
La Història de l'Art: Objecte i Fonaments
Codi: 100540Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Història de l'Art | FB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Nuria Llorens Moreno
- Correu electrònic :
- nuria.llorens@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Interès per comprendre les estratègies d'estudi de la història de l'art, és a dir, els aspectes metodològics i historiogràfics de la disciplina.
Objectius
El curs ha estat dissenyat per introduir-vos en l'estudi de la metodologia de la història de l'art. En aquest sentit, té com a objectiu proporcionar-vos el marc conceptual bàsic per entendre la diversitat d'estratègies i matèries d'estudi que comprèn la disciplina i, alhora, introduir-vos en la seva pràctica. El curs consta de dues parts. En la primera, portarem a terme un recorregut per la història de la història de l'art, posant èmfasi en les seves connexions amb els corrents de pensament i la realitat artística i social de cada època. En la segona part posarem el focus en les maneres d'historiar l'art dels nostres dies, en les alternatives a les narratives hegemòniques que ha suposat la perspectiva feminista, la geografia de l'art i altres corrents culturals del nostre temps. El curs té com a objectiu dotar-vos d'un marc conceptual i crític bàsic per entendre les qüestions metodològiques inherents a la pràctica de la història de l'art i, alhora, introduir-vos a la pràctica de l'escriptura, la recerca i la comunicació artístiques.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Treballar en equip, respectant les opinions alienes i dissenyant estratègies de col·laboració.
- Interpretar i comunicar els continguts d'un text de teoria artística i cinematogràfica.
- Analitzar críticament conceptes bàsics de teoria artística i cinematogràfica i la seva evolució al llarg de la història.
- Interpretar conceptes fonamentals de teoria artística amb esperit crític.
- Analitzar els debats clàssics i actuals de la disciplina.
- Sintetitzar els coneixements sobre l'origen i les transformacions experimentades per la teoria general de l'art i pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
- Reconèixer els coneixements metodològics, iconogràfics i de teoria de l'art per fer la lectura d'una imatge artística.
- Utilitzar els coneixements de teoria general de l'art en la crítica de la imatge artística.
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic, els seus creadors i els seus receptors en un context cultural determinat.
- Diferenciar les teories artístiques sobre un fenomen artístic, els seus creadors i els seus receptors en un context cultural determinat.
- Aplicar els coneixements sobre idees estètiques i teoria de l'art en l'anàlisi de la imatge artística
- Demostrar el coneixement de metodologies científiques, fonts i teoria de l'art en la lectura, la crítica i la interpretació formal, iconogràfica i simbòlica de qualsevol imatge artística o cinematogràfica
Continguts
PROGRAMA
- Què és la Història de l’art? L’objecte d’estudi: obres, imatges i textos. La comprensió i l’estudi de l’obra d’art en el seu context. Disciplines afins, sabers comuns: la teoria i la crítica de l’art, l’estètica, la història i l’arqueologia, la literatura, l’antropologia, la història de la ciència, etc.
- La inacabable construcció del passat: l’ofici d'historiar l'art i les històries (en plural) de les arts (en plural). La recerca: museus i universitats.
- El lèxic d’art i els conceptes crítics de la història de l’art.
- Els precedents. Les arts del Renaixement en perspectiva: el model biogràfic de Giorgio Vasari i la seva herència. La monografía d’artista.
- La cultura il·lustrada i la fundació de la moderna història de l’art. J. J. Winckelmann i la Història de l’art de l’Antiguitat. El model clàssic, l’estudi de l’art antic i els primers museus moderns.
- Els corrents historiogràfics de l’època de les revolucions. El Gòtic: coneixement històric i revival. Els romàntics i la història. L’estudi de l’art i els inicis de la fotografia. Burckhardt i la cultura del Renaixement a Itàlia. El mètode de Morelli: atribucionisme i expertissatge. L’escola de Viena i la seva herència. L’obra d’Aloïs Riegl.
- La història de l’art com a història de la cultura: la pervivència dels projectes d’Aby Warburg.
- Marxisme i l història social de l’art.
- L’estudi de l’art de les cultures no europees i de les arts primeres.
- L’estil i altres conceptes de la història del art del segle XX: una aproximació crítica. Heinrich Wölfflin i el formalisme. Erwin Panofsky i la pregunta pel significat. Ernst H. Gombrich i l’anàlisi de la representació de la natura
- La “nova” història de l’art: una introducció. Els corrents renovadors i l’ampliació dels camps d’estudi.
- Alternatives al “cànon”: feminisme i teoría queer, postcolonialisme.
- Els estudis visuals i de teoria de la imatge.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Comentari dels texts seleccionats per la professora | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Cerca de documentació i realització d'exercicis escrits | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Treball individual: redacció d'un assaig crític | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Classes expositives | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Classes expositives i dialògiques. Es pararà una atenció especial a la participació a classe, mitjançant anàlisi i comentari d'una selecció de lectures i obres, i promovent el debat i els interrogants al voltant dels temes d'estudi. Pel correcte desenvolupament de les classes, serà necessari que els estudiants portin al dia la matèria de l'assignatura, les lectures, la cerca d'informació, etcétera.
Elaboració de comentaris crítics a partir de lectures, obres artístiques o temes de debat.
L'estructura del temari, la documentació treballada a classe, les lectures i els exercicis estan pensats per reforçar la capacitat d'anàlisi i d'exposició de l'estudiant, i per fomentar així mateix la reflexió, els interrogants i l'esperit cític.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen parcial 2 | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Assaig 2 (anàlisi d'obra d'art) | 10 % | 0 | 0 | 4, 5, 10, 14, 15 |
| Examen parcial 1 | 40 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Assaig 1 (reflexió teòrica) | 10 % | 0 | 0 | 1, 6, 7, 9, 13 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
L'avaluació consistirà en l'elaboració de dos exàmens escrits (40 %) +(40 %) sobre el temari del curs, i de dos exercicis d'assaig (10 %) + (10 %) que es realitzaran a classe, segons calendari acordat a principis de curs. La nota final de l'assignatura s’esdevindrà de la mitjana de les notes obtingudes, segons la ponderació següent: cada examen valdrà un 40%; cada exercici, un 10%. La no presentació injustificada a qualsevol activitat d’avaluació comptarà, a efectes de mitjana, com un 0.
La nota final resultarà de la mitjana ponderada dels 4 exercicis a partir de 4. Amb una nota de 4 o inferior serà necessari recuperar l’exercici.
El calendari d'exercicis s'acordarà a classe a principi de curs.
Els estudiants d'intercanci que demanin avançar un examen han de presentar al professor/a un document escrit de la seva Universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.
AVALUACIÓ ÚNICA
Per obtenir una avaluació favorable, cal superar tres evidències:
1. Prova escrita de continguts (40% de la nota final). Exercici recuperable
2. Prova escrita de continguts (40% de la nota final). Exercici recuperable
3. Exercicis d'assaig (10 +10% de la nota final). Exercici recuperable.
Llevat que s'indiqui el contrari, les proves d'avaluació única coincidiran amb les dates reservades per a l'avalució continuada, al final del quadrimestre.
Procediment de revisió de les qualificacions.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
RECUPERACIÓ
Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (AVALUACIÓ CONTINUADA) o bé lliurar totes les proves previstes (AVALUACIÓ ÚNICA).
Per a l'avaluació única s'aplicarà el mateix sistemade recuperació que per a l'avaluació continuada. Llevat que s'indiqui el contrari, les proves d'avaluació única coincidiran amb les dates reservades per a l'avalució continuada, al final del quadrimestre.
Per participar en el procés de recuperació l’estudiant ha d'haver obtingut una qualificació mitjana final de 3,5, si la mitjana de les tres evidències queda per sota d'aquesta qualificació, no es possible presentar-se al l'examen de recuperació.
Condicions per a la qualificació de ‘No avaluable’:
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En cas de plagi:
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Sobre l'ús de la IA
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Quan parlo de IA, em refereixo estrictament a l´ús concret de les màquines d’intel·ligència artificial (ChatGPT i similars), no a les cerques d’internet, o a la consulta de pàgines web fiables. Penso que hi ha una gran diferència entre una cosa i l’altra: no l’hauríem de perdre de vista. Més enllà de les reserves sobre les conseqüències que l’ús no conscient de la IA pot tenir sobre la creativitat, l’enginy, el pensament autònom i la intel·ligència crítica, per consciència ecològica hauríem de ser més prudents i preferir l’ús de mitjans digitals amb una petjada ecològica enormement menor.
Bibliografia
Bibliografia bàsica
*Articles diversos i publicacions de caràcter més específic seran proposats durant el semestre a través del Campus Virtual.
ARNOLDd, Dana. Art history: A very short introduction. Nova York: Oxford University Press, 2004.
BARNET , Sylvain. A short guide to writing about art. Nova York: Harper Collins College, 1993.
BAZIN, Germain. Histoire de l'histoire de l’art. De Vasari à nos jours. Paris: Albin Michel, 1986.
BREA, José Luis (coord.). Estudios visuales : la epistemología de la visualidad en la era de la globalización, Madrid: Akal, 2005.
CHEETHAM, Mark A. & Michel Ann HOLLY & Keith MOXEY. The subjects of art history: Historical objects in contemporary perspectives. Cambridge: Cambridge University Press, 1998.
D'ALLEVA, Anne. How to write Art History. Londres: Laurence King, 2006.
EDWARDS, Steve. Art and its histories: a reader. New Haven: Yale University Press, 1999.
ELKINS, James. Stories of art. Nova York-Londres: Routledge, 2002.
FERNIE, Eric. Art history and its methods: A critical anthology. Londres: Phaidon, 1995.
FURIÓ, Vicenç. Sociología del arte, Madrid: Cátedra, 2000.
GOMBRICH, Ernst. Ideales e ídolos: Ensayos sobre los valores en la historia y el arte. Madrid: Debate, 1999.
HARRIS, Jonathan. Art history: The key concepts. Londres: Routledge, 2006.
HARRIS, Jonathan. The New Art history: A Critica Introduction, Londres, Routledge, 2001.
HASKELL, Francis. La historia y sus imágenes. El arte y la interpretación del pasado. Alianza: Madrid, 1993.
KULTERMANN, Udo. Historiade la historia del arte, El camino de una ciencia. Madrid: Akal, 1996.
MARÍAS, Fernando. Teoría del arte II, Madrid: Historia 16, 1996.
MOXEY, Keith. Teoría, práctica y persuasión. Estudios sobre historia del arte. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2004.
MITCHELL, W. J. T. What Do Pictures Want? The Lives and Loves of Images, Chicago: Chicago University Press, 2005.
NANNIPIERI, Luca, A cosa serve la storia dell’arte, Milà: Skira, 2020.
PÄCHT, Otto. Historia del arte y metodología. Madrid: Alianza, 1986 (1977)
PODRO, Michel. Los historiadores del arte críticos. Madrid: A. Machado Libros, 2001 (1982).
POMMIER, Édouard (ed.). Histoire de l’histoire de l’art, Cycles de conférences organisés au Musée du Louvre, París: Klincksieck, 1995.
POOKE, Grant & Diana NEWALL. Art History, the basics. Londres: Routledge, 2008 [Arte básico, Madrid: Cátedra, 2010].
PREZIOSI, Donald. The art of art history: A critical anthology. Oxford etc.: Oxford University Press, 1998.
RAMÍREZ, Juan Antonio. Cómo escribir sobre arte y arquitectura, Barcelona: Ediciones del Serbal, 1999.
RECHT, Roland. À quoi sert l'histoire de L'art. Paris: Textuel, 2007.
ROSSI PINELLI, Orietta (cur.). La storia delle storie dell’arte. Torí: Einaudi, 2014.
SETA, Cesare de. Perché insegnare la storia dell’arte, Roma: Donzelli, 2008.
WOOD, Christopher. A history of art history. Princeton: Princeton University Press, 2019.
Programari
Si calgués un programari específic s’indicaria oportunament
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |