Guia en format PDF
Logo

Mètodes i Tècniques per a la Recerca Històrica

Codi: 100373
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Història OB 2
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OP 3
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Enric Pujol Casademont
Correu electrònic :
enric.pujol@uab.cat

Equip docent

Jaume Oliver Bruy

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Llegir i entendre correctament el català i el castellà.

Objectius

L'objectiu principal d'aquesta assignatura és familiaritzar les estudiants amb els mètodes i tècniques necessaris per a acomplir projectes de recerca històrica de forma autònoma i rigorosa. Durant el desenvolupament de l'assignatura, es combinaran classes de tipus teòric amb sessions pràctiques. Les estudiants aprendran sobre què consisteix la recerca històrica, quins recursos tenen a la seva disposició i com plantejar un projecte. També s'acostumaran a tractar diferents tipus de fonts i a analitzar-les críticament per generar coneixement històric.

Resultats d'aprenentatge

  1. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  2. Resoldre problemes de manera autònoma.
  3. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  4. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  5. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  6. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  7. Utilitzar per a l'anàlisi històrica els mètodes i tècniques de la demografia.
  8. Utilitzar per a l'anàlisi històrica els mètodes i tècniques de la sociologia.
  9. Utilitzar per a l'anàlisi històrica els mètodes i tècniques de l'economia.
  10. Utilitzar els instruments de recopilació d'informació tals com catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxiu i referències electròniques.
  11. Dominar les principals tècniques de la recerca històrica.
  12. Aplicar les habilitats necessàries per valorar i divulgar el coneixement històric.
  13. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  14. Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis de la guerra.
  15. Reconèixer i posar en pràctica les habilitats per treballar en equip següents: compromís amb l?'equip, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
  16. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
  17. Treballar en equip respectant tots els punts de vista. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  18. Discernir la relació entre teoria i pràctica historiogràfica.
  19. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  20. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  21. Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
  22. Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  23. Resoldre problemes de manera autònoma.
  24. Dominar les principals tècniques de la recerca històrica.
  25. Elaborar i preparar la presentació d'informes i de propostes d'intervenció.
  26. Elaborar i pronunciar discursos polítics eficaços, treballant des d'un enfocament de màrqueting i utilitzant tècniques de retòrica, argumentació i oratòria.
  27. Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  28. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  29. Demostrar que es comprenen i s'apliquen les principals tècniques de retòrica i construcció de discursos de caràcter polític.
  30. Treballar autònomament.

Continguts

1. La Història i els seus usos.


1.1. Breu història de la Història.


1.2. Relat, ciència, veritat, ficció.


1.3. Enfocaments i conceptes historiogràfics i la seva evolució.


2. Les fonts materials i immaterials, i l’ofici de l’historiador/a.


2.1. Les fonts documentals arxivístiques i els seus orígens: administratius, legislatius, judicials, polítics, sindicals, associacions, empreses....


2.2. Altres fonts escrites: diaris, cartes, autobiografies, memòries, novel·les, etc.


2.3. Les fonts orals i el treball amb els testimonis.


2.4. Un nou repte: les fonts de l’univers audiovisual i digital.


2.5. El plantejament d’un projecte de recerca.


3. Les fonts arqueològiques


3.1. Especificitat del registre arqueològic.


3.2. L’arqueologia del paisatge / arqueologia agrària.


3.3. L’etnoarqueologia.


4. La irrupció de la memòria i el patrimoni. Desafiaments i oportunitats de la Història.


5. La “història pública”: instruments i mecanismes de transmissió del coneixement històric.


5.1. Els arxius i els centres de documentació.


5.2. Els museus: tipologies i funcions socials/comunitàries.


5.3. Didàctica i pedagogia de la història i la memòria.


5.4. El turisme cultural i el turisme de memòria.


5.5. Els mitjans de comunicació, els productes audiovisuals i les tecnologies digitals.



Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Classes Teoriques i pràctiques d'aula 54 2,16 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30
Treball individual 75 3 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30
Tutories 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30

L’assignatura té una part teòrica, que s’exposarà durant algunes classes magistrals, i una part pràctica, que inclourà tant exercicis fets en grup a l'aula com projectes individuals. Atès que els resultats del treball individual i col·lectiu s’exposaran mitjançant treballs escrits i presentacions orals, serà necessari un correcte domini de l’expressió escrita i oral.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exposicions orals, participació activa a classe 10 % 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30
Treball de l'assignatura 30 % 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30
Proves escrites teoria 60 % (30% + 30%) 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30

1. Primera prova escrita (25%).

2. Segona prova escrita (25%).

3. Treball de l'assignatura (40%).

4. Participació en activitats pràctiques a classe i activitats complementàries organitzades durant el curs, com sessions amb professorat convidat. (10%).

És important l'assistència a classe i les activitats externes programades.

En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluativa, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions. Es tindran en compte els casos particulars que rebran un tractament personalitzat. L’alumnat tindrà dret a revisar els resultats de les proves realitzades. El professorat establirà oportunament els mecanismes per fer-ho.

Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (AVALUACIÓ CONTINUADA) o bé lliurar totes les proves previstes (AVALUACIÓ ÚNICA). Igualment, el professor o professora responsable de l’assignatura pot exigir haver obtingut una qualificació mínima de 3,5 en la mitjana de l'assignatura.

La recuperació de l’assignatura es farà segons normativa general de la UAB i consistirà en una prova de síntesi sobre el temari del curs i es realitzarà en la data establerta per la facultat. La nota màxima del procés de recuperació serà d'Aprovat, és a dir, de 5 (sobre 10). L'exercici de recuperació en cap cas es considerarà una alternativa per pujar nota.

Es considerarà \"no avaluable\" i no podrà tenir accés a la recuperació l'alumnat que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat (còpia,plagi, ús no autoritzat de rellotges digitals, smartphones, auriculars o altres dispositius semblants) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir i no seran recuperables.

En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d’honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

En tots els exercicis, es valorarà la correcció ortogràfica, la claredat expositiva i la correcció en la redacció. Les mancances greus en aquests aspectes podran suposar la no superació de l’assignatura.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle,Teams, etc.

Les sessions docents i els seus continguts estan protegits per la normatica de la propietat intel·lectual i de protecció de dades. No es permet enregistrar, reproduir nidifondre classe o intevencions de les persones participants sense autorització expressa. Qualsevol enregistrament requerirà auna utorització prèvia.

La programació de les proves d’avaluació no es podrà modificar (tret de casos excepcionals justificats). L'alumnat Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar al professor/a un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud

Avaluació única: Consistirà en tres ítems avaluatius que representaran el45%, el 45 % i el 10 % de la qualificació final: examen de tota la matèria del temari, lliurament d'un treball de l'assignatura, i entrevista personal amb els professors per tal de verificar l'assoliment dels continguts propis de l'assignatura. Per la recuperació, s’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.

Bibliografia




  • Alberch i Fugueras, Ramon; Cruz Mundet, José Ramón. ¿Archívese! Los documentos del poder. El poder de los documentos. Madrid: Alianza Editorial, 2008.
  • Arrieta Urtizberea, Iñaki. Lugares de memoria traumáticos. Representaciones museográficas de conflictos políticos y armados. Bilbao: Universidad del País Vasco, 2016.
  • Augé, Marc. Las formas del olvido. Barcelona: Gedisa, 1998.
  • Ballart Hernández, Josep. El patrimonio histórico y arqueológico: valor y uso. Barcelona: Ariel, 1997.
  • Bloch, Marc. Apología para la historia o el oficio de historiador. Mèxic D. F.: Fondo de Cultura Económica, 1996.
  • Carr, Edward Hallett; introducció de Richard John Evans. Qué es la historia. Barcelona: Ariel, 2017.
  • Campillo Besses, Xavier; López-Monné, Rafael. El llibre dels camins. Tarragona: Arola Editors, 2010.
  • Diversos autors. Memòries controvertides i patrimoni. Usos i abusos del passat immediat. Barcelona: Memorial Democràtic, 2022.
  • Fentress, James; Wickham, Chris. Memoria social. Madrid: Cátedra, 2003.
  • Fontana Lázaro, Josep. L'ofici d'historiador. Girona: Documenta Universitària, 2010.
  • Francovich, Riccardo. La arqueología medieval: entre la historia y la gestión del patrimonio. Granada: Universidad de Granada, 2008.
  • Gruzinski, Serge. ¿Para qué sirve la historia? Madrid: Alianza Editorial, 2018.
  • Hochadel, Oliver. El mito de Atapuerca. Orígenes, ciencia, divulgación. Cerdanyola del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona, 2013.
  • Hunt, Lynn. Historia. ¿Por qué importa? Madrid: Alianza Editorial, 2019.
  • Jelin, Elizabeth; Vinyes Ribas, Ricard. ¿Cómo será el pasado? Una conversación sobre el giro memorial. Barcelona: Ned Ediciones, 2021.
  • Kirchner, Helena (ed.). Por una arqueología agraria de las sociedades medievales hispánicas. Propuesta de un protocolo de investigación. Oxford: Archeopress, 2018.
  • Lowenthal, David. El pasado es un país extraño. Madrid: Akal Ediciones, 1998.
  • Matozzi, Ivo. «Enseñar a escribir sobre la historia». Enseñanza de las Ciencias Sociales: Revista de Investigación, núm. 3 (2004), p. 39–48.
  • Moradiellos García, Enrique. El oficio de historiador. Estudiar, enseñar, investigar. Madrid: Akal Ediciones, 2013.
  • Mudrovcic, María Inés. Historia, narración y memoria. Los debates actuales en filosofía de la historia. Madrid: Akal Ediciones, 2005.
  • Pons, Anaclet. El desorden digital. Guía para historiadores y humanistas. Madrid: Siglo XXI Editores, 2013.
  • Portelli, Alessandro. Històries orals. Relat, imaginació, diàleg. Barcelona: Memorial Democràtic, 2009.
  • Puig i Ustrell, Pere. Els pergamins documentals: naturalesa, tractament arxivístic i contingut diplomàtic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1995.
  • Quirós Castillo, Juan Antonio. La materialidad de la historia. La arqueología en los inicios del siglo XXI. Madrid: Akal Ediciones, 2013.
  • Sáez-Rosenkranz, Isidora; Prats Cuevas, Joaquín. Memoria histórica y enseñanza de la Historia. Gijón: Ediciones Trea, 2020.
  • Santacana Mestre, Joan; Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Museos de historia. Entre la taxidermia y el nomadismo. Gijón: Ediciones Trea, 2011.
  • Santacana Mestre, Joan; Llonch Molina, Nayra. Museo local. La cenicienta de la cultura. Gijón: Ediciones Trea, 2008.
  • Sayer, Faye. Public History. A Practical Guide. Londres: Bloomsbury Academic, 2019.
  • Da Silva Catela, Ludmila; Jelin, Elizabeth (eds.). Los archivos de la represión: documentos, memoria y verdad. Buenos Aires: Siglo XXI Editores, 2002.
  • Todorov, Tzvetan. Los abusos de la memoria. Barcelona: Paidós, 2000.
  • Tortella Casares, Gabriel. Introducción a la economía para historiadores. Madrid: Tecnos, 1987.



Programari

–

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Català primer quadrimestre matí-mixt