Guia en format PDF
Logo

Història del Pensament i de les Cultures Polítiques Contemporànies

Codi: 100366
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Història OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Lluis Ferran Toledano Gonzalez
Correu electrònic :
lluisferran.toledano@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Cap prerequisit. No obstant això, per a una millor coherència formativa, recomanem fer les assignatures Cultura i Mentalitats a l’Època Moderna i Història dels moviments socials a l’època contemporània.

Objectius

L’assignatura té com a objectiu principal proporcionar els instruments i els recursos que permetin apropar-se al món de les idees, els conceptes i els valors de les cultures polítiques contemporànies. Tractarem tant els autors i autores més reconeguts com tots/es aquells que s’escapen del cànon oficial i provenen dels sectors populars. En aquesta exploració atendrem també la creació i transformació dels espais de producció d’opinió (el saló, la taverna, el cafè, la premsa, el parlament, la plaça pública...). El marc cronològic contempla des de la crisi de l’antic règim a finals del segle XVIII, fins a la crisi global de finals de segle XX. Un univers, doncs, plural i divers, permeable a les influències europees i americanes, però també a les del món àrab i musulmà.

Resultats d'aprenentatge

  1. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  2. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  3. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  4. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  5. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  6. Aprendre de manera autònoma.
  7. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  8. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  9. Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
  10. Analitzar els principals moviments socials i polítics dels segles XIX i XX.
  11. Llegir i interpretar els documents històrics generats a l'època contemporània.

Continguts

Objectius generals: Introducció a l'estudi de les idees, els llenguatges i les argumentacions dels principals corrents del pensament polític i social contemporani. Tractarem de la configuració de les grans cultures polítiques en la societat dels segles XIX i XX i del temps present. Atorgarem una atenció especial a la seva circulació i recepció a Espanya i Catalunya.


Temari:


  1. Presentació: 1.1. El pensament polític en la historiografia. 1.2. Més enllà dels textos i dels autors canònics: la producció, comunicació i socialització de les idees. 1.3. La història dels conceptes, dels llenguatges i dels discursos. 1.4. Laboratori de conceptes: cultura política, opinió pública, identitat política, metàfores polítiques, hegemonia i valors polítics. 1.5. La mutació dels espais públics i privats: la parròquia, el cafè i la taverna, l’escola, l’exèrcit, l’ateneu, el meeting i els mass media. La premsa satírica i el poder de la imatge.
  2. L’arbre de la llibertat: liberalisme polític i econòmic. La diversitat d’herències il·lustrades. Doctrinarisme i utilitarisme. El debat sobre l’individualisme. De Locke a Constant, passant per Smith i Bentham, Paoli, Jefferson, Jovellanos i la Constitució de Cadis. La Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana. La revolució del cafè i de la premsa.
  3. El combat de la tradició: les bases ideològiques de la contrarevolució (França i Espanya), i del conservadorisme (Anglaterra i Espanya); el revival religiós en la societat burgesa europea i els orígens del nacionalcatolicisme espanyol. De Barruel a Dou, passant per Burke, Balmes i Donoso. La cultura política del carlisme.
  4. El lent avenç de la democràcia: els Drets Naturals; el jacobinisme europeu; demòcrates, utopistes i republicanisme a Espanya. El lliurepensament. De Rousseau a Paine, passant per Robespierre, Romero Alpuente, Xaudaró, Castelar i Pi i Margall. La teoria política republicana, la crítica als nacionalismes d’Estat i la cultura política dels federals.
  5. El romanticisme polític (liberal/progressista o reaccionari). El nacionalisme com a ideologia: els models teòrics existents, la construcció cultural de les nacions. Rousseau i Fichte, passant per Renan, Cánovas i el kraussisme; el nacionalisme espanyolista d’arrel liberal i el nacionalcatolicisme; Roca i Farreras, Prat de la Riba i Rovira i Virgili. La cultura política del catalanisme. El 1898 i la crisi regeneracionista.
  6. La crítica contra el sistema capitalista: Les utopies i la invenció del futur. Socialisme, anarquisme i comunisme. La Comuna de Paris, la socialdemocràcia i el leninisme. De Marx i Engels a Proudhon i Bakunin, passant per Pablo Iglesias, Bernstein i Lenin. Cultura i sociabilitat en el socialisme i l’anarquisme espanyol. La dona en el pensament socialista.
  7. La crisi de la raó i el desafiament de la societat de masses: la modernització de la dreta francesa, la teoria de les elits, el feixisme i l’actualització autoritària. De Maurras a Pareto, passant per Ortega i Schmitt. El modernisme reaccionari com a projecte cultural de superació del vell liberalisme. L’antiparlamentarisme i la crítica a la corrupció. Darwinisme, racisme i biologisme.
  8. L’era de la catàstrofe: el nazisme i Auschwitz; la cultura política de l’estalinisme.
  9. Les bases ideològiques de les democràcies liberals de postguerra i de l’Estat del Benestar. J.M. Keynes.
  10. Els nous moviments socials: la lluita pels drets civils, l’emancipació de la dona, el maig del 1968 i la contracultura. El redescobriment de Gramsci. El pensament decolonial (F. Fanon, entre d’altres).
  11. “El retorn de Déu”: integrisme catòlic, fonamentalisme nord-americà i islamisme polític. De Reagan, Khomeini, i Joan Pau IIn.
  12. Els populismes.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exercicis pautats d'aprenentatge. Pràctiques. 15 0,6 1, 3, 4, 5, 7, 8, 11
Treball autònom de l'estudiant, millora de la seva formació crítica. 75 3 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11
Exercicis pautats d'aprenentatge. Qüestionari. 10 0,4 1, 2, 3, 5, 6, 7, 11
Tutories 15 0,6 4, 6, 7, 8
Asistència a les classes teòriques i pràctiques a l'aula o telemàticament i integració dels coneixements adquirits. 35 1,4 2, 5, 8, 9, 10

Assistència a les classes teòriques dirigides pel professor.

 Assistència a sessions de seminaris i pràctiques dirigides per el professor a l’aula o telemàticament i a les sales especials de la Biblioteca d’Humanitats.

 Assistència a les tutories particulars al despatx del professor o telemàticament.

 Lectura comprensiva de textos històrics del segle XIX i XX.

 Aprenentatge d’estratègies de recerca d’informació en biblioteques, hemeroteques i a la xarxa.

 Realització de treballs i comentaris analítics.

 Presentacions i intervencions a l’aula.

 Estratègies d’estudi personal. 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència i participació a l'aula i en les tutories 10% 0 0 1, 2, 3, 10, 11
Pràctiques a l'aula de lectures d'articles o a partir de documents històrics 30% 0 0 3, 6, 7, 8, 9, 11
Dos exàmens parcials, un al mig i un altre al final del curs. 60% 0 0 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11

Història del Pensament i de les Cultures Polítiques Contemporànies.

Avaluació Continuada:

1) Dues Proves escrites:

La primera prova es realitzarà a meitat de curs (valoració 30 %).

Tractarà sobre la temàtica treballada durant el parcial. Quatre preguntes. Una d’elles tractarà d’un article de lectura obligatòria penjat al Campus Virtual.

La segona prova escrita es realitzarà a final de curs. (Valoració 30%).

Tractarà sobre la temàtica treballada durant la segona part de l’assignatura. Quatre preguntes. Una d’elles tractarà d’un article de lectura obligatòria penjat al Campus Virtual.

Important: La mitjana d’aquestes dues proves cal superar-la de forma positiva (com a mínim un 5).

2) Pràctiques i Treballs:

Pràctiques i treballs a l'aula. Valoració 30%. Data lliurament: al llarg del curs.

3) Assistència i participació (10%).


Només es recuperen les activitats d’avaluació entregades en els terminis establerts pel professor de l’assignatura; en cap cas es podrà presentar un exercici per primera vegada durant la prova de Recuperació.

Les pràctiques o treballs (i la participació, assistència i progressió), no es recuperen.

La còpia de fonts escrites (utilitzant Intel·ligència Artificial, internet, treballs d’altres, etc.) suposarà un 0 en la qualificació de l'exercici i que l'alumne perdi la convocatòria del total de l'assignatura. Tots els treballs es presentaran en format “paper”.

La data de la recuperació és única i fixada per la Secretaria de la Facultat.

Avaluació Única:

Consistirà en la suma d’una única Prova Escrita (50%), més l’entrega d’un Treball (Qüestionari) (25%), i la realització d’una Pràctica (elaboració d’un Pòster) (25%).

Prova Escrita:

Tractarà sobre la temàtica corresponent al programa de l’assignatura. Al llarg del curs penjaré textos al Campus Virtual. Aquests articles, tots ells disponibles a la xarxa, seran de lectura obligatòria. Algunes de les preguntes de la prova escrita estaran relacionades amb aquests articles.

Qüestionari:

Redactat a partir de fonts secundàries procedents d’articles disponibles a la xarxa o de monografies en format de llibre. Treball que serà definit a inici de curs i complementat amb l’ús de fonts primàries (visites a arxius, centres de documentació o de fonts disponibles a la xarxa). Màxim 8 pàgines. Data de lliurament: coincidint amb la prova escrita i amb el segon parcial dels alumnes d’avaluació continuada, a finals de curs.

Obligat: Per a fer el Qüestionari cal que els objectius i pla de treball del mateix quedi fixat durant les tres primeres setmanes del curs en visites al despatx i en horaris de tutoria. En cas contrari, es considerarà no avaluable.

Pòster:

Lliurament d’un pòster sobre una temàtica que haurà d’incloure lectures i que s’indicarà a inici de curs.

Les pràctiques o treballs no es recuperen. Es considerarà a efectes acadèmics un No Avaluable, l’alumne que hagi fet menys d’una tercera part de les evidències avaluables del total de l’assignatura.

A l’Avaluació Única, si la suma de les tres notes finals és inferior a 3,5 punts, comportarà el suspens de l’assignatura i no podrà anar a recuperació.

La còpia de fonts escrites (utilitzant Intel·ligència Artificial, internet, treballs d’altres, etc.) suposarà un 0 en la qualificació de l'exercici i que l'alumne perdi la convocatòria del total del'assignatura. Tots els treballs es presentaran en format “paper”.

La data de la recuperació és única i fixada per la Secretaria de la Facultat.


En el moment de realització de cada activitat avualativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Campus Virtual o Sigma) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.


Per a participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total (AVALUACIÓ CONTINUADA), o bé lliurar totes les activitats previstes (AVALUACIÓ ÚNICA). En tots dos casos (avaluació continuada i única), per a participar en el procés de recuperació el professor o professora responsable exigirà haver obtingut una qualificació mínima de 3,5 en la mitjana final, comportant en els casos que no s'hi arribi el suspens de l'assignatura i no poder acollir-se a recuperació.

En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.

Aquesta assignatura permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclussivament en tasques de cerca bibliogràfica i d'informació. L'estudiant ha d'identificar les parts que han estat generades amb IA; especificar les eines utilitzades, i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència de l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l'activitat s'avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

Les sessions docents i els seus continguts estan protegits per la normativa de propietat intel·lectual i de protecció de dades. No es permet enregistrar, reproduir ni difondre classes o intervencions de les persones participants sense autorització expressa. Qualsevol enregistrament requerirà una autorització prèvia.


Erasmus: L'alumnat d'intercanvi que vulgui avançar la data d'un examen haurà de presentar el justificant de la universitat d'origen.

Bibliografia


BIBLIOGRAFIA GENERAL

  • ANTON, Joan; CAMINAL, Miquel (Coords.) Pensamiento político en la España contemporánea 1800-1950, Teide, Barcelona 1992.
  • ANTON, Joan (Ed.), Ideologías y movimientos políticos contemporáneos, Tecnos, Madrid 1998.
  • BEYME, Kaus von, Teoría política del siglo XX. De la modernidad a la posmodernidad, Alianza.
  • BURROW, John, La crisis de la razón. El pensamiento europeo 1848-1914, Crítica: Barcelona 2001.
  • CASASSAS, Jordi, (Coord.), Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1808-1975), Pòrtic, Barcelona 1999.
  • CHARLE, Christophe, Los intelectuales en el siglo XIX. Precursores del pensamiento moderno, Siglo XXI: Madrid 2000.
  • DÍEZ RODRÍGUEZ, Fernando, Homo Faber. Historia intelectual del trabajo, 1675-1945, Siglo XXI: Madrid, 2014.
  • ECCLESHALL, Robert, GEOGHEGAN, Vincent, JAY, Richard, WILFORD, Rick, Ideologías políticas, Tecnos: Madrid 1999.
  • FEMENÍAS, María Luisa, Ellas lo pensaron antes: Filósofas excluídas de la memoria, Ed. Lea, Buenos Aires 2020.
  • FERNÀNDEZ SEBASTIÁN, Javier; FUENTES, Juan Francisco. (Dir.), Diccionario político y social del siglo XIX español, Alianza Editorial: Madrid, 2001. Id., Diccionario político y social del siglo XX español, Alianza Editorial: Madrid, 2008.
  • FREEDEN, Michael, Ideología. Una brevísima introducción, Ed. Universidad Cantabria, Santander, 2013.
  • GABRIEL, Pere (Dir.), Història de la Cultura Catalana. Vol. IV-X, Ed. 62, Barcelona 1994, 1995.
  • HAMPSHER-MONK, Iain, Historia del pensamiento político moderno. Los principales pensadores políticos de Hobbes a Marx, Ariel, Barcelona 1996.
  • KENDI, Ibram Xolani., Marcados al nacer. La historia definitiva de las ideas racistas en Estados Unidos, Debate, Barcelona, 2021.
  • MACRIDIS, Roy; HULLIUNG, Mark, Las ideologías políticas contemporáneas, Alianza Editorial, Madrid, 1998.
  • MADRUGA, Marta, Feminismo e Ilustración. Un seminario fundacional, Cátedra, Madrid, 2020.
  • MINC, Alain, Una historia política de los intelectuales, Duomo: Barcelona 2012.
  • PRIETO, Fernando, Manual de Historia de las Ideas Políticas, Unión Editorial, Madrid 1996.
  • RACINE, Nicole; TREBITSCH, Michel (Dirs.), Intellectuelles. Du genre en histoire des intellectuels, Ed. Complexe, Paris, 2004.
  • RENYER, Jaume i PUJOL, Enric (dir.), Pensament polític als Països Catalans, 1714-2014. Història i prospectiva., Pòrtic, Barcelona, 2007.
  • RIVERA, Antonio, Historia de las derechas en España (1789-2022), Catarata, Madrid, 2022.
  • STRAEHLE, Edgar, Los pasados de la revolución. Los múltiples caminos de la memoria revolucionaria, Akal, Madrid, 2024.
  • SABINE, George Holland, Historia de la Teoria Política, F.C.E., Madrid 1980.
  • SÁNCHEZ, Pablo, Historia ciudadana. Recontar lo común político que heredamos, Postmetropolis Editorial, Madrid, 2023.
  • SIMON, Antoni, La construcció de l'enemic interior. Els catalans en el pensament polític espanyol (abans i després de Carl Schmitt), Afers, Catarroja, 2024.
  • STROMBERG, Roland, Historia intelectual europea desde 1789, Debate, Madrid 1990.
  • THIESSE, Anne-Marie, La creación de las identidades nacionales. Europa: siglos XVIII-XX, Ezaro,
  • TRAVERSO, Enzo, Revolución. Una historia intelectual, Akal, Madrid, 2022.
  • VARELA, Javier La novela de España. Los intelectuales y el problema español, Taurus, Madrid 1999.
  • VALLESPIN, Fernando (Ed.) Historia de la Teoría Política, vols. 3, 4, 5 i 6, Alianza Editorial, Madrid 1991.
  • WATSON, Peter, Historia intelectual del siglo XX, Crítica: Barcelona, 2002.
  • WINOCK, Michel, Las voces de la libertad. Intelectuales y compromiso en la Francia del XIX, Edhasa, Madrid, 2004.
  • Nota: la Bibliografia específica de cada tema es proporcionarà a l’aula.
  • Recursos Web: Biblioteca digital Saavedra Fajardo Universitat de Múrcia; Revista d’Història Constitucional; Projecte Iberconceptes; bases de dades a Dialnet i JSTOR; google books; Memoria Digital de Catalunya; Hemeroteca Digital Històrica (Biblioteca Nacional, Ministeri de Cultura); fons digital Biblioteca de Catalunya; fons digital Arxiu Congrés de Diputats; Gallica (fons Biblioteca Nacional de França).
  • Com citar i elaborar la bibliografia: https://www.uab.cat/web/estudia-iinvestiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html\".

Programari

Cap comentari

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt