Guia en format PDF
Logo

Història Medieval de Catalunya

Codi: 100352
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Arqueologia OP 4
Història OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Jesus Brufal Sucarrat
Correu electrònic :
jesus.brufal@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Haver superat les assignatures de medieval del grau.

Específicament, cap.

Objectius

Durant l'Edat Mitjana, Catalunya es configura territorialment, socialment, políticament i culturalment, i, per tant, com a realitat històrica amb personalitat pròpia. A través de l'estudi de les aportacions historiogràfiques i documentals més importants s'exposaran les línies mestres de l'origen, consolidació i evolució dels territoris que conformen l'actual Catalunya, seguint l'evolució estructural i conjuntural que experimenta el poder polític, així com la societat i l'economia catalanes durant l’Edat Mitjana.

 

El contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.

Resultats d'aprenentatge

  1. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
  2. Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats.
  3. Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
  4. Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
  5. Identificar els mètodes propis de l'arqueologia i la seva relació amb l'anàlisi històrica.
  6. Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
  7. Reconèixer la importància de controlar la qualitat dels resultats del treball i de la seva presentació.
  8. Aplicar tant els coneixements com la capacitat d'anàlisi a la resolució de problemes relatius al camp d'estudi propi.
  9. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  10. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
  11. Transmetre els resultats de la recerca arqueològica i comunicar conclusions, de manera clara, tant oralment com per escrit, a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  12. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  13. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  14. Dominar en el grau necessari els idiomes rellevants per a la pràctica professional.
  15. Aplicar les tècniques i els instruments d'anàlisi adequats als casos d'estudi.
  16. Interpretar les fonts materials i el registre arqueològic.
  17. Dominar l'estructura diacrònica general del passat.
  18. Dominar i identificar la història de l'entorn immediat.
  19. Interpretar i analitzar les fonts documentals.
  20. Avaluar i resoldre críticament problemàtiques històriques pròpies de la història del gènere.
  21. Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
  22. Aplicar els coneixements gramaticals adquirits a l'anàlisi i la comprensió de textos llatins.
  23. Aplicar l'anàlisi morfosintàctica a la lectura de textos llatins, identificant, si escau, les característiques pròpies del gènere literari o de la variant lingüística corresponent.
  24. Aplicar les tècniques que permeten una comprensió ràpida i global del text llatí.
  25. Examinar un passatge literari mediollatí i connectar-lo amb les característiques pròpies del llatí medieval.
  26. Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis de la guerra.
  27. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  28. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  29. Analitzar de manera crítica els discursos divulgatius, especialment en relació amb la ideologia i els biaixos etnocèntrics i sexistes.
  30. Interpretar textos històrics en relació amb els contextos arqueològics.
  31. Llegir i interpretar adequadament manuscrits, inscripcions i diplomes de l'antiguitat, de l'Edat Mitjana, Moderna i Contemporània.
  32. Dominar la història universal de l'edat mitjana.
  33. Conèixer els debats historiogràfics principals referents a l'antiguitat.
  34. Utilitzar les fonts de recerca pròpies de l'estudi de la història de Catalunya.
  35. Analitzar els processos històrics que condueixen als conflictes bèl·lics.
  36. Descriure les estructures econòmiques, socials i polítiques de les societats clàssiques.
  37. Analitzar els processos històrics que condueixen als conflictes bèl·lics.
  38. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  39. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  40. Aprendre de manera autònoma.
  41. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  42. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  43. Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
  44. Avaluar críticament els diferents enfocaments actuals de l'estudi de la història de Catalunya.
  45. Organitzar i sintetitzar les diverses explicacions existents sobre les causes del canvi social en les diferents etapes històriques de la societat catalana.
  46. Resoldre els problemes metodològics que planteja l'ús de les fonts historiogràfiques medievals
  47. Utilitzar el vocabulari tècnic específic d'interpretació i comentari dels textos antics.

Continguts

1. Els orígens i la formació de les dinasties comtals (segles VIII-X).


1.1. Els darrers temps del Regne de Toledo.


1.2. El domini carolingi: els comtats.


1.3. La ruptura amb els francs.


1.4. La possessió i explotació de la terra: aprisions i alous.


1.5. L’església: monestirs i bisbats.



2. Les terres andalussines (813-1017)


2.1 La conquesta i les migracions àrabs i berebers.


2.2 Els llinatges i les \"gents de la ciutat\".


2.3 Una societat andalussina dinàmica.



3. Les taifes i la incorporació almoràvit (1017-1149)


3.1 Localismes i unitat mediterrània.


3.2 Esplendor i feblesa d'unes societats reials.


3.3 L'esperança i l'agonia almoràvit.



4. Feudalització i expansió territorial (segles XI-XII)


4.1. Les revoltes de l’aristocràcia


4.2. El sotmetiment de la pagesia. La Pau i Treva de Déu


4.3. Els primers impulsos de la conquesta: els castells termenats


4.4. El principat feudal. El comte de Barcelona. El dret i les institucions


4.5. Comtes de Barcelona i reis d’Aragó


4.6. El comtat de Barcelona i els comtats occitans



5. Poder, societat i l'expansió mediterrània (segle XIII)


5.1. Les conquestes de Jaume I


5.2. Les conquestes de Pere II i Jaume II


5.3. Guerra i diplomàcia al Mediterrani: el nord d'Àfrica; la Gran Companyia d'Orient


5.4. La Xarxa de consolats: rutes i tècniques mercantils


5.5. Les institucions: monarquia, Corts, Diputació del General, municipis



6. Crisis i transformacions a la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV)


6.1. Conflictivitat política: revoltes aristocràtiques; Gènova, Castella


6.2. Col·lapse demogràfic i de la producció; el fre de l'activitat mercantil


6.3. L'entronització dels Trastàmara


6.4. El problema remença i les tensions urbanes


6.5. Crisi institucional. La Guerra Civil. La Sentència Arbitral de Guadalupe


6.6. Cronologia i balanç


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
tutories: ressolució de dubtes; plantejament i orientació del treball de curs 15 0,6 7, 14, 21, 31, 34, 35, 37, 39, 41, 42, 44, 46
classes teòriques i pràctiques: comentaris de documents 50 2 2, 3, 8, 12, 17, 18, 20, 22, 26, 29, 32, 33, 36, 44, 45
Recerca d'informació bibliogràfica. Lectura de textos. Redacció de treballs. Estudi personal. 75 3 1, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 13, 15, 16, 19, 22, 23, 24, 25, 30, 38, 39, 40, 43, 47
Assistència a classes teòriques dirigides pel professor
Classes pràctiques / seminaris sobre fonts primàries i secundàries
Realització de treballs sobre estats de la qüestió i de comentaris de documents
Estudi personal.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Proves escrites i revisió 50 % 4 0,16 1, 4, 10, 11, 17, 21, 23, 24, 32, 38, 40, 41, 44, 45, 47
Treballs escrits: comentaris sobre pràctiques d'aula 20 % 3 0,12 2, 3, 5, 8, 12, 13, 16, 18, 19, 20, 22, 25, 26, 28, 30, 31, 33, 34, 39, 40, 43, 44, 45
treball escrit a partir de la lectura d'una monografia 30 % 3 0,12 6, 7, 9, 14, 15, 27, 29, 35, 36, 37, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 46

L'avaluació continuada:

La matèria s’avaluarà mitjançant l’aplicació dels següents procediments:

1. Dos exàmens escrits: 50% de la nota final: 25% cada un.

2. Dos controls de lectura a l'aula: 50% de la nota final: 25% cada un.


L'omissió de qualsevol de les parts que configuren l'avaluació continuada suposa un zero a l'hora de fer la mitjana ponderada.

Només es considerarà un alumne \"no avaluable\" si ha lliurat menys del 30% de les evidències avaluables del total de l'assignatura. Cas de superar aquest límit la nota serà un suspens si no arriba als mínims establerts.

L'exercici de recuperació consistirà en un exercici de tot el temari de l'assignatura; en cap cas es considera una alternativa per pujar la nota.

La còpia de fonts escrites (internet, llibres, treballs, etc.) suposa un 0 en la qualificació de l'exercici i la pèrdua de la convocatòria del total de l'assignatura.

Es tindran en compte els casos particulars que rebran un tractament personalitzat d'acord amb les directrius del professor de l'assignatura.

L'alumnat tindrà dret a revisar els resultats de les proves realitzades. El professorat establirà oportunamentels mecanismes per fer-ho.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.


L'avaluació única:


1. Una prova teòrica i oral (40% de la nota).

2. Realització de dos comentaris de text a l'aula (60% de la nota).


L'omissió de qualsevol de les parts que configuren l'avaluació única suposa un zero a l'hora de fer la mitjana ponderada.


Es recuperaran només les activitats d'avaluació lliurades en els terminis establerts pel professor/a de l'assignatura; en cap cas es podrà presentar un exercici per primera vegada durant el període de recuperació.


Només es considerarà un alumne \"no avaluable\" si ha lliurat menys del 30% de les evidències avaluables del total de l'assignatura. Cas de superar aquest límit la nota serà un suspens si no arriba als mínims establerts.


L'exercici de recuperació consistirà en un exercici de tot el temari de l'assignatura; en cap cas es considera una alternativa per pujar la nota.


La còpia de fonts escrites (internet, llibres, treballs, etc.)suposa un 0 en la qualificació de l'exercici i la pèrdua de la convocatòria del total de l'assignatura.


Es tindran en compte els casos particulars que rebran un tractament personalitzat d'acord amb les directrius del professor de l'assignatura.


L'alumnat tindrà dret a revisar els resultats de les proves realitzades. El professorat establirà oportunament els mecanismes per fer-ho.

S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.


Condicions per l'estudiant 'No avaluable'

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.


Ús de la Intel·ligència Artificial en l'avaluació continuada i única

Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació. L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les

eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.


Viatge opcional

S'organitzarà un viatge a la ciutat de Còrdova pels dies 11-13 de gener de 2027 per estudiar el cas d'estudi d'una antiga ciutat Califal i copsar els canvis durant l'història en l'urbanisme i els monuments. Aquest viatge serà opcional i la seva participació no es preveu en l'avaluació.

Bibliografia


Abulafia, D. La Lluita pel domini de la Mediterrània : la gran expansió catalana del 1200 al 1500, Veles i Vents Edicions, Sant Cugat del Vallès, 2025.

Aventín, M., Salrach, J.M. Història medieval de Catalunya, Proa, Barcelona, 1998.

Banegas, R. Sangre, dinero y poder. El negocio de la carne en la Barcelona bajomedieval.

Batlle, C. L'expansió baixmedieval. Segles XIII‑XV. Història de Catalunya, dirigida per P. Vilar, vol. III. Barcelona, 1987.

Bolòs, J. Catalunya Medieval. Una aproximació al territori i a la societat a l'edat mitjana, 2000.

Brufal, J. El món rural i urbà en la Lleida islàmica (s. XI-XII). Lleida i l’est del districte: Castelldans i el pla del Mascançà

Ortí, P., Verdés, P. (eds), Barcelona, esplendor i crisi del segle XV, Ajuntament de Barcelona, Museu d'Història de Barcelona, Barcelona, 2025.

Riera, A. Produir, distribuir, consumir. Estudis d’història econòmica i social sobre els territoris de llengua catalana a l’Edat Mitjana.

Riera, A. Els cereals i el pa en els països de llengua catalana a la baixa edat mitjana.

Ryder, A. El Naufragi de Catalunya.

Sabaté, F. El territori de Catalunya medieval: percepció de l’espai i divisió territorial al llarg de l’edat mitjana, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 1997.

Sabaté, F. Catalunya Medieval, vol. II de la Història de Catalunya dirigida per Albert Balcells, L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2006.

Sabaté, F. La Pena de Mort a la Catalunya Baixmedieval.

Sabaté, F. La dissort de la documentació medieval catalana.

Sabaté, F. Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI.

Salrach, J. M. Història dels Països Catalans. Vol. 1, Ed. Edhasa, 1980.

Salrach, J. M. El procés de feudalització (s,III-XII).Història de Catalunya, dir. P. Vilar, vol. 2, Barcelona, 1988.

Salrach, J. M. (dir.). Naixement de la Nació Catalana. Orígens i expansió (segles IX-XIV), Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2017.

Zimmermann, M. Naixement de Catalunya (segles VIII-XII). Ed. Base, Barcelona, 2023.

Vinyoles, T. Història de les dones a la Catalunya medieval.


Programari

-

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt