Logo

Introducció a la Història Medieval

Codi: 100335
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Humanitats OB 2

Professor/a de contacte

Nom :
Vicente Royo Perez
Correu electrònic :
vicent.royo@uab.cat

Equip docent

Marina Valls Bonet

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Cap prerequisit.

Objectius

L'assignatura fa un recorregut generalista sobre les diverses etapes i els principals processos i esdeveniments que van tenir lloc durant l'Edat Mitjana entre els segles V-XV, a través de diversos enfocaments temàtics de la ciència històrica (social, polític, econòmic, ideològic, cultural) i mitjançant activitats de caràcter teòric i pràctic.

L'objectiu principal de l'assignatura és proporcionar a l’alumnat els recursos adequats per adquirir el coneixement bàsic sobre el marc històric de l'Edat Mitjana, la qual cosa els servirà per fonamentar l'aprenentatge de moltes de les assignatures posteriors del Grau.

Tot el contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.

Resultats d'aprenentatge

  1. Escriure en un text acadèmic utilitzant el vocabulari propi de la disciplina
  2. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions dels altres participants.
  3. Interpretar la informació normativa localitzada als webs d'institucions normatives a Internet.
  4. Analitzar críticament el passat, la naturalesa del discurs històric i la funció social de la ciència històrica
  5. Analitzar els processos històrics que condueixen als conflictes bèl·lics
  6. Avaluar críticament els diferents enfocaments actuals de l'estudi de la història de Catalunya
  7. Avaluar críticament els models que expliquen les etapes històriques.
  8. Explicar els processos històrics més rellevants de l'Època Moderna.
  9. Identificar les estructures socials, econòmiques i polítiques del món contemporani.
  10. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  11. Identificar les tensions socials i econòmiques que marquen el pas de l'Edat Mitjana a l'Època Moderna.
  12. Identificar els conceptes clau que permetin explicar l'Època Moderna.
  13. Identificar els conceptes històrics clau de les societats espanyola i catalana actuals.
  14. Llegir i interpretar textos historiogràfics o documents originals i transcriure, resumir i catalogar informació generada a l'Edat Mitjana.
  15. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  16. Organitzar i sintetitzar les diverses explicacions existents sobre les causes del canvi social en les diferents etapes històriques de la societat catalana
  17. Reconèixer les bases de dades bibliogràfiques més idònies per obtenir les fonts sobre un tema determinat.
  18. Treballar en equip respectant les diverses opinions.
  19. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  20. Utilitzar les fonts de recerca pròpies de l'estudi de la història de Catalunya.
  21. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.

Continguts

1. L’Edat Mitjana: conceptes, etapes i eines.

2. De la desintegració de l’imperi romà a la fi de l’imperi carolingi (s. IV-X).

3. L’imperi bizantí: dels orígens al Cisma d’Orient (s. IV-XI).

4. Mahoma, l’islam i els primers estats islàmics (s. VII-X).

5. El feudalisme (s. XI-XIII).

6. Desintegració i reconstitució de l’imperi bizantí: de la dinastia Còmnena a l’imperi llatí (s. XI-XIII).

7. Els tres califats: de la fitna a la fi del califat abbàssida (s. X-XIII).

8. Crisi i reconstrucció de l’Europa feudal (s. XIV-XV).

9. La fi de l’imperi bizantí: de la dinastia Paleòloga a la presa de Constantinoble (s. XIII-XV).

10. L’islam: de l’imperi mongol a la reunificació sota els turcs (s. XIII-XV).

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Estudi personal 49 1,96 1, 3, 4, 5, 7, 10, 11, 14, 15, 17, 19, 21
Sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professorat 15 0,6 1, 2, 3, 10, 14, 15, 18, 19, 21
Realització de treballs i comentaris analítics. 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 7, 10, 11, 14, 15, 17, 18, 19, 21
Classes teòriques 21 0,84 4, 5, 7, 10, 11, 19
Tutories d'orientació per a la confecció de treballs (orals i escrits) i per a la preparació del contingut teòric i pràctic 20 0,8 3, 4, 5, 7, 10, 11, 14, 15, 17, 19, 21

1. Activitats dirigides:

  • Classes teòriques dirigides pel professorat.
  • Sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professorat. Les pràctiques poden tenir lloc fora de la UAB en forma de visites a museus, arxius, monuments o paisatges.
  • Lectura comprensiva de textos i interpretació de cartografies, gràfics, taules i documents arqueològics.


2. Activitats supervisades:

  • Tutories d’orientació per a la confecció de treballs (orals i escrits) i per a la preparació del contingut teòric i pràctic.


3. Activitats autònomes:

  • Estudi personal.
  • Realització de treballs i comentaris analítics.


El professorat informarà al començament del curs de l’horari de tutories presencials que tindrà al llarg del quadrimestre, amb la finalitat d’orientar a l’alumnat en la realització dels treballs i en la preparació general del contingut pràctic i teòric de l’assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova de síntesi 2 35 % 1,5 0,06 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 19, 20
Treball pràctic 30% 12 0,48 1, 2, 3, 4, 7, 10, 14, 15, 17, 18, 19, 21
Prova de síntesi 1 35% 1,5 0,06 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 16, 19, 20

AVALUACIÓ CONTINUADA

Sistema d'avaluació

El sistema d’avaluació continuada es regirà per la realització de tres activitats. Tot seguit, s’expressen els tipus de prova i el percentatge que representa cadascuna en el global de l’avaluació:


1. Prova de síntesi 1: 35%.

2. Prova de síntesi 2: 35%.

3. Treball pràctic: 30%.


Programació de les proves d'avaluació

El professorat anunciarà la primera setmana de classe, tant a l'aula com a través del Campus Virtual, les dates de realització i lliurament de les proves d'avaluació. La programació de les proves d’avaluació no es pot modificar, tret que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat. Si cal introduir canvis en el procediment d'avaluació descrit a la guia docent o en les dates publicades al calendari d'avaluació per situacions sobrevingudes i justificades, el professorat exposarà i debatrà amb el grup classe afectat la proposta de modificació, que haurà de ser comunicada mitjançant el Campus Virtual de l'assignatura amb la màxima antelació possible.

En situacions de malaltia crònica o aguda acreditada, l’alumnat té dret a un ajornament fins al límit que permeti el calendari acadèmic. En aquests casos, la sol·licitud de canvi de data o hora s’ha de presentar amb una antelació mínima de set dies, aportant els justificants corresponents. Quan la causa és de força major sobrevinguda, la normativa permet que la petició es presenti després de la data prevista de la prova, sempre que s’aportin els justificants en un termini màxim de tres dies hàbils. Aquest supòsit inclou, per exemple, un naixement o adopció, o la defunció de la parella o d’un familiar fins a segon grau. En el cas de malaltia o altres circumstàncies, els justificants han d’acreditar de manera clara que l’estudiant no estava en condicions de dur a terme la prova en la data i hora programades. Queda a criteri del professorat tenir en consideració qualsevol circumstància fora de les anteriorment establertes.

Durant la realització de les proves, el professorat responsable podrà requerir la identificació de l’alumnat, que haurà d’acreditar la seva identitat mitjançant el carnet d’estudiant, el DNI, el NIE o el passaport.

Els estudiants Erasmus que necessitin marxar abans de les dates fixades per a l’avaluació ho han de justificar amb un document oficial de la seva universitat d’origen adreçat al Responsable d’Intercanvis del Grau i que acrediti una necessitat de calendari (solapament amb l’activitat acadèmica a la universitat d’origen).

Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.


Instruccions per a l'avaluació

Per superar l'assignatura, s’ha d’obtenir una nota mitjana de 5 o superior entre totes les activitats avaluatives. A més, per poder fer mitjana, s’ha d’aprovar necessàriament una de les dues proves de síntesi amb una nota mínima de 5. L'alumne/a que hagi suspès les dues proves de síntesi haurà de presentar-se a l'examen de recuperació, sigui quina sigui la mitjana ponderada final. Qualsevol tasca avaluativa no feta o no lliurada serà qualificada com a 0 per a propòsits de fer mitjana.

Al llarg del quadrimestre, es preveu la realització d’una visita a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic en el marc d’una activitat d’innovació docent finançada per la Facultat de Filosofia i Lletres. Aquesta sortida estarà relacionada amb el treball pràctic i es durà a terme sempre que hi hagi finançament suficient per cobrir el desplaçament de l’alumnat fins a Vic.

Aquest treball pràctic estarà conformat per diferents exercicis, que combinaran el treball autònom de l'estudiant i la realització d'activitats avaluables a l'aula. El professorat informarà de les característiques d’aquesta activitat i de les dates de les tasques presencials obligatòries al començament de l’assignatura.

Es podrà optar a tenir 0,5 punts addicionals a la nota mitjana final del curs si s’assisteix a seminaris, congressos, conferències o altres actes prèviament indicats pel professorat de l’assignatura i sempre que estiguin estrictament relacionats amb el contingut de la matèria. S’haurà de certificar l’assistència i també s’haurà de lliurar una memòria breu de les activitats realitzades. El professorat proporcionarà les instruccions pertinents sobre aquestes activitats al començament del quadrimestre. Aquests 0,5 punts addicionals serviran per pujar nota si l’assignatura està aprovada, i en cap cas no es podran fer servir per arribar a 5 i aprovar l’assignatura sense haver d’acudir a la recuperació si la nota mitjana final no assoleix el mínim exigit. De la mateixa manera, l’alumnat tampoc no podrà superar la nota màxima de 10 punts en el global de l’assignatura.

La nota final de l’assignatura constarà arrodonida a un decimal a l’expedient acadèmic. Quan la nota final es trobi a una dècima d’un canvi de qualificació qualitativa, s’arrodonirà a la puntuació superior (4,9 → 5; 6,9 → 7; 8,9 → 9).

En tots els exercicis es valorarà la correcció ortogràfica, la claredat expositiva i la correcció en la redacció. Les mancances greus en aquests aspectes podran suposar la no superació de l’assignatura.


Revisió i recuperació

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

Es podrà accedir a la recuperació sempre que les activitats d'avaluació hagen estat lliurades o realitzades en els terminis establerts pel professorat de l'assignatura. No es podrà presentar un exercici per primera vegada durant el període de recuperació.

Per participar en el procés de recuperació, l’estudiant ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt suficient d’activitats, el pes de les quals equivalgui a 2/3 parts de les proves avaluables.

Per tenir dret a accedir a la recuperació, l’alumnat ha d’haver obtingut una qualificació mínima mitjana de 3,5 entre totes les activitats avaluatives. Si la mitjana de totes les notes no arriba a 3,5, no podrà participar en la recuperació.

La recuperació de l'assignatura consistirà en un examen escrit sobre la totalitat del temari del curs i es realitzarà en la data establerta per la facultat.

La nota màxima de qualsevol exercici de recuperació serà un 5. La recuperació en cap cas es considerarà una alternativa per a pujar nota.

L’estudiant rebrà la qualificació de “no avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.


Irregularitats i ús de la Intel·ligència Artificial (IA)

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats (còpia, plagi, ús no autoritzat de rellotges digitals, smartphones, auriculars o altres dispositius semblants) seran qualificats amb un 0 i no seran recuperables.

En aquesta assignatura no es permet l'ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d’honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

Les sessions docents i els seus continguts estan protegits per la normativa de propietat intel·lectual i de protecció de dades. No es permet enregistrar, reproduir ni difondre classes o intervencions de les persones participants sense autorització expressa. Qualsevol enregistrament requerirà una autorització prèvia.



AVALUACIÓ ÚNICA

Sistema d'avaluació

El sistema d’avaluació única es regirà per la realització de tres activitats. Tot seguit, s’expressen els tipus de prova i el percentatge que representa cadascuna en el global de l’avaluació


1. Prova de síntesi 1: 35%.

2. Prova de síntesi 2: 35%.

3. Treball(s) pràctic(s): 30%.


Programació de les proves d'avaluació

El professorat anunciarà la primera setmana de classe, tant a l'aula com a través del Campus Virtual, la data única de realització i lliurament de les proves avaluatives. La programació de les proves d’avaluació no es pot modificar, tret que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat. Si cal introduir canvis en el procediment d'avaluació descrit a la guia docent o en les dates publicades al calendari d'avaluació per situacions sobrevingudes i justificades, el professorat exposarà i debatrà amb el grup classe afectat la proposta de modificació, que haurà de ser comunicada mitjançant el Campus Virtual de l'assignatura amb la màxima antelació possible.

En situacions de malaltia crònica o aguda acreditada, l’alumnat té dret a un ajornament fins al límit que permeti el calendari acadèmic. En aquests casos, la sol·licitud de canvi de data o hora s’ha de presentar amb una antelació mínima de set dies, aportant els justificants corresponents. Quan la causa és de força major sobrevinguda, la normativa permet que la petició es presenti després de la data prevista de la prova, sempre que s’aportin els justificants en un termini màxim de tres dies hàbils. Aquest supòsit inclou, per exemple, un naixement o adopció, o la defunció de la parella o d’un familiar fins a segon grau. En el cas de malaltia o altres circumstàncies, els justificants han d’acreditar de manera clara que l’estudiant no estava en condicions de dur a terme la prova en la data i hora programades. Queda a criteri del professorat tenir en consideració qualsevol circumstància fora de les anteriorment establertes.

Durant la realització de les proves, el professorat responsable podrà requerir la identificació de l’alumnat, que haurà d’acreditar la seva identitat mitjançant el carnet d’estudiant, el DNI, el NIE o el passaport.

Els estudiants Erasmus que necessitin marxar abans de les dates fixades per a l’avaluació ho han de justificar amb un document oficial de la seva universitat d’origen adreçat al Responsable d’Intercanvis del Grau i que acrediti una necessitat de calendari (solapament amb l’activitat acadèmica a la universitat d’origen).

Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.


Instruccions per a l'avaluació

Optar per l’avaluació única no eximeix l’estudiantat d’assistir a classe.

Per superar l'assignatura, s’ha d’obtenir una nota mitjana de 5 o superior entre totes les activitats avaluatives. A més, per poder fer mitjana, s’ha d’aprovar necessàriament una de les dues proves de síntesi amb una nota mínima de 5. L'alumne/a que hagi suspès les dues proves de síntesi haurà de presentar-se a l'examen de recuperació, sigui quina sigui la mitjana ponderada final. Qualsevol tasca avaluativa no feta o no lliurada serà qualificada com a 0 per a propòsits de fer mitjana.

L'alumnat que s'aculli a l'avaluació única quedarà exempt de participar en qualsevol activitat presencial al llarg del quadrimestre relacionada amb el treball pràctic. En el seu cas, aquesta prova d'avaluació consistirà a la realització d'un exercici escrit i també oral que seguirà les mateixes directrius que regiran la tasca per a l'alumnat de l'avaluació continuada i que serà realitzat presencialment el mateix dia que la resta de proves d'avaluació.

Es podrà optar a tenir 0,5 punts addicionals a la nota mitjana final del curs si s’assisteix a seminaris, congressos, conferències o altres actes prèviament indicats pel professorat de l’assignatura i sempre que estiguin estrictament relacionats amb el contingut de la matèria. S’haurà de certificar l’assistència i també s’haurà de lliurar una memòria breu de les activitats realitzades. El professorat proporcionarà les instruccions pertinents sobre aquestes activitats al començament del quadrimestre. Aquests 0,5 punts addicionals serviran per pujar nota si l’assignatura està aprovada, i en cap cas no es podran fer servir per arribar a 5 i aprovar l’assignatura sense haver d’acudir a la recuperació si la nota mitjana final no assoleix el mínim exigit. De la mateixa manera, l’alumnat tampoc no podrà superar la nota màxima de 10 punts en el global de l’assignatura.

La nota final de l’assignatura constarà arrodonida a un decimal a l’expedient acadèmic. Quan la nota final es trobi a una dècima d’un canvi de qualificació qualitativa, s’arrodonirà a la puntuació superior (4,9 → 5; 6,9 → 7; 8,9 → 9).

En tots els exercicis es valorarà la correcció ortogràfica, la claredat expositiva i la correcció en la redacció. Les mancances greus en aquests aspectes podran suposar la no superació de l’assignatura.


Revisió i recuperació

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.

L’estudiant rebrà la qualificació de “no avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les activitats d’avaluació.


Irregularitats i ús de la Intel·ligència Artificial (IA)

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats (còpia, plagi, ús no autoritzat de rellotges digitals, smartphones, auriculars o altres dispositius semblants) seran qualificats amb un 0 i no seran recuperables.

En aquesta assignatura no es permet l'ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d’honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

Les sessions docents i els seus continguts estan protegits per la normativa de propietat intel·lectual i de protecció de dades. No es permet enregistrar, reproduir ni difondre classes o intervencions de les persones participants sense autorització expressa. Qualsevol enregistrament requerirà una autorització prèvia.

Bibliografia

Bibliografia bàsica recomanada

Baschet, Jérôme: La civilización feudal. Europa del año mil a la colonización de América. Ciudad de México: Fondo de Cultura Económica, 2010.

Blockmans, Wim i Hoppenbrouwers, Peter: Introduction to Medieval Europe 300–1500. Abingdon (UK): Routledge, 2023.

Boucheron, Patrick, Denis Menjot i Marc Boone: Historia de la Europa Urbana. II. La ciudad medieval. València: Publicacions de la Universitat de València, 2010.

Contamine, Philippe, Bompaire, Marc, Lebecq, Stéphane i Sarrazin, Jean-Luc: La economía medieval. Madrid: Akal, 2000.

Donado Vara, Julián i Ana Echevarría Arsuaga: Historia Medieval I (siglos V-XII). Madrid: UNED, 2014.

Donado Vara, Julián, Ana Echevarría Arsuaga i Carlos Baquero Goñi: Historia Medieval II (siglos XIII-XV). Madrid: UNED, 2014.

García de Cortázar y Ruiz de Aguirre i José Ángel Sesma Muñoz: Manual de Historia Medieval. Madrid: Alianza Editorial, 2008 (quarta reimpressió, 2012).

Herrin, Judith: Bizancio: el imperio que hizo posible la Europa Moderna. Barcelona: Editorial Debate, 2022.

Ladero Quesada, Miguel Ángel: Historia de la Edad Media. Siglos IV a XV. Madrid: Editorial Dykinson, 2025.

Salrach i Marès, Josep Maria: Entre Roma i el Renaixement. Història i textos de l'Occident Medieval. Vic: Eumo, 2002.

Wickham, Chris: Europa en la Edad Media. Una nueva interpretación. Barcelona: Editorial Crítica, 2017.

Bibliografia complementària (obres generals per períodes i temes)

Bartlett, Robert: La formación de Europa. Conquista, civilización y cambio cultural, 950-1350. València: Publicacions Universitat de València, 2003.

Bartlett, Robert: Fire and Water: The Medieval Judicial Ordeal. Oxford (UK): Oxford University Press, 2014.

Bois, Guy: La gran depresión medieval: siglos XIV-XV. El precedente de una crisis sistémica. València: Publicacions de la Universitat de València, 2001.

Bresh, Henri, Pierre Guichard i Robert Mantran: Europa y el Islam en la Edad Media. Barcelona: Editorial Crítica, 2001.

Brown, Peter: The World of Late Antiquity: AD 150-750 (World of Art). Londres: Thames and Hudson Ltd., 2024.

Calvo Gómez, José Antonio: El clero y los religiosos en la Edad Media. Madrid: Editorial Síntesis, 2017.

Faci Lacasta, Javier: Introducción al mundo bizantino. Madrid: Editorial Síntesis, 1996.

Feller, Laurent: Campesinos y señores en la Edad Media: siglos VIII-XV. València: Publicacions de la Universitat de València, 2015.

Fiore, Alessio i Poloni, Alma: L’economia medievale. Un profilo storico (secoli V-Xv). Roma: Carocci Editori, 2024.

García Espada, Antonio: El imperio mongol. Madrid: Editorial Síntesis, 2017.

García Sanjuán, Alejandro: Las sociedades islámicas clásicas (siglos VII-XV). Madrid: Editorial Síntesis, 2022.

Guijarro González, Susana: Enseñanzas, saberes y universidades en la Europa medieval. Madrid: Editorial Síntesis, 2018.

Haywood, John: Los Hombres del Norte: la saga vikinga (793-1241). Barcelona: Ariel, 2016.

Heather, Peter: Cristiandad. El triunfo de una religión. Barcelona: Crítica, 2024.

Hilton, Rodney: L'alliberament dels serfs. Els moviments camperols medievals i la revolta anglesa de 1381. València: Publicacions de la Universitat de València, 2013.

Kennedy, Hugh: Las grandes conquistas árabes. Barcelona: Grupo Planeta, 2007.

Maalouf, Amin: Las cruzadas vistas por lo árabes. Madrid: Alianza editorial, 1989.

Morsel, Joseph: La aristocracia medieval: el dominio social en Occidente, siglos V-XV. València: Publicacions de la Universitat de València, 2008.

Mitre Fernández, Emilio: La Iglesia en la Edad Media. Madrid: Editorial Síntesis, 2010.

Sanz Serrano, Rosa: Las migraciones bárbaras y la creación de los primeros reinos de Occidente. Madrid: Editorial Síntesis, 1999.

Toubert, Pierre: Europa en su primer crecimiento. De Carlomagano al año mil. València: Publicacions de la Universitat de València, 2006.

Vinyoles Vidal, Teresa: Història de les dones a la Catalunya medieval. Lleida: Pagès Editors, 2005.

Bibliografia instrumental

Bonnassie, Pierre: Vocabulario básico de la historia medieval. Barcelona: Editorial Crítica, 1983.

Duby, Georges: Atals histórico mundial. Barcelona: Larousse, 2007.

Kinder, Hermann i Werner Hilgemann: Atlas Histórico Mundial. Madrid: Editorial Istmo, 1999, 2 vol.

Le Goff, Jacques i Jean-Claude Schmitt (eds.): Diccionario razonado del Occidente Medieval. Madrid: Ediciones Akal, 2003.

Loyn, Henry Royston. DiccionarioAkal de Historia Medieval. Madrid: Akal, 1998.

MacKay, Angus i David Ditchburn (eds). Atlas de Europa Medieval. Madrid: Cátedra, 1999.

Salrach i Marès, Josep Maria: Entre Roma i el Renaixement. Història i textos de l'Occident Medieval. Vic: Eumo, 2002.

Com citar i elaborar la bibliografia: https://www.uab.cat/web/estudia-iinvestiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html

Programari

-

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt