Guia en format PDF
Logo

Estètica de la música I

Codi: 100636
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Musicologia OB 2

Professor/a de contacte

Nom :
Sergi Gonzalez Gonzalez
Correu electrònic :
sergio.gonzalez.gonzalez@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha prerequisits.

Objectius

L'assignatura proposa fer conéixer a l'estudiant les fonts del pensament musical des de l'Antiguitat Clàssica fins a l'Edat Mitjana, bo i oferint-li les eines metodològiques necessàries per a fer-ne una aproximació cognitiva amable i respectuosa amb la naturalesa de les fonts i el seu context filosòfic.

 1.– Objectius

 — Reflexionar sobre l'origen de la música, la seva necessitat i les seves funcions

 — Reflexionar sobre el fenòmen universal de la inspiració

 — Conèixer els relats mitològics fonamentals relacionats amb la música

 — Accedir als paràmetres del pensament simbòlic i mitològic propi de les fonts de l'Antiguitat

 — Conèixer textos fonamentals de filòsofs, poetes, compositors i tractadistes dels móns antic i medieval

 

Resultats d'aprenentatge

  1. Comunicar per escrit, amb correcció, precisió i claredat argumentals i terminològiques, els coneixements adquirits, tant en l'àmbit de l'especialització com de la divulgació musicals.
  2. Integrar els coneixements adquirits en l'elaboració de textos sintètics i expositius adequats a l'àmbit comunicatiu acadèmic i d'especialització.
  3. Desenvolupar habilitats per a la transferència de la formació musicològica a l'àmbit de la divulgació i la informació musicals.
  4. Identificar els errors normatius, estilístics o argumentatius d'un text.
  5. Comentar textos literaris, aplicant els instruments adquirits, atenent el context històric i sociocultural.
  6. Fer prediccions i inferències sobre el contingut d'un text.
  7. Valorar l'evolució de l'estètica de la música des d'una perspectiva diacrònica.
  8. Desenvolupar la capacitat crítica per interpretar textos musicals de naturalesa estètica.
  9. Utilitzar estratègies que ajudin a planificar i a desenvolupar les idees i a resumir i avaluar el text escrit.
  10. Estructurar les idees tenint en compte les diferents parts d'un text acadèmic
  11. Organitzar el contingut d'un text d'estètica de la música, identificant-ne les idees principals i secundàries.
  12. Fer prediccions i inferències sobre l'adscripció del contingut del text a un determinat corrent estètic.
  13. Relacionar la creació i la recepció musicals amb els fonaments estètics i literaris de cada època.
  14. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  15. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.

Continguts

1. Despertant la Ment Musical: per què l’Estètica Importa?


2. Els Secrets del Cosmos Sonor: Pitàgores i la Música de l’Univers


3. Filòsofs de l’Ànima Musical: Plató vs. Aristòtil – El Gran Debat


4. Del Mite a la Raó: quan Roma va Conquerir la Música Grega


5. Melodies Divines: Sant Agustí i Boeci Reescriuen la Música


6. Catedrals Sonores: de la tendresa a la Llum Medieval


7. Revolució Humanista: quan la Ciència va conèixer els Afectes







Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Lectura de la bibliografia 25 1
Lectura de textos breus proposats a classe 10 0,4
Treball de comentari de textos 18 0,72
Exposició dels ítems 1 a 7 del temari 39 1,56
Tutorització 28 1,12
Estudi personal 25 1

Hi haurà tres tipus diferents de sessions que vehicularan les assignatures i en totes elles es consideraran tècniques provinents del learning by doing . El primer tipus l’anomenarem “Presentació de Continguts”, on el professor, afavorint el debat i la participació, explicarà en grans trets els conceptes claus i els continguts principals que es treballaran en cada bloc.

El segon tipus de sessió l’anomenarem “Portes Obertes”, on es plantejarà una activitat per fer amb els estudiants durant la sessió. Aquestes activitats poden anar des de debats fins a anàlisi comparatiu de diferents textos, passant per la creació de mapes conceptuals i ressenyes crítiques.

El tercer tipus de sessió l’anomenarem “Lectura en acció: la teva anàlisi i el nostre debat”. On per grups, els estudiants treballaran un text o una audició a casa i presentaran les seves conclusions.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
1.- Tres avaluacions continuades. 2.- Assistència presencial 1.-90%. 2.-10% 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15

Per aprovar l’assignatura caldrà que la nota final sigui superior a 5/10.

Es realitzaran les següents activitats avaluables:

- Participació activa a classe: 10%

- Prova escrita conceptes bàsics: 30%.

- Presentacions activitats “Portes Obertes”: 30%

- Presentacions activitats “Lectura en acció: la teva anàlisi i el nostre debat”: 30%


Requisits per a poder presentar-se a la recuperació de l'assignatura en la data fixada per la Facultat:

- Haver presentat l’activitat “Lectura en acció: la teva anàlisi i el nostre debat” i lliuraments conforme a les directrius marcades pel professor i en les dates estipulades

- Haver obtingut una mitjana mínima de 3,5/10 en el total dels elements d'avaluació.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.

L’estudiant rebrà la qualificació de “no avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les activitats d’avaluació.

En cas que es duguin a terme qualsevol tipus d'irregularitats que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un determinat acte d'avaluació, aquest será qualificat amb 0, independentment del procés disciplinari que pugui derivar-se d'això. En cas que es verifiquin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.

Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.


Avaluació única:

- Prova escrita conceptes bàsics: 30%.

- Prova escrita lectures: 40%

- Treball i presentació “Lectura en acció: la teva anàlisi i el nostre debat”: 30% (pactar la lectura o audició amb el professor mitjançant correu electrònic)


En aquesta assignatura es permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l’estudiant en l’anàlisi i la reflexió personal. L’estudiant haurà de: (i) identificar quines parts han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes eines han influït en el procés i en el resultat final de l’activitat.

La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d’honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.



Bibliografia

ABELL, Arthur M. Música i Inspiració. Converses amb Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Bruch i Grieg. Barcelona: Fragmenta, 2020.

ANDRÉS, Ramón. El mundo en el oído. El nacimiento de la música en la cultura. Barcelona: Acantilado, 2008.

ANDRÉS, Ramón. Diccionario de música, mitología, magia y religión. Barcelona: Acantilado, 2012.

ANDRÉS, Ramón. Filosofía y consuelo de la música. Barcelona: Acantilado, 2020.

AA. VV. Musique & Antiquité. Actes du colloque d’Aimiens. Paris: Les belles lettres, 2006.

AA. VV. Musique, sacré et profane. Paris: Cité de la musique, 2007.

AA.VV. La música en el Món Antic i el món antic de la música. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2014.

BARAN, K. «Seeing the Divine through Music in Hinduism and Early Christianity», Humanity and Society, 17 (1993), 4, p. 467-487.

BARKER, A. Greek Musical Writings. Cambridge: Univ. Press, 1984, 2 vols.

BAYLE, L (Ed), Musique, sacré et profane. Paris: Cité de la Musique, 2007.

BEAUFILS, M. Musique du son. Musique du verbe. Paris: Klincsieck, 1994.

BEGBIE, Jeremy S. Theology, Music and Time. Cambridge, 2005.

BÉLIS, Annie. Aristoxène de Tarente et Aristote: le Traité d’harmonique. Paris: Klincksieck, 1986.

BENSON, Dave. Music: A Mathematical Offering. Cambridge, 2013.

BRUMANA, B – CILIBERTIT, G. La musica e il sacro. Firenze: Olschki, 1997.

BURKERT, Walter. De Homero a los Magos. La tradición oral en la cultura griega. Barcelona: Acantilado, 2002.

CAMPBELL, Joseph. El héroe de las mil caras. Psicoanálisis del mito. Madrid: FCEE, 2017.

DALHAUS, C. Estética de la música. Berlin: Reichenberger, 1996.

DALHAUS, C. - EGGEBRECHT, H. E. ¿Qué es la música?. Barcelona: Acantilado, 2012.

DELCLÒS, Jordi. La dimensión terapéutica de la música en el sufismo. Madrid: Mandala, 2011.

DUCH, Lluís. Mite i interpretació. Barcelona: PAMSA, 1996.

DURING, J. Musique et extase. L’audition mystique dans la tradition soufie. Paris: Albin Michel, 1988.

DURING, J. «L’autre oreille:le pouvoir mystique de la musique au Moyen-Orient», Cahiers de muqies traditionnelles, 3 (1990), p. 57-78.

ELIADE, Mircea. El sagrat i el profà. Barcelona: Fragmenta, 2012.

FOLEY, E. Ritual Music. Studies in Liturgical Musicology.Beltsville: Pastoral Press, 1995.

FUBINI, E. La musica nella tradizione ebraica. Torino: Einaudi, 1994.

FUBINI, E. La estética musical desde la Antigüedad hasta el siglo XX. Madrid: Alianza, 1988.- AM, 31.

FUBINI,E. Música y estética en la época medieval. Pamplona: Eunsa, 2007.

GAMBERINI, L. La parola e la musica nell’antichità. Firenze: Olschky, 1962.

GARCÍA GUAL, Carlos. Sirenas.Seducciones y metamorfosis. Madrid: Turner, 2014.

GARCÍA GUAL, Carlos. El mito de Orfeo. Madrid: Turner, 2015.

GEROLD, T. Les pères de l’église et la musique. Genève: Minkoff, reed. 1973.

GODWIN, J. Armonia de las esferas. Vilaür: Aatlanta, 2009.

GREGORI, J.M., Mvsica Cælestis. Reflexions sobre Música i Símbol. Tarragona: Univ. Rovira i Virgili-Arola editors, 2012.

GREGORI, J.M., D'Orfeu a Monteverdi. Assaigs sobre música, inspiració, mite i sacralitat. Barcelona: Fragmenta, 2024; trad. castellana: De Orfeo a Monteverdi. Ensayos sobre música, inspiración, mito y sacralidad. Barcelona: Fragmenta, 2024.

HAÍK VANTOURA, S. La musique de la Bible révelée. Paris: Dessain et Tolra, 1978.

HARVEY, J. Música e inspiración. Barcelona: Global Rhythm Press, 2008.

HERNÁNDEZ DE LA FUENTE, David. Vidas de Pitágoras. Vilaür: Atalanta, 2014.

HOCHSCHILD, Paige E. Memory in Augustine's Theological Anthropology. Oxford, 2012. On-line.

HOOGHVORST, E d’. El Fil de Penèlope. Barcelona: Claret, 1999.

JAEGER, W. La teología de los primeros filósofos griegos. Mèxic: FCEE, 2003.

JANAWAY, Christopher. Images of Excellence: Plato's Critique of the Arts. Oxford, 2013. On-line.

JUSLIN, Patrik N. Musical Emotions Explained: Unlocking the Secrets of Musical Affect. Oxford, 2019. On-line.

KELKEL, M. Musiques des mondes. Paris: J. Vrin, 1988.

KÜNG, H. Música y religión.M adrid: Trotta, 2008.

LALOY, L. Aristoxène de Tarente et la musique de l’Antiquité. Genève: Minkoff Reprint,1973.

LANG, P. H, Reflexiones sobre la música. Madrid: Debate-pensamiento, 1998.

LE GRICE, K. El cosmos arquetipal. El redescubrimiento de los dioses en la mitología, la ciencia y la astrología. Vilaür: Atalanta, 2018.

LEON TELLO, F.J. Estudios de historia de la teoria musical. Madrid: CSIC, 1962.

LEVIN, Flora R. Greek Reflections on the Nature of Music. Cambridge, 2009.

LOHMANN, J. Mousiké et logos. Mauvezin: TER, 1989.

McKINNON, J. Music in Early Christian Literature. Cambridge: Univ. Press, 1987.

McLEISH, Tom. The Poetry and Music of Science: Comparing Creativity in Science and Art. Oxford, 2019. On-line.

MIRIMONDE, Albert P. de. Astrologie et Musique. Genève: Minkoff, 1977.

MORLEY, Iain. The Prehistory of Music. Human Evolution, Archaeology, and the Origins of Musicality. Oxford, 2018.

MOTSOPOULOS, E. Lamusique dans l’oeuvre de Platon. Paris: Puf, 1959.

MOSHE IDEL, «Musique et Kabbale Prophetique», a L’experience mystique d’Abraham Abulafia. Paris: Du Cerf, Patrimoines Judaisme, 1989, p. 61-77.

MURRAY, Penelope and WILSON, Peter (eds.). Music and the Muses: The Culture of Mousike in the Classical Athenian City. Oxford, 2010. On-line.

NARANJO, Claudio. La música interior. Hacia una hermenéutica de la expresión sonora. Barcelona: La LLave, 2015.

OTTO, Walter F. Las Musas. Madrid: Siruela, 2005.

PARTRIDGE, Christopher. The Lyre of Orpheus: Popular Music, the Sacredand the Profane. Oxford, 2014. On-line.

PIQUÉ I COLLADO, Jordi-Agustí. Teologia i Música: propostes per a un diàleg. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006.

PISTONE, D.; BRUNEL, P. (Ed.) Musiques d’Orphée. Paris: Puf, 1999.

POLO PUJADES, Magda. L’estètica de la música. Barcelona: Edicions UOC. 2007

REZNIKOFF, Igor. «La vision unitaire des arts, de la musique et du monde dans l’Antiquitéet les traditions de l’art sacré», Analyse Musicale, 5 (1986).

REZNIKOFF, Igor et DAUVOIS, Michel, «La dimension sonore des grottes ornées», Belletin de la Société Prehistorique Française, 85/8 (1988).

ROWELL, Lewis. Introduccicón a la filosofía de la música. Barcelona: Gedisa, 1987.

SAVAGE, Roger W. H. Music, Time, and Its Other. Aesthetic Reflections ob Finitude, Temporality, and Alterity. New York: Routledge, 2018. On-line.

SHILOAH, Amnon. Les traditions musicales juïves. Paris: Maisonneuve& Larose, 1995.

SHILOAH, Amnon. The Theory of Music in Arabic Writings. Munich: Rism, 1979.

SCHNEIDER, M. El orígen musical de los animales-símbolos en la mitologia y la escultura antiguas. Madrid. Siruela, 1998.

STEINER, George. Presències reals. Barcelona: Fragmenta, 2022.

STORR, Anthony. La música y la mente. Barcelona: Paidós, 2002.

TRÍAS, Eugenio. La imaginación sonora. Argumentos musicales Barcelona: Gutemberg, 2010.

TRÍAS, Eugenio. El canto de las sirenas. Argumentos musicales. Barcelona: Gutemberg, 2007.

TUR MAYANS, P. Reflexiones sobre educación musical. Historia del pensamiento filosófico musical. Barcelona: UB, 1992.

VAN MASS, Sander. The Reinvention of Religious Music: Olivier Messiaen's Breakthroug toward the beyond. New York: Fordham University Press, 2009. On-line 2011.

WALLACE, Robert W. Reconstructing Damon: Music, Wisdom Teaching, and Politics in Perikle's Athens. Oxford, 2015. On-line.

WERNER, E.; SONNE, I. “The philosophy and theory of music in judeo-arabic literature”, Hebrew Union College Annual, 16 (1941), p. 251-319; 17 (1942-1943), p.511-572.

WILBER, Ken. Eye to Eye. The Quest for the New Paradigm. Boston: Shambala, 2001.- trad. castellana Los tres ojos del conocimiento. La búsqueda de un nuevo paradigma. Barcelona: Kairós, 1991.

Programari

Sense aplicació informàtica específica

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt