Logo

L'Època del Gòtic. Segles XII-XV

Codi: 100360
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Arqueologia OP 4
Història OB 2

Professor/a de contacte

Nom :
Vicente Royo Perez
Correu electrònic :
vicent.royo@uab.cat

Equip docent

Pere Gonzalez Alerm
Nuria Pacheco Catalan

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Els propis que marca la normativa del grau: haver cursat l'assignatura "Introducció a la Història Medieval" o "Història Medieval" de primer curs, a fi i efecte d'haver assolit els coneixements mínims sobre els grans processos de l'Edat Mitjana en l'espai i el temps. Sobre aquesta base, s'aprofundirà en els continguts del temari corresponent a l'època d'estudi.

Llegir en català, castellà, italià, francès i anglès.

Objectius

Estudiar el passat de les societats europees entre els segles XII i XV. S'analitzaran les conquestes feudals, la consolidació de les monarquies europees i la fixació dels fonaments del món modern.

Rebran una atenció específica l'expansió de la cristiandat llatina; el desenvolupament comercial i financer; les causes principals dels conflictes de l'època; l'anomenada "crisi" del segle XIV; les transformacions sorgides d'aquesta crisi; les relacions entre tots aquests processos i el desenvolupament de les formes de pensament i d'expressió que connectaran amb les societats modernes.

Tot i que el referent central de l'assignatura serà la història d'Europa, caldrà entendre els vincles entre els processos europeus i els desenvolupats a l'Orient Proper i al Nord d'Àfrica.

Tot el contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.

Resultats d'aprenentatge

  1. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
  2. Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats.
  3. Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
  4. Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
  5. Identificar els mètodes propis de l'arqueologia i la seva relació amb l'anàlisi històrica.
  6. Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
  7. Reconèixer la importància de controlar la qualitat dels resultats del treball i de la seva presentació.
  8. Aplicar tant els coneixements com la capacitat d'anàlisi a la resolució de problemes relatius al camp d'estudi propi.
  9. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  10. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
  11. Transmetre els resultats de la recerca arqueològica i comunicar conclusions, de manera clara, tant oralment com per escrit, a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  12. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  13. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  14. Dominar en el grau necessari els idiomes rellevants per a la pràctica professional.
  15. Aplicar les tècniques i els instruments d'anàlisi adequats als casos d'estudi.
  16. Interpretar les fonts materials i el registre arqueològic.
  17. Dominar l'estructura diacrònica general del passat.
  18. Dominar i identificar la història de l'entorn immediat.
  19. Interpretar i analitzar les fonts documentals.
  20. Avaluar i resoldre críticament problemàtiques històriques pròpies de la història del gènere.
  21. Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
  22. Aplicar els coneixements gramaticals adquirits a l'anàlisi i la comprensió de textos llatins.
  23. Aplicar l'anàlisi morfosintàctica a la lectura de textos llatins, identificant, si escau, les característiques pròpies del gènere literari o de la variant lingüística corresponent.
  24. Aplicar les tècniques que permeten una comprensió ràpida i global del text llatí.
  25. Examinar un passatge literari mediollatí i connectar-lo amb les característiques pròpies del llatí medieval.
  26. Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis de la guerra.
  27. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  28. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  29. Analitzar de manera crítica els discursos divulgatius, especialment en relació amb la ideologia i els biaixos etnocèntrics i sexistes.
  30. Interpretar textos històrics en relació amb els contextos arqueològics.
  31. Llegir i interpretar adequadament manuscrits, inscripcions i diplomes de l'antiguitat, de l'Edat Mitjana, Moderna i Contemporània.
  32. Dominar la història universal de l'edat mitjana.
  33. Conèixer els debats historiogràfics principals referents a l'antiguitat.
  34. Utilitzar les fonts de recerca pròpies de l'estudi de la història de Catalunya.
  35. Analitzar els processos històrics que condueixen als conflictes bèl·lics.
  36. Descriure les estructures econòmiques, socials i polítiques de les societats clàssiques.
  37. Analitzar els processos històrics que condueixen als conflictes bèl·lics.
  38. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  39. Descriure amb precisió l'objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
  40. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  41. Aprendre de manera autònoma.
  42. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  43. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
  44. Treballar en equip respectant tots els punts de vista.
  45. Llegir i interpretar textos historiogràfics o documents originals i transcriure, resumir i catalogar informació generada a l'Edat Mitjana.
  46. Descriure les estructures econòmiques, socials i polítiques de l'edat mitjana.
  47. Resoldre els problemes metodològics que planteja l'ús de les fonts historiogràfiques medievals.
  48. Resoldre els problemes metodològics que planteja l'ús de les fonts historiogràfiques medievals
  49. Utilitzar el vocabulari tècnic específic d'interpretació i comentari dels textos antics.

Continguts

1. L’expansió de la cristiandat llatina (segles XII-XIII).

2. Les monarquies feudals (segles XII-XIII).

3. L’Església, la reforma i les croades (segles XII-XIII).

4. Bizanci i els estats islàmics durant la Plena Edat Mitjana.

5. La crisi baixmedieval.

6. Els estats europeus baixmedievals.

7. L’Església durant la Baixa Edat Mitjana.

8. Les noves dimensions del món. Els estats islàmics i la fi de Bizanci.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tutories d'orientació per a la confecció de treballs (orals i escrits) i per a la preparació del contingut teòric i pràctic 14 0,56 1, 7, 9, 13, 15, 27, 28, 38, 40, 41, 43
Classes teòriques 28 1,12 3, 4, 6, 10, 13, 15, 17, 18, 19, 21, 26, 30, 32, 37, 40, 45, 46, 48
Sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professorat 14 0,56 2, 3, 4, 5, 6, 8, 12, 13, 15, 16, 18, 19, 20, 21, 26, 30, 34, 35, 38, 40, 42, 43, 44, 45, 47, 48
Estudi personal 49,5 1,98 3, 4, 5, 8, 9, 13, 14, 17, 18, 20, 21, 26, 28, 29, 32, 35, 37, 40, 41, 43, 45, 46, 47
Realització de treballs i comentaris analítics 29,5 1,18 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 26, 28, 29, 30, 34, 35, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 47, 48

1. Activitats dirigides.

  • Llegir i interpretar textos historiogràfics o documents originals i transcriure, resumir i catalogar informació generada durant la Baixa Edat Mitjana.
  • Descriure les estructures socials i polítiques de la Baixa Edat Mitjana.
  • Resoldre els problemes metodològics que planteja el maneig de les fonts historiogràfiques medievals.
  • Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i de síntesi.

2. Activitats supervisades (tutories).

  • Gestionar la informació i coordinar el treball de caràcter interdisciplinar amb altres equips.
  • Orientar en la confecció de treballs.

3. Activitats autònomes.

  • Llegir i interpretar textos historiogràfics o documents originals i transcriure, resumir i catalogar informació generada durant la Baixa Edat Mitjana.
  • Descriure les estructures socials i polítiques de l'Edat Mitjana.
  • Resoldre els problemes metodològics que planteja el maneig de les fonts historiogràfiques medievals. Llegir i interpretar textos historiogràfics o documents originals i procesar, resumir i catalogar informació generada durant l'Edat Mitjana.
  • Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi
  • Comunicar oralment i per escrit els resultats de les activitats.


El professorat informarà al començament del curs de l’horari de tutories presencials que tindrà al llarg del quadrimestre, amb la finalitat d’orientar a l’alumnat en la realització dels treballs i en la preparació general del contingut pràctic i teòric de l’assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova de síntesi 2 35% 1,5 0,06 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 13, 15, 17, 18, 20, 21, 26, 29, 32, 33, 35, 37, 38, 42, 43, 46, 47, 48
Activitat pràctica 15% 6 0,24 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49
Prova de síntesi 1 35% 1,5 0,06 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 13, 15, 17, 18, 20, 21, 26, 29, 32, 33, 35, 37, 38, 42, 43, 46, 47, 48
Control de lectura 15% 6 0,24 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 38, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48

AVALUACIÓ CONTINUADA

Sistema d'avaluació

El sistema d’avaluació continuada es regirà per la realització de quatre activitats. Tot seguit, s’expressen els tipus de prova i el percentatge que representa cadascuna en el global de l’avaluació:


  1. Prova de síntesi 1: 35%.
  2. Prova de síntesi 2: 35%.
  3. Control de lectura: 15%
  4. Activitat pràctica: 15%.


Programació de les proves d'avaluació

El professorat anunciarà la primera setmana de classe, tant a l'aula com a través del Campus Virtual, les dates de realització i lliurament de les proves d'avaluació. La programació de les proves d’avaluació no es pot modificar, tret que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat. Si cal introduir canvis en el procediment d'avaluació descrit a la guia docent o en les dates publicades al calendari d'avaluació per situacions sobrevingudes i justificades, el professorat exposarà i debatrà amb el grup classe afectat la proposta de modificació, que haurà de ser comunicada mitjançant el Campus Virtual de l'assignatura amb la màxima antelació possible.

En situacions de malaltia crònica o aguda acreditada, l’alumnat té dret a un ajornament fins al límit que permeti el calendari acadèmic. En aquests casos, la sol·licitud de canvi de data o hora s’ha de presentar amb una antelació mínima de set dies, aportant els justificants corresponents. Quan la causa és de força major sobrevinguda, la normativa permet que la petició es presenti després de la data prevista de la prova, sempre que s’aportin els justificants en un termini màxim de tres dies hàbils. Aquest supòsit inclou, per exemple, un naixement o adopció, o la defunció de la parella o d’un familiar fins a segon grau. En el cas de malaltia o altres circumstàncies, els justificants han d’acreditar de manera clara que l’estudiant no estava en condicions de dur a terme la prova en la data i hora programades. Queda a criteri del professorat tenir en consideració qualsevol circumstància fora de les anteriorment establertes.

Durant la realització de les proves, el professorat responsable podrà requerir la identificació de l’alumnat, que haurà d’acreditar la seva identitat mitjançant el carnet d’estudiant, el DNI, el NIE o el passaport.

Els estudiants Erasmus que necessitin marxar abans de les dates fixades per a l’avaluació ho han de justificar amb un document oficial de la seva universitat d’origen adreçat al Responsable d’Intercanvis del Grau i que acrediti una necessitat de calendari (solapament amb l’activitat acadèmica a la universitat d’origen).

Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.


Instruccions per a l'avaluació

Per superar l'assignatura, s’ha d’obtenir una nota mitjana de 5 o superior entre totes les activitats avaluatives. A més, per poder fer mitjana, s’ha d’aprovar necessàriament una de les dues proves de síntesi amb una nota mínima de 5. L'alumne/a que hagi suspès les dues proves de síntesi haurà de presentar-se a l'examen de recuperació, sigui quina sigui la mitjana ponderada final. Qualsevol tasca avaluativa no feta o no lliurada serà qualificada com a 0 per a propòsits de fer mitjana.

Les quatre proves d'avaluació requereixen la presència de l'alumnat a l'aula en algun moment de la seva realització. Les proves de síntesi, en les que s'avaluarà el contingut teòric i pràctic vist al llarg de les sessions, es faran íntegrament a l'aula, en l'horari habitual de les classes. En el control de lectura i l'activitat pràctica, es combinarà el treball autònom de l'estudiant avaluat a través del Campus Virtual i la realització d'activitats avaluables a l'aula, en l'horari habitual de les classes. Per tal de facilitar-ne la gestió, el professorat informarà de les característiques de les activitats i de les dates en què es realitzaran la primera setmana del quadrimestre.

Es podrà optar a tenir 0,5 punts addicionals a la nota mitjana final del curs si s’assisteix a seminaris, congressos, conferències o altres actes prèviament indicats pel professorat de l’assignatura i sempre que estiguin estrictament relacionats amb el contingut de la matèria. S’haurà de certificar l’assistència i també s’haurà de lliurar una memòria breu de les activitats realitzades. El professorat proporcionarà les instruccions pertinents sobre aquestes activitats al començament del quadrimestre. Aquests 0,5 punts addicionals serviran per pujar nota si l’assignatura està aprovada, i en cap cas no es podran fer servir per arribar a 5 i aprovar l’assignatura sense haver d’acudir a la recuperació si la nota mitjana final no assoleix el mínim exigit. De la mateixa manera, l’alumnat tampoc no podrà superar la nota màxima de 10 punts en el global de l’assignatura.

La nota final de l’assignatura constarà arrodonida a un decimal a l’expedient acadèmic. Quan la nota final es trobi a una dècima d’un canvi de qualificació qualitativa, s’arrodonirà a la puntuació superior (4,9 → 5; 6,9 → 7; 8,9 → 9).

En tots els exercicis es valorarà la correcció ortogràfica, la claredat expositiva i la correcció en la redacció. Les mancances greus en aquests aspectes podran suposar la no superació de l’assignatura.

Al llarg del quadrimestre, es preveu la realització d’un viatge de diversos dies de durada. També es farà una sortida a Montblanc, d'un sol dia de durada, a la fi del curs. Aquestes dues activitats seran voluntàries i no tindran cap efecte sobre la qualificació final. El professorat n'informarà de les característiques, relacionades íntimament amb el contingut teòric i pràctic de l’assignatura, al començament del quadrimestre. L’alumnat haurà d’assumir les despeses de desplaçament, allotjament i manutenció generades durant les dues activitats.


Revisió i recuperació

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

Es podrà accedir a la recuperació sempre que les activitats d'avaluació hagen estat lliurades o realitzades en els terminis establerts pel professorat de l'assignatura. No es podrà presentar un exercici per primera vegada durant el període de recuperació.

Per participar en el procés de recuperació, l’estudiant ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt suficient d’activitats, el pes de les quals equivalgui a 2/3 parts de les proves avaluables.

Per tenir dret a accedir a la recuperació, l’alumnat ha d’haver obtingut una qualificació mínima mitjana de 3,5 entre totes les activitats avaluatives. Si la mitjana de totes les notes no arriba a 3,5, no podrà participar en la recuperació.

La recuperació de tota l'assignatura consistirà en un examen escrit sobre la totalitat del temari del curs i es realitzarà en la data establerta per la facultat.

La nota màxima de qualsevol exercici de recuperació serà un 5. La recuperació en cap cas es considerarà una alternativa per a pujar nota.

L’estudiant rebrà la qualificació de “no avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.


Irregularitats i ús de la Intel·ligència Artificial (IA)

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats (còpia, plagi, ús no autoritzat de rellotges digitals, smartphones, auriculars o altres dispositius semblants) seran qualificats amb un 0 i no seran recuperables.

En aquesta assignatura no es permet l'ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d’honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

Les sessions docents i els seus continguts estan protegits per la normativa de propietat intel·lectual i de protecció de dades. No es permet enregistrar, reproduir ni difondre classes o intervencions de les persones participants sense autorització expressa. Qualsevol enregistrament requerirà una autorització prèvia.



AVALUACIÓ ÚNICA

Sistema d'avaluació

El sistema d’avaluació única es regirà per la realització de quatre activitats. Tot seguit, s’expressen els tipus de prova i el percentatge que representa cadascuna en el global de l’avaluació:


  1. Prova de síntesi 1: 35%.
  2. Prova de síntesi 2: 35%.
  3. Control de lectura: 15%
  4. Activitat pràctica: 15%.


Programació de les proves d'avaluació

El professorat anunciarà la primera setmana de classe, tant a l'aula com a través del Campus Virtual, la data única de realització i lliurament de les proves avaluatives. La programació de les proves d’avaluació no es pot modificar, tret que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat. Si cal introduir canvis en el procediment d'avaluació descrit a la guia docent o en les dates publicades al calendari d'avaluació per situacions sobrevingudes i justificades, el professorat exposarà i debatrà amb el grup classe afectat la proposta de modificació, que haurà de ser comunicada mitjançant el Campus Virtual de l'assignatura amb la màxima antelació possible.

En situacions de malaltia crònica o aguda acreditada, l’alumnat té dret a un ajornament fins al límit que permeti el calendari acadèmic. En aquests casos, la sol·licitud de canvi de data o hora s’ha de presentar amb una antelació mínima de set dies, aportant els justificants corresponents. Quan la causa és de força major sobrevinguda, la normativa permet que la petició es presenti després de la data prevista de la prova, sempre que s’aportin els justificants en un termini màxim de tres dies hàbils. Aquest supòsit inclou, per exemple, un naixement o adopció, o la defunció de la parella o d’un familiar fins a segon grau. En el cas de malaltia o altres circumstàncies, els justificants han d’acreditar de manera clara que l’estudiant no estava en condicions de dur a terme la prova en la data i hora programades. Queda a criteri del professorat tenir en consideració qualsevol circumstància fora de les anteriorment establertes.

Durant la realització de les proves, el professorat responsable podrà requerir la identificació de l’alumnat, que haurà d’acreditar la seva identitat mitjançant el carnet d’estudiant, el DNI, el NIE o el passaport.

Els estudiants Erasmus que necessitin marxar abans de les dates fixades per a l’avaluació ho han de justificar amb un document oficial de la seva universitat d’origen adreçat al Responsable d’Intercanvis del Grau i que acrediti una necessitat de calendari (solapament amb l’activitat acadèmica a la universitat d’origen).

Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.


Instruccions per a l'avaluació

Optar per l’avaluació única no eximeix l’estudiantat d’assistir a classe.

Per superar l'assignatura, s’ha d’obtenir una nota mitjana de 5 o superior entre totes les activitats avaluatives. A més, per poder fer mitjana, s’ha d’aprovar necessàriament una de les dues proves de síntesi amb una nota mínima de 5. L'alumne/a que hagi suspès les dues proves de síntesi haurà de presentar-se a l'examen de recuperació, sigui quina sigui la mitjana ponderada final. Qualsevol tasca avaluativa no feta o no lliurada serà qualificada com a 0 per a propòsits de fer mitjana.

L'alumnat que s'aculli a l'avaluació única quedarà exempt de participar en qualsevol activitat presencial al llarg del quadrimestre. En el seu cas, les quatre proves d'avaluació es realitzaran el mateix dia, indicat la primera setmana del quadrimestre, i seguiran les mateixes directrius que regiran les diferents tasques per a l'alumnat de l'avaluació continuada. Així, les proves de síntesi seran exercicis escrits sobre el contingut teòric i pràctic de les sessions, mentre que el control de lectura i l'activitat pràctica consistiran a la realització de dos exercicis diferents, cadascun dels quals inclourà un apartat escrit i un altre d'oral.

Es podrà optar a tenir 0,5 punts addicionals a la nota mitjana final del curs si s’assisteix a seminaris, congressos, conferències o altres actes prèviament indicats pel professorat de l’assignatura i sempre que estiguin estrictament relacionats amb el contingut de la matèria. S’haurà de certificar l’assistència i també s’haurà de lliurar una memòria breu de les activitats realitzades. El professorat proporcionarà les instruccions pertinents sobre aquestes activitats al començament del quadrimestre. Aquests 0,5 punts addicionals serviran per pujar nota si l’assignatura està aprovada, i en cap cas no es podran fer servir per arribar a 5 i aprovar l’assignatura sense haver d’acudir a la recuperació si la nota mitjana final no assoleix el mínim exigit. De la mateixa manera, l’alumnat tampoc no podrà superar la nota màxima de 10 punts en el global de l’assignatura.

La nota final de l’assignatura constarà arrodonida a un decimal a l’expedient acadèmic. Quan la nota final es trobi a una dècima d’un canvi de qualificació qualitativa, s’arrodonirà a la puntuació superior (4,9 → 5; 6,9 → 7; 8,9 → 9).

En tots els exercicis es valorarà la correcció ortogràfica, la claredat expositiva i la correcció en la redacció. Les mancances greus en aquests aspectes podran suposar la no superació de l’assignatura.

Al llarg del quadrimestre, es preveu la realització d’un viatge de diversos dies de durada. També es farà una sortida a Montblanc, d'un sol dia de durada, a la fi del curs. Aquestes dues activitats seran voluntàries i no tindran cap efecte sobre la qualificació final. El professorat n'informarà de les característiques, relacionades íntimament amb el contingut teòric i pràctic de l’assignatura, al començament del quadrimestre. L’alumnat haurà d’assumir les despeses de desplaçament, allotjament i manutenció generades durant les dues activitats.


Revisió i recuperació

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.

L’estudiant rebrà la qualificació de “no avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les activitats d’avaluació.


Irregularitats i ús de la Intel·ligència Artificial (IA)

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats (còpia, plagi, ús no autoritzat de rellotges digitals, smartphones, auriculars o altres dispositius semblants) seran qualificats amb un 0 i no seran recuperables.

En aquesta assignatura no es permet l'ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d’honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

Les sessions docents i els seus continguts estan protegits per la normativa de propietat intel·lectual i de protecció de dades. No es permet enregistrar, reproduir ni difondre classes o intervencions de les persones participants sense autorització expressa. Qualsevol enregistrament requerirà una autorització prèvia.

Bibliografia

Bibliografia bàsica recomanada

Arias Guillén, Fernando: Las cruzadas. La guerra santa cristiana. Madrid: Catarata, 2023.

Astarita, Carlos: Revolución en el burgo. Movimientos comunales en la Edad Media: España y Europa. Madrid: Akal, 2019.

Bartlett, Robert: La formación de Europa. Conquista, civilización y cambio cultural, 950-1350. València: Publicacions Universitat de València, 2003.

Bartlett, Robert: Blood Royal: Dynastic Politics in Medieval Europe. Cambridge University Press, 2021.

Baschet, Jérôme: La civilización feudal. Europa del año mil a la colonización de América. Ciudad de México: Fondo de Cultura Económica, 2010.

Bois, Guy: La gran depresión medieval: siglos XIV-XV. El precedente de una crisis sistémica. València: Publicacions de la Universitat de València, 2001.

Boucheron, Patrick, Denis Menjot i Marc Boone: Historia de la Europa Urbana. II. La ciudad medieval. València: Publicacions de la Universitat de València, 2010.

Blockmans, Wim i Peter Hoppenbrouwers: Introduction to Medieval Europe 300-1500. Routledge: Taylar & Francis Group, 2023.

Cohn, Norman: En pos del milenio. Revolucionarios, milenaristas y anarquistas místicos de la Edad Media. Logroño: Ed. Pepitas de calabaza, 2015.

Contamine, Philippe: La guerra de los Cien Años. Madrid: Rialp: 2021.

Contamine, Philippe, Marc Bompaire, Stéphane Lebecq i Jean-Luc Sarrazin: La economía medieval. Madrid: Akal, 2000.

Fiore, Alessandro i Alma Poloni: L’economia medieval. Un profilo storico (seccoli V-XV). Carocci Editori, 2024.

García Sanjuán, Alejandro: Las sociedades islámicas clásicas (siglos VII-XV). Madrid: Editorial Síntesis, 2022.

Herrin, Judith: Bizancio: el imperio que hizo posible la Europa Moderna. Barcelona: Editorial Debate, 2022.

Ladero Quesada, Miguel Ángel: Historia de la Edad Media. Siglos IV a XV. Madrid: Editorial Dykinson, 2025.

Mitre Fernández, Emilio: La Iglesia en la Edad Media. Madrid: Editorial Síntesis, 2010.

Morsel, Joseph: La aristocracia medieval: el dominio social en Occidente, siglos V-XV. València: Publicacions de la Universitat de València, 2008.

Paul, Jacques: El cristianismo occidental en la Edad Media. València: Publicacions de la Universitat de València, 2016.

Tyerman, Christopher: The Crusades. A very short introduction. Oxford University Press, 2005 (on line

https://csuc-uab.primo.exlibrisgroup.com/discovery/fulldisplay?docid=alma991010486585106709&context=L&vid

Watts, John: La formación de los sistemas políticos. Europa (1300-1500). València: Publicacions de la Universitat de València.

Wickham, Chris: Europa en la Edad Media. Una nueva interpretación. Barcelona: Editorial Crítica, 2017.


Bibliografia complementària

Beach, Alison I. i Isabelle Cochelin (ed.): The Cambridge History of Medieval Monaticism in the Latin West. Volumnes 1 and 2. Cambridge University Press, 2020.

Black, Antony: El pensamiento político en Europa, 1250-1450. Madrid: Akal, 2003.

Calvo Gómez, José Antonio: El clero y los religiosos en la Edad Media. Madrid: Editorial Síntesis, 2017.

Contamine, Philippe: La guerra en la Edad Media. Barcelona: Labor, 1984.

De Ayala, Carlos i José Santiago Palacios (coord.): Hombres de religión y guerra santa en la Edad Media peninsular. Madrid: Sílex, 2018.

Epstein, Stephan R.: Libertad y crecimiento. El desarrollo de los estados y de los mercados en Europa, 1300-1750. València: Publicacions de la Universitat de València, 2009.

Epstein, Steven A.: Urban Society. En David Abulafia (ed.): The New Cambridge Medieval History. Cambridge: Cambridge University Press, 2016, p. 26-37.

García Espada, Antonio: El imperio mongol. Madrid: Editorial Síntesis, 2017.

Guijarro González, Susana: Enseñanzas, saberes y universidades en la Europa medieval. Madrid: Editorial Síntesis, 2018.

Faci Lacasta, Javier: Introducción al mundo bizantino. Madrid: Síntesis, 1996.

Feller, Laurent: Campesinos y señores en la Edad Media: siglos VIII-XV. València: Publicacions de la Universitat de València, 2015.

Hilton, Rodney: L'alliberament dels serfs. Els moviments camperols medievals i la revolta anglesa de 1381. València: Publicacions de la Universitat de València, 2013.

Kennedy, Hugh: Las grandes conquistas árabes. Barcelona: Grupo Planeta, 2007.

Kula, Witold: Teoria econòmica del sistema feudal. València: Publicacions de la Universitat de València, 2009.

Maalouf, Amin: Las cruzadas vistas por lo árabes. Madrid: Alianza editorial, 1989.

Machiavelli, Niccolò: De principatibus i Discurs sobre la nostra llengua (Traducció i introducció d’Abel Cutillas). Edicions Sidillà, 2025.

Mitre Fernández, Emilio (coord.): Historia del cristianismo. II. El mundo medieval. Madrid: Trotta, 2013.

Monsalvo Antón, José Maria: Los conflictos sociales en la Edad Media. Madrid Editorial Síntesis, 2016.

Ostrogorski, Georgije: Historia del Estado bizantino. Madrid: Akal, 1983.

Pagès i Paretas, Montserrat: El Tapís de Bayeux, eina política? Anàlisi de les imatges i nova interpretació. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015.

Porrinas, David: El Cid. Historia y mito de un señor de la guerra. Madrid: Desperta Ferro Ediciones, 2019.

Reyerson, Kathrin L.: Commerce and Communications. En David Abulafia (ed.): The New Cambridge Medieval History. Cambridge: Cambridge University Press, 2016, 50-70.

Sabaté, Flocel (ed.): El mercat, un món de contactes i intercanvis. Lleida: Pagès Editors, 2014.

Schofield, Phillip: Peasants and historians. Debating the Medieval English Peasantry. Manchester: Manchester University Press, 2016.

Tyerman, Christopher: Las guerras de Dios. Una nueva historia de las cruzadas. Barcelona: Editorial Crítica, 2010.

Vinyoles Vidal, Teresa: Història de les dones a la Catalunya medieval. Lleida: Pagès Editors, 2005.


Com citar i elaborar la bibliografia: https://www.uab.cat/web/estudia-iinvestiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html

Programari

-

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Català segon quadrimestre matí-mixt