Logo

Literatura Comparada i Estudis Culturals

Codi: 100255
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Humanitats OP 3
Humanitats OP 4
Llengua i Literatura Espanyoles OP 3
Llengua i Literatura Espanyoles OP 4
Estudis Anglesos OP 3
Estudis Anglesos OP 4
Ciència, Tecnologia i Humanitats OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Antonio Penedo Picos
Correu electrònic :
antonio.penedo@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Donat que la persona discent ha demostrat, mitjançant la obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i les obligatòries, haver adquirit les competències bàsiques, hauria de ser capaç d’expressar-se amb correcció oralment i escrita. Per aquesta raó les eventuals errades ortogràfiques i d’expressió que pogueren cometre comportaran un descens de la puntuació a la qualificació final.

Les activitats, pràctiques i treballs presentats a l’assignatura haurien de ser originals i no s’admetrà sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en cap suport.

La eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen comportarà, automàticament, la qualificació de suspens (0) i la presa de sancions disciplinàries  (com la informació per escrit als òrgans competents de la universitat i que a més suposaran la impossibilitat absoluta de qualsevulla opció a revaluació.

Tanmateix es considera que l’alumnat coneix les normes generals de presentació d’un treball acadèmic. No obstant, podrà aplicar les normes específiques que puguin indicar-li el professor de la assignatura, si així ho creu necessari.

Objectius

L’assignatura està dirigida a totes aquelles persones que desitgin adquirir formació en els nous mètodes per a l’estudi de la literatura dins de l’àmbit general de la cultura. S’exposaran les noves disciplines que aborden l’estudi del fenomen literari però també de l’artístic en general per a arribar a un replantejament de les Noves Humanitats al segle XXI.

Per això, els enfocaments implicaran també àmbits de coneixement com la sociologia, la política, la filosofia, les ciències i les noves tecnologies. Els Estudis Culturals intenten explicar qualsevol activitat (en el nostre cas seran les pràctiques estètiques) com a generadores d’identitat, coneixement e influencia social. Per tant, estem front a la perspectiva més avançada i recent -dins del marc internacional- que s’està practicant per a analitzar i comprendre el cinema, l’art, la literatura, la música i, en general, els camps artístics que es manifesten a la cibercultura, la cultura digital, i el mitjans de comunicació audiovisuals.

Els Estudis Culturals tractant explícitament la construcció i la desconstrucció de les identitats a les seves diferents accepcions: nacionals, sexuals, ideològiques, espirituals. Són qüestions que el model requereix com d'obligat compliment en tant la cultura no és només una recepció de dades sinó la incorporació a la nostra personalitat de tots aquests discursos.

Conseqüentment, es tractarà obertament, lliure i plural els mateixos, sempre des d’un anàlisi creatiu i crític on quedarà assegurada la llibertat d’expressió i la llibertat de càtedra –des del respecte mutu- i l’aprenentatge a l’escolta de posicions diferents. Tal ha d’ésser el sentit de la Universitat.

El curs pretent integrar de manera coherent i comprensible aquesta nova manera de plantejar-se què són els Estudis de Lletres i Humanitats al món globalitzat i aconseguir que allò après permeti una transferència del coneixement entre universitat i món laboral. Facultant a l’alumnat en aquesta diversitat d’enfocaments s’espera facilitar la seva empleabilitat en tots els horitzons possibles. Es tracta, en definitiva, de que els Estudis de Lletres i Humanitats ocupin la posició central que els hi correspon en una refundació de la societat.

Resultats d'aprenentatge

  1. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
  2. Interpretar la informació normativa localitzada als webs d'institucions normatives a Internet.
  3. Elaborar un resum a partir d'un text donat.
  4. Identificar i explicar les estructures bàsiques de les obres literàries.
  5. Analitzar els textos literaris utilitzant els diferents conceptes i mètodes de la literatura comparada.
  6. Descriure les característiques d'un text literari amb els mètodes propis d'anàlisi de la disciplina.
  7. Explicar les característiques bàsiques dels textos literaris.
  8. Identificar diferents elements literaris i la inserció d'aquests en diferents textos i estils discursius.
  9. Resoldre problemes relacionats amb els mètodes d'estudi de diferents literatures.
  10. Resoldre tasques sobre autors, mètodes i corrents de la literatura comparada.
  11. Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria.
  12. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
  13. Resoldre problemes de manera autònoma.
  14. Identificar i explicar les característiques bàsiques dels textos literaris i del procés d'interpretació.
  15. Comentar textos literaris, aplicant els instruments adquirits, atenent el context històric i sociocultural.
  16. Resoldre tasques sobre autors, mètodes i corrents de la literatura comparada, relacionant-hi coneixements d'altres disciplines humanes.
  17. Emmarcar els textos literaris en els contextos formals i culturals que els corresponen.
  18. Resoldre problemes relacionats amb els mètodes d'estudi de diferents literatures.
  19. Resoldre problemes relacionats amb els fonaments teòrics i els conceptes principals de l'estudi de la crítica literària.
  20. Resoldre problemes relacionats amb la localització històrica dels textos literaris.
  21. Explicar les característiques bàsiques dels textos literaris comparats.
  22. Identificar diferents elements literaris i la seva inserció en diferents textos i estils discursius.
  23. Analitzar els textos literaris utilitzant els diferents conceptes i mètodes de la literatura comparada.
  24. Identificar i explicar les estructures bàsiques de les obres literàries.
  25. Resoldre tasques sobre autors, mètodes i corrents de la literatura comparada, relacionant-los amb coneixements d'altres disciplines humanes.
  26. Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la relació de la literatura amb les àrees humanes, artístiques i socials.
  27. Argumentar sobre diversos temes i problemes literaris a propòsit d'obres diferents i avaluar els resultats.
  28. Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la relació de la literatura amb les àrees humanes, artístiques i socials.
  29. Resoldre tasques sobre autors, mètodes i corrents de la literatura comparada, relacionant-hi coneixements d'altres disciplines humanes.
  30. Redactar comentaris de text amb sentit crític.
  31. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics.
  32. Explicar les característiques bàsiques dels textos literaris comparats.
  33. Analitzar els textos literaris utilitzant els diferents conceptes i mètodes de la literatura comparada.
  34. Utilitzar les capacitats adquirides amb autonomia.
  35. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics.
  36. Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la seva relació amb les àrees humanes, artístiques i socials.
  37. Argumentar sobre diversos temes i problemes literaris a propòsit d'obres diferents i avaluar-ne els resultats.
  38. Identificar i explicar les característiques bàsiques dels textos literaris i del procés d'interpretació.
  39. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.

Continguts

I. LA LITERATURA COMPARADA I ELS ESTUDIS CULTURALS: CARTOGRAFIA D'UN ENCREUAMENT METODOLÒGIC

​• Del gir cultural. La crisis del cànon i l'obertura a la transdisciplinarietat.

La pertinença epistemològica del model transdisciplinar: superació del reduccionisme sociològic i integració dels nivells de realitat en l'anàlisi comparatista contemporània.

• La literatura com a pràctica cultural i arxiu de la memòria col·lectiva.


​II. LA CULTURA COM A REPRESENTACIÓ: REALITAT(S), SIGNES I DISCURSOS

​• El món com a text: Mimesi, construcció i performativitat.

• El perill del reduccionisme metodològic i la necessitat d'ancorar el signe en les experiències de l'ésser humà.


​III. HUMANISME, CIÈNCIA I CONSCIÈNCIA EN L'ERA DIGITAL

​• La matriu arquetípica de la imaginació: Carl G. Jung i l'inconscient col·lectiu. El substrat simbòlic transhistòric com a base de la Literatura Comparada.

• Per què el codi algorítmic manca d'arrel numinosa.

La poètica de l'esdevenidor i la pulsió utòpica: Ernst Bloch i l'esperança com a principi social. L'obra d'art com a creació del "encara-no-conscient". El desig i la finitud humana com a generadors insubstituïbles de la creació ficcional.

El cervell sintient i l'experiència estètica enfront del reduccionisme funcionalista (Daniel Dennett).

Cervell, ment, estats de consciència: la modulació entre matèria i consciència.

La neurobiologia de l'empatia d'Antonio Damasio i Francisco J. Rubia: sentiment, cos i consciència com a premisses de la lectura. Per què la IA manca de semàntica emocional.

La filiació comuna de la creativitat artística: L'origen unificat de l'espècie (l'ADN mitocondrial de S. Oppenheimer) i la cooperació biològica (la simbiogènesi de Lynn Margulis) enfront del darwinisme social.


​IV. COMUNITAT I RECEPCIÓ EN EL PRESENT DIGITAL

​• Després de l'eclipsi dels grans relats i la deriva de l'escepticisme radical.

• El debat actual: la recerca d'una nova comunitat i comunicació de l'ésser humà en l'era digital.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Preparació de classes, proves i treballs 75 3
Classes teòric-pràctiques 60 2,4
Tutories i avaluació 15 0,6

La metodologia serà molt senzilla: les classes consistiran en l'exposició docent dels continguts programats i la seva reflexió gràcies a la participació de l'alumnat. Per aposentar la informació es comptarà amb el suport d'un dossier d'articles traduïts que s'explica i treball a l'aula. A partir de l'enunciació oral i del material escrit s'anirà, progressivament, obtenint un conjunt d'arguments i perspectives, la coherència i eficàcia del qual haurà d'aconseguir-se al final del curs.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Treball final 50% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39
Prova 2. 25% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39
Prova 1. 25% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39

1. La data de lliurament de les proves es comunicarà al començament del curs.

2. Totes les proves es lliuraran mitjançant el correu electrònic.


CRITERIS COMUNS PER A L'AVALUACIÓ CONTINUADA I L'AVALUACIÓ ÚNICA

4. Queda prohibida la utilització de qualsevol material difós en cursos anteriors i que no figuri al campus virtual del present curs. No serà avaluat i supondrà, segons el seu us, una progressiva reducció de la qualificació.

5. Es considera 'no evaluable' qui no hagi lliurat més del 30% de las proves d'avaluació.

6. Per aprovar l'assignatura cal obtenir una nota mitjana final de 5 com a mínim.

7. Tenen dret a reavaluació els qui hagin realitzat almenys 2/3 parts de les proves d'avaluació.

8. No es podran presentar a reavaluació qui tinguin una nota mitjana inferior a 3.5


PROVES D'EVALUACIÓ:

1ª La primera prova consistirà en la elaboració d’un projecte d’investigació sobre un objete d'estudi literari: índex-esquema , desenvolupat en una pàgina completa, tesis i hipòtesis argumentals escrites en cinc pàgines i bibliografia en la pàgina final (en cap cas el desenvolupament d’aquests punts, sinó la proposta hipotètica del projecte, en una extensió de 1 + 5 + 1 pàgines). Suposarà el 25% de la qualificació.


2ª La segona prova consistirá en una anàlisi critica de 5 pàgines sobre un article d'actualitat relacionat amb qüestions de la assignatura. Suposarà el 25% de la qualificació.


3ª El 50% de la qualificació l'aportarà la prova 3 de l’assignatura, les normes d’elaboració de les quals es desglossen als següents apartats:


NORMES PER A L'AVALUACIÓ DE LA PROVA 3 DE CURS:

1r El treball serà aprovable només quan arribi a unaextensió mínima de 15 pàgines, sense limitació de pàgines.

2n Els capítols, apartats, seccions (qualssevol divisió que es trigui) no pot coincidir amb el títol i autor dels dossiers: no es tracta de fer un resum, per separat, dossier por dossier.

3r No es pot seleccionar els dossiers sobre els quals s'ha tractat: tots han de ser emprats explícitament.

4t Hi ha d'haver, per cada dossier, cites bibliogràfiques explícites (localitzant text i pàgina).

5è Es considera matèria avaluable tot el discurs docent impartit a classe pel professor de l'assignatura. La progressiva manca reduirà proporcionalment la calificació obtinguda.

6è El treball consistirà en la definició, utilització i reflexions detallada de tots i cadascun dels conceptes, qüestions i àmbits d'anàlisi desenvolupats durant el curs. No consistirà en una síntesi ni selecció breu d'aquests.

7è El temari del curs i els enfocaments disciplinaris -recolzats pels articles explicats a classe- han de ser l'orientació i guia per al desnvolupament de l'apartat anterior.

8è Hi ha una total llibertat en la manera de reordenar i distribui rel material, així com en la decisió de la tesi principal sobre la qual es vol construir el procés d'argumentacions del treball.

Les opinions personals no són avaluables, només respectables.

10è L'avaluació consistirà en la capacitat d'argumentar llibre, crítica, però documentadament i raonada sobre els enfocaments a partir de la matèria de l'assignatura.


En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència de les sancions acadèmiques i/o d'un altre ordre legal. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats (còpia, ús no autoritzat de la IA, etc.) no són recuperables. Està terminantment prohibit presentar com a treball d'autoria humana qualsevol prova d'avaluació generada per programes d'intel·ligència artificial.

*Mitjançant una tutoria oral es podrà comprovar l'autoria original de les proves signades per la persona discent.

EVALUACIÓ ÚNICA

Prova 1: Elaboració d'un projecte d'investigació sobre un text literari: índex, esquema, tesis i bibliografia (en cap cas el desenvolupament d'aquets punts, sinó la proposta hipotètica del projecte, en una extensió de 1 + 5 + 1 pàgines). 25% de la qüalificació.

Prova 2: La segona prova consistirá en una anàlisi crítica de 5 págines sobre un article d'actualitat relacionat amb qüestions de la assignatura. Suposarà el 25%de la qualificació.

Prova 3: Elaboració d'un treball de 15 pàgines (com a mínim per ser aprovable i sense límit de pàgines) on s'exposin i reflexionin els conceptes, perspectives i arguments desenvolupats durant al curs. Obligatòriament el treball haurà de contenir cites bibliográfiques dels articles estudiats a classe, SEGON LES NORMES PER A L'AVALUACIÓ DEL LA PROVA 3 DE CURS. 50% de la qualificació.


Les tres proves es lliuraran, totes en un sol lliurament, el mateix dia que se sol·liciti la prova 3 de l'avaluació continuada, mitjançant el correu electrònic. La reavaluació es realitzarà a la data que indiqui el calendari de la facultat.


Bibliografia

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA Y TRANSDISCIPLINAR


  • Alonso, Andoni e Iñaki Arzoz (2002): La nueva Ciudad de Dios. Un juego cibercultural sobre el tecno-hermetismo. Madrid: Siruela, 2002.
  • Bassham, Gregory (2015): Culturas de la empatía. Buenos Aires: Katz Editores, 2017.
  • Bauman, Zygmunt (2001): La sociedad individualizada. Madrid: Cátedra, 2001.
  • Bauman, Zygmunt (2001): Comunidad. En busca de seguridad en un mundo hostil. Madrid: Siglo XXI, 2003.
  • Baudrillard, Jean (1981): Cultura y simulacro. Barcelona: Kairós, 1993.
  • Badiou, Alain (1998): Breve tratado de ontología transitoria. Barcelona: Gedisa, 2002.
  • Borrás, Laura (Ed.) (2005): Textualidades electrónicas. Nuevos escenarios para la literatura. Barcelona: UOC, 2005.
  • Capra, Fritjof (1996): La trama de la vida. Una nueva perspectiva de los sitemas vivos. Barcelona: Anagrama, 1998.
  • Capra, Fritjof (2002): Las conexiones ocultas. Implicaciones sociales, medioambientales, económicas y biológicas de una nueva visión del mundo. Barcelona: Anagrama, 2003.
  • Castells, Manuel (1996-2003): La sociedad de la información (3 vols.). Madrid: Alianza Editorial, 2000-2003.
  • Castoriadis, Cornelius (1975): La institución imaginaria de la sociedad. Buenos Aires: Tusquets, 1983.
  • Chan Kim, W. y Renée Mauborgne (2005): La estrategia del océano azul. Cómo crear en el mercado espacios no disputados en los que la competencia sea irrelevante. Barcelona: Edigrabel, 2008.
  • Changeux, Jean-Pierre y Paul Ricœur (1998): Lo que nos hace pensar: La naturaleza y la regla. Barcelona: Península, 1999.
  • Claeys, Gregory (Ed.) (2010): The Cambridge Companion to Utopian Literature. Cambridge: Cambridge University Press, 2010.
  • Edelman, Gerald M. y Giulio Tononi (2000): El universo de la conciencia: Cómo la materia se convierte en imaginación. Barcelona: Crítica, 2002.
  • Felber, Christian (2010): La economía del bien común. Barcelona: Deusto, 2012.
  • Florida, Richard (2002): La clase creativa. Barcelona: Paidós, 2010.
  • Friedman, Harris y Glenn Hartelius (Eds.) (2013): The Wiley-Blackwell Handbook of Transpersonal Psychology. Oxford: Wiley-Blackwell, 2013.
  • Greene, Brian (1999): El universo elegante. Barcelona: Crítica, 2001.
  • Greene, Brian (2004): El tejido del cosmos. Espacio, tiempo y la textura de la realidad. Barcelona: Crítica, 2006.
  • Johnson, Steven (2001): Sistemas emergentes. O qué tienen en común hormigas, neuronas, ciudades y software. Madrid: Turner, 2003.
  • Jung, Carl Gustav (1947-1954): La dinámica de lo inconsciente (Obra Completa 8). Madrid: Trotta, 2004.
  • Jung, Carl Gustav (1934-1954): Los arquetipos y lo inconsciente colectivo (Obra Completa 9/1). Madrid: Trotta, 2002.
  • Juul, Jesper (2005): Half-Real: Video Games between Real Rules and Fictional Worlds. Cambridge: MIT Press, 2005.
  • Lévy, Pierre (1997): Cibercultura. La cultura en la era digital. Madrid: Anthropos / Universidad Autónoma de Barcelona, 2007.
  • Molinuevo, José Luis (2004): Humanismo y nuevas tecnologías. Madrid: Alianza, 2004.
  • Nagel, Thomas (2012): La mente y el cosmos: Por qué la concepción neo-darwinista materialista de la naturaleza es casi con certeza falsa. Madrid: Biblioteca Nueva, 2014.
  • Nicolescu, Basarab (Ed.) (2008): Transdisciplinarity: Theory and Practice. Cresskill: Hampton Press, 2008.
  • Peat, F. David (1987): Sincronicidad. Puente entre mente y materia. Barcelona: Kairós, 1989.
  • Rodrik, Dani (2011): La paradoja de la globalización. Democracia y el futuro de la economía mundial. Barcelona: Antoni Bosch, 2011.
  • Rubia, Francisco José (2003): La conexión divina. La experiencia mística y la neurobiología. Barcelona: Crítica, 2003.
  • Sánchez-Mesa, Domingo (Ed.) (2004): Literatura y cibercultura. Madrid: Arco Libros, 2004.
  • Schreibman, Susan (Ed.) (2004): A Companion to Digital Humanities. Oxford: Blackwell Publishing, 2004.
  • Sloterdijk, Peter (1993): Extrañamiento del mundo. Valencia: Pre-Textos, 2001.
  • Steiner, George (1989): Presencias reales. Madrid: Destino, 1992.
  • Vilariño, María Teresa y Anxo Abuín (2006): Teoría del hipertexto. La literatura en la era electrónica. Madrid: Arco Libros, 2006.
  • Watzlawick, Paul (Ed.) (1981): La realidad inventada. ¿Cómo sabemos lo que creemos saber?. Barcelona: Gedisa, 2005.


Programari

No hi ha especificacions.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt