Guia en format PDF
Logo

La música del classicisme

Codi: 100641
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Musicologia OB 2

Professor/a de contacte

Nom :
Aurelia Pessarrodona Pérez
Correu electrònic :
aurelia.pessarrodona@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

És recomanable haver assolit les bases de Llenguatge Musical.

Objectius

L'assignatura té com a objectiu analitzar les principals transformacions de la cultura musical europea en el context de la Il·lustració, des de l'emergència de l'estil galant durant la primera meitat del segle XVIII fins a la consolidació del Classicisme vienès i la figura de Beethoven. Aquest període resulta fonamental en la configuració de moltes de les pràctiques, institucions i valors que continuen definint la nostra cultura musical.

A través de l'estudi dels principals compositors, gèneres, formes, pràctiques musicals i discursos estètics, s'exploraran els processos que configuren el llenguatge musical del Classicisme. Es prestarà una atenció especial a les noves formes de sociabilitat, als espais, les pràctiques i els modes d'escolta, així com als canvis en la concepció de les emocions, de l'experiència estètica i de la relació entre l'individu i la societat.

L'assignatura promou una aproximació crítica a la construcció historiogràfica del Classicisme i al cànon musical, afavorint una visió plural dels repertoris, dels seus protagonistes i dels contextos en què es van desenvolupar.

Resultats d'aprenentatge

  1. Comunicar per escrit, amb correcció, precisió i claredat argumentals i terminològiques, els coneixements adquirits, tant en l'àmbit de l'especialització com de la divulgació musicals.
  2. Integrar els coneixements adquirits en l'elaboració de textos sintètics i expositius adequats a l'àmbit comunicatiu acadèmic i d'especialització.
  3. Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  4. Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  5. Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  6. Determinar la complexitat dels processos de recepció de la música.
  7. Resoldre problemes d'índole metodològica en l'àmbit de la musicologia.
  8. Aplicar a la recerca musical les conceptualitzacions pròpies de la filosofia, la història, la literatura i l''antropologia.
  9. Relacionar els canvis tecnològics i científics de cada època amb la creació i la recepció de la música.
  10. Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
  11. Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
  12. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  13. Utilitzar el vocabulari propi de la ciència musicològica relacionat amb cada època històrica.
  14. Identificar les propietats estilístiques de cada període històric.
  15. Interpretar els textos teòrics més importants de cada època.
  16. Identificar correctament el repertori essencial i els principals compositors de cada un dels moments històrics.
  17. Exposar els coneixements sobre la història, l'art o altres moviments culturals.
  18. Definir els processos de periodització i de classificació estilística i tipologia usuals en la conceptualització històrica del fet musical.
  19. Integrar les noves tendències en la creació musical a l'evolució històrica general i observar-ne la incardinació en el panorama sociopolític en què s'emmarquen.
  20. Considerar la matèria de manera integral i identificar el context en el qual s'inscriuen els processos estudiats i la relació que tenen amb els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament sociohistòric.
  21. Vincular els períodes de la història de la música amb els períodes de la història de l'art, a través de les semblances i les discrepàncies.
  22. Establir els fenòmens de circulació de les idees en el domini musical.
  23. Contextualitzar en l'entorn històric i cultural les obres musicals des d'una perspectiva crítica.
  24. Identificar i ubicar críticament en la seva època històrica les diferents tipologies musicals.
  25. Identificar críticament les diferents orientacions de praxi musical que els intèrprets apliquen a la música de cada època històrica.
  26. Reconèixer en la praxi musical els elements de diverses cultures i de diferents èpoques històriques.
  27. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  28. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  29. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  30. Valorar la fiabilitat de les fonts, seleccionar dades rellevants i contrastar la informació.
  31. Identificar i reunir críticament la bibliografia bàsica que ha conformat el camp d'estudi.

Continguts

  1. Conceptes i contextos: la Il·lustració i les seves ombres
  2. L'estil galant: una música per a una nova sociabilitat
  3. La sonata i el llenguatge instrumental
  4. El simfonisme galant
  5. Música, sensibilitat i experiència a mitjans del segle XVIII
  6. El Classicisme vienès com a síntesi
  7. Beethoven i els límits del Classicisme


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Preparació de les audicions, lectura de bibliografia i estudi dels continguts 20 0,8 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26
Elaboració del treball d'anàlisi i comparació d'obres musicals 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31
Audició i anàlisi comentada d'obres musicals 25 1 3, 4, 5, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 26
Classes magistrals amb explicació dels continguts teòrics 40 1,6 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 31
Activitats participatives a l'aula (debat, resolució de qüestions analítiques i eines interactives) 12 0,48 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 29
Seguiment i orientació del treball d'anàlisi i comparació d'obres musicals 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31

L'assignatura combina classes magistrals amb metodologies actives orientades a fomentar la participació de l'alumnat i el desenvolupament d'habilitats d'anàlisi crítica. Les sessions integren l'audició i l'anàlisi comentada d'obres musicals, el comentari de fonts i textos, així com activitats participatives a l'aula mitjançant eines digitals interactives (wooclaps o similars).

L'alumnat disposarà de guies d'audició per preparar de manera autònoma les obres objecte d'estudi, amb l'objectiu de desenvolupar una escolta analítica i contextualitzada. Paral·lelament, al llarg del semestre elaborarà un treball grupal d'anàlisi i comparació d'obres musicals, estructurat en diverses fases i amb seguiment continuat per part del professorat.

En cas de no poder-se realitzar presencialment, es farà via virtual.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Treball grupal d'anàlisi musical 25% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31
Segon examen parcial 30% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31
Primer examen parcial 30% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31
Activitats presencials d'avaluació continuada 15% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 29

L'avaluació es realitzarà a partir de les activitats següents:

  • Primer examen parcial (30 %).
  • Segon examen parcial (30 %).
  • Treball grupal d'anàlisi i comparació d'obres musicals (25 %).
  • Activitats presencials d'avaluació continuada (Wooclap i activitats d'aula) (15 %).

Per superar l'assignatura cal haver aprovat els dos exàmens i el treball grupal per separat. Els dos exàmens podran compensar-se entre si sempre que cadascun tingui una qualificació mínima de 4 i que la mitjana entre ambdós sigui igual o superior a 5.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.

La reavaluació, fixada per la Facultat, permetrà recuperar la part o les parts suspeses. Les activitats presencials d'avaluació continuada no seran recuperables. Es considerarà "no avaluable" l'estudiant que no s'hagi presentat a cap dels dos exàmens parcials.

En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, aquest serà qualificat amb un 0, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final serà de 0.

En cas que les proves d'avaluació no es puguin realitzar presencialment, el seu format s'adaptarà a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB, mantenint-ne la ponderació. El professorat vetllarà perquè tot l'alumnat hi pugui accedir o, si escau, oferirà alternatives que estiguin al seu abast.

Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.

Avaluació única

  • Examen corresponent al contingut del primer parcial (35 %).
  • Examen corresponent al contingut del segon parcial (35 %).
  • Lliurament d'un treball individual d'anàlisi i comparació de dues obres del segle XVIII (una anterior a 1770 i una posterior), d'acord amb els criteris metodològics treballats a l'assignatura (30 %).

Per superar l'assignatura cal haver aprovat cadascuna de les tres activitats per separat.

La data de l'avaluació única es publicarà al Campus Virtual.

S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.


Bibliografia

  • Bonds, Mark Evan (2014). La música como pensamiento. El público y la música instrumental en la época de Beethoven. Madrid: Acantilado.
  • Bonds, Mark Evan (2020). The Beethoven Syndrome: Hearing Music as Autobiography. New York: Oxford University Press.
  • Bonds, Mark Evan (2020). Beethoven: Variations on a Life. New York: Oxford University Press.
  • Boyd, Malcolm; Carreras, Juan José (eds.) (2000). La música en España en el siglo XVIII. Madrid: Cambridge University Press.
  • Carse, Adam (1964). The History of Orchestration. New York: Dover.
  • Caplin, William Earl (2000). Classical Form: A Theory of Formal Functions for the Instrumental Music of Haydn, Mozart, and Beethoven. Oxford: Oxford University Press.
  • Codina, Daniel; Dolcet, Jaume; Rifé, Jordi; Vilar, Josep Maria (1999). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barroc i Classicisme. Vol. II. Barcelona: Edicions 62.
  • DeNora, Tia (1995). Beethoven and the Construction of Genius: Musical Politics in Vienna, 1792–1803. Berkeley, Los Angeles and London: University of California Press.
  • Downs, Philip G. (1998). La Música clásica. Madrid: Akal.
  • Elias, Norbert (1998). Mozart: sociología de un genio. Barcelona: Península.
  • Feist, Richard (2001). L'école de Mannheim. Genève: Éditions Papillon.
  • Geiringer, Karl (1962). La familia de los Bach. Siete generaciones de genio creador. Madrid: Espasa-Calpe.
  • Geiringer, Karl; Geiringer, Irene (1982). Haydn. Berkeley: University of California Press.
  • Gjerdingen, Robert O. (2007). Music in the Galant Style. New York: Oxford University Press.
  • Gjerdingen, Robert O. (2020). Child Composers in the Old Conservatories: How Orphans Became Elite Musicians, Oxford University Press.
  • Heartz, Daniel (2003). Music in European Capitals: The Galant Style, 1720–1780. New York–London: W. W. Norton & Company.
  • Heartz, Daniel (2006). Mozart, Haydn and Early Beethoven, 1781–1802. New York: W. W. Norton & Company.
  • Heine, Christian; González, Juan Manuel (coords.) (2016). The String Quartet in Spain. Bern: Peter Lang.
  • Hepokoski, James; Darcy, Warren (2006). Elements of Sonata Theory: Norms, Types, and Deformations in the Late-Eighteenth-Century Sonata. Oxford: Oxford University Press.
  • Hocquard, Jean-Victor (1991). Mozart, una biografía musical (1791–1991). 2 vols. Madrid: Espasa-Calpe.
  • Igoa, Enrique (2014). La cuestión de la forma en las sonatas de Antonio Soler. Madrid: Universidad Complutense de Madrid.
  • Irving, David (2024). The Making of European Music in the Long Eighteenth Century, Oxford: Oxford University Press.
  • Irving, David, Joubert, Estelle (ed.) (2026), A Cultural History of Western Music in the Age of Enlightenment, Bloomsbury Publishing.
  • Johnson, James H.(1995). Listening in Paris. A Cultural History. Berkeley and Los Angeles: University of California Press.
  • Kirkpatrick, Ralph (1985). Domenico Scarlatti. Madrid: Alianza.
  • Keefe, Simon P. (ed.) (2009). The Cambridge History of Eighteenth-Century Music. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Leza, José Máximo (coord.) (2014). Historia de la música en España e Hispanoamérica. Vol. 4: La música en el siglo XVIII. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
  • Martín Moreno, Antonio (1985). Historia de la música española, 4. Siglo XVIII. Madrid: Alianza.
  • Mangani, Marco; Labrador, Germán; Giuggioli, Marco (2019). Le sinfonie di Luigi Boccherini: contesti, fonti, analisi. Firenze: Olschki.
  • Marín, Miguel Ángel (2014). Joseph Haydn y el cuarteto de cuerda. Madrid: Alianza.
  • Marín, Miguel Ángel; Bernadó, Màrius (coords.) (2014). Instrumental Music in Late Eighteenth-Century Spain. Kassel: Reichenberger.
  • Massin, Jean; Massin, Brigitte (1987a). Ludwig van Beethoven. Madrid: Turner.
  • Massin, Jean; Massin, Brigitte (1987b). Wolfgang Amadeus Mozart. Madrid: Turner.
  • Mattheson, Johann (2021). El perfecto maestro de capilla (Hamburgo, 1739). Estudio preliminar y traducción crítica, trad. Fernando Pascual León. 2 vols. EdictOràlia Música.
  • Newman, William S. (1983). The Sonata in the Classic Era. New York: W. W. Norton & Company.
  • Ratner, Leonard G. (1980). Classic Music: Expression, Form and Style. London: Macmillan.
  • Rice, John A. (2019). La música en el siglo XVIII. Madrid: Akal.
  • Robbins Landon, H. C.; Norwich, John Julius (1992). Cinco siglos de música en Venecia. Barcelona: Destino.
  • Robbins Landon, H. C. (dir.) (1991). Mozart y su realidad. Barcelona: Labor.
  • Rosen, Charles (1986). El estilo clásico: Haydn, Mozart y Beethoven. Madrid: Alianza.
  • Rosen, Charles (1987). Formas de sonata. Barcelona: Labor.
  • Sadie, Stanley (1985). Mozart. Barcelona: Muchnik.
  • Speck, Christian (ed.) (2016). The String Quartet from the Private to the Public Sphere. Turnhout: Brepols.
  • Spitzer, John; Zaslaw, Neal (2004). The Birth of the Orchestra: History of an Institution, 1650–1815. Oxford: Oxford University Press.
  • Sutcliffe, W. Dean (2003). The Keyboard Sonatas of Domenico Scarlatti and Eighteenth-Century Musical Style. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Taruskin, Richard (2010). Music in the Seventeenth and Eighteenth Centuries. The Oxford History of Western Music. Oxford: Oxford University Press.
  • Webster, James (1991). Haydn's "Farewell" Symphony and the Idea of Classical Style. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Will, Richard (2002). The Characteristic Symphony in the Age of Haydn and Beethoven. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Zaslaw, Neal (ed.) (1989). The Classical Era: From the 1740s to the End of the Eighteenth Century. London: Macmillan.


Programari

No es requereix cap programari específic per seguir l'assignatura, tot i que es recomana portar un ordinador portàtil o una tauleta per facilitar el seguiment dels materials projectats, l'anàlisi de partitures i la participació en les activitats interactives d'aula (Wooclap o similars).

L'assignatura permet l'ús d'eines d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament com a suport per a la cerca bibliogràfica o d'informació, la correcció lingüística, la traducció de textos i altres tasques auxiliars. No es permet el seu ús per generar totalment o parcialment les activitats d'avaluació, les anàlisis musicals o els comentaris crítics, que han de ser fruit del treball personal de l'estudiant.

Quan s'utilitzin eines d'IA, l'estudiant haurà de: (i) identificar les parts en què s'han emprat; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una breu reflexió crítica sobre la seva incidència en el procés de treball i en el resultat final.

La manca de transparència en l'ús de la IA es considerarà una falta d'honestedat acadèmica i comportarà que l'activitat sigui qualificada amb un 0 i no sigui recuperable, sens perjudici d'altres sancions en els casos previstos per la normativa de la UAB.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt