Guia en format PDF
Logo

Qüestions de Gramàtica Comparada

Codi: 100688
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística OP 4
Llengua i Literatura Espanyoles OP 3
Llengua i Literatura Espanyoles OP 4
Estudis Anglesos OP 3
Estudis Anglesos OP 4
Estudis d'Anglès i Català OP 3
Estudis d'Anglès i Català OP 4
Estudis de Català i Espanyol OP 3

Professor/a de contacte

Nom :
Jaume Mateu Fontanals
Correu electrònic :
jaume.mateu@uab.cat

Equip docent

Francesc Josep Torres Tamarit

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Convé poder llegir bibliografia en anglès.

Objectius

En aquest curs es farà una selecció de qüestions de gramàtica comparada a partir de l’estudi de diverses llengües (romàniques i no romàniques; indoeuropees i no indoeuropees) i es revisaran algunes de les anàlisis que s'han proposat per a donar-ne compte. 

Resultats d'aprenentatge

  1. Redactar comentaris de text amb sentit crític.
  2. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
  3. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  4. Produir textos escrits i orals amb correcció normativa.
  5. Planificar, organitzar i fer treballs en equip.
  6. Resoldre problemes de manera autònoma.
  7. Aplicar els resultats presentats en articles especialitzats a l'anàlisi de fenòmens semblants o relacionats.
  8. Resoldre problemes d'anàlisi gramatical.
  9. Establir generalitzacions tipològiques.
  10. Fer servir els diferents recursos formals i tècnics disponibles de manera adequada.
  11. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  12. Construir textos normativament correctes.
  13. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
  14. Resoldre problemes de manera autònoma.
  15. Aplicar els resultats presentats en articles especialitzats a l'anàlisi de fenòmens semblants o relacionats.
  16. Establir generalitzacions tipològiques.
  17. Fer servir els diferents recursos formals i tècnics disponibles de manera adequada.
  18. Construir textos normativament correctes.
  19. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
  20. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  21. Resoldre problemes de manera autònoma.
  22. Resoldre problemes d'anàlisi gramatical.
  23. Analitzar diversos tipus de dades lingüístiques.
  24. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  25. Aplicar els resultats presentats en articles especialitzats a l'anàlisi de fenòmens semblants o relacionats
  26. Resoldre problemes complexos d'anàlisi lingüística a qualsevol nivell i amb els instruments adequats.
  27. Construir textos normativament correctes
  28. Resoldre problemes de manera autònoma.
  29. Resoldre problemes complexos d'anàlisi lingüística a qualsevol nivell i amb els instruments adequats.

Continguts

A la primera part de l'assignatura s'analitza la noció de facultat del llenguatge i la seva relació amb la variació lingüística, amb especial atenció als sistemes de sons de les llengües. Les dues qüestions de fonologia comparada que es tracten en aquesta part són (i) l'estructura sil·làbica i (ii) la distribució de la sonoritat en les consonants obstruents. Totes dues qüestions s'emmarquen en la Teoria de l'Optimitat, un model formal adient per a l'estudi de la variació lingüística.

A la segona part de l'assignatura s'analitza la variació lingüística en relació amb la interfície entre el lèxic i la sintaxi. Les dues qüestions de sintaxi comparada que es tracten en aquesta part són (i) la intransitivitat escindida i la hipòtesi de la inacusativitat i (ii) la variació sintàctica implicada en les llengües de marc verbal vs. les llengües de marc satèl·lit. Totes dues qüestions s’analitzen des d’una perspectiva sintàctica de l’estructura argumental.


PRIMERA PART (Prof. Francesc Torres Tamarit)

1. La facultat de llenguatge i la variació lingüística

2. Introducció a la teoria fonològica: representacions i computació

3. Universals fonològics

4. La Teoria de l’Optimitat: una finestra a l’estudi formal de la variació lingüística

5. OT-Help 2.0: una eina computacional per a la recerca en Teoria de l’Optimitat

6. Cas d’estudi I: l’estructura sil·làbica des d'una perspectiva comparada

7. Cas d’estudi II: distribució de la sonoritat en les consonants obstruents des d'una perspectiva comparada


SEGONA PART (Prof. Jaume Mateu Fontanals)

8. Gramàtica comparada i variació lingüística a la interfície entre el lèxic i la sintaxi

9. La intransitivitat escindida i la hipòtesi de la inacusativitat. L’estudi de dos diagnòstics d’inacusativitat/inergativitat: la selecció de l’auxiliar i la formació de passives impersonals

10. La variació sintàctica entre les llengües d'emmarcament en el verb i les llengües d'emmarcament en el satèl·lit


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tutories programades 15 0,6 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 28, 29
Classes magistrals i sessions de discussió 52 2,08 2, 3, 4, 7, 8, 9, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 22, 23, 24, 25, 26, 29
Treball autònom 70 2,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29

Es combinaran les explicacions teòriques amb la resolució d'exercicis, la discussió i l'anàlisi de diferents fenòmens gramaticals.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Treball 20% 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29
Exercicis puntuats de gramàtica comparada 30% 5 0,2 2, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 21, 22, 23, 25, 26, 28, 29
Examen final 50% 3 0,12 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 25, 26, 28, 29

L’avaluació continuada es basarà en les activitats següents:

(a) exercicis de gramàtica comparada: 30%

(b) treball: 20%

(c) examen final: 50%


Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.


En la modalitat d'avaluació única, les activitats d'avaluació que caldrà realitzar en una única data a l'acabament del curs seran les següents:

(a) treball (20%)

(b) prova oral (30%)

(c) examen final (50%)


Per tal de superar l'assignatura (tant en la modalitat d'avaluació continuada com en la modalitat de l'avaluació única), caldrà treure una nota mitjana ponderada de 5 i obtenir un 4 en cadascuna de les activitats d'avaluació.

Per accedir a la recuperació en la modalitat d'avaluació continuada s’haurà d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total i haver obtingut una nota entre un 3,5 i un 4,8. Només es podrà recuperar l'examen final.

S’obtindrà un ‘no avaluable’ quan s’hagin realitzat menys d’un 30% de les activitats d’avaluació.

En el cas de la modalitat d'avaluació única, per poder optar a la recuperació l’estudiant ha d’haver lliurat totes les proves previstes. S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.


En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d’honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment se n’adaptarà el format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB (p.ex. Teams, etc.).

En cas que es realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes, la qualificació final d’aquesta assignatura serà zero.

Bibliografia

Bibliografia


1a part

Adger, David. 2019. Language Unlimited. Oxford: Oxford University Press. (capítol 1: “Creating language”).

Bonet, Eulàlia i Lloret, Maria-Rosa. 1998. Fonologia catalana. Barcelona: Ariel. (capítol 1: “Introducció”).

Bonet, Eulàlia i Lloret, Maria-Rosa. En premsa. Els primitius de la fonologia. A Pons-Moll, Clàudia, Maria del Mar Vanrell i Francesc Torres-Tamarit (eds), La fonologia del català. València: Tirant lo Blanch.

Eguren, Luis i Fernández Soriano, Olga. 2004. Introducción a una sintaxis minimista. Madrid: Gredos. (capítol 1: “El órgano mental del lenguaje”).

Greenberg, Joseph H. 1963. Synchronic and Diachronic Universals in Phonology. Language 42: 508-517.

Jiménez, Jesús i Lloret, Maria-Rosa. En premsa. Conceptes bàsics en fonologia. A Pons-Moll, Clàudia, Maria del Mar Vanrell i Francesc Torres-Tamarit (eds), La fonologia del català. València: Tirant lo Blanch.

Lombardi, Linda. 1999. Positional faithfulness and voicing assimilation in Optimality Theory. Natural Language & Linguistic Theory 17: 267-302.

Maddieson, Ian. 2013. Syllable Structure. A Dryer, Matthew S. i Martin Haspelmath (eds), WALS Online (v2020.4) [Data set]. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.13950591 (accessible a: http://wals.info/chapter/12).

Pons-Moll, Clàudia i Torres-Tamarit, Francesc. En premsa. Nivells de representació i teoria de l'optimitat. A Pons-Moll, Clàudia, Maria del Mar Vanrell i Francesc Torres-Tamarit. La fonologia del català. València: Tirant lo Blanch.

Rigau, Gemma. 1998. La variació sintàctica: uniformitat en la diversitat. Caplletra 25: 63-82.

Staubs, Robert, Michael Becker, Christopher Potts, Patrick Pratt, John McCarthy i Joe Pater. 2010. OT-Help 2.0. Software package. Amherst, MA: University of Massachusetts Amherst.

Torres-Tamarit, Francesc. En premsa. Optimality Theory. International Encyclopedia of Language and Linguistics, 3a edició, Elsevier.

Torres-Tamarit, Francesc. En premsa. A Stratal Phonology of Catalan. Cambridge: Cambridge University Press. (capítol 1: “Introduction”; capítol 2: “Constraint-based phonology”).

Lloc web: https://brianwilliamsmith.github.io/teaching/401_7.html


2a part

Acedo-Matellán, Víctor & Jaume Mateu. 2013. Satellite-framed Latin vs. verb-framed Romance: A syntactic approach. Probus 25: 227-265.

Acedo-Matellán, Víctor & Jaume Mateu. 2015. Parameters and argument structure I. Dins Antonio Fábregas, Jaume Mateu & Michael Putnam (eds.). Contemporary Linguistic Parameters. 99-122. New York: Bloomsbury.

Baños, José Miguel. 2015. Dos tipos de intransitividad en latín: sintaxis y semántica. Dins Jesús de la Villa et al. (eds.). Ianua Classicorum, vol. 1. 637-668. Madrid: SEEC.

Demonte, Violeta. 2016. Parámetros y variación en la interfaz léxico-sintaxis. Dins Ángel J. Gallego (ed.). Perspectivas de sintaxis formal. 391-425. Madrid: Akal. http://www.lineas.cchs.csic.es/lycc/sites/lineas.cchs.csic.es.lycc/files/variacion_en_la_interfaz_lexico-final-.pdf

Keller, Frank & Antonella Sorace. 2003. Gradient Auxiliary Selection and Impersonal Passivization in German: An Experimental Investigation. Journal of Linguistics 39: 57-108.

Mateu, Jaume. 2015. La inacusativitat i la selecció de l'auxiliar en català antic. Dins Maria Rosa Lloret, Clàudia Pons-Moll i Eva Bosch-Roura (eds.). Clàssics d'ahir i d'avui en la gramàtica del català. 127-152. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.


Programari

OT-Help 2.0: una eina computacional per a la recerca en Teoria de l’Optimitat

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt