
Les Societats Prehistòriques
Codi: 100388Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Història | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Anna Maria Bach Gómez
- Correu electrònic :
- anna.bach.gomez@uab.cat
Equip docent
- Anna Maria Bach Gómez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Sense prerequisits oficials
Objectius
L’assignatura forma part de la matèria Prehistòria del grau d’Història. Els 30 ECTS d’assignatures bàsiques vinculades a la matèria d’Història tenen com objectiu garantir els coneixements mínims indispensables que han de permetre als estudiants cursar amb èxit els crèdits obligatoris i optatius que es preveuen per al grau d'Història.
La matèria de Societats Prehistòriques té per objectiu proporcionar un coneixement bàsic dels principals esdeveniments i processos de canvi i continuïtat de la Humanitat en una perspectiva diacrònica, des de la transició del Pleistocè a l'Holocè i l'aparició de les primeres societats pageses al Pròxim Orient fins a l'aparició de societats estatals amb documentació escrita (Europa, Mediterrani, Pròxim Orient, Xina) o la irrupció de potències colonials amb els conseqüent impacte a les societats indígenes (Amèrica, Àfrica subsahariana, Oceania). Té, per tant, una perspectiva global, integrant els diversos espais geogràfics i dinàmiques històriques. De fet, la dimensió espacial d’aquest coneixement històric haurà de ser tan àmplia com sigui possible, ja que contribueix enormement a desenvolupar la capacitat de comprendre la diversitat històrica i cultural. Així mateix, la matèria ofertada proporcionarà unes primeres nocions sobre els diversos enfocaments temàtics de la ciència històrica (social, polític, econòmic, de gènere, ideològic, cultural), així com de teoria i metodologia de la Història, la Prehistòria i l'Arqueologia (debats i perspectives historiogràfiques).
Resultats d'aprenentatge
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Enumerar les teories sobre l'espècie humana i posar-les en relació amb la producció de la societat i la cultura.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
- Aprendre de manera autònoma.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Coordinar el treball de caràcter interdisciplinari amb altres equips.
- Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
- Utilitzar les eines bàsiques pròpies dels estudis de prehistòria.
- Interpretar l'estructura social i econòmica de la prehistòria.
Continguts
Bloc 0. Canvis històrics i pràctiques socials: una visió des de la prehistòria
Bloc 1. L’aparició i consolidació de l’economia productora
- El Neolític, com i quan?. Canvi climàtic i processos de domesticació de plantes i animals
- Les primeres societats agrícoles al Pròxim Orient
- Expansió i consolidació de les societats pageses a Europa
Bloc 2.- Les primeres societats complexes al Pròxim Orient i a Europa
- L’aparició de l’estat al Pròxim Orient: el concepte de \"revolució urbana\"
- Desenvolupament de les societats de l’Edat del Bronze a Europa: jerarquia i complexitat
- Comerç i colonitzacions: el Mediterrani de finals del IIer i inicis del Ier mil·lenni
- L’Edat del Ferro i la formació del pobles europeus: arqueologia, història i mite
Bloc 3.- Les altres societats prehistòriques
- Caçadors-recol·lectors de l'Holocè i primeres societats productores i complexes a Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Preparació proves i treballs | 75 | 3 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11 |
| Tutorització | 10 | 0,4 | 3, 6, 7, 9 |
| Classes teòriques | 50 | 2 | 2, 6, 8, 10, 12 |
Activitats dirigides
- Classes teòriques dirigides pel professorat amb suport TIC.
- Sessions de treball en grup i de debats dirigides pel professorat. Valoració i discussió col·lectiva de material textual o audiovisual, Presentacions individuals i/o col·lectives i ronda de valoracions.
Activitats supervisades
- Sessions concertades per resoldre dubtes soble el desenvolupament de l'assignatura. Assessorament individual o en grups reduïts sobre continguts específics de la matèria.
- Assessorament en grups reduïts per l’elaboració de presentacions i d’exercicis pautats d’aprenentatge.
Activitat autònoma
- Estudi personal. Lectura de textos. Recerca d’informació bibliogràfica.
- Redacció de treballs. Preparació de presentacions, comentaris orals i debats.
Avaluació
- Proves escrites.
- Treballs individuals i en grup.
- Presentacions orals.
- Participació en debats.
NOTA: Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Proves escrites | A concretar pel professorat a inici de curs | 6 | 0,24 | 2, 9, 10, 11, 12 |
| Presentacions i activitats a l'aula | A concretar pel professorat a inici de curs | 6 | 0,24 | 1, 3, 6, 7, 8 |
| Treballs escrits | A concretar pel professorat a inici de curs | 3 | 0,12 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11 |
Mòduls d'avaluació
Es portarà a terme una avaluació continuada de totes les activitats desenvolupades a l’assignatura. El sistema d'avaluació s’organitza en 3 mòduls, cadascun tindrà assignat un pes específic en la qualificació final: 40% mòdul 1, 40% mòdul 2, 20% mòdul 3.
- Les activitats dirigides s’avaluaran mitjançant el mòdul de 2 proves escrites (20% cadascuna).
- Les activitats supervisades s'avaluaran mitjançant el mòdul de presentacions i activitats a l’aula (40%).
- Les activitats autònomes s'avaluaran mitjançant el mòdul de treballs (20%).
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Calendari d’avaluació
A l’inici de curs s’informarà a l’alumnat dels continguts concrets dels mòduls d’avaluació i els seus terminis de realització/lliurament.
En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluable, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Requisits per superar l’assignatura
- Participació regular a les sessions lectives.
- Presentació/realització dels mòduls d'avaluació en els terminis establerts.
- Assolir una puntuació mitjana dels mòduls d’avaluació de 5 o més en una escala de 10, sempre que s’hagi obtingut una qualificació de 3,5 en una escala de 10 en cada un.
- L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” quan no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.
Recuperació
Es podran presentar a la recuperació les/els estudiants que compleixen els següents requisits:
- Han d’haver realitzat els mòduls d'avaluació en els terminis establerts.
- Han d’haver assolit una puntuació mitjana dels mòduls d’avaluació no superior a 3,5 en una escala de 10.
Calendari de recuperació
Les dates dels exàmens de recuperació estan fixades per la Facultat. Aquestes dates es publiquen a la web de la Facultat al mes de juliol del curs anterior. És responsabilitat dels/les estudiants saber la data que li correspon fer la recuperació de la seva assignatura. L’última prova de l’avaluació continuada es programarà com a mínim una setmana abans de la data de recuperació.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Avaluació única
Constarà d'una prova escrita (60%) i un treball temàtic (40%)
La prova escrita es realitzarà en les dates establertes per la Facultat i s'avaluarà el temari complet de l'assignatura.
Les pautes i contingut del treball escrit s'establiran a principi de curs i es podran consultar a l'Espai Moodle de l'assignatura al Campus Virtual de la UAB. La data de lliurament serà la mateixa que l'establerta per a la prova escrita.
NOTA CONDUCTA FRAUDULENTA: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
NOTA IA: En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal.
L’estudiant haurà de: (i) identificar quines parts han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït el procés i el resultat final de l’activitat.
La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Bloc 0. Canvis històrics i pràctiques socials: una visió des de la prehistòria
- Boivin, Nicole, Crassard, Rémy, & Petraglia, Michael D. (Eds.). (2017). Human dispersal and species movement: from prehistory to the present. Cambridge University Press.
- Ellis, Erle. (2022). El Antropoceno. Una breve introducción. Alianza Ed.
- Gonzalez Ruibal, Alfredo. (2023). Tierra arrasada: Un viaje por la violencia del Paleolítico al siglo XXI. Editorial Crítica.
- Graeber, David & Wengrow, David. (2022). El amanecer de todo. Una nueva historia de la humanidad. Barcelona: Ariel.
- Hall, Thomas. D. (Ed.). (2018). Comparing globalizations: Historical and world-systems approaches. Springer International Publishing.
- Sanchez Romero, Margarita. (2022). Prehistorias de mujeres. Ed. Destino.
Bloc 1. L’aparició i consolidació de l’economia productora
- Aurenche, Olivier & Kozlowski, Stefan.Karol. (2003). El origen del Neolítico en el Próximo Oriente. Barcelona: Ed.Ariel.
- Barker, Graeme. (2006). The agricultural revolution in prehistory: why did foragers become farmers? Oxford: Oxford University Press.
- Fowler, Chris; Harding, Jan; Hoffmann, Daniel. Eds. (2013). The Oxford Handbook of Neolithic Europe. Oxford Handbooks.
- Bernabeu, Joan; Aura, J.Emili & Badal, Ernestina. (1993). Al Oeste del Edén. Las primeras sociedades agrícolas en la Europa mediterránea. Madrid: Ed. Síntesis.
- Guilaine, Jean. Dir. (2003). Arts et symboles du néolithique à la protohistoire. Séminaires du collège de France. Errance Ed.
- Mazourie, Kazimierz. (2007). El Orígen del Neolítico en Europa. Barcelona: Ed. Ariel.
- Rojo, Manuel; Garrido, Rodrigo. & Martínez, Íñigo. (coords.) (2012). El Neolítico en la península ibérica y sucontexto europeo. Ed. Cátedra.
- Smith, Bruce.D. (1995). The emergence of agriculture. New York: Scientific American Library.
Bloc 2. Les primeres societats complexes al Pròxim Orient i a Europa
- Akkermans, Peter. & Schwartz, Glenn M. (2003). The archaeology of Syria: From complex Hunter-Gatherers to Early Urban Societies (16,000-300 BC). Cambridge University Press.
- Aubet, M.Eugènia. (1994). Tiro y las colonias fenicias de Occidente. Barcelona: Ed. Crítica
- Dickinson, Olivier Thomas Percy K. (2000). La Edad del Bronce egea. Madrid: Ed. Akal
- Harding, Anthony. (2021). Bronze Age Lives. de Gruyter.https://library.oapen.org/handle/20.500.12657/48420
- Harding, Anthony .F.; Fokkens, Harry. (2013). The Oxford Handbook of the European Bronze Age. Oxford Handbooks.
- Kristiansen, Kristian. (2001). Europa antes de la historia: los fundamentos prehistóricos de la Europa de la Edad del Bronze y la primera Edad del Hierro. Barcelona: Ed. Península.
- Kristiansen, Kristian, Larson, Thomas.B. (2006). La emergencia de la Sociedad del Bronce. Viajes, transmisiones y transformaciones. Ed. Bellaterra. Barcelona.
- Liverani, Mario. (2006). Uruk. La primera ciudad. Barcelona: Ed. Bellaterra.
- Lovell, Jonathan.I.; Rowan, Yorke M. (2011). Culture, Chronology and the Chalcolithic. Theory and Transition. Oxbow books, Oxford.
- Redman, Charles L. (1990). Los orígenes de la civilización. Desde los primeros agricultores hasta la sociedad urbana en el Próximo Oriente. Barcelona: Ed. Crítica.
- Wells, Peter. S. (1998). Granjas, aldees y ciudades: Comercio y orígenes del urbanismo en la protohistòria europea. Ed. Labor. Bcn.
Bloc 3. Les altres prehistòries
- Adams, Richard E. (2000). Las antiguas civilizaciones del Nuevo Mundo. Barcelona: Crítica.
- Bellwood, Peter & Glover, Ian. (Eds.). (2023). Southeast Asia: from prehistory to history. Taylor & Francis.
- Connah, Graham. (2004). Forgotten Africa: An introduction to its archaeology. London: Routledge.
- Cochrane, Ethan. E. & Hunt, Terry L. (Eds.). (2018). The Oxford Handbook of prehistoric Oceania. Oxford University Press.
- Gosden, Chris. (2008). Arqueología y colonialismo. El contacto cultural desde 5000 a.C. hasta el presente. Barcelona: Ed. Bellaterra.
- Hanks, Bryan K. & Linduff, Katheryn M. (2009). Social Complexity in Prehistoric Eurasia: Monuments, metals and mobility. Cambridge: Cambridge University Press.
- Mitchell, Peter & Lane, Paula J. (Eds.). (2013). The Oxford Handbook of African archaeology. Oxford Handbooks
- Whitfield, Susan. (2018). Silk, slaves, and stupas: Material culture of the Silk Road. Univ of California Press.
Programari
-Cap
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |