Logo

Cultura i Mentalitats a l'Època Moderna

Codi: 100375
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Història OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
José Luis Betrán Moya
Correu electrònic :
joseluis.betran@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Cal conèixer els capítols sobre cultura de les histories universals, història d'Espanya i Catalunya estudiats durant l'ensenyament secundari i les assignatures obligatòries del Grau d'Història.

Objectius

L'assignatura pretén abordar l'estudi de la cultura i les mentalitats al llarg de l'època moderna (segles XVI, XVII i XVIII). Els objectius específics són:


1. Coneixement de les aportaciones o llegats de cadascun dels tres grans corrents culturals del període estudiat: Renaixement, Barroc i Il·lustració.


2. Anàlisi dels mitjans o canals de difusió de la cultura, fonamentalment impresa, en tots els seus vessants i a través de l'educació.


3. Estudi de les mentalitats, enteses com a manifestacions o expressions de la faceta no racional de l'home: el sentit lúdic i tràgic de la vida, la religiositat popular, els sentiments...


Resultats d'aprenentatge

  1. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  2. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  3. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  4. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  5. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  6. Aprendre de manera autònoma.
  7. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  8. Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
  9. Identificar les qüestions clau que defineixen les característiques de l'Espanya de l'Època Moderna.
  10. Resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis de la història moderna d'Espanya.
  11. Sintetitzar críticament els principals enfocaments temàtics de la historiografia sobre l'Espanya de l'Època Moderna.

Continguts


  1. La història cultural i la història de les mentalitats.
  2. Família i cultura a l'Antic Règim.
  3. L'educació en el període modern.
  4. Tolerància versus intolerància durant l'Edat Moderna.
  5. La renovació espiritual d'Occident entre els segles XVI i XVIII.
  6. El sentit lúdic de la vida. La festa a l'Antic Règim.
  7. L'ocàs dels homes: la por i les actituts davant la mort.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Classes teòriques 39 1,56 3, 4, 8
Preparació i estudi individual de la matèria 40 1,6 6
Redacció de treballs i preparació de comentaris o ressenyes 35 1,4 1, 3, 4, 5
Tutories 15 0,6
Exercicis pautats a classe o a través del Campus Virtual 18 0,72 2, 3, 4, 8
  1. Classes teòriques amb comentaris de text seleccionat.
  2. Elaboració de dossiers d'articles fonamentals per a la preparació d'aspectes no abordables a les classes.
  3. Es contempla la possibilitat de conèixer algunes col·leccions documentals interessants: els fons de manuscrits conservats a la Biblioteca Universitària de Barcelona, l'Institut Municipal d'Història de la Ciutat de Barcelona, així com el fons de manuscrits i la col·lecció \"Fullets Bonsoms\" de la Biblioteca de Catalunya.


Les sessions docents i els seus continguts estan protegits per la normativa de propietat intel·lectual i de protecció de dades. No es permet enregistrat, reproduir ni difondre classes o intervencions de les persones participants sense autorització expressa. Qualsevol enregistrament requerirà una autorització previa.


Nota: Es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel Centre/Titulació per que l'alumnat completi les enquestes d'avaluació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Presentacions orals 10% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Proves escrites teòriques (30% + 30%) 60% (30% + 30%) 3 0,12 2, 3, 8
Practiques d'aula i ressenyes de llibres 30% (10% + 10% + 10%) 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6

La programació de les proves d’avaluació no es pot modificar, llevat que existeixi un motiu excepcional i degudament justificat.

En situacions de malaltia crònica o aguda acreditada, l’estudiantat té dret a sol·licitar un ajornament dins dels límits que permeti el calendari acadèmic. En aquests casos, la petició de canvi de data o hora s’ha de presentar amb un mínim de set dies d’antelació i ha d’anar acompanyada de la documentació corresponent. Quan la causa sigui una situació sobrevinguda de força major, la normativa permet presentar la sol·licitud després de la data prevista de la prova, sempre que els justificants es lliurin en un termini màxim de tres dies hàbils. Aquest supòsit inclou, per exemple, un naixement o una adopció, o la defunció de la parella o d’un familiar fins al segon grau. En casos de malaltia o altres circumstàncies, la documentació ha d’acreditar clarament que l’estudiant no estava en condicions de realitzar la prova en la data i hora establertes. Resta a criteri del professorat valorar qualsevol altra circumstància no prevista explícitament en els apartats anteriors.


Erasmus

Els estudiants Erasmus que necessitin marxar abans de les dates fixades per a l’avaluació hauran de justificar-ho mitjançant un document oficial de la seva universitat d’origen, adreçat al Responsable d’Intercanvis del Grau i que acrediti una incompatibilitat de calendari —solapament amb l’activitat acadèmica a la universitat d’origen.


Avaluació continuada

La matèria s’avaluarà de manera continuada aplicant els criteris següents:

  • 2 proves escrites de la part teòrica de l’assignatura. 60%: 1r examen, 30%; 2n examen, 30%.
  • Realització de treballs, recensions, resums i preparació d’exposicions orals i seminaris. 30%.
  • Exposició i comentaris orals en els seminaris de discussió. 10%.

Les pràctiques de classe no requereixen una programació o avís previ de realització. Les pràctiques no realitzades per manca d’assistència de l’alumnat no es poden recuperar.

Els estudiants d’intercanvi que sol·licitin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.

Les característiques i les dates de realització i lliurament de totes aquestes proves s’explicaran el primer dia de classe i estaran disponibles als mitjans virtuals de l’assignatura. Es realitzaran en funció de la progressió temporal i temàtica del quadrimestre. En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà —mitjançant Moodle— l’alumnat del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.

En cas que les proves no es puguin fer per situacions sobrevingudes i justificades, i sigui necessari modificar el procediment d’avaluació descrit a la guia docent i/o la data publicada al calendari d’avaluacions, el docent responsable de l’assignatura exposarà i debatrà amb el grup afectat la proposta de modificació, que serà comunicada mitjançant el Campus Virtual de l’assignatura amb la màxima antelació possible.

D’acord amb la Guia d’Avaluació de la Facultat de Filosofia i Lletres, durant la realització de les proves, el professorat responsable pot requerir la identificació de l’alumnat, que haurà d’acreditar la seva identitat mitjançant el carnet d’estudiant, el DNI, el NIE o el passaport.

S’aprova l’assignatura si s’aconsegueix un mínim de 5 punts sobre 10 amb la suma de les qualificacions de totes les activitats d’avaluació realitzades.

L’alumne o l’alumna rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més d’un terç de les activitats d’avaluació.


Sobre el plagi

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, aquest serà qualificat amb 0, independentment del procés disciplinari que se’n pugui derivar. En cas que es verifiquin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. Les activitats d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats —còpia, ús no autoritzat d’IA, etc.— no són recuperables.

En aquesta assignatura es permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial —IA— com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l’estudiant en l’anàlisi i la reflexió personal.

L’estudiant haurà de:

i) identificar quines parts han estat generades amb IA;

ii) especificar les eines utilitzades;

iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i en el resultat final de l’activitat.

La manca de transparència en l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà una falta d’honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.


Recuperació

Tal com estableix el protocol de recuperació de la Facultat de Filosofia i Lletres, per tenir dret a la recuperació “l’alumne ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total”, havent obtingut una qualificació mínima de 3,5 punts. Només seran recuperables els exàmens de síntesi. Queden excloses del procés de recuperació les pràctiques i els treballs.

La recuperació consistirà en un examen global del conjunt de l’assignatura. Tindrà lloc en la data establerta per la Facultat.

La nota màxima que es podrà obtenir en el procés de recuperació és un 5 —aprovat.

En cap cas no es podrà plantejar la recuperació com un mecanisme per millorar la nota dels alumnes o les alumnes que haguessin aprovat l’assignatura en el procés normal d’avaluació.


Avaluació única

Optar per l’avaluació única no eximeix l’estudiantat d’assistir a classe.

Aquesta assignatura preveu el sistema d’avaluació única.

  • Una prova de la part teòrica de l’assignatura repartida entre una exposició escrita d’una pregunta —35%— i una exposició oral d’una altra pregunta —35%.
  • Un treball tutoritzat sobre la matèria de l’assignatura —30%.

S’aprova l’assignatura si s’aconsegueix una nota mínima de 5 punts sobre 10 amb la suma de les qualificacions de totes les activitats d’avaluació previstes.


Recuperació

Per participar en la recuperació, l’alumne/a ha d’haver lliurat totes les proves d’avaluació previstes i haver obtingut una qualificació mínima de 3,5 punts. Queda exclosa del procés la recuperació del treball.

La recuperació consistirà en un examen global de l’assignatura en la data que determini la Facultat, repartit entre una resposta escrita d’una pregunta i una resposta oral a una altra pregunta.

La nota màxima que es podrà obtenir en el procés de recuperació és un 5 —aprovat.

En cap cas no es podrà plantejar la recuperació com un mecanisme per millorar la nota dels/de les alumnes que ja hagin aprovat l’assignatura en el procés normal d’avaluació.

La nostra Universitat no accepta cap discriminació contra el professorat o l’alumnat basada en criteris d’ètnia, llengua, nacionalitat, religió, sexe o diversitat funcional. A classe procurarem mantenir un ambient de respecte compartit envers totes les diferències.


Bibliografia

BAJTIN, Mijail: La cultura popular en la Edad Media y en el Renacimiento, Alianza, Madrid, 1987.

BARZUN, Jacques: Del amanecer a la decadencia. Quinientos años de vida cultural en Occidente, Taurus, Madrid, 2001.

BENNASSAR, Bartolomé: Los españoles, Circulo de Lectores, Barcelona, 1990.

BOUZA ALVAREZ, Fernando: Del escribano a la biblioteca. La civilización escrita europea en la alta Edad Moderna (siglos XV-XVII), Síntesis, Madrid, 1992.

BURKE, Peter: La cultura popular en la Europa moderna, Alianza Editorial, Madrid 1992.

BURKE, Peter: Hibridismo cultural, Akal, Madrid, 2010.

CANDAU CHACON, Maria Luisa: La religiosidad en la Edad Moderna, Síntesis, Madrid, 2020.

CARO BAROJA, Julio: Las formas complejas de la vida religiosa (siglos XVi y XVII), Sarpe, Madrid, 1985.

CHARTIER, Roger.: El mundo como representación. Historia cultural; entre práctica y representación, Gedisa, Barcelona, 1992.

DELUMEAU, Jean.: El miedo en Occidente, Taurus, Madrid, 1989.

FRANCO, Gloria: Cultura y mentalidad en la edad moderna, Editorial Merablum, Sevilla, 1998.

GARCIA CARCEL, Ricardo: Las culturas del Siglo de Oro, Editorial Historia 16, Madrid, 1989.

GARCIA CARCEL, Ricardo. & MORENO MARTINEZ, Doris: Inquisición. Historia crítica. Temas de Hoy, Madrid, 2000.

GARCIA CARCEL, Ricardo & SERRANO, Eliseo.: Historia de la tolerancia en España, Cátedra, Madrid, 2021.

HUIZINGA, Johan: El otoño de la Edad Media, Alianza Universidad, Madrid, 1978.

MENENDEZ PIDAL, Ramón: Historia de la cultura española. El siglo del Quijote, 1580-1680. Espasa, Madrid, 1996. 2 volms.

MEREU, Italo: Historia de la intolerancia en Europa, Paidos Ibérica, Barcelona, 2003.

OLIVARI, Michelle.: Avisos, pasquines y rumores. Los comienzos de la opinión pública en la España del siglo XVII, Catedra, Madrid, 2014.

PEÑA, Manuel. (ed.).: La vida cotidiana en el mundo hispánico (siglos XVI-XVIII), Abada editores, Madrid, 2012.

RODRIGUEZ-SAN PEDRO, Luis Enrique. & SANCHEZ LORA, José Luis: Los siglos XVI-XVII. Cultura y vida cotidiana, Síntesis, Madrid, 2000.

SAAVEDRA, Pegerto & SOBRADO, Hortensio.: El Siglo de las Luces. Cultura y vida cotidiana, Síntesis, Madrid, 2004.




Programari

*

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt