Història de la Ciència
Codi: 100305Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Filosofia | FB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Jaume Sastre Juan
- Correu electrònic :
- jaume.sastre@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
L’objectiu genèric de l’assignatura és que l'alumnat del Grau en Filosofia elabori una visió pròpia de la història de la ciència des de l’antiguitat fins al moment actual, a partir dels problemes i dels mètodes propis de les ciències humanes i socials.
L’assignatura proposa un recorregut per moments i temes claus de l’evolució de la ciència, mirant de connectar críticament els diferents àmbits del saber. Considerarem la ciència com una pràctica social i cultural, íntimament relacionada amb la política, el gènere, la salut, la tecnologia, el medi ambient, i lligada a la materialitat de determinats objects i espais.
A la primera part de l’assignatura estudiarem el naixement de la ciència a l’antiguitat i el seu desenvolupament fins al segle XVIII, amb l’objectiu d’entendre les transformacions en el si de la filosofia natural i la incorporació d’instruments i experiments a l’època moderna.
A la segona part analitzarem les relacions socials i culturals de la ciència i la tecnologia en els dos darrers segles. En aquest cas es tracta que l’alumnat sigui capaç de comprendre les tecnociències contemporànies com a fenomen global.
Resultats d'aprenentatge
- CM01 (Integrar perspectives filosòfiques i històriques en l’anàlisi de fenòmens socials, culturals i científics complexos i promoure una lectura crítica del passat i la seva projecció en el present.) Integrar perspectives filosòfiques i històriques en l’anàlisi de fenòmens socials, culturals i científics complexos i promoure una lectura crítica del passat i la seva projecció en el present.
- CM02 (Aplicar una mirada filosòfica situada per avaluar críticament les implicacions ètiques, epistemològiques i polítiques de les narratives històriques i científiques, tenint en compte com el gènere i les desigualtats associades han condicionat la producció i difusió de coneixements.) Aplicar una mirada filosòfica situada per avaluar críticament les implicacions ètiques, epistemològiques i polítiques de les narratives històriques i científiques, tenint en compte com el gènere i les desigualtats associades han condicionat la producció i difusió de coneixements.
- KM01 (Reconèixer en fonts històriques els principals processos històrics, socials i culturals que han configurat la modernitat i la contemporaneïtat, així com la seva influència en el pensament filosòfic.) Reconèixer en fonts històriques els principals processos històrics, socials i culturals que han configurat la modernitat i la contemporaneïtat, així com la seva influència en el pensament filosòfic.
- KM02 (Identificar els contextos històrics i filosòfics en els quals s’han desenvolupat els sabers científics i comprendre’n les transformacions i controvèrsies tenint en compte com la participació de dones i minories els han conformat.) Identificar els contextos històrics i filosòfics en els quals s’han desenvolupat els sabers científics i comprendre’n les transformacions i controvèrsies tenint en compte com la participació de dones i minories els han conformat.
- SM01 (Interpretar textos i materials històrics i científics amb perspectiva filosòfica i connectar diferents marcs conceptuals i tradicions de pensament.) Interpretar textos i materials històrics i científics amb perspectiva filosòfica i connectar diferents marcs conceptuals i tradicions de pensament.
- SM02 (Analitzar discursos i esdeveniments històrics des de categories filosòfiques com temps, experiència, memòria o racionalitat.) Analitzar discursos i esdeveniments històrics des de categories filosòfiques com temps, experiència, memòria o racionalitat.
Continguts
1a part
Orígens: Cultures científiques a l’antiguitat mediterrània
Ciència medieval: Interaccions, universitats i teologia
Revolucions científiques? Màquines, universos, experiments i matemàtiques
2a part
Ciència il·lustrada: Electricitat, sistemes i esfera pública al segle XVIII
Ciència i societat al segle XIX: Indústria, imperi i evolució
La ciència al segle XX: Tecnociència i poder
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Classes | 50 | 2 | |
| Estudi, lectura i redacció de treballs | 70 | 2,8 | |
| Discussió i preparació de treballs | 20 | 0,8 |
Per a cada tema hi ha uns textos de referència, que l'estudiant haurà de preparar per la discussió a l’aula, i que complementen la presentació del professorat. Els textos estaran disponibles al Campus virtual, juntament amb qüestions orientatives, les presentacions de cada sessió i enllaços o lectures addicionals.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen 1a part | 30 % | 2,5 | 0,1 | CM01, CM02, KM01, KM02, SM01, SM02 |
| Exercici 1a part | 20 % | 2,5 | 0,1 | CM01, CM02, KM01, KM02, SM01, SM02 |
| Exercici 2a part | 20 % | 2,5 | 0,1 | CM01, CM02, KM01, KM02, SM01, SM02 |
| Examen 2a part | 30 % | 2,5 | 0,1 | CM01, CM02, KM01, KM02, SM01, SM02 |
Aquesta assignatura només contempla l’avaluació continuada, que consistirà en:
1a part
30% a partir d'un examen parcial, que constarà de qüestions anàlogues a les que es proposen al Campus virtual o a les que haurem plantejat i debatut a l'aula.
20% a partir d’un exercici escrit o oral, el format del qual serà anunciat amb suficient antelació.
2a part
30% a partir d'un examen parcial, que constarà de qüestions anàlogues a les que es proposen al Campus virtual o a les que haurem plantejat i debatut a l'aula.
20% a partir d’un exercici escrit o oral, el format del qual serà anunciat amb suficient antelació.
Totes les activitats d'avaluació tindran la seva corresponent revisió. En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Per a superar l'assignatura per avalaució continuada cal obtenir un promig mínim de 5.
L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Per poder participar a la recuperació, l'estudiant ha d'haver estat prèviament avaluat o avaluada d'un conjunt d'activitats que equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. La qualificació mínima mitjana de les activitats avaluades no pot ser inferior a 3,5 ni superior a 5.
Aquells actes d'avaluació en què hi hagi hagut irregularitats no són recuperables.
La recuperació consistirà en la nova realització d'exàmens corresponents als parcials suspesos i en el nou lliurament dels exercicis suspesos, en un format que serà convenientment anunciat amb antelació.
És possible que el Departament de Filosofia estableixi (tal com s'ha fet durant el primer semestre) un període de concentració de proves avaluatives. El professorat indicarà si hi ha aquest període o quines són les dates de les proves a l'inici de cada assignatura.
Qualsevol modificació relacionada amb l'avaluació, metodologia, etc. serà anunciada oportunament a través del campus virtual.
Bibliografia
Agar, John. Science in the Twentieth Century and Beyond. Cambridge: Polity, 2012.
Biagioli, Mario (2008). Galileo cortesano: La práctica de la ciencia en la cultura del absolutismo. Buenos Aires: Katz.
Bowler, Peter J.; Morus, Iwan Rhys. Panorama general de la ciencia moderna. Barcelona: Crítica, 2007.
Collins, Harry; Pinch, Trevor. El gólem. Lo que todos deberíamos saber acerca de la ciencia. Barcelona: Crítica, 1996.
Crawford, Kate, (2023). Atlas de IA : poder, política y costes planetarios de la Inteligencia Artificial, Ned.
Dear, Peter. La revolución de las ciencias. El conocimiento europeo y sus expectativas, 1500-1700. Madrid: Marcial Pons, 2007.
Edgerton, David. Innovación y tradición: historia de la tecnología moderna. Barcelona: Crítica, 2007.
Fara, Patricia. Breve historia de la ciencia. Barcelona: Ariel, 2009.
Fox Keller, Evelyn. Reflexiones sobre género y ciencia. València: Alfons el Magnànim, 1991.
Gould, Stephen J. La falsa medida del hombre. Barcelona: Crítica, 1997.
Gribbin, John. Historia de la ciencia, 1543-2001. Barcelona: Crítica, 2004.
Hessenbruch, Arne (ed.). Reader's Guide to the History of Science. London: Fitzroy Dearborn, 2000.
Kragh, Helge. Introducción a la historia de la ciencia. Barcelona: Crítica, 2007.
Krige, John; Pestre, Dominique (eds.). Companion Encyclopedia of Science in the Twentieth Century. London & New York: Routledge, 2013.
Kuhn, Thomas S. L'estructura de les revolucions científiques, traducció de Josep Batalla. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2007. La estructura de las revoluciones científicas, traducción de Carlos Solís. Madrid;México: Fondo de Cultura Económica, 2006;
Kuhn, Thomas S. El camino desde la estructura: ensayos filosóficos, 1970-1993. Barcelona: Paidós, 2002.
Lindberg, David C. Los inicios de la ciencia occidental. Barcelona: Paidós, 2002.
Morus, Iwan Rhys (ed.). The Oxford Illustrated History of Science. Oxford: Oxford University Press, 2017.
Netz, Reviel (2022). A New History of Greek Mathematics. Cambridge: Cambridge University Press.
Nieto-Galan, Agustí (2011). Los públicos de la ciencia: Expertos y profanos a través de la historia. Madrid: Marcial Pons.
Pestre, Dominique. Ciència, diners i política: assaig d'interpretació. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2008.
Pickstone, John (2000). Ways of Knowing: A New History of Science, Technology and Medicine. Manchester: Manchester University Press.
Poskett, James (2022). Horizontes: Una historia global de la ciencia. Barcelona: Crítica.Principe, Lawrence M. La revolución científica. Madrid: Alianza, 2013.
Proctor, Robert; Schiebinger, Londa, Agnotología : la producción de la ignoracia. Prensas de la Universidad de Zaragoza.
Robson, Eleanor (2009). Mathematics in Ancient Iraq: A Social History. Princeton: Princeton University Press.
Rossi, Paolo. El nacimiento de la ciencia moderna en Europa. Barcelona: Crítica, 1998.
Schiebinger, Londa, (2004). ¿Tiene sexo la mente? : las mujeres en los orígenes de la ciencia moderna. Ediciones Catedra.
Shapin, Steven. La revolución científica. Una interpretación alternativa. Barcelona: Paidós, 2000.
Programari
Cap.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura