Guia en format PDF
Logo

Història del Mediterrani en l'Antiguitat

Codi: 100389
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Història OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Jordi Cortadella Morral
Correu electrònic :
jordi.cortadella@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Coneixements bàsics (introductoris) en Història Antiga del Pròxim Orient, Grècia i Roma.

Objectius

L'objectiu de l'assignatura es analitzar les principals estructures socials i polítiques de les civilitzacions mediterrànies durant l'Antiguitat. En primer lloc, ens centrarem en el context del mediterrani oriental del III-II mil·lennis a.C, i en l'impacte d'aquesta zona sobre les àrees perifèriques mediterrànies, afectades pels fenòmens d'intercanvi, colonitzadors, migratoris i conquestes. En segon lloc, ens fixarem en aquells fenòmens i esdeveniments que van propiciar la unitat mediterrània, tant a nivell cultural com polític. També serà important aprofundir en l'aspecte institucional i en qüestions de vida quotidiana. Per assolir els nostres objectius serà important familiaritzar-se amb les fonts primàries disponibles (textuals i arqueològiques), que caldrà relacionar amb les interpretacions històriques.

Resultats d'aprenentatge

  1. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
  2. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics.
  3. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa. Saber utilitzar de manera experta les possibilitats d'Internet.
  4. Dominar en el grau necessari els idiomes rellevants per a la pràctica professional.
  5. Dominar i identificar la història nacional pròpia.
  6. Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats.
  7. Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
  8. Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
  9. Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
  10. Reconèixer la importància de controlar la qualitat dels resultats del treball i de la seva presentació.
  11. Aplicar tant els coneixements com la capacitat d'anàlisi a la resolució de problemes relatius al camp d'estudi propi.
  12. Interpretar les fonts materials i documentals.
  13. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  14. Debatre a partir del coneixement especialitzat adquirit en un context interdisciplinari.
  15. Dominar l'estructura diacrònica general del passat.
  16. Dominar la història universal de l'antiguitat.

Continguts

Primera part. El primer mediterrani (22000 - 1000 aC)


1. Aïllat en aïllament (22000 - 3000 aC)


2. Coure i bronze (3000 - 1500 aC)


3. Mercaders i herois (1500 - 1250 aC)


4. Pobles del mar i pobles de la terra (1250 - 1100 aC).


Segona part. El segon mediterrani (1000 aC -600 dC)


1. Comerciants de púrpura (1000 - 700 aC)


2. Els hereus d’Ulisses (800 - 550 aC)


3. El triomf dels tirrens (800 - 400 aC)


4. Cap al jardí de les Hespèrides (1000 - 400 aC)


5. Talasocràcies (550 - 400 aC)


6. El far del mediterrani (350 aC -100 dC)


7. «em sembla bé que Cartago no existeixi» Plu. Cat. Ma. 27, 2 (400 aC - 146 dC)


8. «nostre mar» (146 aC - 150 dC)


9. Antigues i noves fes (1 – 450)


10. Des-integració (400 – 600)

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Pràctiques i seminaris 10 0,4 2, 6, 7, 11, 12, 13
Preparació de les activitats i de les proves escrites 45 1,8 1, 2, 3, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13
Tutories 10 0,4 3, 10
Classes teòriques 35 1,4
Preparació activitats pràctiques 15 0,6 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16
Lectura de bibliografia 30 1,2 3, 7, 8, 9, 12, 13

- Assistència a classes teòriques dirigides pel professor.

- Lectura comprensiva de textos i interpretació de cartografies, gràfics, taules i documents arqueològics.

- Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.

 - Estudi personal.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Treball de pràctiques 60 3,5 0,14 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16
Examen 40 1,5 0,06 2, 4, 5, 7, 8, 9, 14, 15, 16

L'avaluació de l'assignatura es realitzarà a partir de 3 notes:

1.- AVALUACIÓ CONTÍNUA-A (20% de la nota final): Una activitatspràctica individual relacionada amb l'análisi de fonts primàries. Les pràctiques són obligatòries, necessàries per a presentar-se a l'examen.

2.- AVALUACIÓ CONTÍNUA-B (40% de la nota final): Una activitat pràctiques grupal relacionada amb l'análisi de la bibliografia especialitzad. Les pràctiques són obligatòries, necessàries per a presentar-se a l'examen.

3.- EXAMEN (40% de la nota final): Es farà en horari de classe i constarà de 2 activitats: a) el desenvolupament d'un tema, a escollir entre varies opcions; b) el comentari d'un document literari o arqueològic.


Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (AVALUACIÓ CONTINUADA) o bé lliurar totes les proves previstes (AVALUACIÓ ÚNICA).


Aquesta assignatura ofereix la possibilitat d'acollir-se a una "Avaluació Única" que consistirà en: 1) Lliurament d'un treball (40%); 2) Examen tipus test i preguntes curtes (30%); 3) Comentari de text: (30%).


L'alumne que no realitzi tots els exàmens d'avaluacio programats a l'aula o no es presenti a activitats d'avaluació obligatòria per valor superior al 30% de la nota final serà qualificat amb un No Avaluable, i no podrà presentar-se a la recuperació.


En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.


En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L’estudiant haurà de: (i) identificar quines parts han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.


La programació de les proves d'avaluació no es podrà modificar (tret de casos excepcionals justificats).

Els/les estudiants Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar al professor/a un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.

Bibliografia

- ALBULAFIA, David, El gran mar. Una historia humana del Mediterráneo, Crítica, Madrid, 2019.

- AUBET, María Eugenia, Tiro y las colonias fenicias de Occidente, Ed. Bellaterra, Barcelona 2009.

- BRAUDEL, Fernand, Memorias del Mediterráneo: Prehistoria y Antigüedad, Ed Cátedra, Madrid, 1998.

- DICKINSON, Oliver, El Egeo, de la Edad del Bronce a la Edad del Hierro, Ed. Bellaterra, Barcelona 2010.

- GRACIA, Francisco, MUNILLA, Gloria, Protohistoria: pueblos y culturas en el Mediterráneo entre los siglos XIV y II a.C., Universitat de Barcelona, Barcelona 2004.

- GRIMAL, Pierre, La formación del Imperio romano, Siglo XXI, Madrid 1990.

- GÓMEZ ESPELOSÍN, Francisco Javier, Historia de Grecia Antigua, Akal Textos, Madrid 1995.

- GRAS, Michel, El Mediterráneo arcaico, Alderabán, Madrid, 1999.

- KARAGEORGHIS, Vassos, Chipre, encrucijada del Mediterráneo Oriental 1600-500 a.C., Bellaterra, Barcelona 2004.

- LOPEZ BARJA, Pedro, Historia de Roma, Akal Textos, Madrid 2004.

- REDFORD,Donald B., Egypt, Canaan and Israel in Ancient Times, Princeton University Press, Princeton 1992.

- PLÁCIDO, Domingo, ALVAR, Jaime, GONZÁLEZ WAGNER, Carlos, La formación de los estados en el Mediterráneo occidental, Síntesis, Madrid 1991.

- POTER, David S. (ed.). A companion to the Roman Empire, Blackwell, Oxford, 2006.

- OSBORNE, Robin La formación de Grecia, 1200 - 479 a.C., Crítica, Barcelona, 1998.

Programari

Campus Virtual, projectat a l'aula amb un canó projector.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura