosos o gàlbuls carnosos. Diversitat: Juniperus, Cupressus, Thuja, Sequoia, Sequoiadendron. Taxàcies: Característiques generals. Filogènia. El teix (Taxus baccata). Taxol.
24. Gimnospermes IV: Gnetòpsides. Característiques generals. Ephedra, Gnetum, Welwitschia.
25. Les Plantes amb flor: Angiospermes. Apomorfies de les Angiospermes. La Flor. Inflorescències. Els Estams. Gametòfit masculí. Els Carpels. L’Òvul o Primordi Seminal. Cicle vital de les Angiospermes. Microsporogènesi. Megasporogènesi. Pol·linització. Embriogènesi. La Llavor. Els Fruits. Dispersió de llavors i fruits.
26. Angiospermes I: Introducció. Grups basals i Magnòlides. Comparativa Gimnospermes-Angiospermes. Filogènia de les Angiospermes o Magnoliòpsides. De la sistemàtica clàssica a l’actual. Els grups basals o protoangiospermes: Nymphaeaceae. Magnòlides: Lauraceae, Magnoliaceae.
27. Angiospermes II: Monocotiledònies. Característiques generals. Liliaceae. Smilacaceae. Orchidaceae. Asphodelaceae. Asparagaceae. Ruscaceae. Amaryllidaceae. Arecaeae. Juncaceae. Cyperaceae. Poaceae.
28. Angiospermes III: Eudicotiledònies I. Filogènia. Característiques generals. Papaveraceae. Ranunculaceae. Amaranthaceae. Cactaceae. Caryophyllaceae. Polygonaceae. Saxifragaceae.
29. Angiospermes IV: Eudicotiledònies II. Geraniaceae. Rutaceae. Brassicaceae. Malvaceae. Cistaceae. Fabaceae (lleguminoses). Rosaceae. Fagaceae. Betulaceae. Cucurbitaceae. Euphorbiaceae. Salicaceae.
30. Angiospermes V: Eudicotiledònies III. Ericaceae. Boraginaceae. Gentianaceae. Rubiaceae. Lamiaceae. Scrophulariaceae. Plantaginaceae. Convolvulaceae. Solanaceae. Apiaceae. Asteraceae.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Pràctiques de laboratori | 24 | 0,96 | CM24, KM31, KM32, SM31 |
| Estudi | 67 | 2,68 | CM24, KM31, KM32, SM31, SM34 |
| Pràctiques de camp | 11 | 0,44 | CM24, KM32, SM31, SM32, SM34 |
| Elaboració de treballs | 55,75 | 2,23 | CM24, CM25, KM31, KM32, SM31, SM32, SM33 |
| Classes teòriques | 36 | 1,44 | KM31, KM32, SM31, SM34 |
Sessions presencials
Una part dels coneixements d’aquesta assignatura serà transmès a partir de les classes magistrals on a més que donar informació explícita es destacaran els punts claus de cada unitat didàctica per facilitar i incentivar l’autoaprenentatge de l’estudiant. Posteriorment, l’estudiant a partir de l'esquema realitzat podrà complementar-lo amb informació bibliogràfica i un bon suport de material gràfic (presentacions) a partir del seu treball no presencial.
Aquesta assignatura presenta un important component pràctic indissociable del coneixement botànic teòric.
Distingirem entre pràctiques de laboratori i de camp. En el primer cas, els estudiants disposaran d’un guió de pràctiques on hi figuraran tant les metodologies d’observació del material vegetal com les principals estructures a identificar i la seva terminologia. En el segon cas, l’estudiant tindrà un dossier on hi figuraran les característiques ambientals i paisatgístiques dels itineraris visitats i el llistat d’espècies que pretenem que es reconeguin.
Elaboració de treballs
Considerem que l’elaboració de treballs és un element necessari sempre i quan estiguin ben acotats, supervisats i permetin el treball en grup amb altres estudiants i la interacció amb els professors.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen segon parcial eliminatori (avaluació individual) | 30% | 2,5 | 0,1 | CM24, CM25, KM31, SM34 |
| Avaluació de l'herbari | 20% | 0,75 | 0,03 | CM25, KM31, KM32, SM31, SM32, SM33 |
| Examen primer parcial eliminatori (avaluació individual) | 30% | 2,5 | 0,1 | CM24, CM25, KM31, SM34 |
| Examen de pràctiques (avaluació individual) | 20% | 0,5 | 0,02 | CM25, KM32, SM31 |
Aquesta matèria serà avaluada a partir de dos exàmens de teoria parcials eliminatoris, la corresponent recuperació si és el cas, un examen de pràctiques i un treball. Les condicions i característiques són:
I. Examen escrit del primer parcial de Teoria, eliminatori, amb preguntes tipus test i de resposta breu. El pes és d'un 30% en la nota final de l'assignatura. Només s'elimina la matèria si la nota és igual o superior a 5.
II. Examen escrit del segon parcial de Teoria, eliminatori, amb preguntes tipus test i de resposta breu. El pes és d'un 30% en la nota final de l'assignatura. Només s'elimina la matèria si la nota és igual o superior a 5.
III. Examen escrit de recuperació final de Teoria, només examinant-se del/s parcial/s pendent/s. Amb la mateixa estructura d'examen que els parcials, i mantenint el pes de 30% per cada parcial. Si algú amb els exàmens parcials superats vol presentar-se a la recuperació final per pujar nota ho pot fer, avisant prèviament al professor i acceptant per escrit la renúncia a la primera nota (que podria ser més alta que la nova).
Vegeu l'apartat de \"No-Avaluables\".
Les avaluacions I-III corresponen al bloc de Teoria, amb un pes del 60% de la nota final. Per tal d'aprovar aquest bloc cal tenir els parcials superats amb una nota igual o superior a 5 (els parcials no compensen entre si).
IV. Examen escrit de pràctiques, consisteix en la identificació i descripció morfológica d'organismes vegetals vistos al llarg de les sessions de pràctiques de laboratori i de sortides de camp. Pes d'un 20% en la nota final.
V. Treball. Presentació d’un herbari d’un nombre per determinar de plantes silvestres identificades amb el nom científic, algunes de les quals hauran d’incorporar una descripció completa. Pes d'un 20% en la nota final.
Les avaluacions IV-V corresponen al bloc de Pràctiques, amb un pes del 40% de la nota final. Per aprovar el bloc de pràctiques cal que les dues avaluacions de les que consta (IV i V) estiguin compensades, cadascuna amb una nota igual o superior a 4.
Pel càlcul de la nota final hem de tenir en compte que les activitats avaluen dos blocs de l’assignatura: la teoria i les pràctiques, i que s'han d'aprovar les dues per separat amb una nota igual o superior a 5. Per tant, no hi ha compensacions entre les notes de Teoria i Pràctiques. Si es suspen una de les dues, el curs següent s'ha de repetir l'assignatura sencera.
No-Avaluables
Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estar prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de \"No Avaluable\" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.
L'assistència a totes les sessions pràctiques (o sortides de camp) és obligatòria. L'alumnat obtindrà la qualificació de \"No Avaluable\" quan l'absència sigui superior al 20% de les sessions programades.
Assistència i aprofitament de les pràctiques
L’assistència a les pràctiques és obligatòria i serà controlada passant llista. Vegeu l'apartat anterior \"No-Avaluables\".
S'exigirà, per a cada alumne, l'ús d'un cuadern d'apunts únic i exclusiu per les pràctiques de laboratori i de camp.
Avaluació única
Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.
Irregularitats en actes d'avaluació
La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA DE TEORIA RECOMANADA
BOLD, H.C. et al. 1989. Morfología de las plantas y los hongos. Omega. Barcelona.
BRESINSKY, A. et al. (2013). Strasburger's plant sciences : including prokaryotes and fungi. Springer
BARRENO-RODRÍGUEZ, E. & IZCO, J. (2015). Botánica. (2ª ed.) McGraw-Hill.
CARRIÓN, J.S. 2003. Evolución vegetal. DM. Murcia.
JUDD, W.S. et el. 2002. Plant Systematics. A phylogenetic approach. 2ª ed. Sinauer Associates Inc. Sunderland.
LEE, R.E. 2008. Phycology. 4th ed. Cambridge University Press. Cambridge. UK.
LLIMONA, X. (ed.) 1985. Plantes inferiors. Història Natural dels Països Catalans. Vol. 4. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
MASALLES, R.M. et al. (ed.) 1988. Plantes superiors. Història Natural dels Països Catalans. Vol. 6. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
MAUSETH, J. D. (2017). Botany : an introduction to plant biology. (6th ed.) Jones & Bartlett Learning.
NABORS, M.W. 2006. Introducción a la Botánica. Ed. Pearson, Addison Wesley.
RAVEN, P. H. & EICHHORN, S. E. & EVERT, R. F. (2015). Biología de las plantas. Reverté.
SCAGEL, R.F. et al. 1987. El Reino Vegetal. Omega. Barcelona.
SIMPSON, M.G. 2020. Plant Systematics. 3rd ed. Elsevier. Academic Press.
BIBLIOGRAFIA DE PRÀCTIQUES RECOMANADA
AGUILELLA, A.; PUCHE, F. 2004. Diccionari de Botànica. Universitat de València. València.
BOLÒS, O. de; VIGO, J. 1984-2001. Vols. I-IV. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona.
BOLÒS, O. de et al. 2005. Flora Manual dels Països Catalans. 3ª ed. Ed. Pòrtic. Barcelona.
BONNIER, G.; DE LAYENS, G.1990. Claves para la determinación de plantas vasculares. Ed. Omega. Barcelona.
CAMBRA, J. & RULL, J. & GÓMEZ-BOLEA, A. 1989. Guia de les algues i elslíquens dels Països Catalans.Pòrtic.
CASTROVIEJO, S. (ed.). 2001. Claves de Flora Ibérica. Plantas Vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol. 1. Real Jardín Botánico – CSIC. Madrid.
FONT I QUER, P. 2015. Iniciació a la botànica. (3ª ed. Rev. ampl.) Edicions de la Universitat de Barcelona
FONT i QUER, P. 2009. Diccionario de Botánica. (4ª ed.) Labor. Barcelona.
HEYWOOD, V.H. 1985. Las plantas con flores. Ed. Reverté.
LLISTOSELLA, J. & BERNAL, M. 2022. Manual pràctic de botànica : morfologia de les plantes vasculars. Edicions de la Universitat de Barcelona.
LLISTOSELLA, J. & SÀNCHEZ-CUXART, A. 2020. Guia il·lustrada per a conèixer els arbusts i les lianes. Universitat de Barcelona Edicions.
LLISTOSELLA, J. & SÀNCHEZ-CUXART, A. 2015. Guia il·lustrada per a conèixer els arbres. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
LLISTOSELLA, J. & SÀNCHEZ-CUXART, A. 2019. L'Herbari : mates, herbes i falgueres. (2ª ed.) Edicions de la Universitat de Barcelona; Publicacions de la Universitat de València.
LLISTOSELLA, J. & SÀNCHEZ-CUXART, A. 2003. L'herbari : arbres, arbusts i lianes.Edicions Universitat de Barcelona.
LÓPEZ GONZÁLEZ, G. 2006. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. Tomos I y II. (2ª ed. corr.) Ed. Mundi-Prensa.
MASCLANS, F. 1990. Guia per a conèixer els arbres. 9ª ed. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona.
MASCLANS, F. 1990. Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. 8ª ed. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona.
SÁEZ, L. 2025. Les Falgueres de Catalunya. (1ª ed.) Brau.
SALVO TIERRA, E. 1990. Guía de helechos de la Península Ibérica y Baleares. Ed. Pirámide. Madrid.
WIRTH, V. 2004. Guía de campo de los líquenes, musgos y hepáticas : con 288 especies de líquenes y 226 de briófitos (musgos y hepáticas). Omega.
NOTA.- Hi ha publicades una gran quantitat de guies, impossible de ser totes incloses en aquesta llista.
ADRECES D’INTERNET
http://www.unex.es/botanica/LHB
http://www.aulados.net/Botanica/Curso_Botanica/Curso_Botanica.htm
http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html
http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html
http://www.biologia.edu.ar/botanica/
https://www.floracatalana.cat/
Programari
No hi ha programari específic en aquesta assignatura.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 22 | Català | segon quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 221 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PCAM) Pràctiques de camp | 221 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PCAMs) Suport a les pràctiques de camp dirigides | 221 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 222 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PCAM) Pràctiques de camp | 222 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PCAMs) Suport a les pràctiques de camp dirigides | 222 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 223 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PCAM) Pràctiques de camp | 223 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |