Logo

Teories Criminològiques

Codi: 100444
Crèdits: 12
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Criminologia OB 2

Professor/a de contacte

Nom :
Josep Cid Moline
Correu electrònic :
josep.cid@uab.cat

Equip docent

Albert Pedrosa Bou
Judit Xufre Calafell
Laura Zurera Benito

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Es recomanable haver superat totes les assignatures de primer per cursar aquesta assignatura (i, en particular, Introducció a la criminologia i Llenguatge criminològic). És important tenir un nivell d'anglès que permeti llegir i entendre textos criminològics en anglès (nivell mínim B1).

L'assignatura s'adequa als Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS)

Idioma del curs

Teoria (Profs. Josep Cid i Albert Pedrosa). Català (En el cas que el curs sigui atès per estudiants de mobilitat que no puguin seguir el curs en català, la llengua del curs passarà a ser l'espanyol)

Seminaris

11 (Català). Prof. Albert Pedrosa

12 (Anglès). Prof. Laura Zurera

13 (Espanyol). Prof. Judit Xufré

Objectius

L’assignatura Teories criminològiques té com objectiu que l’alumnat conegui les diferents explicacions que existeixen de la conducta delictiva individual (del seu origen, de la seva continuació i de la seva cessació) i de les taxes de delinqüència en diferents contexts.

En el context de la titulació, les teories han de ser la base principal per desenvolupar la recerca criminològica, en la que es buscarà contrastar una determinada teoria criminològica o una integració de hipòtesis de vàries teories. D’una altra banda, el coneixement teòric contrastat empíricament ha de ser una de les principals bases pel desenvolupament de la pràctica criminològica.

Prenent com a marc l’objectiu formatiu del grau relatiu a que l’estudiant ha de “Demostrar posseir i comprendre les teories criminològiques i reflexionar críticament sobre elles”, l’assignatura té com objectius específics que l’alumnat conegui l'estructura de les teories, les seves hipòtesis, la seva contrastació empírica i les seves conseqüències pràctiques, i, sobre aquesta base, pugui reflexionar sobre la seva utilitat per a guiar la recerca i la pràctica criminològica.

El coneixement teòric ha de relacionar-se amb la pràctica. L'alumne ha de saber diagnosticar un problema que planteja necessitats de prevenció primària, secundària o terciària i saber fer una intervenció basada en les teories criminolòqiques.

Resultats d'aprenentatge

  • CM16 (Gestionar un pla de prevenció -primària, secundària o terciària- amb suport teòric i empíric.) Gestionar un pla de prevenció -primària, secundària o terciària- amb suport teòric i empíric.
  • CM17 (Dissenyar i dur a terme una investigació criminològica amb un marc teòric solvent.) Dissenyar i dur a terme una investigació criminològica amb un marc teòric solvent.
  • CM18 (Actuar en interès de la protecció dels individus, de les comunitats i de l'entorn físic i social.) Actuar en interès de la protecció dels individus, de les comunitats i de l'entorn físic i social.
  • CM19 (Mantenir una actitud d'interès per l'actualització científica en l'àmbit criminològic.) Mantenir una actitud d'interès per l'actualització científica en l'àmbit criminològic.
  • KM16 (Diferenciar amb claredat les diverses teories criminològiques i descriure les seves implicacions pràctiques.) Diferenciar amb claredat les diverses teories criminològiques i descriure les seves implicacions pràctiques.
  • KM17 (Identificar les causes de la diversitat de delinqüència en les societats.) Identificar les causes de la diversitat de delinqüència en les societats.
  • KM18 (Identificar la diversitat de polítiques criminals per abordar la criminalitat.) Identificar la diversitat de polítiques criminals per abordar la criminalitat.
  • SM20 (Identificar les fonts correctes per conèixer l'efectivitat de les polítiques criminals.) Identificar les fonts correctes per conèixer l'efectivitat de les polítiques criminals.
  • SM21 (Analitzar de forma sistemàtica les investigacions criminològiques.) Analitzar de forma sistemàtica les investigacions criminològiques.

Continguts

A) PRIMER SEMESTRE: TEORIES GENERALS


1. Introducció. Concepte i utilitat de las teories criminológiques.


2. Teoria de l'elecció racional


3. Teories biològiques


4. Teoria de la desorganització social


5. Teoria de l’associació diferencial


6. Teoria de l’anòmia


7. Teoria de les subcultures criminals


8. Teoria del control


9. Teoria de l’etiquetament


10. Criminologia crítica


11. Teories criminològiques i implicacions pràctiques


B) SEGON SEMESTRE: TEORIES PER PROBLEMES ESPECÍFICS DE CRIMINALITAT


1. Introducció


2. Família i delinqüència


3. Amics i delinqüència


4. Gènere i delinqüència


5. Escola i delinqüència


6. Immigració i delinqüència


7. Estat social i delinqüència


8. Barris, espais i delinqüència


9. Delinqüència de coll blanc


10. Religió i delinqüència


11. Teories criminològiques i desistiment

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Seminaris 39 1,56 CM16, CM18
Classe teòrica 39 1,56 CM18, KM16, KM17, KM18, SM20
Treball individual. Estudi i anàlisi de textos criminològics 142 5,68 KM16, KM17, KM18
Treball en grup 70 2,8 CM17, CM19, SM21
Examen. Preguntes teòriques relatives a la comprensió de les teòriques criminològiques 10 0,4 KM16, KM17, KM18

A) Classes teòriques

Presentació de les teories o de problemàtiques criminològiques específiques per part del professor amb ajuda de power point o d'esquemes. Preguntes de discussió a la classe per facilitar el seguiment.

B) Seminaris de lectura

Lectura prèvia del text per part de l'alumne. Al seminari es realitzarà una prova per verificar el coneixement de la lectura i es farà una activitat pràctica vinculada amb la lectura.

C) Seminaris de treball de curs

(i) Objectiu

El treball de curs estarà orientat a que l’alumnat , treballant en grup, faci una revisió sistemàtica d’un tema acotat del seu interès. Aquesta revisió sistemàtica haurà se servir a l’alumnat per reflexionar sobre el què significa que la pràctica criminològica estigui basada en la teoria. A principi de curs s’exposarà l’estructura del treball.

(iii) Treball al seminari

Els primer seminaris estaran orientats a conèixer la metodologia de la revisió sistemàtica. En seminaris posterior els estudiants presentaran els seus avenços i rebran el retorn de professorat i de l’alumnat.

D) Tutories

L’alumat té el dret de rebre atenció personal dels professors de teoria i de seminari. A més, el professorat de seminari podrà establir tutories obligatòries pels alumnes per tal de supervisar el seu seguiment i assessorar-los sobre el treball decurs.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen 25 % 0 0 KM16, KM17, KM18
Assistència i participació en classes teòriques i seminaris 25 % 0 0 CM16, CM19, KM16, KM18
Treball anual en grup 25 % 0 0 CM16, CM17, CM18, SM20, SM21
Treballs individuals 25 % 0 0 CM19, KM16, KM17, KM18

Model d'avaluació

El model d’avaluació és continuat i té l’objectiu formatiu que alumnat i professorat pugui conèixer el grau d’assoliment de les competències per tal d’orientar el seu procés formatiu. L’alumne ha de:

a) Realitzar 10 exercicis sobre les lectures (5 per semestre). S’haurà d'elaborar a l'aula un treball de reflexió per cadascuna d'elles que serà corregit i avaluat pel professorat, amb indicacions per millorar.

b) Realitzar el treball grupal de curs. Hi haurà dues avaluacions del treball: una a final del primer semestre i una segona al final del segon semestre

c) Fer els dos exàmens, un al final de cadascun dels semestres.

d) Assistir i participar a les classes. La no assistència només pot justificar-se per malaltia o raons similars de força major. Falta d’assistència per raons acadèmiques haurà de ser acceptada amb anterioritat pel professorat.

Condicions mínimes per poder superar l’assignatura i per a ser avaluat

L’alumnat nomes podrà superar l’assignatura si assisteix a les classes amb un mínim del 80%, realitza els 5 exercicis individuals de les lectures per semestre, realitza el treball de grup i els exàmens.

L’alumnat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professorat de l’assignatura pot considerar l’estudiant com a no avaluable.

Ítems d'avaluació

a) Exercicis sobre les lectures (25%)

b) Treball (25%). El 75% d’aquesta nota es basa en el treball escrit i l’altre 25% en les presentacions orals.

c) Examen (25%)

d) Assistència i participació (25%). L'assistència computa un 12,5% de la nota. Considerant aquest 12,5% igual a 10, cadascuna de les absències (no justificades) (tant a les sessions teòriques com als seminaris) resten un punt a aquest 10. La participació computa un 12,5%. Considerant aquest 12,5% igual a 10, existeixen sis nivells: Excel·lent: 10 punts; Molt bona: 8.5 punts; Bona: 7 punts; Acceptable: 5,5 punts; Insuficient: 4 punts; Molt millorable: 2,5 punts. Per valorar la participació es tindrà en compte els exercicis realitzats a la classe teòrica i la intervenció activa a classes teòriques i seminaris.

A cada semestre l’alumne obtindrà una nota. La nota final serà la mitjana dels dos semestres.

Requisits per a superar l’assignatura

Cal tenir una nota mínima de 5 en els quatre ítems que conformen l’avaluació.

Re-avaluacions

En el cas de no superació de les lectures, treball de curs o examen, existirà possibilitat de recuperació en l'examen de recuperació.

Les absències no justificades (que superin un 20% de les classes) no son recuperables. En el cas de re-avaluacions la nota màxima que es posarà és un 5.

Altres aspectes importants de l'avaluació

- No s'acceptarà cap prova de lectura fora de termini, exceptuant situacions de força major. L'alumne tindrà un 0 en aquella pràctica sense possibilitat de recuperació.

- L'alumne que no superi l'examen de l'assignatura del primer semestre, podrà recuperar-lo participant en el Seminari de Reforç que es realitzarà al segon semestre, fora d'hores de classe, al final del qual hi haurà un examen. Si no es participa en el seminari de reforç, o no supera l'examen, l’assignatura quedarà suspesa.

- L'alumne que tregui un 8 de mitjana entre els dos semestres i un 8 a l'examen final del segon semestre veurà incrementada la nota en 1 punt. Una vegada incrementada la nota, els alumnes amb millor nota superior a 9, seran candidats a matrícula d'honor.

Conductes fraudulentes

Un alumne que copiï o intenti copiar a un examen tindrà un 0 en l'assignatura i perdrà el dret a la re-avaluació.

Intel·ligència artificial

No resulta admissible en cap activitat avaluativa.

Puntualitat

Les classes comencen puntualment. Una vegada començada la classe no es podrà accedir a l'aula, ni tampoc abandonar-la abans de la finalització, salvant justificació raonable.

Respecte

Tot l’alumnat resta obligat a tenir una actitud respectuosa cap la resta de l’alumnat. Cap conducta ofensiva o discriminatòria (per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, o qualsevol altra circumstància personal o social) serà admesa en el decurs de les classes

Sistema d’avaluació única

Consistirà en 3 proves. Es obligatori aprovar les tres parts per separat. En cas de no superar l’examen es tindrà dret a la recuperació.

1ª. 4 preguntes a desenvolupar sobre el llibre de J. Cid & E. Larrauri (2023). Teorías criminológicas (2ª ed). Bosch.

2ª. 4 preguntes sobre les lectures obligatòries del curs, en les que s’haurà de demostrar que coneix a fons les lectures i que sap treure implicacions sobre elles per la prevenció de la delinqüència.

3ª. Se li plantejarà a l’alumne una qüestió sobre una revisió sistemàtica en criminologia i haurà de demostrar que coneix a aquesta metodologia i que sap aplicar-la.

Bibliografia

A. Manual obligatori

Es obligatori coneixer les teories al nivell del manual. El coneixement del manual serà exigit a l'examen.

Cid, J. & Larrauri, Elena (2023). Teorías criminológicas (2ª ed.). Bosch.

B. Lectures obligatories

El coneixement d'aquests articles s'avalua en els exercicis de lectura individuals i son exigits als examens.

1. Bottoms, A. & Von Hirsch, A. (2010). The crime preventive impact of penal sanctions. A P. Cane & H. Kritzer (Eds.), Oxford handbook of empirical-legal research (pp. 97-124). Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199542475.013.0005

2. Tremblay, R. (2007). The development of youth violence: An old story with new data. European Journal of Criminal Policy and Research, 13, 161-170. https://doi.org/10.1007/s10610-007-9050-7

3. Sykes, G., & Matza, D. (1957). Techniques of neutralization: A theory of delinquency. American Sociological Review, 22(6), 664-670. https://doi.org/10.2307/2089195

4. Grasmick, H., Tittle, C., Bursik, R., & Arneklev, B. (1993). Testing the core empirical implications of Gottfredson and Hirschi’s general theory of crime. Journal of Research in Crime and Delinquency, 30(1), 5-29. https://doi.org/10.1177/00224278930300010

5. Lynch, M., & Stretesky, P (2001). Radical criminology. A R. Paternoster & R. Bachman (Eds.), Explaining criminals and crime (pp. 267-286). Roxbury Publishing Company.

6. Moffit, Terrie (1993). Adolescence-limited and life-course-persistent antisocial behaviour: A developmental taxonomy. Psychological Review, 100(4), 674-701. https://doi.org/10.1037/0033-295X.100.4.674

7. Cullen, F. (1988). Were Cloward and Ohlin strain theorists? Delinquency and opportunity revisited. Journal of Research in Crime and Delinquency, 25(3), 214-241. https://doi.org/10.1177/00224278880250030

8. Unnever, J., Colvin, M., & Cullen, F. (2004). Crime and coercion: a text of core theoretical propositions. Journal of Research in Crime and Delinquency, 41(3), 244-267. https://doi.org/10.1177/0022427803257251

9. Cullen F. (1994). Social support as an organizing concept for criminology: Presidential address to the academy of criminal justice sciences. Justice Quarterly, 11(4), 527-559. https://doi.org/10.1080/07418829400092421

10. Sampson, R., & Laub, J. (1997). A life-course theory of cumulative disadvantage and the stability of delinquency. A T. Thornberry (Ed.), Developmental theories of crime and delinquency (pp. 113-161). Transaction Publishers

C. Altra bibliografia recomanada

-Medina, J. (2011). Políticas y estrategias de prevención del delito y seguridad ciudadana. Edisofer.

-Snipes, J., Bernard, T., & Gerould, A. (2019). Vold’s theoretical criminology (8ª ed.). Oxford University Press.

-Wilson, J. Q., & Petersilia, Joan (eds) (2001). Crime. Public policies for crime control. ICS Press.

Programari

El curs no utilitza un programa informàtic específic.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català anual matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 11 Català anual matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 12 Anglès anual matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 13 Espanyol anual matí-mixt